613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
El present treball es proposa l'estudi fonnal de I'habitat construtt amb materials duradors a Catalunya durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, i se centra en l'aninisi dels materials i tecniques de construcci emprats, aix com en l' estructura de la casa (planta, dimensions, superfcie). Els elements definidors d'aquests habitacles en els perodes estudiats consisteixen en l's sistematic de la pedra i la terra com a materials de construcci i la disposici d'habitacions de planta rectangular compartint parets mitgeres, amb poca compartimentaci interna i pocs agenc:aments al seu interior (llar, forn, banquetes). Les dimensions maximes d'aquestes habitacions no superen, per nonna general, els 20 metres quadrats. La unifonnitat d'aquestes construccions, unida a la poca compartimentaci de l'espai, suggereix que ens trobem davant una arquitectura poc especialitzada, que podria correspondre a una societat amb una organitzaci socio-poltica poc complexa.
Resumo:
En aquest artiele proposem una tipologia de la casa protohistorica a Catalunya, a partir de les dades proporcionades pels assentaments excavats en els darrers anys, i la comparem amb les dades existents per a les zones del Llenguadoc i Pas Valencia. Previament, hem cregut necessari d'establir una terminologia adequada aplicable a I'estudi deIs espais construits, especialment domestics. La intenci d'aquestes propostes (terminologica i tipologica) s doble: per una part, posar en evidencia la diversitat de tipus estructurals, per tal de plantejar-ne les causes; d'altra part, facilitar la descripci de l' arquitectura domestica en treballs posteriors.
Resumo:
La cermica aparecida en la cueva de Les Pixarelles proporciona un conjunto ideal para estudiar la evolucin de las producciones cermicas desde la fase final del Neoltico hasta el Bronce final en Catalunya. El estudio diacrnico de las cermicas se ha basado en la combinacin del estudio tipolgico y estilstico y en un estudio petrogrfico que ha permitido caracterizar diversas fbricas. Las diferencias observadas responden a la utilizacin de diversas materias primas y a la utilizacin de diferentes tcnicas de preparacin de pasta que revelan una interesante complejidad para la produccin cermica de la zona.
Resumo:
El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) es localitza a la riba esquerra del riu Ebre, sobre una formac i rocallosa de relleus molt abruptes, noms accessible per I' extrem septentrional, on es va construir un fossat i una muralla de doble parament que s'adossa a una torre quadranguiar. Sens dubte, la se va posici s immillorable per tal d'exercir el control del pas pel riu.
Resumo:
Aquest article sintetitza els resultats de la investigaci realitzada entorn de la innovaci en els centres educatius a Catalunya. Una vegada conceptualitzada la innovaci, des del seu origen, naturalesa i dimensions, s'hi justifica el disseny d'investigaci utilitzat (objectius, fases, instrumentalitzaci, mostra), al mateix temps que s'ofereixen les aportacions ms rellevants dels resultats i les conclusions d'investigaci obtinguts.
Resumo:
Este artculo analiza la situacin de la formacin de formadores en Catalua, desde la implantacin de la LOGSE hasta hoy. Una descripcin del modelo de formacin permanente del profesorado que se ha venido aplicando desde entonces y un anlisis del modelo de formadores y formadoras que se ha ido desarrollando, constituyen el contexto de los retos que se plantean actualmente en la formacin de formadores. A partir del anlisis de las opiniones de los formadores y formadoras actuales, de sus necesidades, de sus fortalezas, de sus reflexiones, se elabora un perfil de formador, que trasciende al experto transmisor de conocimientos y se dibuja como el formador reflexivo, experto en procesos de innovacin, que acompaa y dinamiza la formacin y el desarrollo de los equipos docentes. Se esbozan las competencias especficas que requiere este profesional, las funciones y tareas que deben asumir y las lneas que pueden orientar su formacin.
Resumo:
L'article fa un recorregut histric pels plans de formaci permanent del professorat d'infantil, primria i secundria a Catalunya. Centra l'anlisi de l'evoluci de la formaci permanent en el tractament que els diferents plans de formaci han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formaci de les universitats i la creixent institucionalitzaci dels plans de formaci. Tamb s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparaci i consideraci que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.
Resumo:
Molta s la recerca historicopedaggica contempornia que s"ha ocupat d"estudiar el moviment ideolgic que emmarc l"evoluci educativa del segle XIX i primer ter del segle XX. Cada cop es fan ms evidents els lligams establerts entre Madrid i Catalunya al llarg d"aquest perode. Diverses publicacions i recerques posen de relleu la influncia de l"idealisme krausista a Catalunya. Aix, en aquest article, s"afaiona que a Catalunya hi hagu un nucli d"intellectuals krausistes mentre que es constata a Madrid la presncia de catalans institucionistes.
Resumo:
D'un temps en, la preocupaci pels baixos ndexs lectors de la poblaci juntament amb els lamentables resultats de les proves PISA de comprensi lectora entre els escolars, han portat les administracions i organismes que en depenen, com biblioteques i escoles, a augmentar els esforos en el camp de la promoci lectora. La revisi d'aquest mbit s'articula en tres blocs: en el primer, es fa balan de les accions ms significatives dutes a terme els anys 2008 i 2009 des del govern autonmic i dels governs municipals, les activitats de promoci lectura que s'han dut a terme a les biblioteques pbliques i les iniciatives dutes a terme des de les biblioteques escolars arran de la posta en marxa del Puntedu i de l'elaboraci de plans de lectura de centre. En un segon bloc, es recullen les iniciatives a l'entorn de la recerca i la formaci, molt menors en quantitat. I en el tercer bloc, s'inclou una bibliografia seleccionada de tot tipus de documentsllibres, articles de revistes, actes de congressos i llocs web sobre la promoci de la lectura publicats durant els anys 2008 i 2009, de la qual se'n comenten alguns ttols.
Resumo:
L'educaci superior espanyola ha sofert un procs d'expansi generalitzat a partir de la segona meitat de la decada deis vuitanta. Malgrat aixo, aquesta expansi no pot ser analitzada conjuntament, ates que durant el mateix perode es fan efectives les transferencies de competencies en materia d'educaci a set comunitats autonomes que comencen a dur a terme poltiques universitaries no sempre concurrents. En aquest article abordarem el model catala d'expansi niversitaria i el seu finanament, fent emfasi en els problemes derivats d l'expansi i les seves possibles solucions. Per fer-ho, utilitzarem la segent estructura: en primer lloc, en l'apartat 2 es descriuen els elements basics del procs d'expansi (especialment la creaci de les cinc noves universitats) i la situaci resultant tal i com es presenta en l'actualitat. Sense aquestes descripcibns no cobrarien sentit les analisis ms especfiques sobre el finanament, que es presenten en els apartats 3 i 4.
Resumo:
Amb aquests dos gruixuts volums Joan Peytav fa un regal inestimable als fillegs, particularment als estudiosos de l"onomstica i la llengua catalanes, als historiadors i estudiosos de la histria de la poblaci i, en general, a la cultura catalana i, especialment, a la de la Catalunya del Nord.
Resumo:
S"assenyala per primera vegada la presncia de Felicia filifolia, espcie introduda d"origen sud-afric, a les muntanyes del nord de Falset (Priorat). En el registre de plantes allctones constitueix una novetat corolgica per a la flora de Catalunya i de la Pennsula Ibrica.
Resumo:
Ten years of demographic and genetic monitoring of Stachys maritima in Catalonia (2001-2010). Implications for a recovery plan.- Stachys maritima is a species typical of the coastal dunes, with a wide distribution within the Mediterranean Basin. In spite of this, the species shows a clear regression. In Catalonia, it has been observed an important reduction of its populations since early 20th century, where it has disappeared from several localities in which it was relatively common (Tarragons, Barcelons). Herein we present the results of the demographic monitoring of the species during the last 10 years (2001-2010) in the known localities in Catalonia. Besides corroborating the disappearance (northern Sant Mart d'Empries), the re-discovering (Llobregat Delta beach) and the detection of new populations (inner dunes of the Montgr), a large year-to-year fluctuation of the monitored populations is stated; the possible reasons are discussed. In addition, the present work also includes the results of the allozyme diversity analysis of the new detected populations as well as the rediscoveries of the period 2004-2008, which were not included in a former study of genetic diversity carried out in 2002-2003. It is necessary to emphasize that the contribution of the new populations to the genetic diversity of Stachys maritima is very small, which can be attributed to their limited population size and /or to founder effects. Despite that the species is included in the Annex 2 ('En Perill d'Extinci') within the Catleg de Flora Amenaada de Catalunya (Catalogue of Endangered Flora of Catalonia), and some 'soft' conservation measures have been applied at local level (signposting of the beach accesses, environmental education, etc.) coupled with other more significant measures (e.g. translocation of individuals discovered in an artificial sandbank), it would be necessary the coordinated action and the scientific support of any initiative of conservation that could be carried out. The general frame to initiate actions of conservation should be the recovery plan of Stachys maritima, whose draft and application is mandatory in accordance to the Catleg.
