Recuperando fantasmas : qué queda después de un ensanche cada diez días durante cinco años

Estudi i anàlisi de la bombolla immobiliària a Espanya, incidint en l’evolució de l’habitatge des de l’any 1996 fins a l’actualitat. Fa un recorregut per diverses urbanitzacions abandonades i en el cas concret de Casesdelbosc a Viladrau, es proposa la reconversió d’aquesta urbanització també abandonada en un centre de producció i investigació de la biomassa, reconvertint l’antic apart-hotel en una residència per als investigadors del centre

Els dos registres lingüístics de la poesia de Verdaguer

Sobre els dos registres lingüístics de la poesia de Verdaguer: un registre clàssic, arcaïtzant, amb els plurals amb -es, per a les poesies adreçades al lector culte, i un registre tradicional, més acostat a la llengua viva, amb els plurals amb -as, per a les composicions adreçades a un públic popular

L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC): un centre de recerca i formació

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un consorci públic creat l’any 2000 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. La seva seu, inaugurada el setembre del 2003, està ubicada en ple centre històric de Tarragona. L’objectiu de l’Institut és la recerca i la formació avançada en el camp de l’arqueologia clàssica. Una recerca que parteix de l’arqueologia, és a dir, de l’estudi dels vestigis materials que encara ens queden de la civilització grecoromana, però treballant en col·laboració, i integrant-ne els resultats amb les altres ciències de l’antiguitat, com la filologia clàssica, la numismàtica i l’epigrafia, la història de l’art i del pensament. L’ICAC és un institut encara jove que ha començat a desplegar una activitat notable, engegant nombrosos programes i projectes de recerca, i liderant un programa oficial de postgrau interuniversitari. Aquesta presentació exposa els aspectes més rellevants de la seva organització i activitat, posant l’èmfasi, a tall d’exemple, en alguns dels projectes de recerca que s’estan portant a terme.

If you want me to stay, pay

Devolution of political power is constantly on the political agenda in both Italy and Spain. Fiscal policy in these countries has granted specific privileges to some regions. Valle d’Aosta/Vallée d’Aoste,(VdA) and País Vasco-Euskadi (PV) have an extensive say over spending decisions, and receive nearly all regional tax revenues. Although both VdA and PV are among the richest regions in each country, both are net beneficiaries of the fiscal equalisation system. This preferential treatment is the outcome of a fiscal system with limits on taxing power and debt issuance, and is meant as a compensation for the lack of autonomy. It so prevents calls for more fiscal autonomy, or even outright secession. The economic effects of this asymmetric federalism are negative Although partial equalisation reduces excessive redistribution built in the fiscal equalisation system, more autonomy could pay off with more efficient government. Asymmetric federalism moreover creates a political impasse in the negotiation of a more efficient tax system and financing arrangement.

Public-private sector wage differentials by type of contract: evidence from Spain

The article examines public-private sector wage differentials in Spain using microdata from the Structure of Earnings Survey (Encuesta de Estructura Salarial). When applying various decomposition techniques, we find that it is important to distinguish by gender and type of contract. Our results also highlight the presence of a positive wage premium for public sector workers that can be partially explained by their better endowment of characteristics, in particular by the characteristics of the establishment where they work. The wage premium is greater for female and fixed-term employees and falls across the wage distribution, being negative for more highly skilled workers.

Carta a la ciencia de un pintor desvergonzado

La ciencia y el arte se han situado en extremos opuestos, la una sela considera fruto de la inteligencia y el otro de una oscura intuición quesólo disfrutan algunos escogidos. Pero esto no es así, tenemos una solainteligencia que siempre actúa bajo los mismos principios.Ignoramos el pensamiento de Velázquez, Rubens o Van Dyck y estedesconocimiento no nos disculpa de la falta de claridad de conceptosque intervienen en la representación. La pintura y la escultura hanolvidado definir los conceptos, porque lo único importante siempre hasido la obra.Esta falta de información sólo puede ser resuelta por losprofesionales y edificar un discurso coherente, propio de nuestro oficio yelaborado por sus expertos, es un paso ineludible.La dificultad de la pintura no está en el tema, ni en la composición,ni siquiera en los colores; la dificultad está en conocer qué es la realidady cómo puede ser representada y este es un problema de conceptos, donde la habilidad manual y los sentimientos tienen muy poca importancia.

Gestión centralizada de dispositivos electrónicos low-cost para su uso en entornos domésticos

Este proyecto pretende implementar una solución de domótica reutilizando equipos de bajo coste disponibles en una vivienda que son gestionados de forma independiente y carecen de protocolos de comunicaciones estandarizados para su interconexión con otros entornos.

Las enseñanzas sobre fiscalidad ambiental. Un estado de la cuestión y algunas experiencias concretas

La fiscalidad ambiental constituye en la actualidad un elemento importante de las reformas tributarias en un número elevado de países modificando, aunque en distinto grado, las condiciones de eficiencia y equidad de los sistemas fiscales. Desde un punto de vista docente, la enseñanza de la fiscalidad ambiental ofrece amplias posibilidades al tratarse de un tema que engarza con la hacienda pública desde diversas perspectivas: fallos de mercado, bienes públicos globales, teoría de la imposición y federalismo fiscal. En este artículo se presentan dos experiencias docentes que abordan la fiscalidad ambiental en sendas asignaturas de libre elección realizadas en las Universidades de Barcelona y Zaragoza, poniendo el énfasis en aquellos aspectos metodológicos más novedosos y tratando su posible adaptación al marco de los ECTS.

Gestió dels residus alimentaris municipals procedents de les activitats comercials del municipi de Montmeló per tal de reduir, reutilitzar i reciclar-los

En el present treball es proposa com lluitar contra el malbaratament alimentari que es genera al llarg de tota la cadena alimentària, sent aquest degut a causa d'una planificació poc adequada. L'objectiu principal és planificar i implantar un sistema de gestió per tal de recuperar l'excedent alimentari que es genera als comerços i les indústries del municipi de Montmeló, elaborant així un protocol per tal de poder redistribuir aquest aliment als sectors de la població en situacions econòmiques més precàries. Com a objectius secundaris, es pretén conscienciar, fomentar i potenciar el treball en xarxa entre els diferents agents implicats, com ara: la ciutadania, les entitats socials (Càritas Parroquial Montmeló), sector privat (establiments alimentaris del municipi, mercat municipal, indústries del sector alimentari) i el sector públic (departament de serveis socials, medi ambient, comerç i brigada municipal). A l'hora de planificar i implantar un sistema de gestió per tal de recuperar l'excedent alimentari, s'ha analitzat i valorat el camí que hi realitza, des d'on es genera fins al beneficiari final. Aquest s'ha gestionat per etapes, en les que s'han identificat els generadors, el tipus i quantitat d'aliment que malbaraten. S'ha proposat un nou sistema de recollida d'informació i les pautes que han de seguir per garantir el bon estat de l'aliment com: una taula de conservació, un protocol de funcionament, un document d'entrega i una fitxa de control de les condicions d'higiene. Per tal d'assolir una bona coordinació entre totes les parts, s'han realitzat reunions conjuntes entre els generadors, serveis socials i Càritas on s'ha acabat signant un acord de col·laboració. Entre les conclusions més rellevants cal destacar que ha servit per establir un precedent d'aprofitament alimentari al municipi de Montmeló, aconseguint alimentar a un gran nombre de famílies amb greus problemes econòmics. A més s'ha arribat a disminuir la quantitat de residus generats, amb el conseqüent estalvi de recursos econòmics i materials on s'ha recuperat un total de 5.760 Kg d'aliments aptes pel consum.

La llengua de l’heroi : notes sobre la llengua del segle xx a partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens

A comparative study of the two published Catalan translations of Charles Dickens’ David Copperfield, the first translated by Josep Carner in 1930 but not published until 1964, and the second by Joan Sellent in 2003. The analysis shows that both translations, magnificent, reflect the unique evolution of the language model that the translators pass on to their readers, an evolution shaped by the complex history of the Catalan language in the 20th century, which is still to be written

La recepció de Virginia Woolf fins a la guerra

Aquest article és una crònica de la recepció que va tenir Virginia Woolf a Catalunya fins a final de la guerra civil espanyola. Més enllà de consignar els comentaris que van suscitar les traduccions de Mrs. Dalloway (1931) i Flush (1938), es reconstrueixen les principals línies crítiques del discurs sobre l¿escriptora, en el qual hi van tenir molt pes qüestions tant d¿ordre moral com estètic. En darrer terme, l¿estudi demostra que la tèbia rebuda de Woolf es degué al fet que ben aviat es va considerar que ni les traduccions de la seva obra ni la seva influència literària podien col¿laborar a consolidar un públic lector de novel¿les en català.

Les personificacions instrumentals locals: estat de la qüestió

En la primera part d"aquest article s"analitza el fenomen de les personificacions instrumentals locals (PIL), tant de les funcionals (organismes autònoms, entitats públiques empresarials i societats mercantils locals), com de les cooperatives (mancomunitats, consorcis i societats mercantils constituïdes per diversos ens locals). L"estudi inclou dues dimensions: la quantitativa, que centra el seu objectiu en determinar el nombre de personificacions existents i classificar-les; i la qualitativa, en la qual l"anàlisi persegueix descriure i caracteritzar el fenomen i explicar els seus problemes i dificultats de funcionament, com també els criteris de funcionalitat i les alternatives a la seva constitució. La segona part del treball revela com s"ha invertit la tendència al creixement que havia caracteritzat el fenomen de les PIL. L"estudi dels projectes de llei aprovats el mes de juliol de 2013 pels governs estatal (de Racionalidad y Sostenibilidad de la Administración Local) i català (de governs locals de Catalunya) mostra que les propostes normatives contenen limitacions severes a la creació d"aquestes personificacions i d"altres ens vinculats a les entitats locals, així com un conjunt de mesures restrictives tendents al redimensionament del sector públic local, que, si s"aproven finalment, constituiran una manifestació més del declinar de l"auge de les PIL.

Cámaras de Comercio: comparativa entre la Cámara de Comercio de Barcelona y la Cámara de Comercio Española en Gran Bretaña

Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.

La plataforma antidesahucios como gabinete de prensa

En el context de crisi tan greu que travessa l’economia i la població espanyola, fuetejada per un greu problema hipotecari que ha deixat a milers de persones sense el seu habitatge. Un petit nucli de persones va sentir la necessitat de crear la “Plataforma de Afectados por la Hipoteca”, la PAH. Una Plataforma per combatre la sagnia de desnonaments mitjançant diversos mecanismes. Aquesta Plataforma a poc a poc s’ha donat a conèixer i ha anat creixent fins instal·lar-se en tots racons de la geografia espanyola. Per a poder seguir creixent han d’intentar per tots els mitjans, fer-se escoltar, de qualsevol manera possible. La seva intenció és poder sortir en tots els mitjans de comunicació, tant els tradicionals com els més nous, per així poder conscienciar a quanta gent es pugui de les seves accions i reclamacions. Per ajudar a totes les persones que estan en un seriós risc de perdre el seu habitatge. Com es podrà veure al llarg del treball, la Plataforma sí funciona com un veritable Gabinet de Premsa, on les diferents plataformes s’ajuden i cooperen per poder ser més efectives en la seva comunicació.

La influencia del cine de Woody Allen en la marca ciudad: de Nueva York a Barcelona entre la realidad y la ficción

Aquest estudi analitza el concepte de marca ciutat des d’un punt de vista cinematogràfic. Al llarg d’aquest, s’observarà com el cinema es converteix en una eina a l’hora de crear i desenvolupar una marca ciutat i posicionar-la a la ment del consumidor. Com es conclourà, la creació d’una marca ciutat potent està esdevenint una necessitat per a les grans ciutats, i el cinema és una eina amb un alt poder d’influència sobre el públic receptor.