The keys to success: the social, sporting, economic and communications impact of Barcelona'92

This book is a collection of articles which analyze the sporting, social, political, communicative, urban, technological and economic impacts of the 1992 Barcelona Olympic Games.

Television and the construction of identity: Barcelona, Olympic host

This document, originally published as part of the book The Keys of success: the social, sporting, economic and communications impact of Barcelona’92, comes from a larger study that looked at all aspects of television in the Olympics and can be found in its original version, in Miquel de Moragas Spà, Nancy K. Rivenburgh and James F. Larson (1996). Television in the Olympics. London: John Libbey.

¿Y después qué? Una visión sobre el legado olímpico en la ciudad acogedora

Documento publicado por el CEO-UAB el año 1997 como parte de la colección Working Papers y que fue presentado en la Asignatura Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) “Olimpismo, Deporte y Sociedad” durante el curso académico 1996/97. Trata los impactos y repercusiones de un proyecto olímpico de ciudad.

La imagen y el papel de los voluntarios en los Juegos Olímpicos de 1992

Documento que se presentó en la Asignatura Campus de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) “Olimpismo, Sociedad y Deporte” durante el curso académico 1996/97. El propósito del análisis de este texto es determinar el papel y la imagen de los voluntarios olímpicos antes, durante y después de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, haciendo hincapié en los aspectos comunicativos, sociales y culturales.

L’émergence d’élite(s) programmatique(s) face à la mutation de l’État français

William Genieys en s’appuyant sur l’étude des transformations récentes des sommets de l’État français attestant la fin de l’ère des technocrates, l’auteur prétend saisir la nouvelle réalité élitaire française en déplaçant la focale d’analyse sur ce qui se passe derrière les autorités formelles du pouvoir (Président, et Ministres). Au fil d’une enquête sociologique menée au cœur du processus de prise de décision centrée sur le rôle des hauts fonctionnaires et membres des cabinets ministériels on est à même de comprendre qui définit le contenu des nouveaux programmes de politiques publiques. C’est en observant finement les interactions et les luttes qui opposent des groupes d’élites des secteurs de la défense et de la protection sociale à l’action des élites financières de Bercy que l’auteur avance la thèse de l’émergence d’une élite des politiques. Fortement mobilisés autour de leur vision des politiques sectorielles, ils agissent pour sauvegarder le modèle de la sécurité sociale ou encore la défense à la française. Au contre-courant des thèses dominantes sur la «fin des États» dans le cadre de la mondialisation de l’Economie et de la construction européenne, cette élite des politiques est en passe de redonner l’avantage institutionnel à l’État.

Maimónides y la teoría política del sur de Europa

Maimónides aporta una explicación de lo público, procedente del siglo doce, con novedades que hoy son relevantes. La ciencia política comienza con el estudio del gobierno de cada uno. Esta idea, de origen aristotélico, se funde con la tradición judía del halakha para aportar una filosofía nueva. La ciudad es para Rambam un conjunto de patios y callejuelas y, en su entendimiento de la política, no se puede identificar conocimiento con poder. Su obra propugna un método pedagógico que establece la enseñanza de uno en uno para la trasmisión de conocimientos trascendentales, tal y como era acostumbrado en la tradición sefardí. Su reflexión sobre el poder y la ciudad le llevan a resaltar el buen juicio cotidiano. Proteger el buen juicio es la manera de que la filosofía pública atienda tanto la inherencia como la contingencia

La Impugnación de disposiciones y resoluciones autonómicas sin rango de ley

Se estudia el procedimiento de impugnación de disposiciones y resoluciones autonómicas, regulado en el título V de la LOTC, en desarrollo del art. 161.2 CE. En el mismo, el Gobierno central goza de la legitimación activa para impugnar cualquier actividad infralegal, normativa o no, de una Comunidad Autónoma, por motivo de una inconstitucionalidad no competencial. Se trata de una impugnación residual de otros procedimientos, como el recurso de inconstitucionalidad o los conflictos positivos de competencia. El Gobierno central ostenta, así, importantes instrumentos para frenar la actividad de las Comunidades Autónomas en su integridad, en una asimetría procesal que dota a los órganos centrales de unos poderes “preventivos” no imprescindibles. De esta manera, se manifiesta una concepción de la organización territorial del Estado español, no deferente con las Comunidades Autónomas. El desarrollo extensivo que se ha realizado del art. 161.2 CE, asignándose al Gobierno central un papel prepotente y asimétrico respecto de los órgano autonómicos, se estudia desde la perspectiva técnico-jurídica del procedimiento jurisdiccional y desde el trasfondo político del mismo que tiene su máxima expresión en el auto que inadmite la impugnación contra el “Plan Ibarretxe” (Auto 135/2004, de 20 de abril).

Sport, immigration and multiculturality: a conceptual analysis

Paper given by Chris Kennett at the European Forum: Culture, Sport and Proximity held in Almería on the 5 May 2005 and promoted by the Diputación Provincial de Almería. The paper explores the key concepts that comprise the social policy discourse related to immigration and how these relate to sports provision. The potential role for sport in the integration of immigrants is considered, as well as the risks of sports as a potentially divisive force, particularly in terms of racism. This discussion leads to the consideration of the need for intercultural dialogue through sport in order to contribute to the achievement of the sustainable integration of immigrant groups. In order to achieve this goal, research is called for into the needs of immigrant groups as a key phase in the development of sports policy.

Sport and multiculturalism: an European perspective

Opening conference of the academic course 2005/06 of the Olympic Studies Centre (CEO-UAB), given by Dr. Ian P. Henry, director of the Institute for Sport and Leisure Policy at Loughborough University (United Kingdom). The paper is structured around addressing three themes: how concepts of multiculturalism or interculturalism, nationality and citizenship can be linked to sports policy; how we can conceptualise (and therefore evaluate) the benefits which might be claimed to accrue from sporting projects in terms of multicultural or integration policy; and finally the issue of gender, multiculturalism and sports policy.

Esport, immigració i multiculturalitat: una anàlisi conceptual

Text de la ponència presentada pel doctor Chris Kennett al “Foro Europeo: Cultura, Deporte y Proximidad” organitzat per la Diputación Provincial de Almería i celebrat a Almeria el 5 de maig de 2005. El text examina els conceptes clau que comprèn el discurs polític social relacionat amb la immigració i com es relacionen aquests conceptes amb l’esport. Es té en compte el paper potencial que juga l’esport en la integració dels immigrants i els riscs dels esports com a força potencialment divisiva, sobretot pel que fa al racisme. Aquesta discussió porta a considerar la necessitat de diàleg intercultural a través de l’esport per tal de contribuir a aconseguir una integració sostenible dels grups immigrants. Per tal d’assolir aquest objectiu, cal fer una recerca sobre les necessitats dels grups immigrants, ja que és una fase clau en el desenvolupament de la política de l’esport.

Leyes a golpe de suceso: el efecto de los discursos mediáticos en las reformas políticas en la Ley de Responsabilidad Penal del Menor

El present treball| estudia l'efecte dels discursos mediàtics en les reformes promogudes en la Llei de Responsabilitat Penal del Menor. Entre 2003 i 2003, 4 esdeveniments delictius, comesos per menors, van causar fort impacte segons l'opinió pública espanyola. A partir de la teoria de l'agenda-setting, observem una transferència de rellevància de l'agenda dels mitjans cap a l'agenda pública que, posteriorment, es va fer present a l'agenda política. Entenem que els professionals de la política van legislar sota la immediatesa d'aquests esdeveniments i el seu eco mediàtic, no contemplant principis constitucionals, en una clara accepció de populisme punitiu.

New technologies in marketing: the special case of Buzz Marketing

Cada dia és més difícil convèncer al consumidor de que compri els productes d’una determinada empresa o contracti els seus serveis simplement amb la publicitat convencional. Això ha provocat l’aparició de noves tècniques per publicitar i arribar de manera mes eficient al públic objectiu. Buzz Marketing és un nou terme provinent de l’anglès i la seva traducció vindria a ser “marketing mitjançant el rumor o de tafaneria”. Hi ha noms similars com el Boca-Orella o la predicació.

Estudio de las prejubilaciones en las empresas

Les prejubilacions s’han convertit en un mecanisme de reducció de plantilla molt recorregut per les empreses en aquests últims anys. Les raons que exposa cada empresa per justificar-les son molt amplies i de diversa índole: resposta a fusions i adquisicions, absorcions, una nova situació de competència de mercat, canvis en la orientació del negoci, obsolescència dels coneixements dels treballadors a conseqüència de la evolució de les tecnologies i, per tant, pèrdua de productivitat, etc. La veritat es que el nombre de prejubilats ha crescut de forma espectacular y té conseqüències molt importants en tots els àmbits. En primer lloc, té una influència negativa per a la Seguretat Social a llarg plaç, la qual tindrà que destinar més recursos als nous prejubilats i, entre el sistema vigent de la Seguretat Social i que cada vegada hi ha menys treballador que cotitzen, el seu futur i el de les pensions pot córrer un gran risc d’insolvència. Per una altra banda, les empreses sí que aconsegueixen reduir els seus costs, però perden un important factor: el capital humà que representen els treballadors de més de 50 anys amb tots els seus anys d’experiència. Y per als treballadors, son molts els que no saben com afrontar la seva nova situació y cauen en situacions de depressions, estrés, etc. Com una solució a aquesta situació, tant la llei com algunes institucions intenten incentivar la empleabilitat dels majors de 50 anys mitjançant bonificacions o cursos de formació continuada.

Inversions immobiliàries a Polònia

Pendent

La adopción internacional

La majoria de la doctrina coindieix en definir l’adopció internacional con aquella adopción en què intervé un element d’estrangeria, ja sigui per alguna de les parts que hi intervenen, o pel lloc de la seva realització. Tot i que el terme adopció internaconal engloba diferents suposits juridics, a la pràctica la majoria de vegades que es parla d’adopció internacional es per fer referencia a l’adopción d’un menor estranger per adoptant espanyol constituida per la competent autoritat estrangera. En relació al marc jurídic aplicable als processos d’adopció internacional, el primer que hem de tenir clar, es que en tot procés adoptiu hi intervenen dos sistemes normatius: el del país de residencia de l’adoptant i el del país d’origen del menor. Es imprescindible que el menor sigui adoptat respectant tant la llei nacional con la del país d’acollida. Els requisits exigits per adoptar i les formalitats que encolten el procés d’adopció en els països d’origen dels menors varien sustancialmente d’un país a l’altre. La tramitació de les adopcions internacioals a España, s’articula a través de l’organisme competent de la Comunitat Autonoma de residencia dels adoptants amb la intervanció, depenent del país escollit de les Entitats Colaboradores. Un dels requisits exigits per a la nostra legislació es la obtenció del certificat idoneïtat per adoptar. Amb aquest certificat es declara que aquella persona ha estat considerada idonea per adoptar. L’ordenament jurídic español també permet adopcións constituides a l’estranger sens acudir al Conveni de la Haya, que es preten que sigui el marc legal que controli la constitución de totes les adopcions. Aquestes adopcions seran les constituides per autoritat extanjera competent, aquest tipus d’adopcions hauran de ser reconegudes a España sempre i quant cumpleixin els requisits establerts per la llei per l’existencia de tota adopció.