32 resultados para 346.045
Resumo:
Background: Since barrier protection measures to avoid contact with allergens are being increasingly developed, we assessed the clinical efficacy and tolerability of a topical nasal microemulsion made of glycerol esters in patients with allergic rhinitis. Methods: Randomized, controlled, double-blind, parallel group, multicentre, multinational clinical trial in which adult patients with allergic rhinitis or rhinoconjunctivitis due to sensitization to birch, grass or olive tree pollens received treatment with topical microemulsion or placebo during the pollen seasons. Efficacy variables included scores in the mini-RQLQ questionnaire, number and severity of nasal, ocular and lung signs and symptoms, need for symptomatic medications and patients" satisfaction with treatment. Adverse events were also recorded. Results: Demographic characteristics were homogeneous between groups and mini-RQLQ scores did not differ significantly at baseline (visit 1). From symptoms recorded in the diary cards, the ME group showed statistically significant better scores for nasal congestion (0.72 vs. 1.01; p = 0.017) and mean total nasal symptoms (0.7 vs. 0.9; p = 0.045). At visit 2 (pollen season), lower values were observed in the mini-RQLQ in the ME group, although there were no statistically significant differences between groups in both full analysis set (FAS) and patients completing treatment (PPS) populations. The results obtained in the nasal symptoms domain of the mini-RQLQ at visit 2 showed the highest difference (−0.43; 95% CI: -0.88 to 0.02) for the ME group in the FAS population. The topical microemulsion was safe and well tolerated and no major discomforts were observed. Satisfaction rating with the treatment was similar between the groups. Conclusions: The topical application of the microemulsion is a feasible and safe therapy in the prevention of allergic symptoms, particularly nasal congestion.
Resumo:
Cada cert temps hi ha assumptes d’alt interès social dins de la jurisdicció. En els últims anys, coincidint amb la crisi financera internacional, els assumptes relatius a contractes bancaris complexos, sobretot permutes financeres o swaps, han tingut una gran rellevància. En un context de crisi financera internacional, i també nacional, s'han estès el nombre de demandes dirigides contra bancs i entitats financeres. Són reclamacions en les quals se sol·licita la declaració de nul·litat dels citats contractes, principalment es basa en un error del consentiment, nul·litat que comporta la devolució de les quantitats invertides, de les rentabilitats esperades o de les penalitzacions aplicades davant la resolució anticipada d'us contractes pels clients defraudats en les seves expectatives. Les presents pàgines pretenen un estudi dels litigis sobre SWAPS, principalment dels “Interest Rate Swap”, identificar quins són els contractes bancaris complexes, quines són les normes de consentiment contractual que els regeixen. Respecte dels primers, cal destacar que l'elevat nombre de casos plantejats davant els nostres tribunals no es tradueix en una casuística tan àmplia com seria imaginable. La gran majoria versa sobre les peticions de nul·litat del contracte (total o parcial) realitzades pels clients, al moment en què l'Euribor va descendir, i que allò que molts havien contractat com un segur de cobertura enfront dels elevats tipus d'interès que havien de pagar per les seves hipoteques, veien com conforme als pactes en el contracte, havien de satisfer al seu contrapart (una entitat de crèdit) una liquidació.