Elements per a l'anàlisi de les relacions entre la Universitat i les Administracions Públiques

Les relacions entre les institucions d'ensenyament superior i els poders públics (estatals, nacionals/regionals o local s) són cada vegada més importants. A diferencia d'epoques preterites on segurament podria trobar-se justificació a una certa ignorancia mútua o a trajectories no sempre convergents, a hores d'ara, les exigencies de la vida social reclamen unes relacions noves, conseqüencia d'un conjunt d'implicacions recíproques. Unes relacions que haurien de tenir com a objectiu afavorir l'articulació satisfactoria entre els sistemes social, educatiu i escolar, i, alhora, possibilitar la congruencia necessaria per garantir l'equilibri entre aquests sistemes.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.

L'escola normal de Barcelona: cent cinquanta anys a la recerca d'un establiment en condiciones pedagògiques

Aquest curs 1996-1997 l'Escola Normal de Mestres de Barcelona commemora els cent cinquanta anys de la seva creació en la recent inaugurada seu del Campus de la Vall d'Hebron i integrada com a Escola Universitaria de Formació del Professorat a la Divisió V. Com a centre universitari i amb la nova llei d'ordenació educativa ha ampliat els àmbits d'actuació pedagogicodocents a sectors que tradicionalment no havien estat de la seva competencia.

Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

El treball domèstic i la reproducció social

Per perpetuar-se a si mateixa, qualsevol societat, en qualsevol temps o lloc, necessita la confluencia de la reproducció de les especies i de la producció de béns. La relació entre I'una i I'altra ha tingut diverses configuracions histbriques. En les societats occidentals actuals el sistema socio-econbmic pot ser vist constituyt pels dos subsistemes bisics, caracteritzats per I'esfera industrial -produir per a I'exterior- i l'esfera domestica -producció per al consum familiar-. Addicionalment, s'hi pot incloure un tercer subsistema: I'esfera pública, la qual té un paper bhicament redisuibutiu. L'objectiu general del treball és el d'analitzar el paper del treball domestic en la reproducció social. Des del marc tebric establert es despren que cada família, per garantir la seva supervivtncia i reproducció, combinari tres tipus d'ingressos: I'ingrés monetari (assalariat i no assalariat), els serveis proporcionats per les administracions públiques (salari social) i el treball domtstic. El seu pes relatiu variari segons el grup social al qual pertany la família. Consegüentment, per a qualsevol mesurament del treball domestic mínimament realista, els grups socials s'han de considerar de manera separada a fi d'establir les necessitats de cada grup. L'objectiu concret va ser el d'establir una mesura relativa del treball domestic, és a dir, analitzar la proporció de les necessitats totals de la família cobertes per la producció domestica en relació els altres dos mitjans, és a dir: l'ingrés monetari i els serveis públics. El treball de camp es dugué a terme a ]'kea Metropolitana de Barcelona durant el mes de febrer de 1990.

Proyecto de plaza para el barrio de La Mina. Proceso de participación ciudadana

Pre-projecte de disseny urbà d'una de les places de La Mina contemplades en el PERI d'aquesta zona

Tallers d'espai públic. Reportatge gràfic del Parc del Besòs

Report of one of the workshops developed in 2005 under the process of public participation: Mapping La Mina (2002-2006). http://www.ub.edu/escult/mina

Tallers d'Espai Públic. Carril bici al barri de La Mina

Report of one of the workshops developed in 2005 under the process of public participation: Mapping La Mina (2002-2006). http://www.ub.edu/escult/mina/cartografies/html/9_fase2.html

Informe CPBoxes a l'IES LA MINA

Report of one of the workshops developed in 2003 under the process of public participation: Mapping La Mina (2002-2006). http://www.ub.edu/escult/mina

Taller sobre espacio público. Asociación de mujeres Adrianas

Report of one of the workshops developed in 2005 under the process of public participation: Mapping La Mina (2002-2006). http://www.ub.edu/escult/mina

Cartografías de la Mina: Taller sobre espacio público con profesionales y vecinos del barrio

Plataforma d'Entitats i Veïns/es del barri de La Mina / Consorci de La Mina

1es Jornades sobre espai públic. Memòria d'Activitats

Plataforma d'Entitats i Veïns/es del barri de La Mina / Consorci de La Mina

Interrogants sobre l'espai públic de La Mina

Plataforma d'entitats i veïns del barri de La Mina

Cartografies de La Mina. Compilació dels resultats dels tallers de participació ciutadana sobre espai públic 2002-2006

Plataforma d'entitats i veïns/es del barri de La Mina