613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
La contaminaci per nitrats de les aiges subterrnies s un dels problemes mediambientals i de salut pblica que ms afecten els nostres aqfers. s per aix que un dels eixos del nostre estudi s fer la mxima difusi de lestat de la qualitat de laigua dels aqfers de diferents rees de Catalunya. En el present estudi es tracta la contaminaci per nitrats a les aiges de 945 punts de mostreig (sobretot daigua procedent de pous, dalgunes mines i dalgunes fonts) de Catalunya, situats en 12 comarques diferents, totes elles amb algun o una gran part dels seus municipis englobats en una zona vulnerable. Daquests punts de mostreig sha fet un recull de dades de la concentraci de nitrats des de lany 2003 fins el 2012 per tal destudiar-ne levoluci i la incidncia de la pluviometria, aix com conixer en quines comarques les variables externes: superfcie agrria til (SAU), explotacions agrries i cabana porcina i bovina poden haver incidit directament en la contaminaci. Tamb sestudia fins a quin punt, aquest deteriorament, ha afectat la mineralitzaci de laigua o afecta a llocs daiges ms mineralitzades. A partir dels resultats obtinguts sha arribat a les conclusions que la concentraci mitjana de nitrats a les aiges subterrnies en la majoria de comarques estudiades s elevada, superior als 50 mg/l que estableix la normativa vigent; que ha tendit a lestabilitat en els ltims deu anys; que afecta llocs daiges molt mineralitzades i que la pluviometria incideix notablement en la concentraci de nitrats. Sha observat que les variables externes superfcie agrria til (SAU), explotacions agrries i cabana porcina i bovina incideixen directament en la contaminaci, excepte al Maresme. Finalment es presenten diferents usos alternatius als de laigua de consum per aquestes aiges contaminades amb nitrats i que han posat en prctica diferents municipis de les comarques estudiades.
Resumo:
El desenvolupamnet cientifico-tcnic s una de les rees amb un valor afegit ms alt, per la cual cosa s crucial destinar-hi recursos econmics i capital hum.
Resumo:
L'estudi que presentem forma part d'un treball de recerca sobre les elits poltiques parlamentries de Catalunya, desenvolupat per estudiants de tercer cicle de la Universitat de Barcelona sota la direcci del doctor Jordi Matas. Per ser ms exactes, s'ha centrat en els diputats de la cinquena legislatura del Parlament de Catalunya: totes les persones que van sortir elegides en les eleccions autonmiques del dinou de novembre de 1995 i que actualment exerceixen el crrec de diputat. La intenci s conixer qui sn aquestes persones, com les podem caracteritzar i definir des del punt de vista sociolgic i poltic. Totes ocupen per definici unes posicions de poder en la instituci ms caracterstica de la democrcia liberal: el Parlament. Per a banda d'aquesta obvietat, la intenci de la recerca s conixer quins altres fets els relacionen.
Resumo:
Larticle analitza limpacte social dels plans i dels projectes territorials ents com la percepci que una societat local t de les conseqncies que comportar una intervenci determinada sobre el territori. La configuraci dun quart poder territorial format per moviments socials i la crisi del sistema de representaci ciutadana han refermat la importncia de limpacte social, el qual t una incidncia notable en les intervencions que afecten el territori, i aix en provoca ben sovint la paralitzaci o la modificaci. Calen mecanismes per incorporar limpacte social des que es comena a plantejar un projecte per evitar situacions destancament, per estudiar alternatives ms ptimes i per reconixer els valors territorials tal com sn percebuts per la societat local
Resumo:
La recerca que es presenta en aquest article analitza la percepci del projecte de nou Estatut de Catalunya a la premsa espanyola. Lestudi sha fet a partir dels editorials i de les portades publicades en dotze diaris de tot lEstat entre els dies 1 doctubre i 15 de desembre de2005. El projecte de nou Estatut de Catalunya va provocar un debat sobredimensionat que va convertir els mitjans en una autntica arena poltica, un locus pblic on mitjans i poltics van desplegar mltiples estratgies ideolgiques cooperatives o competitives. Larticle conclou que el nou Estatut va patir un rebuig sever en la majoria de diaris, especialment en alguns dmbit estatal, i tracta didentificar les diferncies de mats entre els dotze rotatius.El treball tamb dissecciona els punts forts i febles del projecte estatutari segons els rotatiusanalitzats.
Resumo:
Es descriu levoluci del poblament des de lpoca preibrica fins a libric, tot seguint J. Sanmart, que linterpreta com a resultat duna dinmica interna de la societat que va conduir a la formaci de protoestats o estats arcaics en el perode ibric ple. A partir de larribada dels romans, el 218 aC, lrea catalana va sofrir el canvi de poblament ms radical que ha experimentat el pas des del neoltic, a conseqncia de la introducci del sistema de la ciutat romana. Aix es deu al pas duna societat amb una estructura que es podria interpretar com un protoestat o estat arcaic a una societat que correspon a un estat de dret, el de la repblica romana. Es fa molt difcil fer clculs sobre les xifres de poblament, tot i que se suposa que la poblaci va augmentar en poca romana. El canvi radica en el pas duna densa xarxa jerarquitzada de poblats encastellats, dalt de turons, i amb alguns establiments rurals dispersos pel territori, a lestabliment de les ciutats romanes, que buscaven les millors planes per fer-hi una producci agrcola que va entrar en el comer de llargues distncies del Mediterrani de lpoca. Les ciutats romanes es troben en lorigen de les principals ciutats de la Catalunya actual.
Resumo:
Prdua violenta de familiars o coneguts. Prdua de vivendes i estris . Sentiment damenaa a la seva vida. Lexposici a aspectes grotescs de la mort o les lesions. Lexperimentaci dun succs devastador.
Resumo:
La informaci sobre el comportament de la mobilitat laboral a Catalunya ha perms l'aplicaci de diferents metodologies de definici d'espais funcionals, entre elles el model de cohesi, que intenta determinar rees urbanes-ciutats reals a Catalunya. En aquestarticle s'analitza l'evoluci de la mobilitat laboral entre 1981 i 2001, aix com els resultats d'aplicar el model de cohesi a les dades de 2001. Tamb es fa un petit assaig sobre en quina mesura els mbits de planificaci establerts per la legislaci territorial i urbanstica de Catalunya, que vol donar resposta a aquesta realitat urbana, es corresponen amb aquells altres que s'han determinat a partir del model de cohesi
Resumo:
Los medios de comunicacin tienen un papel muy importante en la divulgacin de la informacin sobre la salud. Una informacin de calidad sobre el cncer de mama puede ayudar a miles de mujeres a prevenir y a detectar precozmente esta enfermedad, mejorando su pronstico y su calidad de vida. El objetivo de este trabajo es analizar la cobertura informativa sobre el cncer de mama en los cinco diarios de mayor difusin en Espaa: El Pas, El Mundo, ABC, La Vanguardia y El Peridico de Catalunya, de 2006 a 2010. La metodologa utilizada es el anlisis de contenido.
Resumo:
La paraula desigualtat en salut s un terme amb molt ress els ltims anys, i un tema dactualitat que ha desembocat en el desenvolupament destratgies de salut pblica en diversos pasos. La desigualtat en salut t el seu origen en les desigualtats poltiques, econmiques i socials que existeixen en la societat. Fa referncia a les diferents oportunitats i recursos relacionats amb la salut que tenen les persones en relaci a la classe social, gnere, tnia o territori. Per tant, el concepte de desigualtat en salut t una dimensi tica i moral. Es refereix a diferncies en salut innecessries, inevitable, injustes i intolerables. Assolir la equitat en salut equivaldria a donar oportunitat a tots els individus i a tots els collectius de desenvolupar la seva salut. En la majoria de pasos del mn, incloent Espanya, sha evidenciat lexistncia de desigualtats en matria de salut pel que fa a laccs als serveis de salut dels collectius ms desafavorits.
Resumo:
A Catalunya la venda de productes falsificats (roba i complements) la tenim ubicada principalment a la zona de la Jonquera i els lmits. Per les marques: La Jonquera/els Lmits es el primer lloc en venda de falsificacions a Catalunya i el segon a Espanya. Per qu la Jonquera? Es un lloc de trnsit de milions de vehicles durant lany que circulen per Europa. Hi ha facilitat docultar larribada de productes falsificats entre milers de camions estacionats. Zona de comer legal: atreu a molts clients.
Resumo:
Aquest Treball Final de Carrera (TFC) analitza les diferents propostes dels partits poltics catalanistes i dels seus militants juntament amb la dels sociolingistes (o experts) sobre el multilingisme en una suposada Catalunya independent
Resumo:
Actuaci de CME davant de les organitzacions dedicades a la falsificaci al nord de Catalunya. A Catalunya la venda de productes falsificats (roba i complements) la tenim ubicada principalment a la zona de la Jonquera i els lmits. Per qu la Jonquera? s un lloc de trnsit de milions de vehicles durant lany que circulen per Europa; Facilitat docultar larribada de productes falsificats entre milers de camions estacionats; Zona de comer legal: atreu a molts clients.
Resumo:
El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana t com a objectiu principal constatar que la consolidaci d'un nou model estratgic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversi i l's de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastaci emprica de les hiptesis de treball l'hem feta per mitj de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversi i l's de les TIC no s'aprecia una relaci directa entre els processos d'innovaci digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu catal per a buscar les organitzacions en qu el procs de coinnovaci tecnolgica digital i organitzativa s ms present i en qu la intensitat de l's del coneixement s un recurs molt freqent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Aix s aix perqu l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.
Resumo:
El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana t com a objectiu principal constatar que la consolidaci d'un nou model estratgic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversi i l's de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastaci emprica de les hiptesis de treball l'hem feta per mitj de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversi i l's de les TIC no s'aprecia una relaci directa entre els processos d'innovaci digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu catal per a buscar les organitzacions en qu el procs de coinnovaci tecnolgica digital i organitzativa s ms present i en qu la intensitat de l's del coneixement s un recurs molt freqent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Aix s aix perqu l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.
