Elements per a l'anàlisi de les relacions entre la Universitat i les Administracions Públiques

Les relacions entre les institucions d'ensenyament superior i els poders públics (estatals, nacionals/regionals o local s) són cada vegada més importants. A diferencia d'epoques preterites on segurament podria trobar-se justificació a una certa ignorancia mútua o a trajectories no sempre convergents, a hores d'ara, les exigencies de la vida social reclamen unes relacions noves, conseqüencia d'un conjunt d'implicacions recíproques. Unes relacions que haurien de tenir com a objectiu afavorir l'articulació satisfactoria entre els sistemes social, educatiu i escolar, i, alhora, possibilitar la congruencia necessaria per garantir l'equilibri entre aquests sistemes.

Crisi econòmica-crisi educativa

Per a tothom és indubtable que estem vivint una forta crisi económica. Crisi que és més que conjuntural i que no és exclusiva d'Espanya Malgrat tot, hem de reconéixer que en el nostre país hi ha trets molt particulars i específics, sobre els quals no volem incidir ara. Com a conseqüencia, aquesta crisi afecta tots els ambits de la vida, i per tant, també l'educació. Lógicament, una crisi económica duradora i profunda com la nostra suposa una crisi de valors socials. I dintre d'aquests hem de situar la crisi educativa. Peró, malgrat les dificultats que tota crisi comporta, no obstant aixó, caldria contemplar-la sempre de forma positiva. Ens agradi o no als educadors, és indiscutible que es dóna una clara relació entre economia i educació i, gracies a ella, se'ns ofereix la possibilitat de reconsiderar l'educació que donem i, per tant, de millorarla. És a dir, una crisi económica pot ser molt preocupant, peró poc hi podem fer els educadors de manera directa. Malgrat tot, sí que hi podríem fer alguna cosa quan considerem que aquesta crisi ens pot ajudar a millorar l'educació que impartim i les institucions educatives que tenim.

Les fronteres de la integració escolar

Pocs conceptes se'ns presenten avui amb connotacions de relativitat tan amplies com el de frontera. És per aixo que m'ha semblat adequat encapgalar aquest article fent referencia a les fronteres de la integració escolar: voldria suggerir al lector la idea de la integració escolar (a partir d'ara IE) com un procés que afecta internament els sistemes educatius on es planteja i que, a més, es troba en expansió i, per tant, intentant superar unes fronteres que el limiten, a vegades d'una manera imprecisa i d'altres d'una manera ben contundent.

Del bucle a la incertesa: l'evolució de la mirada cibernètica a la pedagogia.

Es pot pensar que de la cibernètica nascuda els anys 40 al desenvolupament aconseguit per les tecnologies de la informació i la comunicació a l'actualitat hi ha una diferència tan enorme que poc o res representen ja les contribucions de Wiener o Bertalanffy als nostres dies, Tot i això, la cibernètica, com la teoria de sistemes, ha anat evolucionant i madurant amb el temps, i podem afirmar que ara més que mai es fan evidents moltes de les concepcions i de les idees simplement apuntades i intuïdes per aquests científics, La diferència entre la cibernètica deis anys cinquanta i la cibernètica actual consisteix que la seva influència no només arriba al terreny científic o a l'enginyeria sinó a les formes de comunicació, a les maneres d'aprendre, als temps de vida i, en definitiva, a la nostra percepció del món.

Dins el bosc de la cultura visual. Apunts per a una actualització pedagògica

L'era de la comunicació acara la comunitat educativa davant de nous reptes, especialment en l'àmbit de la cultura visual. La cultura visual es manifesta avui arreu i no hi ha àmbit ni familiar ni social ni educatiu que no en participi. Més enllà de la visualització i experimentació d'alguns procediments artístics canònics, l'ensenyament de les arts visuals i plàstiques observa la necessitat d'ampliar el seu radi d'acció, reflexió i anàlisi de manera coparticipada. Un repàs a la trajectòria històrica de l'aprenentatge artístic dóna peu a algunes preguntes rellevants com ara, quins aprenentatges per a quines competències? Per a quina societat i amb quins instruments cal educar els infants? Quines inèrcies i teories s¿hereten del passat i quin lloc cal que tinguin en el futur? Quines aportacions cognitives o empíriques permetrien una renovació positiva en l'àmbit de l¿educació visual i plàstica? Són preguntes difícils però peremptòries si no es vol girar l'esquena a l'evidència dels canvis comunicatius i socials del nostre temps.