Elaboració del Codi deontològic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

S'expliquen les línies directrius i el procediment de redacció del Codi deontològic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya. La comissió redactora va optar per un model de codi educacional i que cobrís les qüestions més representatives i incorporés els valors intrínsecs de la nostra professió. Es precisa l'abast dels termes ètica i deontologia, es comenten les declaracions genèriques de la Unesco i la IFLA sobre drets relacionats amb la professió, i codis deontològics ja existents, com el de l'ALA. S'esmenta la utilitat d'un codi deontològic i els tipus possibles de codi. A continuació, s'explica el procés d'elaboració del codi, la tria del model educacional, que enumera i interpreta principis generals, la tria d'altres codis que servissin com a referència, i dels valors ètics i professionals que s'hi havien de considerar.

Una nueva concepción de la función del archivo en la Administración. La experiencia del Arxiu Central Administratiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

A pesar de que todavía se suele identificar al archivero con el profesional que se dedica exclusivamente a la clasificación, descripción y difusión de los documentos históricos o, como mucho, de aquellos que ya han acabado su función administrativa, esta concepción no se corresponde con el trabajo que actualmente desarrolla un número cada vez mayor de expertos.

Fesabid'2003: las jornadas de referencia

Con cierto retraso respecto a las fechas que venían siendo habituales, la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (Fesabid) celebró en Barcelona, entre el 6 y el 8 de febrero de 2003, las VIII Jornadas Españolas de Documentación con la colaboración del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (Cobdc).

Les biblioteques públiques a Catalunya durant els anys 2008 i 2009: estat de la qüestió

Es recullen les dades, les publicacions i les accions més rellevants que han tingut lloc durant els anys 2008 i 2009 relacionades amb les biblioteques públiques a Catalunya amb l'objectiu de veure quin és l'estat de la qüestió i fer una anàlisi que permeti detectar l'estat d'aquests equipaments, el tipus d'activitats que estan realitzant i els àmbits en el quals s'està treballant. Finalment, es fa una reflexió sobre l'estat del sector amb algunes línies de treball que caldria potenciar en el futur.

Informe de les XI Jornadas Nacionales de Información y Documentación en Ciencias de la Salud (Terrassa, 6-8 d'octubre de 2005)

Organitzades per la Fundació Joan Costa Roma i pel Consorci Sanitari de Terrassa i amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, entre els dies 6 i 8 d'octubre se celebraren a Terrassa les XI Jornadas Nacionales de Información y Documentación en Ciencias de la Salud. Aquestes Jornadas, de caràcter biennal, són d'àmbit estatal i representen una bona oportunitat perquè els professionals de la informació que treballen en el camp biosanitari (hospitals, biblioteques universitàries, centres de recerca, agències d'avaluació, empreses de serveis d'informació, etc.) intercanviïn informacions i experiències sobre temes del seu interès.

Tipologia documental citada en tesis doctorals d'informàtica: bases empíriques per a la gestió equilibrada de col·leccions

Anàlisi de citacions en tesis doctorals d'informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), presentades entre 1996-1998, per determinar l'ús d'informació segons la tipologia i el suport documental. Com a punt de partida per al disseny del projecte desenvolupat, s'analitzen els fonaments del mètode emprat en vista d'una revisió de la bibliografia sobre desenvolupament de col·leccions i estudis d'usuaris. Les dades obtingudes entre els doctorands de la UPC són consistents amb les característiques apuntades en la bibliografia sobre els investigadors de l'àrea de ciències de la computació: una elevada obsolescència de la bibliografia professional, el control de la bibliografia mitjançant les citacions en les lectures efectuades, la prioritat per les fonts més pròximes i accessibles, la consulta de cercadors de recursos web, la visita a llocs web d'investigadors i institucions de solvència en el seu terreny, i el contacte amb els col·legues mitjançant la comunicació electrònica, configuren un ús per tipus de documents que fa prevaler els congressos i la literatura grisa en més gran mesura que en altres àrees cientificotècniques.

Informe sobre el I Encuentro Británico-Español de Profesores de Biblioteconomía y Documentación, 2000 (Barcelona, 30-31 de març i 1 d'abril de 2000)

Sota el títol de Biblioteconomía y Documentación en la era digital: docencia e investigación, l'Observatori de la Comunicació Científica, la Secció Científica de Biblioteconomia i Documentació del Departament de Ciències Polítiques i Socials i l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra organitzaren en les dates ja esmentades el I Encuentro Británico-Español de Profesores de Biblioteconomia y Documentación a la seu de la Rambla d'aquesta Universitat. Han col·laborat en aquesta activitat, a més, el Ministerio de Educación y Cultura, el Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Carlos III de Madrid, la Llicenciatura en Documentació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Llicenciatura en Documentació de la Universitat de Barcelona, la Llicenciatura en Documentació de laUniversitat Oberta de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i la School of Information and Media Robert Gordon University. Pel nombre d'institucions implicades i pelseu alt nivell, es constata fàcilment que la trobada naixia amb molt bons auguris.

El nom fa la cosa? Les biblioteques per a pacients: una aproximació terminològica

En el marc d'un projecte més ampli d'estudi sobre les biblioteques per a pacients a Catalunya i Espanya, s'han detectat importants vacil·lacions terminològiques en les fonts bibliogràfiques consultades a l'hora de designar les biblioteques per a pacients. L'objectiu és reflexionar sobre el que implica aquesta diversitat de designacions possibles i detectar si els termes emprats descriuen el servei que s'ofereix a partir de la consulta de les següents fonts: obres de consulta generals, obres de consulta especialitzades (terminologia, diccionaris i enciclopèdies, llistes d¿encapçalaments de matèria i tesaurus) i obres teòriques especialitzades en serveis bibliotecaris a pacients hospitalizats (monografies, articles, comunicacions, memòries i textos legals i normatius). Com que el problema va més enllà del català i el castellà, també s¿ha revisat bibliografia en anglès, francès i italià.

Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió

Anàlisi sobre l'estat de la qüestió a Catalunya de les cartes de serveis, accessibles mitjançant la web, del centres d'informació de titularitat pública (biblioteques de recerca ¿universitàries, parlamentàries i nacionals-, biblioteques públiques i arxius històrics i administratius). L'estudi s'ha fet tenint en compte els requeriments sobre la qualitat elaborats per l'Administració General de l'Estat. Les dades recollides mostren una realitat diversa per a cada tipologia de centres malgrat l'existència d'una legislació estatal que avala la promoció, creació i manteniment de les cartes de serveis. El grau d'implantació depèn de la visió que tenen les organitzacions o dels requeriments del seu entorn. Les biblioteques de recerca compten majoritàriament amb cartes de serveis mentre que els arxius històrics i municipals no disposen de cap carta de serveis en línia a més de tenir escassa visibilitat a la xarxa; per contra, les biblioteques públiques municipals evidencien el fet que l¿existència o no d'una carta de serveis està directament relacionada amb el compromís dels professionals que estan al càrrec de la biblioteca.

Educació en el lleure i l'ús de les tecnologies de la informació als hospitals pediàtrics: un estat de la qüestió

Estat de la qüestió sobre l'ús de les tecnologies de la informació als hospitals pediàtrics per tal d'educar en el lleure i pal·liar l'aïllament d'infants i adolescents i les seves famílies durant l'estada a l'hospital. A partir del grau d'implantació de les tecnologies, s'ha fet una anàlisi de diverses experiències d'arreu del món. S'han identificat dos models diferents pel que fa als objectius: els que centren la seva atenció en aspectes curriculars i els que potencien aspectes lúdics. Ambdós compten amb la implicació del personal sanitari vinculat als pacients i amb la figura del voluntari per a gestionar aquests serveis. Les principals diferències entre els projectes estudiats són les fonts de finançament, la tipologia de serveis que ofereixen i la naturalesa de les entitas que els promociona.

Les Biblioteques per a infants malalts als hospitals: a la recerca d'un espai propi

Les "Pautas para bibliotecas al servicio de pacientes de hospital, ancianos y discapacitados en centros de atención de larga duración" elaborades per l'IFLA són el marc normatiu de les biblioteques per a pacients. La seva existència, però, no garanteix el seu compliment; és per això que trobem realitats ben diverses, des dels hospitals que les reinterpreten i adeqüen a les seves necessitats i mitjans fins als que les ignoren o les desconeixen. En aquesta comunicació farem un recorregut per diverses alternatives o interpretacions als espais hospitalaris dedicats tant a l'oci com a la informació dels pacients en un context internacional. Es conclou que la biblioteca per a pacients és un servei en si mateix i es reivindica com un servei més al qual el malalt té dret.

Estudi sobre les accions de foment de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya

Informe encomanat per la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Les comunitats segetals de la Cerdanya. Consideracions generals sobre la vegetació medioeuropea de la classe Secalietea a Catalunya

Aquest article estudia la vegetació dels sembrats (classe Secalietea Br.-Bl. 1952) de la Baixa Cerdanya i zones adjacents mitjançant el mètode fitocenològic i fa un repàs d'aquest tipus de comunitats a la Catalunya extramediterrània. Els sembrats dels terrenys àcids són referits a l'associació Scleranthetum anuui Br.-Bl. 1915, de l'aliança Scleranthion annui, força rara a la Cerdanya. Pel que fa a les comunitats neutròfiles, adscrites a l'aliança Caucalidion lappulae, discutim de primer el tractament sintaxonòmic rebut per aquest tipus de vegetació als Pirineus i altres zones peninsulars en treballs precedents. Hi reconeixem tres associacions: Kickxio-Nigelletum gallicae Fanlo 1988, coneguda només dels Pirineus centrals; Violo-Legousietum Hybridae O. Bolòs 1959, estesa pels Prepirineus calcaris i la Catalunya central; i Biforo radiantis-Centaureetum cyani Vigo, Carreras, Carrillo et I. Soriano, ass nova, dins de la qual proposem d'incloure les comunitats cerdanes

Cap a l'actualització d'alguns aspectes de la política lingüística a Catalunya

Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüència, també la política lingüística que se'n desprèn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dècada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvèrsies ideològico-terminològiques del 'bilingüisme' versus la 'diglòssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procés dit de 'normalització lingüística' en què ara ens trobem immersos. És des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingüisme' dimonitzat -per la seva suposada automàtica evolució cap a la 'substitució'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' més aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organització lingüística pública que paradoxalment pot arribar ser, però, problemàtica i contraproduent sinó es va adaptant als canvis que el nostre context político-econòmico-tecnològic va experimentant.

Els Factors competitius de les pimes a Catalunya

El principal objectiu d'aquest estudi és reflectir quins són els principals factors competitius per a les pymes a Catalunya. Per això, es va escollir una mostra de 1000 empreses de diferents sectors i amb els límits que marca la Unió Europea per a definir una pyme. A partir d'aquí, es va analitzar la informació financera. Amb aquesta font d'informació, es va poder arribar a la conclusió que tots aquells aspectes relacionats amb el personal i reflectits a través de ràtios, eren els més significatius estadísticament per a poder explicar la rendibilitat en les empreses. També es va enviar un qüestionari a la mostra esmentada i es va preguntar el punt de vista del gestor o empresari. Només 50 empreses van contestar, i una vegada més, el factor humà es va revelar com el més important. S'ha d'assenyalar que altres elements tals com la inversió en tecnologia, que s'esperava fossin significatius, no van donar els resultats esperats en el sentit que cap altre fos considerat tan rellevant com els recursos humans.