Indústria, mineria i artesania en toponímia rural: el cas del municipi d’Osor (la Selva)

The study presented is interdisciplinary names: the presence of place names related with industrial, artisanal or mining activities in rural areas. The main hypothesis refers to this fact; the uniqueness of industrial, mining or craft in a rural area is an important reason to influence their names, a fact that gives archaeological value, remembering economic activities now disappeared. The methodology used for the study has been usually applied in onomastic studies: compilation of names from field work, oral interviews, archival work, revision of ancient documents and revision of works and studies related to the cartography of Osor. The final conclusion is that, as proposed in the hypothesis, in a rural area as the studied, the low presence of industrial, artisanal or mining activities have generated place names that have helped in keeping the memory of economic activities now disappeared

+ Territori + Urbanitat + Parc de l’Agulla

Concurs per al Desenvolupament Urbanístic del Parc de l’Agulla

Corredor Verd Cerdanyola del Vallès

Projecte presentat al Concurs Internacional: Corredor Verd Cerdanyola del Vallès

Ordenació ZAC Les Grisettes i Parc Mas Nouguier

Projecte presentat per al concurs de Creació d'un nou barri residencial (Les Grisettes) i del parc de Mas Nouguier

C.E.I.P. Salvador Espriu, Vidreres. Girona

L’encàrrec de reformar i ampliar una escola amb més del doble de la seva superfície actual, requeria d’una nova interpretació global del projecte i el seu entorn.En un sentit inicial d’edificis autònoms col•locats sense criteri aparent, proposem consolidar un sol edifici que, per la seva forma de T, facilita l’absorció del mòdul escolar ‘Fuensalida’ existent i permet mantenir el gimnàs actual en la seva posició preferent respecte la pista esportiva.L’accés actual és manté per a usos administratius però, en la ròtula d’unió entre l’edifici original i l’ampliació, apareix un espai central emporxat que comunica els dos patis i permet l’accés tant a l’escola infantil com a la de primària com als serveis comuns. L’escola infantil s’estructura en una pinta amb els patis oberts al parc veí.

Botrychium matricariifolium A. Br. ex Koch, una nova espècie per a la flora del massís del Montseny = Botrychium matricariifolium A. Br. ex Koch, a new species for the flora of the Montseny massif (NE Iberian Peninsula)

Nota breu sobre la descripció de Botrychium matricariifolium A. Br. ex Koch al massís del Montseny

Lengua familiar y conocimiento de la lengua escolar en Cataluña al finalizar la Educación Infantil = Home Language and Knowledge of the School Language in Catalonia at the end of Nursery School

La infancia extranjera se escolariza en Cataluña en un programa de cambio de lengua del hogar a la escuela. Las investigaciones afirman que este alumnado tarda un mínimo de seis años en equiparar sus habilidades lingüístico-cognitivas con sus pares autóctonos, no así las habilidades conversacionales, las cuales se adquieren antes de los dos años de residencia. Sin embargo, no existen estudios sobre los efectos de la escolarización en el parvulario del alumnado alófono, así como de su lengua familiar, en relación con la adquisición de la lengua escolar. El artículo es un estudio comparativo de la adquisición del catalán de 567 autóctonos y 434 alófonos, al final del parvulario, en 50 escuelas de Cataluña que escolarizan a alumnado de origen extranjero. Las lenguas del alumnado autóctono son el catalán, el castellano y el bilingüismo catalán-castellano y las lenguas del alumnado alófono son el árabe, el soninké y el castellano. Los factores utilizados más relevantes han sido el nivel socioprofesional y educativo de las familias, el tiempo de residencia y el momento de escolarización del alumnado, el porcentaje de alumnado catalanohablante y de alumnado alófono en el aula y el contexto sociolingüístico del centro escolar. Los resultados muestran que el alumnado autóctono sabe más catalán que el alumnado alófono, pero las diferencias desaparecen respecto a algunos factores, de los cuales los más relevantes son los relacionados con las características del alumnado de las aulas. La lengua familiar del alumnado alófono no incide en sus resultados

Conversions per rumba: L'extensió del pentecostalisme entre els gitanos catalans i el paper de les pràctiques musicals

Malgrat que el pentecostalisme gitano censura les pràctiques musicals no dedicades a l'adoració divina, una aproximació històrica i etnogràfica al cas dels gitanos catalans posa de manifest diverses transferències entre el fenomen sociomusical de la rumba catalana i aquest moviment evangèlic. Per resseguir aquestes continuïtats i influències mútues l'article parteix d'una concepció de les conversions religioses com a processos col·lectius i negociats que cal situar en els seus contextos històrics, per la qual cosa es perfila el paisatge social gitanocatalà previ i contemporani a l'extensió del pentecostalisme entre aquests grups de població, des dels anys 80 fins a l'actualitat, exposant alguns dels factors que han possibilitat aquest fenomen. Seguidament s'examina el paper que la rumba catalana -les seves pràctiques, els seus artistes i protagonistes, la seva trajectòria històrica, les seves funcions socials, els seus significats- juga en la incorporació de l'evangelisme pentecostal als contextos socials gitanocatalans.

Missatges autoreferencials dels actors del ritual de l'Id-al-ad·ha

L'article analitza la celebració de l'Id-al-ad·ha o "festa del sacrifici", ritual protagonitzat per la comunitat de musulmans el desè dia del mes de dhu-al-hijja. Es parteix d'exemples etnogràfics procedents del context de la diàspora musulmana al Tarragonès i de la societat emiral mauritana. El fenomen s'analitza des dels rols que els actors exerceixen en el ritual. L'argumentació vol subratllar la idea que tot ritual s'inscriu en un context social específic del qual n'és producte alhora que modulador, per mitjà del que Roy Rappaport anomena "missatges autoreferencials". Això no exclou l'existència d'un conjunt de denominadors comuns o "missatges canònics" entre les diverses pràctiques rituals referides.

A flood geodatabase and its climatological applications: the case of Catalonia for the last century

Floods are the natural hazards that produce the highest number of casualties and material damage in the Western Mediterranean. An improvement in flood risk assessment and study of a possible increase in flooding occurrence are therefore needed. To carry out these tasks it is important to have at our disposal extensive knowledge on historical floods and to find an efficient way to manage this geographical data. In this paper we present a complete flood database spanning the 20th century for the whole of Catalonia (NE Spain), which includes documentary information (affected areas and damage) and instrumental information (meteorological and hydrological records). This geodatabase, named Inungama, has been implemented on a GIS (Geographical Information System) in order to display all the information within a given geographical scenario, as well as to carry out an analysis thereof using queries, overlays and calculus. Following a description of the type and amount of information stored in the database and the structure of the information system, the first applications of Inungama are presented. The geographical distribution of floods shows the localities which are more likely to be flooded, confirming that the most affected municipalities are the most densely populated ones in coastal areas. Regarding the existence of an increase in flooding occurrence, a temporal analysis has been carried out, showing a steady increase over the last 30 years.

Tornadoes and waterspouts in Catalonia (1950-2009)

This paper presents a preliminary climatology of tornadoes and waterspouts in Catalonia (NE Iberian Peninsula). A database spanning 60 yr (1950-2009) has been developed on the basis of information collected from various sources such as weather reports, insurance companies, newspapers and damage surveys. This database has been subjected to a rigorous validation process, and the climatology describes its main features: timing, spatial pattern, and trends in the tornado and waterspout distribution. Results show the highest concentration of tornadoes from August to October, the highest density in the heavily populated coastal areas and a growing positive trend that is likely more closely linked to an increase in observation and perception rather than a real climatic trend.

Predictive ability of severe rainfall events over Catalonia for the year 2008

This paper analyses the predictive ability of quantitative precipitation forecasts (QPF) and the so-called "poor-man" rainfall probabilistic forecasts (RPF). With this aim, the full set of warnings issued by the Meteorological Service of Catalonia (SMC) for potentially-dangerous events due to severe precipitation has been analysed for the year 2008. For each of the 37 warnings, the QPFs obtained from the limited-area model MM5 have been verified against hourly precipitation data provided by the rain gauge network covering Catalonia (NE of Spain), managed by SMC. For a group of five selected case studies, a QPF comparison has been undertaken between the MM5 and COSMO-I7 limited-area models. Although MM5's predictive ability has been examined for these five cases by making use of satellite data, this paper only shows in detail the heavy precipitation event on the 9¿10 May 2008. Finally, the "poor-man" rainfall probabilistic forecasts (RPF) issued by SMC at regional scale have also been tested against hourly precipitation observations. Verification results show that for long events (>24 h) MM5 tends to overestimate total precipitation, whereas for short events (¿24 h) the model tends instead to underestimate precipitation. The analysis of the five case studies concludes that most of MM5's QPF errors are mainly triggered by very poor representation of some of its cloud microphysical species, particularly the cloud liquid water and, to a lesser degree, the water vapor. The models' performance comparison demonstrates that MM5 and COSMO-I7 are on the same level of QPF skill, at least for the intense-rainfall events dealt with in the five case studies, whilst the warnings based on RPF issued by SMC have proven fairly correct when tested against hourly observed precipitation for 6-h intervals and at a small region scale. Throughout this study, we have only dealt with (SMC-issued) warning episodes in order to analyse deterministic (MM5 and COSMO-I7) and probabilistic (SMC) rainfall forecasts; therefore we have not taken into account those episodes that might (or might not) have been missed by the official SMC warnings. Therefore, whenever we talk about "misses", it is always in relation to the deterministic LAMs' QPFs.