“De genere militari ex utroque parente”: la nobleza eclesiástica y los inicios de la catedral gótica de Gerona

A lo largo de este estudio se pone de relieve el papel fundamental que desempeñaron los miembros del cabildo en el proyecto y construcción de la cabecera de la catedral gerundense. Para este grupo de personajes, básicamente procedentes de la baja nobleza altoampurdanesa, la nueva empresa edilicia supuso la posibilidad de satisfacer el deseo de promover beneficios eclesiásticos así como el objetivo de disponer de nuevos espacios —las capillas de la girola— concebidos como expresión de la gloria y la memoria individual y del linaje

Aproximació a l'evolució del paisatge vegetal a les comarques de la Selva i del Vallès

L'objectiu d'aquest article és presentar les línies bàsiques de l'evolució del paisatge vegetal d'una part d'una àrea geogràfica que des de l'antiguitat ha estat un passadís històric d'assentaments i comunicacions i que comprèn les comarques de la Selva, del Vallès Oriental i del Vallès Occidental Biogeogràficament es tracta d'una zona de contacte entre el món mediterrani, representat a nivell climàtic per l'alzinar litoral, i l'eurosiberià, que té com a principals comunitats climàtiques la roureda de roure martinenc i la fageda amb el·lèbor verd

Notes sobre llengua i Església al Rosselló (segles XVII-XVIII)

Presenta l'evolució lingüística del Rosselló en l'ambit de l'Església, resseguint sobretot l'acció doctrinal i pastoral per poder observar l' Església es va relacionar amb els seus fidels; per abordar aquest tema, es centra en la catequesi i, sobretot, en la predicació; també analitza breument el paper dels ordes religiosos

Actituds polítiques de Sobrequés

Sobre el compromís polític de Santiago Sobrequés i les diferents etapes per les que va passar, relacionades amb les circumstancies generals del país

L'organització territorial de la Regió II

Aquest article presenta les pautes espacials en l'àmbit de la Regió II arran de l'elaboració de l’ estudi sobre l'estructura territorial del Bisbat de Girona realitzat per la Unitat Geogràfica de la Universitat de Girona

Oix-Beget, una pista forestal problemàtica

Característiques del medi natural i humà i principals impactes ambientals de l'ampliació i millorament de la pista forestal Oix-Beget

Patrimoni natural i projecte de ciutat a Torroella de Montgrí-l'Estartit

Promoció dels espais naturals al municipi de Torroella de Montgrí-l'Estartit com element clau en el projecte de ciutat

La Selva: una comarca singular per la seva heterogeneïtat

Sobre el creixement urbà, el desenvolupament i l'ordenació territorial de La Selva, comarca singular per la seva heterogeneïtat

El lloc de la dona en les explotacions agràries familiars gironines

A partir del Cens Agrari de 1982, aquest article analitza el lloc que ocupa la dona pagesa dins les explotacions agràries familiars de la província de Girona. L'article vol posar de manifest el pes de la norma 'cultural' en la marginació professional de la dona pagesa, així com l' important paper que la dona juga en el treball agrícola i, en especial, en les explotacions mes dinámiques del camp gironí

La història de Catalunya a Talteüll

L' any 1992, aprofitant les Olimpíades de Barcelona, és l'any en què a Talteüll hi tenen també lloc diferents esdeveniments com la inauguració del nou Museu de Prehistòria de Talteüll i la realilzació d'un cicle de conferències sobre la història de Catalunya

L'embassament de Boadella: antecedents d'una obra, transformacions d'un territori

Prenent com a exemple el cas de l'embassament de Boadella, al curs del riu Muga, es fa una breu descripció dels llargs antecedents que portaren a la realització d'aquesta obra i delsseus efectes sobre l'espai on fou aixecada

La serra de les Salines, entre la crisi i les noves perspectives de futur

Es fa una breu aproximació als trets més representatius que caracteritzen la geografía humana de la Serra de les Salines i d'alguns dels canvis mes significatius que ha experimentat aquesta área de l' interior de l'Alt Empordá durant el darrer segle

Els Paisatges d'atenció especial

Arreu hi ha paisatges que presenten característiques molt singulars, i que destaquen bé per la presència d’elements naturals amb un alt valor de conservació, bé per la configuració del mosaic paisatgístic que ha resultat d’una activitat humana. També hi ha paisatges que sobresurten perquè estan sotmesos a dinàmiques de transformació territorial molt intenses. Tots aquests paisatges necessiten polítiques de gestió especials, orientades tant a la conservació dels seus trets específics més valuosos com a una ordenació paisatgística que corregeixi els efectes perversos de les dinàmiques accelerades de transformació territorial

Conservar els patrimonis fràgils

El domini encara general entre el gran públic (en el qual s’inclouen no pas pocs polítics responsables del patrimoni comú) d’un concepte ja molt superat i noucentista de patrimoni, que l’associa quasi exclusivament als valors més monumentalistes i a objectes relacionats amb les belles arts i l’arqueologia com més antics millor, fa que determinats béns culturals que no responen a aquest model però que estan igualment dotats de significat històric, i per tant de valor patrimonial, corrin el perill de desaparèixer abans que no hagi aparegut una consciència social prou generalitzada sobre la necessitat de conservar-los

L'arquitectura escolar noucentista

El principal objectiu d'aquest article és presentar la complexitat -i les contradiccions- del procés de construcció d'escoles noucentistes. No es limita només a les escoles construïdes a l'etapa de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), sinó també es parla del període anterior (des del 1905 amb alguns pocs exemples d'escoles d'un cert deix modernista) i sobretot del posterior (la dictadura de Primo de Rivera)