Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)

El projecte de recerca “Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)” contempla l'estudi de l'Església catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parròquies i esglésies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicació dels afers eclesiàstics); en relació al poder polític-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justícia); com en relació amb els aspectes socioeconòmics i d'ordenació territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulació d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentació d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Església catalana altmedieval resta present en tots els àmbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement més profund i rigorós de la societat. Tot això, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos períodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X és un període privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinàmiques polítiques, socials, econòmiques i culturals que demostren que aquesta centúria tenia una personalitat pròpia i que la posen en rellevància respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i polítics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el món carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de mil•lenni. No obstant això, l'augment de fonts històriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la història mitjançant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuació, però també de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.

Guia pràctica de mesures de seguretat

La mesura de seguretat és la conseqüència jurídica de naturalesa penal prevista per la llei davant la comissió d'un fet delictiu, en virtut de la qual es priva d'un determinat dret al responsable, no en funció de la seva culpabilitat -perquè li falta en absolut, o bé la conserva però notablement limitada o reduïda- sinó valorant la seva perillositat criminal. Aquesta perillositat s’exterioritza amb la comissió del delicte i s’ha de considerar en tot cas la privació del dret com a imprescindible per controlar-la.

Memòria del grup de treball de criminologia

Resum de les actuacions del grup de juristes criminòlegs de centres penitenciaris del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Recomanacions per defensar l’informe al judici oral

L'equip de la comunitat d'assessorament tècnic penal s'ha aplegat, en aquesta ocasió,per elaborar una guia de bones pràctiques en l’exercici de la tasca pericial en la situació de judici oral. És a dir, un manual que ajudi a identificar els elements que cal posar en joc per contestar la pregunta clau de tot peritatge: és creïble, el relat?, i que alhora doni pistes clares sobre com presentar el resultat d’aquesta feina.

Características psicosociales y judiciales de los menores implicados en denuncias de abuso sexual: cien casos valorados por el equipo de asesoramiento técnico penal de Barcelona

Características psicosociales y judiciales de los menores víctimas de abuso sexual El objetivo es conocer las características psicológicas, sociodemográficas y judiciales de los menores que denuncian delitos contra la libertad sexual en la provincia de Barcelona. La muestra está formada por 100 menores presuntas víctimas de delitos contra la libertad sexual denunciados en la provincia de Barcelona y atendidos por el Equipo de Asesoramiento Penal a la instancia judicial.

Renovar la il·lusió de l'estudiant universitari amb els seus estudis : desenvolupament d'una metodologia que incrementi l'èxit mitjançant la implicació i el raonament (RIE)

El departament d'Economia i Organització d'Empreses, de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, sempre ha mostrat una preocupació perquè els alumnes siguin capaços d'entendre i, sobretot, de veure aplicables a la vida laboral els conceptes de les diverses assignatures de la nostra àrea -organització i direcció d'empreses-. Donada la falta d'experiència laboral que tenen, sovint entenen els conceptes d'una manera superficial i teòrica ja que els queden una mica lluny de la seva vida diària. A més, la falta d'assistència, el baix rendiment acadèmic i la falta de motivació dels estudiants són temes habituals entre el col·lectiu de professors. Per tot això sorgeix la necessitat de millorar el rendiment dels estudiants, en el marc de l'Espai d'Educació Europeu Superior, amb una metodologia docent generalizable a la resta d'assignatures que aconsegueixi motivar-les tant per estudiar com per assistir a classe. La finalitat principal del projecte és millorar el rendiment acadèmic dels estudiants mitjançant una metodologia docent basada en l'anàlisi de casos audiovisuals. En concret es volen arribar a aconseguir els objectius formatius fonamentals de l'àrea d'Organització d'Empreses així com també es pretén que els alumnes adquireixin capacitats desitjables per dur a terme les funcions administratives. La durada del projecte ha estat d'un any. Concretament des de novembre de 2007 a octubre de 2008.

Estudio para la implantación de un ERP en una empresa de venta al detalle

En este proyecto se realiza el estudio de la organización de una empresa con el fin de encontrar los requerimientos de esta, posteriormente se realiza un estudio de tres sistemas ERP para acabar encontrando la solución que mejor se adapta a las necesidades de la empresa.

Estudio para la implantación de un sistema ERP en una empresa dedicada a la hostelería

Este proyecto consiste en el estudio previo que se tiene que llevar a cabo para implantar un ERP en una empresa. En este caso, la empresa se trata de una PYME del sector de la restauración/hostelería. El estudio que se ha realizado sobre los tres ERP's son productos que se encuentran en el mercado, concretamente se han estudiado los ERP's de Openbravo, SAP y Datisa. El motivo de porque estos tres se debe a que el primero es open source, el segundo consiste en un producto de una empresa líder en el sector de los ERP's y el tercero porque es una solución de hostelería realizada por una mediana empresa.

Execució d'un projecte TIC

Este proyecto intenta dar solución al problema que se ha encontrado la empresa VGG Aplicaciones,S.C.P. a la hora de hacer pruebas en el desarrollo de su principal producto de logística Appia para integración con transportes. El programa que se ha realizado en este proyecto, pretende integrar todas las diferentes agencias de transportes en una única aplicación para su correcta administración desde un mismo entorno de trabajo y no duplicar tareas.

Optimizador de operarios industriales

Este es un proyecto orientado hacia la optimización de actividades productivas en plantas industriales de empresas pymes (pequeñas y medianas empresas) mediante entornos de programación. Más concretamente la idea es realizar una aplicación que permita realizar planificaciones eficientes de cómo distribuir el trabajo a los operarios de producción dentro de una planta industrial convencional. Dichas plantas disponen de una serie de recursos, máquinas, que junto a su plantilla de trabajadores deben realizar las diferentes órdenes de fabricación. Estas tareas se han de poder realizar dentro de un marco de tiempo aceptable y a la vez adecuado al servicio que desea dar la planta a sus clientes. Por tal de abarcar de forma correcta este problema se distribuye el proyecto final de carrera en tres bloques principales: El primero de ellos es buscar un algoritmo/s que permita encontrar una solución aceptable, una buena solución. En segundo lugar realizar un estudio de los datos necesarios para poder llevar a cabo dicho algoritmo y diseñar una base de datos que disponga de la información adecuada para la organización de los recursos. Seguidamente, el programa que ejecutará la planificación del conjunto de órdenes de fabricación de la planta y su evaluación del nivel de eficiencia de la solución propuesta. El programa será realizado en el lenguaje de programación Java. Y finalmente, la presentación de los resultados y la bondad de la heurística desarrollada.

Especificación de procesos en industria química para la implantación de la producción en SAP R/3

En este proyecto se ha realizado un estudio en el campo del modelado de los procesos de negocio y sus notaciones. En concreto, se han analizado las notaciones BPMN y UML que se han usado para especificar los procesos en la gestión de la fabricación de una empresa química. Tras estas especificaciones, se ha realizado la comparación de estas dos notaciones con el fin de escoger la mejor de ellas para especificar procesos de negocio. A partir de la especificación de procesos, se ha descrito la implantación del módulo de fabricación de SAP en la misma empresa.

Módulo documentación máquinas recreativas SAP

El negocio de las máquinas recreativas está regulado por cada una de las Administraciones Públicas de cada Comunidad Autónoma. Por ello, es obligatorio la generación de documentación que acompaña a cada una de las máquinas que están siendo explotadas. Este proyecto describe el desarrollo de un módulo, dentro del ERP SAP R/3, para la generación de esta documentación a partir de las necesidades expresadas por el Departamento de Documentación, Trámites y Gestiones de CIRSA.

Business plan: PARQUETS, S.A.

Aquest Treball Final de Carrera pretén desenvolupar un Pla de Viabilitat, que garanteixi una millora en la rendibilitat de PARQUETS S.A., una empresa amb més de 40 anys d’existència en el sector de la instal-lació de paviments per al terra. A partir de la realització inicial d’un estudi del mercat, s’ha elaborat un complet anàlisi sobre els punts principals que componen qualsevol Pla de Negoci: el Pla de Marketing, el Pla d’Operacions, el Pla d’Organització i el Pla Econòmic-Financer. A més, amb la realització d’aquest estudi, hem pogut verificar que al mercat hi ha importants economies d’escala que cal aprofitar, i que intervindrien amb èxit amb l’expansió geogràfica, organitzativa i operativa de l’empresa.

La función directiva y la relación con el jefe: acuerdos y desacuerdos

Aquest treball tracta d’analitzar les funcions directives centrades en la relació del directiu amb els seus subordinats. Volem valorar la comunicació que s’estableix entre el directiu i els seus col·laboradors, veure com encaixen les necessitats de comunicació dels treballadors amb l’exercici de les funcions directives pròpies dels seus responsables. En primer lloc veiem diverses teories sobre les funcions directives, tant des d’un punt de vista clàssic com des de punts de vista més actuals. A continuació ens centrem en la comunicació, la importància que té en les organitzacions y aspectes claus a tenir en compte a l’hora de comunicar-se. Per acabar, hem dissenyat un qüestionari que passarem en una companyia per tal de valorar la realitat empresarial actual, veure de quina manera s’apliquen els models teòrics i extreure’n idees que ens permetin clarificar l’estat de la qüestió en el teixit empresarial-social actual. Amb els dos primers blocs ens formem una idea teòrica sobre les funcions directives i, especialment, sobre la comunicació en les organitzacions. El tercer bloc ens serveix per a contrastar aquestes idees amb un exemple real i per veure els punts de vista de directius i col·laboradors sobre el desenvolupament de la tasca directiva en una empresa. Un cop analitzades les dades obtingudes en l’enquesta podem dir que existeixen divergències significatives entre teoria i realitat i entre la percepció dels directius i la dels seus subordinats.

Repeated Agenda Setting and the Unanimous Approval of Bad Policies

This paper addresses the puzzle of why legislation, even highly inefficient legislation, may pass with overwhelming majorities. We model a egislature in which the same agenda setter serves for two periods, showing how he can exploit a legislature (completely) in the first period by romising future benefits to legislators who support him. In equilibrium, large majority of legislators vote for the first-period proposal because a ote in favor maintains the chance for membership in the minimum winning coalition in the future. The model thus generates situations in which egislators approve policies by large majorities, or even unanimously, that enefit few, or even none, of them. The results are robust: some institutional arrangements, such as super-majority rules or sequential voting, imit but do not eliminate the agenda setter's power to exploit the legislature, and other institutions such as secret voting do not limit his power.