La trayectoria residencial de la inmigración en Madrid y Barcelona. Un esquema teórico a partir del análisis cualitativo

El presente artículo busca proponer un esquema teórico que refleje el comportamientoresidencial de la población inmigrante en España. Dicho diagrama es el resultado de 50entrevistas en profundidad realizadas en las áreas metropolitanas de Madrid y Barcelona.El análisis del contenido de las entrevistas permite diferenciar etapas en el proceso migratoriode integración: el aterrizaje, la llegada, el asentamiento y la estabilización. Estas etapassintetizan el recorrido de un inmigrante extracomunitario en el camino hacia la satisfacción consu situación residencial.Cada etapa presenta diferencias en los criterios de localización residencial; en el tipo devivienda al que el inmigrante aspira; y en la composición del hogar. Asimismo, las etapasevolucionan de acuerdo con el origen del inmigrante, su capital humano, su acceso a redessociales y según si su proyecto migratorio es individual o familiar.

...+Prat

Concurs per a l'ordenació del Centre Direccional al Prat Nord

Idees per a l’ordenació del sector “El Serrat”

Concurs d’idees per a l’ordenació del sector “El Serrat”

Migration Flows and Quality of Life in a Metropolitan Area: the Case of Barcelona-Spain

The phenomenon of human migration is certainly not new and it has been studied from a variety of perspectives. Yet, the attention on human migration and its determinant has not been fading over time as confirmed by recent contributions (see for instance Cushing and Poot 2004 and Rebhun and Raveh 2006). In this paper we combine the recent theoretical contributions by Douglas (1997) and Wall (2001) with the methodological advancements of Guimarães et al. (2000, 2003) to model inter-municipal migration flows in the Barcelona area. In order to do that, we employ two different types of count models, i.e. the Poisson and negative binomial and compare the estimations obtained. Our results show that, even after controlling for the traditional migration factors, QoL (measured with a Composite Index which includes numerous aspects and also using a list of individual variables) is an important determinant of short distance migration movements in the Barcelona area.

Modificaciones térmicas en las ciudades. Avance sobre la isla de calor en Barcelona

El articulo constituye la presentación de los primeros resultados del primer estudio empirico sobre la isla de calor en la ciudad de Barcelona. Tras un análisis de la bibliografia internacional sobre el tema y su evolución, se presenta la metodologia del trabajo, que se basa en la toma de observaciones en el campo, semanalmente, durante 10s años 1985 a 1987, a lo largo de cinco recorridos, previamente establecidos, a través del área metropolitana de Barcelona. En primer lugar, se analizan las caracteristicas morfológicas, ambientales y funcionales de los cinco recorridos. A continuación, con la contrastación de los datos meteorológicos convencionales, el estudio de las situaciones atmosféricas y el análisis de algunas imágenes de satélite, se llega a la conclusión de la existencia de una importante isla de calor en Barcelona, de 6,9 grado Celsius de intensidad máxima y de configuración y localización variables.

Concentración, segregación y movilidad residencial de los extranjeros en Barcelona

El artículo analiza la dinámica residencial de la población extranjera en la ciudad de Barcelona, considerando tres aspectos que centran su distribución: la concentración en el territorio, la segregación residencial en relación con la población de la ciudad y la movilidad residencial en interrelación con su región metropolitana. Se realiza un análisis temporal que sigue la evolución de estos elementos a lo largo de la década, con el objetivo de aportar una visión de conjunto de los cambios observados. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y detalla el comportamiento de las nacionalidades con más efectivos en Barcelona. Los resultados indican un desplazamiento de las áreas de concentración desde el centro histórico hacia la periferia de la ciudad, un descenso de la segregación vinculado a una mayor dispersión territorial y una fuerte movilidad residencial dentro de la Región Metropolitana que afecta especialmente a los municipios situados en la periferia más próxima a la ciudad.

Biblioteca Municipal als Barris de Canyadó i Casagemes, Badalona

Award-winning

Conductes de risc en els joves-adults : Projecte YAGISSP

YAGISSP és un projecte europeu que estudia la vida dels joves-adults amb edats compreses entre 20 i 30 anys de les ciutats de Munic, Milà, Göteborg, Barcelona i Porto. Aquest projecte comprèn moltes dimensions del jove, com el seu ajustament psicològic, les formes i processos d’emancipació, les relacions de parella, la relació amb la família d’origen, etc., de manera que forma un conjunt de dades ampli i ric. La finalitat última del projecte és estudiar les diferències entre els joves de les diferents ciutats. En aquest article presentem els resultats sobre les conductes de risc dels joves, mesurat amb la Risk Taking Behaviour Scale, tant a nivell d’escala com a nivell d’ítems concrets, i el seu comportament diferenciat en relació a sis variables sociodemogràfiques, que són les següents: edat, sexe, estudis, parella, treball, i individuació. Els resultats han estat obtinguts a partir de l’anàlisi d’una mostra de 520 subjectes que viuen o treballen a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Personas adultas mayores y comunicación móvil: voz y SMS

Todavía sabemos poco sobre las formas de adopción, o rechazo, de la comunicación móvil por parte de las personas adultas mayores. ¿De qué manera utilizan la telefonía móvil? ¿Cuáles son los motivos de rechazo de este tipo de telefonía, si los hay?Discutimos los resultados de un caso de estudio cualitativo con personas adultas mayores (60 años o más), desarrollado en el área metropolitana de Montevideo en 2012. Los y las participantes valoran la conectividad permanente que brinda el teléfono móvil. Lo utilizan en combinación con otros canales, como el teléfono fijo, para una diversidad de objetivos y con diferentes interlocutores. Además de las llamadas de voz, los SMS son de uso habitual. Entre los no usuarios encontramos tanto el discurso del rechazo como el de la indiferencia hacia el celular. Finalmente, todos los usuarios de Internet son, también, usuarios de teléfono celular.

Job accessibility, employment and job-education mismatch in the metropolitan area of Barcelona

This paper analyses the effect of job accessibility by public and private transport on labour market outcomes in the metropolitan area of Barcelona. Beyond employment, we consider the effect of job accessibility on job-education mismatch, which represents a relevant aspect of job quality. We adopt a recursive system of equations that models car availability, employment and mismatch. Public transport accessibility appears as an exogenous variable in the three equations. Even though it may reflect endogenous residential sorting, falsification proofs suggest that the estimated effect of public transport accessibility is not entirely driven by the endogenous nature of residential decisions.

Gallery districts of Barcelona: the strategic play of art dealers

This article focuses on Barcelona"s art market to explore the underlying factors behind the clustering of art dealers in several of the city"s districts. Drawing upon quantitative and qualitative data, the article analyses how such clustering reveals a strategic action in the sense attributed to it by Crozier and Friedberg (1981). Gallery districts are not a reflection of structural factors (economic, urban development-related or social) but the result of a combination of strategic choices either individual or collective which explain the permanence of leading gallery districts or the emergence of new ones.

Cultures familiars, mitjans digitals i joves. Restriccions explícites i implícites en la reproducció de l'avantatge generalitzat

La irrupció dels mitjans digitals està generant en les famílies amb adolescents noves formes d'estar junts i de relacionar-se amb l'exterior, que són viscuts sovint amb ansietat per part dels pares. Per estudiar les normes que tant els pares com els seus fills estan generant per regular-les, i com aquestes regulacions es relacionen amb la reproducció de l'avantatge i el desavantatge generalitzat, es proposa superar l'orientació restringida dels riscos i oportunitats i fixar-se en canvi en la manera comles cultures i identitats familiars generen equilibris particulars en les tensions normatives del treball, el consum i l'autenticitat. Mitjançant una recerca empírica qualitativa amb 23 famílies de dos centres d'educació secundària de l'àrea metropolitana de Barcelona, es constata que enlloc de buscar com normes o estils parentals concrets es relacionen amb diferents posicions socials, és preferible analitzar com les diferents cultures i identitats familiars regulen l'adquisició d'autonomia per part dels fills. Aspectes com la familiaritat i reflexivitat vers la tecnologia, l'establiment de rutines i horaris familiars o els contextos relacionals esdevenen així claus per entendre la reproducció de l'avantatge generalitzat. Aquests elements permeten contextualitzar dinàmicament la complexa combinació de les regulacions implícites i explícites en el procés de maduració dels fills.

Effects of the 80 km/h and variable speed limits on air pollution in the metropolitan area of Barcelona

In 2008 the regional government of Catalonia (Spain) reduced the maximum speed limit on several stretches of congested urban motorway in the Barcelona metropolitan area to 80 km/h, while in 2009 it introduced a variable speed system on other stretches of its metropolitan motorways. We use the differences-in-differences method, which enables a policy impact to be measured under specific conditions, to assess the impact of these policies on emissions of NOx and PM10. Empirical estimation indicate that reducing the speed limit to 80 km h-1 causes a 1.7 to 3.2% increase in NOx and 5.3 to 5.9% in PM10. By contrast, the variable speed policy reduced NOx and PM10 pollution by 7.7 to 17.1% and 14.5 to 17.3%. As such, a variable speed policy appears to be a more effective environmental policy than reducing the speed limit to a maximum of 80 km/h.

The environmental effects of changing speed limits: a quantile regression approach

Two speed management policies were implemented in the metropolitan area of Barcelona aimed at reducing air pollution concentration levels. In 2008, the maximum speed limit was reduced to 80 km/h and, in 2009, a variable speed system was introduced on some metropolitan motorways. This paper evaluates whether such policies have been successful in promoting cleaner air, not only in terms of mean pollutant levels but also during high and low pollution episodes. We use a quantile regression approach for fixed effect panel data. We find that the variable speed system improves air quality with regard to the two pollutants considered here, being most effective when nitrogen oxide levels are not too low and when particulate matter concentrations are below extremely high levels. However, reducing the maximum speed limit from 120/100 km/h to 80 km/h has no effect – or even a slightly increasing effect –on the two pollutants, depending on the pollution scenario. Length: 32 pages

Grau Mira, Ignacio: La organización del territorio en el área central de la 'Contestania' Ibérica, Anejo de la revista Lucentum, 12, Publicaciones de la Universidad de Alicante, Alacant, 2002

Els estudis sobre territoris iberics -no sobre arees territorials més o menys coherents, com l'estudi classic de Llobregat (1972) sobre la Contestania o el de Lillo (1981) sobre l'area murciana, que són una altra COsa- compten ja amb una tradició relativament llarga, des deis primers treballs de F. Burillo (1982) sobre la val! mitjana de l'Ebre i els d' A. Ruiz i M. Molinos (1984) al' Alt Guadalquivir, posteriorment els de J. Bernabeu, H. Bonet, P. Guerin i C. Mata a l'Edetania (en particular, Bonet, 1995) i els que diferents autors han realitzat a les arees costaneres de Catalunya (Martín i Plana, 2001). El trebal! d'Ignacio Grau Mira s'insereix plenament dins d'aquesta tradició i, com és lógic, se'n beneficia en gran mesura.