Análisis y creación de un sistema informático de soporte a entidades sanitarias para la detección precoz de brotes de gripe en épocas de máximo riesgo

En este proyecto queremos analizar en el tiempo el interés general de la población respecto a una enfermedad común como la gripe, y poder relacionarlos con brotes de gripe existentes en el pasado, para de esta manera, poder extrapolar y predecir futuros brotes. Esta información, en manos de las autoridades sanitarias, puede ser de gran ayuda para poder prevenir picos de solicitudes en los servicios de urgencias, anticipándose para gestionar de manera más eficaz los recursos disponibles, consiguiendo, de esta manera, un mejor servicio a la población en general.

Optimització i implementació del Repositori Obert de la Universitat de Lleida

Fer un estudi d'usabilitat del Repositori Obert de la UdL. El repositori recull, gestiona, difon i preserva les publicacions en format digital i en accés obert derivades de l'activitat acadèmica i investigadora, les publicacions institucionals i altres materials de la comunitat universitària.

Estudi biomètric de la Perdiu Roja Alectoris rufa silvestre i repoblada de l’acotat de caça de Chiva, a partir de mostres de perdius abatudes

La caça a la Península ibèrica, generalitzada a totes les capes socials, aporta una important font d’ingressos i recursos a diferents camps de l’economia de l’Estat Espanyol. Aquest fet fa que la caça es consideri un recurs natural i renovable. La perdiu roja silvestre, siguent l’espècie cinegètica més rellevant de la caça peninsular, ha sofert durant els últims 20 anys un important descens de la població encobert per la caça de perdius roges de granja. L’objectiu d’aquest projecte és contribuir a l’establiment d’unes diferències biomètriques a nivell d’estudi bàsic o preliminar entre perdius silvestres i perdius de granja repoblades de l’acotat de Chiva (València), mitjançant l’anàlisi de mostres biològiques de perdiu aportades per els caçadors de l’acotat durant les temporades 2004- 2005, 2005-2006 i 2006-2007. El treball és novetat ja que busca la comparació biomètrica de les taques descolorides de les plomes primàries, de la biometria tars i de l’estat de les puntes de les primàries entre perdius silvestres i de granja.

Coneixements i usos lingüístics de l'estudiantat de la Universitat de Lleida (2012 / 2013). Estudi comparatiu dels resultats obtinguts el 1993/1994 amb els de l’actualitat

El treball que teniu a les mans és una recerca sociolingüística que té com a objectiu l’anàlisi dels coneixements i els usos lingüístics de la Universitat de Lleida, a partir de la comparació dels resultats obtinguts a “Coneixements i usos lingüístics de l’estudiantat de la Universitat de Lleida” (Curs 1993/1994), un estudi impulsat des dels Servei de Llengua i Terminologia l’any 1993. L’elaboració del treball es divideix en tres etapes: l’etapa d’investigació, l’etapa d’organització i l’etapa d’interpretació. La primera etapa ha estat destinada a la recollida de dades. He demanat a un total de 1046 alumnes provinents de vint-i-un graus o especialitat diferents que contestessin un qüestionari. La segona etapa consisteix en l’organització de les dades. El primer que he fet ha estat entrar els resultats de cadascuna de les enquestes al programa ACCES, el qual m’ha permès fer les posteriors agrupacions partint sempre del model de 1993. Una vegada he tingut totes les agrupacions fetes, he fet tots els percentatges, gràfiques i taules al programa Excel. Finalment, quan ja he tingut tots els gràfics i taules confeccionats he passat ja a l’última etapa del treball: la interpretació de les dades. Primer he fet una lectura de cadascun dels gràfics i taules, comparant-los posteriorment amb els resultats obtinguts el 1993. Una vegada he tingut tots els comentaris fets he passat ja al més important: la redacció de les conclusions, on intento explicar els canvis més importants que he copsat.

L'impacte econòmic de la Universitat de Lleida

La tendència descentralitzadora que ha caracteritzat els darrers anys la política universitària ha tingut, sens dubte, un impacte important sobre l’economia de les regions en les quals s’ha ubicat una universitat de nova creació. Els estudis de l’impacte econòmic de la universitat sobre el territori són un instrument important per justificar i incentivar la descentralització geogràfica de l’ensenyament superior. Sobretot en èpoques en què les rigideses pressupostàries exigeixen racionalitzar al màxim els nivells de despesa pública. Aquest estudi aplica la metodologia input-output per quantificar l’impacte que les activitats de la Universitat de Lleida han tingut sobre l’economia del territori. En concret, s’avaluen els impactes de la despesa de la mateixa Universitat, del professorat, de la resta del personal i dels estudiants. L’objectiu principal és arribar a conclusions sobre com un impuls exogen al territori genera producció, renda i ocupació en la mateixa regió.

Las solicitudes de excedencia de los maestros como respuesta a la falta de una carrera docente

Se resumen algunos datos de una reciente investigación que avalan la hipótesis de que la falta de una carrera docente estructurada, que permita la promoción y la movilidad vertical dentro de la profesión docente, conduce a ciertos maestros, quizás los mas motivados para la búsqueda de logros, a salir de la profesión para buscar itinerarios de promoción socio-profesional alternativos. Un mecanismo para ello son las excedencias, en las que se distinguen entre las 'circunstanciales' y las propiamente 'promocionales'. Probablemente esta situación de bloqueo de la movilidad vertical repercute en el conjunto del profesorado.

El “Centre d’Art d’Època Moderna” de la Universitat de Lleida (CAEM). Un nuevo modo de enriquecer la disciplina y la razón de ser de la Historia del Arte en Europa

The Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) of the University of Lleida is a specialized research centre for the scientific study of the pictorial heritage that understands the direct observation of every piece of the work of art as the methodological foundation on which are integrated most traditional techniques in the field of the historic-artistic studies, like the comparative study and records and documents research. It is proposed the creation of historical and interpretative speeches with great consistency and credibility on the basis of a detailed registry of that material evidence.

Els capítols matrimonials dels pares i el futur de l’empresa familiar cinquanta anys després

Aquest cas real reflecteix una situació problemàtica en que es troben algunes empreses familiars catalanes del sector agrari. En compliment d'un costum molt arrelat en les zones rurals la primera generació efectua un heretament preventiu a dins d’una escriptura de capítols matrimonials. Els futurs cònjuges instituïen el seu futur fill primogènit que sigui noi, com hereu de tots els seus béns. Sense ni tan sols saber de l'existència d'aquest pacte successori, quan amb l'esdevenir dels anys s'ha creat i desenvolupat l'empresa familiar, el fill o la filla que va a continuar amb el negoci no és el noi primogènit i els pares que van pactar la successió en favor d'aquest, ja no es troben en condicions de testar revocant aquest pacte, perquè o bé ja han mort o bé es troben incapacitats per causa de malaltia o vellesa. L’objectiu d’aquest treball es advertir sobre aquesta realitat i proposar solucions de prevenció i avançament en el procés de planificació de la successió de l’empresa familiar.

Situació de l'empresa familiar respecte la no familiar en el sector turístic de la província de Lleida en un context de crisi

Lo que se pretende con este trabajo es localizar, presentar, y analizar, las diferencias entre empresas familiares y no familiares, tanto en lo que se refiere a su implantació, características, y funcionamiento, en el sector turístico de la provincia de Lleida. Con esta finalidad se ha analizado un muestra de 234 empresas del sector, su menor dimensión en relación a la empresa no familiar, o los distintos objetivos que una y otra empresa persiguen.

De l'empresari individual a l'empresari social: les societats com a eina que facilita la transició intergeneracional a l'empresa familiar

La constitució d'una societat de capital pot constituir un excel·lent instrument per facilitar la transició intergeneracional en aquelles empreses el titular dels quals és una persona física i els descendents han pres la decisió d'entrada a temps complet en l'organització empresarial. En aquest sentit, el trànsit de la condició d'empresari individual a empresari social no només permet la conservació de l'empresa més enllà de la vida del seu actual titular simplificant el procés hereditari sinó que permet gaudir, entre d'altres, dels avantatges de la limitació de responsabilitat per deutes i de la separació del patrimoni civil dels socis del patrimoni necessari per l'exercici de l'empresa reduint així els riscos econòmics patrimonials. Addicionalment, la relativa flexibilitat del règim jurídic de les societats de capital permet que els socis tinguin la possibilitat d'adequar-lo a les seves específiques necessitats i conveniències.

Avantatges i conflictes de caràcter econòmic derivats de l'usdefruit en empreses familiars

L'usdefruit d'accions consisteix en l'exercici del dret real de gaudi de les rendes de títols constituïts com a inversions financeres. En l'empresa familiar, la propietat de l'acció pot estar en ocasions desdoblada i pertànyer en nua propietat a una persona i en usdefruit, a un altra. Però que succeeix quan l'empresa decideix no repartir dividends? El problema l'estudiem sobre el cas real de "Rosa Clara" en què un jutge condemna a pagar els dividends no distribuïts en els últims cinc anys d'usdefruit.

El finançament de l'empresa familiar lleidatana

En aquest treball s'analitza l'estructura financera de les empreses de caràcter familiar de la província de Lleida per tal de conèixer la composició i els condicionants del seu endeutament. A més a més, l'anàlisi es duu a terme a nivell comparatiu amb les empreses no familiars a efectes d'identificar les diferències significatives entre ambdós grups. Igualment, s'aprofundeix l'estudi diferenciant entre la grandària empresarial i el sector d'activitat per tal de millorar la comprensió de les diferències aparegudes. Es realitza un estudi descriptiu a partir d'una mostra representativa de 2.820 empreses extreta de la base de dades SABI, per a l'any 2009. Els resultats obtinguts més rellevants mostren, per una banda, que l'empresa familiar lleidatana està més capitalitzada que la no familiar. Tot i que, té major deute financer, o amb cost, que la no familiar; sobretot en el venciment a curt termini. Les causants d'aquestes diferències són les mitjanes empreses familiars, que tenen un major deute financer a curt termini, i les micro i petites empreses familiars, amb un major deute financer a llarg termini. Per altra banda, l'eficiència total (econòmica i financera) de l'empresa familiar mitja és menor que la de la no familiar. Encara que això, és cert solament per l'empresa familiar petita i micro, que veu com la seva menor eficiència econòmica, el seu major grau d'endeutament financer i un cost del deute massa elevat porten a què endeutar-se sigui contraproduent.