613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
Award-winning
Resumo:
The business incubators were newness in Catalonia during the last decade. They proliferated throughout all catalan geography, although during the last three years there have appeared some stabilization signals in the sector. Actually, it has only been created two new business incubators and the existing ones have not increased their supply, neither in physical available space nor in new services. It is observed that the profile of the existing incubators explains the strong presence of service companies. Thus, a clear attempt of specialization of the incubators is detected. At the same time, the virtual incubators and incubators linked to universities are arising new models that could be the paradigm of business incubators from now on
Resumo:
Fundamentos. La Calidad de Vida Relacionada con la Salud (CVRS) es una forma de medir la salud aplicable en decisiones sanitarias o econmicas. Se analizan los participantes en Programas de Ejercicio Fsico Comunitario para Personas Mayores (PEFCPM) y se comparan con los de programas de Estimulacin para Frgiles (EF), Caminatas, Petanca y Actividades Acuticas (AA). Mtodos. Se utiliza un muestreo intencional, de 2.268 usuarios de 60 o ms aos (media: 70,78 y DS: 6,16), realizado entre 2004 y 2008. Se analiza la CVRS, el Stock Capital Salud (SCS) y la medicacin consumida (CM). La CVRS se obtiene mediante la Escala de Valoracin Analgica (EVA) y el Sistema Descriptivo (SD) de 5 dimensiones del EuroQol. Para el SCS se multiplican las preferencias derivadas de las puntuaciones del SD por la Esperanza de Vida (EV) y por 34.858,70 . El CM se calcula adaptando la Encuesta de Salud de Catalua. Valores de la CVRS relacionados con la EVA, CM y SCS, se han analizado con metodologa paramtrica. Para las dimensiones del SD, se han comparado los porcentajes de problemas. Resultados. Los usuarios de los PEFCPM obtienen una CVRS global de 70,74, un CM de 3,38 unidades y un SCS de 505.357,36 /AVAC, que son resultados relativamente bajos respecto el resto de subgrupos. Conclusiones. Se obtienen perfiles de usuarios diferenciados segn las caractersticas de su salud, lo que debemos tener en cuenta para promocionar el ejercicio fsico. Aunque los hombres reflejan una valoracin superior de su salud, su SCS es inferior a las mujeres practicantes. Esta tendencia es inversa a la de hombres y mujeres sedentarios.
Resumo:
El present projecte ha consistit en implementar un SIG corporatiu per a la gesti de la informaci de dades del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. La finalitat s la destructurar i organitzar aquesta informaci que sen deriva per a que pugui ser consultada fcilment i de manera molt dinmica. Un cop el sistema dinformaci contenia les dades prpies del CTFC es van afegir ms metadades al sistema dinformaci mitjanant connexions de harvesting, GeoServer i protocol FTP
Resumo:
Convergncia Democratica de Catalunya (CDC) s un partit que, des del punteng de vista ideolgic, s'ha d'etiquetar com a partit nacionalista, ja que all que el defineix, tant des d' una ptica interna com des de l'exterior del partit, s el nacionalisme. Els orgens i els fonaments del nacionalisme de CDC cal buscar-los en el nacionalisme personalista de Jordi Pujol i, en general, en el seu pensament poltic, l'aplicaci del qual s'ha fet en quatre fases acumulatives: la de "fer pas", la de "fer poltica", la de "fer partit" (aquestes tres explicitades pel mateix Jordi Pujol) i la que I'autor anomena "fer govern". I pel que fa al concepte de naci que defensa CDC, s'hi pot percebre la influncia de Rovira i Virgili i de Prat de la Riba. CDC i Jordi Pujol no defensen un nacionalisme ideolgic, sin un nacionalisme ents com una tica i, a ms, globalitzador, s a dir, sense exclusions previes i integrador. Sovint s'ha considerat que CDC ms que un partit s un moviment, per I'autor s'inclina per qualificar CDC com un catch-allparty o partit arreplegador o, com el mateix Jordi Pujol diu, un "partit de gent".
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pblica a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pblica a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pblica a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pblica a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Nota breu sobre la descripci de Halimium halimifolium subsp. halimifolium al Maresme
Resumo:
En aquest article descrivim els resultats de la intervenci arqueolgica realitzada en les restes de les estructures defensives de la Guerra Civil espanyola al poble de Sant Pau d"Ordal, Subirats (Alt Peneds, Barcelona) que van estar operatives en les darreres fases del conflicte a Catalunya (gener de 1939). Tot i l"elevat nombre d"aquestes, cap dels elements excavats proporcion un nombre significatiu de materials de l"poca. Per aix, reflexionem tamb aqu sobre la problemtica de l"escs grau de protecci del patrimoni arqueolgic de la Guerra Civil.
Resumo:
Fa 20 anys que la rdio espaola gaudeix de la libertad informativa que li va ser negada durant la dictadura. En aquests 20 anys, levoluci del macro-gnere informacin ens ha portat des de lanomenat boom de la rdio informativa fins al naixement, al nostre pas, de les primeres emissores dedicades ntegrament a la informacin, en primer lloc, Catalunya Informaci, i ms tard, Radio 5 Todo Noticias. El que pretenem amb aquest estudi s tractar del naixement i la consolidaci del primer format radiofnic informatiu, un format sobre el qual no hi ha encara gaires referncies bibliogrfiques.
Resumo:
A partir de la constataci de la dispersi i varietat de fonts documentals que existeixen a Catalunya que fan referncia al moviment llibertari i que fa difcil accedir-hi i conixer-les en la seva totalitat, es va decidir fer aquest treball amb la intenci de sistematitzar i donar a conixer els principals centres i les principals fonts documentals que aporten o poden aportar informaci til pel coneixement i lestudi dels diferents aspectes relacionats amb el moviment llibertari a Catalunya (no es recopilen noms els centres i fonts documentals sobre el tema que es poden consultar a Catalunya, sin tamb aquells centres de la resta de lEstat espanyol o daltres llocs del mn que conserven documentaci relativa a Catalunya) des duna perspectiva histrica, per tal que puguin ser utilitzades per tots aquells professionals relacionats amb la matria i per totes aquelles altres persones que hi estiguin interessades.
Resumo:
El present document -Els mitjans de comunicaci com a legitimadors o deslegitimadors dun projecte poltic a travs de lenquadrament i les estructures semionarratives. El cas del dret a decidir de Catalunya en el perode 2006-2012- s una proposta de recercadoctoral. La investigaci t per objectiu analitzar el tractament informatiu sobre el dret a decidir de Catalunya i identificar quins mitjans de comunicaci el legitimen i quins el deslegitimen, a la vegada que determinar quin s el factor clau que defineix elposicionament dels mitjans respecte al dret a decidir. Lanlisi es realitzar a partir duna mostra de 12 mitjans de comunicaci -la meitat editats a Catalunya i la meitat a Espanya- mitjanant lestudi dagendes meditiques, frames, fonts informatives iestructures semionarratives, i amb la complementarietat dentrevistes en profunditat. Lmbit teric de la recerca tindr com a conceptes de referncia els dopini pblica, esfera pblica i legitimitat.
Resumo:
Els mitjans de comunicaci i la construcci del relat poltic. El cas del procs de transici nacional de Catalunya, es presenta comuna proposta de recerca doctoral que t com a objectiu analitzar elsmecanismes emprats pels mitjans de comunicaci per explicar el conflicte poltic latent en les relacions socials i institucionalsentre Catalunya i Espanya. La recerca que es proposa va ms enll de lanlisi i levoluci quantitativa de les diverses opcions deresoluci del conflicte (independncia, reforma constitucional imanteniment de lstatu quo), per centrar-se en ls dun seguitdestructures narratives
