613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
Aquest text semmarca en dos projectes de recerca: a) SEJ2006-15051-C03-01 El derecho histrico en los pueblos de Espaa: mbitos pblico y privado (siglos XII-XXI), dirigit per Toms de Montagut, catedrtic dHistria del Dret a la UPF; b) HAR2008-03291/HIST La formacin del estado borbnico (1700-1746), dirigit per Joaquim Albareda, catedrtic dHistria Moderna tamb a la UPF.
Resumo:
G. Malenon (1979) descriv Lactarius tesquorum, que pertany a l'estirp torminosus, especie xerotermfila i acidfila. En el present treball assenyalem la presencia d'aquesta especie a Catalunya, en fem una descripci macroscpica i microscpica detallada i n'estudiem els carcters diferencials respecte a les altres especies de l'estirp. Es clou l'article amb una revisi de les citacions catalanes de Lactarias torminosus.
Resumo:
La interacci de lhome amb les diferents espcies amb les quals cohabita ha creat casos com el del Voltor Negre (Aegypius monachus), lau necrfaga ms gran dEuropa, que actualment es troba en perill dextinci. La utilitzaci del territori per a s antropognic (ramaderia, xarxes elctriques, zones urbanes,...) ha fet disminuir la poblaci daquesta espcie. Aix com la incursi, de manera indirecta, en aquestes poblacions degut a lacci de lhome podem destacar-nen dos, el ms rellevant s la intoxicaci per ver, degut a ls illegal daquestes substncies per al control de depredadors fa que els txics vagin pujant per la pirmide trfica. La segona causa rellevant s la disminuci daliment degut a la mixomatosis i a la normativa existent dobligatorietat de retirada dels animals morts a muntanya per sota dels 1400m. Al fer lanlisi de problemtiques, sobserva que la gran majoria sn antrpiques, degudes a la desinformaci i al desconeixement, per tant; per a realitzar un bon pla de reintroducci s necessari fer un treball previ de socialitzaci de les poblacions de la zona per a que el projecte sigui eficient. El projecte consisteix en fer una conscienciaci social als diferents grups implicats (turisme, escoles i poblaci; ramaders i caadors), mitjanant documents grfics, material educatiu, material de suport i materials i mtodes de divulgaci. Per a que la vall dAliny i Boumort passin a ser destacades per la presencia establerta de les quatre aus necrfagues ms rellevants dEuropa; lAufrany, el Trencals, el voltor com i el nostre protagonista: el Voltor Negre.
Resumo:
Aquest treball est enfocat a l'anlisi sobre la forma de vida i l'organitzaci de dues germandats 'rocieras' ubicades en un mateix municipi, la localitat barcelonesa de Sant Adri de Bess. Aquesta tipologia associativa desenvolupa l'activitat dins la fe a la Verge del Roco, reproduint la identitat cultural andalusa a travs de festes i rituals cerimoniosos traslladats a Catalunya. La histria del 'Roco' i la seva progressiva inserci, de la m dels immigrants andalusos a Catalunya, s l'inici del que ser un apropament a l'associacionisme 'rociero' en la comunitat catalana a travs de les dues germandats adrianenques.
Resumo:
En la primera, s'explica molt resumidament com saborda el coneixement dun fenomen com el TEH des de la vessant de lanlisi. En la segona part s'exposa les dades vinculades a les intervencions que el cos de Mossos dEsquadra ha efectuat en els darrers anys en lmbit del TEH.
Resumo:
Els resultats de l'estudi arqueobotnic realitzat sobre diferents mbits de l'assentament de Sant Jaume aporta noves dades al coneixement de la gesti dels recursos vegetals de la protohistria del nordest peninsular. El registre arqueolgic constata una certa homogenetzaci en la funcionalitat dels mbits, que s'interpreten com a magatzems en el pis superior i espais d'estabulaci a l'inferior. L'mbit millor representat s l'A4, que conserva com a fet singular un elevat nombre de restes de llavors i fruits amb molt bon estat de conservaci. Els txons conreats ms importants sn la pisana (Triticum dicoccum) i les guixes i guixols (Lathyrus sativus i Lathyrus cicera), seguits duna menor proporci d'ordi vestit (Hordeum vulgare), blat nu (com/dur) (Triticum aestivum/durum), psol (Pisum sativum), llentia (Lens culinaris) i erb (Vicia ervilia). D'altra banda, el registre arqueobotnic del pis inferior de l'mbit A4 sembla posar en evidncia la presncia de lassociaci de pisana i guixa, destinada a l'alim.
Resumo:
La reinserci social de les persones drogodependents a Catalunya s un mbit relativament poc estudiat. Lestat actual dels recursos existents al territori no ha estat analitzat en cap ocasi. Per aquest motiu, en aquest treball es realitzar un anlisi de les associacions i entitats que conformen la xarxa de serveis socials per a aquest collectiu a Catalunya.Per a desenvolupar un anlisi el mxim de complert i efica es tindran en compte 20 associacions que despleguen 7 tipus de serveis en tot el territori: Centres de dia, pisos de reinserci, tallers, empreses, activitats laborals, programes dinserci laboral i programes esportius.Per a cada categoria de servei es buscar els aspectes positius i els aspectes a millorar basant-se en levidncia emprica, valoracions i criteris establerts per diferents institucions internacionals, entitats i organitzacions. Tamb es recolliran les opinions personals de diferents professionals entrevistats sobre la valoraci de lestat actual de la xarxa i dels serveis que ells ofereixen.Un dels aspectes a ressaltar derivats de lanlisi de la xarxa s levident manca de recursos, aix com tamb s fa patent la necessitat de redefinir el concepte de reinserci social per aconseguir eliminar barreres en laccs als recursos destinats al collectiu.
Resumo:
Aquest treball estudia la gesti a Catalunya tant dels tributs de les entitats locals com de les seves multes (sobretot les imposades per infraccions de trnsit), i proposa diverses mesures per millorar-la. Les dades estadstiques posen de relleu que encara hi ha un cert recorregut per incrementar leficcia en la recaptaci daquests ingressos. Entre els factors que determinen la manca deficcia, destaquen la falta de mitjans materials de molts municipis i el fet que lordenament jurdic limiti lactuaci de les administracions locals fora del seu mbit territorial, una restricci que dificulta en gran mesura les actuacions en fase de recaptaci executiva.Tenint en compte aquest context, la cooperaci interadministrativa s un dels mecanismes ms adients perqu les entitats locals puguin avanar en la millora de la gesti dels seus recursos. Fins ara, aquesta cooperaci sha concretat principalment a travs de convenis de delegaci de competncies dels ajuntaments a les diputacions i de convenis de collaboraci entre les administracions locals i les administracions central i autonmica. Aquestes frmules, com es constata al llarg del treball, shan anat perfeccionat en els darrers anys i estan donant resultats satisfactoris.Sens perjudici de continuar emprant aquests instruments, el present estudi proposa mesures noves i el reforament de determinats mecanismes ja existents. Aix, per exemple, se suggereix la creaci dun sistema dindicadors de gesti tributria local que permeti avaluar els resultats que aporten els mecanismes de collaboraci, lestabliment dun registre de convenis per facilitar-ne el coneixement, o el foment de la interoperabilitat i dels mitjans informtics en la gesti tributria. En el cas dels impostos de gesti compartida, com ara els que recauen sobre els bns immobles, les activitats econmiques i els vehicles, sevidencia que caldria agilitzar la gesti de la informaci continguda a les bases de dades estatals del cadastre i del registre de vehicles.
Resumo:
Aquest document pretn donar a conixer el concepte de dessalinitzaci nuclear, determinar els avantatges i inconvenients a nivell ambiental, aix com els costos econmics i energtics que poden suposar. Podem definir dessalinitzaci nuclear com una planta de dessalinitzaci daigua marina que s alimentada pel seu complet funcionament per un reactor nuclear. La planta utilitza tant lenergia elctrica que es produeix com lenergia calorfica retinguda en laigua que surt del reactor. Sha estructurat el treball en tres parts. La primera s una anlisi de quin s ls que sen fa a nivell mundial de la tecnologia de dessalinitzaci. Sofereixen dades de la producci mundial daigua dola a partir daquesta tecnologia, en quins pasos sen fa ms s i perqu. Tamb es defineixen els tipus de plantes de dessalinitzaci que es poden construir. El segon apartat s un anlisi histric i dactualitat de la dessalinitzaci nuclear mundial. Sanalitza el perqu del desenvolupament daquesta tecnologia i sestudien les necessitats hdriques que es podran tenir en un futur. Es planteja si aquesta tecnologia pot satisfer-les. Sestudien les onze plantes de dessalinitzaci nuclear que han funcionat. El tercer apartat s un estudi de la possible transformaci de les dues plantes dessalinitzadores catalanes en dessalinitzadores nuclears. Es fa un anlisi de costos energtics i de producci, sense tenir en compte els dinstallaci. Tamb sinvestiga els possibles impactes per contaminaci radiolgica que podria generar laigua produda amb aquesta tecnologia.
Resumo:
Lestudi que es presenta a continuaci t lobjectiu de comprendre quina s la realitat ociosa de les persones de 50 a 70 anys als municipis de Malla (Catalunya, Espanya) i de San Juan la Laguna (Solol, Guatemala) des de la perspectiva humanista en termes de concepci i prctica, i veure quina s la influncia i la fora que prenen les caracterstiques de la societat en la qual es desenvolupa. Per tal de dur-ho a terme, primerament sha realitzat un procs daproximaci respecte el concepte de loci, i una recerca concreta vers loci humanista. A partir daqu, sha fet lestudi amb una mostra formada per deu persones del municipi de Malla i deu membres de San Juan la Laguna que es troben entre els 50 i 70 anys, i amb unes condicions econmiques i uns estils de vida diferents. Per tal de realitzar la recerca i lanlisi de loci humanista en els contexts de Malla i San Juan la Laguna sha emprat una metodologia qualitativa, i sha utilitzat linstrument corresponent a lentrevista. Aquesta ha estat elaborada prenent com a marc de referncia la metodologia de la Grounded Theory (Glaser y Strauss, 1967). El projecte tamb compte amb una vessant detnografia. Els resultats que shan obtingut demostren que hi ha una presncia significativa de loci humanista en els contexts analitzats, per que en el cas de San Juan la Laguna aquest esdev un element en construcci.
Resumo:
El debat sobiranista catal est a lordre del dia i actualment no passa desapercebut en cap mitj de comunicaci ni tampoc en el mn poltic, econmic i empresarial. El fet destar tan viva una temtica aix de delicada est ocasionant controvrsies dins lempresariat catal o que t la seva empresa ubicada a Catalunya perqu tot plegat provoca moltes incerteses, que sn el pitjor enemic dels empresaris i dels negocis. Tanmateix, per, les informacions publicades o emeses venen marcades per les opinions poltiques i periodstiques, que es troben censurades en certa mesura perqu segueixen una determinada lnia poltica i/o editorial. Per aix sha elaborat un reportatge digital focalitzat en lempresariat catal i lencaix Catalunya-Espanya que pretn aportar noves valoracions entorn a aquest debat donant veu a empresaris i professionals, entre altres. La part terica de la memria defineix els conceptes bsics que sn de forat coneixement per realitzar una part prctica que ha de ser entesa per qualsevol persona i que sha de tractar amb la major objectivitat possible. Per aix, el web http://laquestiocatalana.cat aporta un llenguatge planer i les eines bsiques per donar a conixer una matria molt criticada per alguns sectors. A travs dentrevistes a personatges rellevants, el web introdueix nous punts de vista sobre una qesti marcada, a simple vista, per la preocupaci dun possible boicot per part dEspanya. Per aquesta no sembla ser la principal inquietud dels entesos, i s que hi ha altres aspectes encara ms alarmants que poden influir en lempresariat i que no sn tractats per cap mitj de comunicaci convencional.
El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmart
Resumo:
Malgrat que el mas es considera una unitat d'explotaci de caracter familiar, les mltiples tasques que s'hi havien de fer obligaven sovint els amos a cercar m d'obra fora de la familia. Aquesta necessitat augmentava a mesura que el conjunt de les terres sobrepassava I'extensi necessaria per a garantir I'autosuficincia familiar. En aquest article ens proposem d'analitzar el volum i la incidncia del treball dels jornalers en el conjunt de les tasques d'un mas, a travs de l'exemple del mas Santmart. Es tracta d'un mas que actualment pertany al municipi de Sallent, a la comarca del Bages, que ja apareix documentat a l'edat mitjana com un dels masos integrants de la quadra i la parroquia de Sant Mart de Serrama. Va sobreviure a la crisi del segle XIV, de la qual es va beneficiar aglutinant masos rnecs. A partir del segle XVIII va iniciar una expansi del conreu dels cereals, de l'olivera i, sobretot, de la vinya, que es va mantenir fins a la segona meitat del XIX -cal no oblidar que el Bages era una comarca essencialment vitcola. Per, tot i que els amos van incrementar el nombre de vinyes que explotaven directament, van optar per establir-ne una gran part a rabassa. Aix, doncs, segons l'amillarament, l'any 1861 l'hereu portava en conreu directe 23 Q 1 lq de cereals, 6 Q d'oliveres i 35 Q 4q de vinya. Alhora, 96 Q 4 q eren menades per rabassaires. s evident que les extensions de conreus explotades directament pels hereus exigien ma d'obra suplementria, de fora del nucli familiar.
Resumo:
En aquest article sofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relaci amb la filosofia estoica i la seva dependncia respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca atenint-se a la Professi de fe del vicari savoi la dimensi religiosa i espiritual de la seva cosmovisi. Sobre la base daquests supsits es revisa limpacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crtiques que la seva pedagogia va merixer dels idelegs del Noucentisme (Eugeni dOrs, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presncia de la pedagogia de Rousseau en el Moviment de Renovaci Pedaggica, viscut durant les primeres dcades del segle xx a Catalunya, constitueix ms un horitz que no pas una realitat bastida sistemticament i slidament.
Resumo:
Des de fa una dcada es parla de la convergncia digital, que ha propiciat la conjunci de la informtica amb els mitjans de comunicaci i la interconnexi en xarxa. Actualment circulen amb facilitat suports vells i nous cada vegada ms flexibles. La conseqncia per als usuaris s que avui disposen duna varietat mplia de continguts connectats permanentment en qualsevol lloc i en qualsevol moment, a travs de diverses plataformes i amb una convivncia rica i complexa. En aquest context, aquest article mostra les conclusions dun estudi de camp sobre ls, el consum i les preferncies de suports i de continguts de la comunicaci digital per part de grups dinfants, de joves, dadults i de gent gran a Catalunya.
Resumo:
Aquesta investigaci finanada pel Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC) presenta un mapa dels nous perfils professionals en el panorama periodstic catal actual com a conseqncia de la digitalitzaci de les eines i els processos de treball en els mitjans de comunicaci. Larticle analitza tamb lextinci i la transformaci de figures professionals en els mitjans audiovisuals i multimdia. A banda daix, la recerca presenta un panorama de les competncies professionals que ha de tenir un o una periodista en la nova realitat creada pels processos de digitalitzaci de la producci informativa.
