La implicació de les famílies immigrades en els processos educatius dels seus fills/es: estratègies davant l'èxit i el fracàs escolar

En el present projecte hem analitzat els determinants de les trajectòries educatives dels i les adolescents d'origen immigrant, centrant I'atenció en el paper de les seves famílies davant de I ‘èxit o fracàs escolar del seu fillla. Amb aquest objectiu, I'estudi combina tècniques quantitatives i qualitatives. Per una banda hem analitzat les dades longitudinals del Panel de Famílies i lnfancia, que ens permeten fer un seguiment de les trajectòries educatives i personals de 248 alumnes d'origen immigrant que al 2006 estudiaven I'ESO al llarg de la seva adolescència, i identificar els factors socials responsables de la seva diversificació. Els resultats indiquen que malgrat presentar actituds bastant favorables als estudis i I'assoliment educatiu, concentren diverses situacions de vulnerabilitat a la llar (dificultats socioeconòmiques, estructures familiars atípiques, i erosió de capital social), que incideixen negativament sobre els seus rendiments acadèmics. Per altra, hem realitzat 59 entrevistes semi-estructurades per a complementar i facilitar la interpretació dels resultats obtinguts a la recerca quantitativa i copsar les narratives dels propis protagonistes. Aquestes entrevistes s'han realitzat a: una submostra de les famílies d'aquests alumnes, seleccionades en funció de perfils d’èxit o fracàs educatiu de la trajectòria del menor (46), una submostra d'estudiants resilients (a), i una sèrie d'agents educatius i socials, que inclou membres d'equips directius de centres escolars, AMPA i entitats dedicades a I'atenció a la infància i les famílies (5). El projecte que presentem té una clara vocació de servei públic. L'objectiu és incrementar el coneixement de factors "extraescolars" que poden condicionar I ‘èxit escolar dels estudiants d'origen immigrant. Aquest coneixement constitueix la base per al disseny i orientació de programes d'acompanyament a les famílies dels infants en situació de risc. La nostra voluntat (que reflecteix el principal objectiu de I'lnstitut d’infància i Món Urbà, instituci6 que impulsa el projecte) és contribuir a la transferència de coneixement que pugui ser d'utilitat pels agents que treballen directament sobre les qüestions que estudiem.

DEL FESTIVAL A LA ACADEMIA. Informe sobre la institucionalización de una disciplina híbrida (arte digital)

Aquest document és un esborrany. Amb l'objectiu d'aprofundir en el procés d'institucionalització, vam dissenyar una investigació empírica que permetés visualitzar les tendències discursives i àmbits d'activitats de les pràctiques relacionades amb les interseccions entre l'art, la ciència i la tecnologia. La metodologia va consistir en la implementació de tres bases de dades que recullen l'activitat dels últims anys en relació a: 1) els congressos (i festivals associats) realitzats a nivell internacional 2) les publicacions acadèmiques i divulgatives centrades en aquest àmbit interdisciplinar 3) els programes acadèmics.

Factors psicosocials associats a Inexperiència de dolor crònic en adolescents

El dolor crònic pediàtric és un problema molt important. Malgrat que la informació disponible és molt menor que en adults, els informes publicats no deixen lloc a cap mena de dubte. Per una banda els treballs epidemiològics realitzats en la població general mostren que els problemes de dolor crònic són habituals entre la població infantil i adolescent, mentre que, per una altra, els estudis fets amb població clínica apunten que el dolor crònic pediàtric és causa important de desajust social i un dels problemes que més perjudiquen la qualitat de vida dels nens, i dels seus familiars, a tots els nivells. L’objectiu fonamental d’aquest treball era avançar en el oneixement dels factors psicosocials relacionats amb l’experiència del dolor crònic, de manera que a llarg termini aquesta informació ens permetés plantejar i contrastar programes de prevenció secundària pel dolor i la discapacitat crònics. Han participat un total de 92 joves amb edats compreses entre els 14 i 16 anys (79% de resposta positiva), dels quals el 64.2% eren noies. Majoritàriament experimentaven problemes de dolor abdominal. Els resultats han mostrat que, en efecte, els adolescents amb dolor crònic (dolor igual o superior a tres mesos) tenenuna pitjor qualitat de vida que els nois d’edat semblant però sense problemes crònics de dolor. Específicament, destaquen d’entre els factors estudiats: els pensaments catastròfics, l’estat afectiu, i certes actituds i alguns tipus d’estratègies d’afrontament dels nens. Les reaccions dels pares davant la conducta de dolor dels seus fills també resulta ser un factor de risc que cal considerar: les conductes dels pares tendents a minimitzar el problema estaven relacionades significativament amb el dolor i la discapacitat dels seus fills/es.

Programa d’educació emocional en l’àmbit penitenciari: les competències personals

Al llarg de la història educativa i tractamental, s'ha donat molta importància als desenvolupaments cognitius sense tenir en compte el desenvolupament emocional. Autors com Gardner o Goleman van donar un fort impuls al que ara es coneix com a intel·ligència emocional potenciant la creació de programes i dissenys curriculars que enforteixen la vessant emocional. No oblidem que les emocions són intrínseques al ser humà i condicionen la forma en què ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. Per tant, entenem que el desenvolupament emocional és una de les bases fonamentals de l'educació. Com a educadors i educadores socials no podem perdre de vista aquest camp d'acció, i com a professionals de l'àmbit penitenciari considerem necessari que els nostres educands identifiquin les emocions (tant les pròpies com les alienes), millorin la seva autoestima i aprenguin a gestionar allò que senten. Tot amb l'objectiu que les seves relacions amb si mateixos, els altres i la societat siguin òptimes i saludables. La nostra pràctica diària ens ha fet veure que hi ha una manca de conscienciació i una pobre gestió de les emocions. Els interns i internes són persones que, a causa de les circumstàncies que han viscut i viuen, mostren dificultats per reaccionar de forma socialment adaptada i aquest fet genera conseqüències nefastes tant per a ells com per al seu entorn: agressions verbals i físiques, conflictes, addiccions, desarrelaments, malalties… No és fàcil treballar les emocions en un entorn hostil com el penitenciari, i menys fer-ho des d'una perspectiva educativa. És per això que el Programa d'educació emocional a l'àmbit penitenciari consta de dues parts; a la primera (la que aquí presentem), abordem aquelles competències personals necessàries per a un òptim desenvolupament emocional. El proper any es treballaran les competències socials que ajudin en la seva relació amb l'entorn. Entenem que per poder parlar d'aquestes últimes, primer s'han d'assolir els objectius a nivell personal. No podem perdre de vista que el circuit emocional és un circuit de comunicació obert on tots estem implicats i, per tant, on les influències són mútues i constants. En conseqüència, entenem que el programa que aquí presentem ha de comptar, també, amb altres professionals implicats com són els psicòlegs. Tenim clar que la figura de l'educador ha de quedar en tot moment entesa com d’acompanyament i guia, d’oferiment de les eines necessàries perquè els interns millorin el seu nivell de consciència i gestió emocional. En aquells casos en què sorgeixin problemes vinculats a aquest aprenentatge

Agents de salut a l’àmbit penitenciari

Actualment el grup d’Addiccions veu la necessitat de seguir abordant el consum de drogues als nostres centres des de l’educació per a la salut i la reducció de danys, però també des de la capacitació personal. Per tal que tot això sigui una realitat, partim de l’Enquesta Estatal sobre Drogues entre els Internats a Presó (ESDIP, 2006). Aquesta evidencia que, per una banda, actualment es duen a terme als centres penitenciaris pràctiques de risc d’infecció per VIH, tant pel que fa a conductes d’injecció, sexuals o de realització de tatuatges, però, per altra banda, també posa de manifest el pobre coneixement de les vies de transmissió de l’VIH/SIDA i de l’hepatitis C, molt sovint ple de mites i/o creences errònies. L’ESDIP destaca el consum o l’abús de les drogues com un factor previ i paral·lel a la presó. La relació entre presó i drogues es produeix en dos dimensions que sovint es confonen, ja que no solament hi ha un problema d’ordre penal sinó també d’ordre social. Per una part, els delictes comesos per un alt percentatge de la població penitenciària estan relacionats amb la venda i/o consum de substàncies il·legals; i, per una altra banda, un nombre elevat d’interns té problemes personals, socials i de salut associats al consum de drogues, des de la pròpia dependència a greus malalties. Els programes de reducció de danys que s’han dut a terme tradicionalment s’han d’adaptar als nous perfils de consumidor; a les noves drogues i a les diferents vies d’administració. S’ha de tenir present que la major part dels problemes associats a l’activitat delictiva són d’índole psicosocial i no es restringeixen als consums problemàtics. Entre els interns podem trobar persones fàcilment influenciables, que presenten baixa tolerància a la frustració, poca capacitat per generar alternatives en situacions de conflicte, dificultats per gestionar el temps d’oci, baixa o nul·la escolarització, mancances a nivell psicoafectiu,

Programa d’educació emocional en l’àmbit penitenciari: les competències socials

Al llarg de la història educativa i tractamental, s'ha donat molta importància als desenvolupaments cognitius sense tenir en compte el desenvolupament emocional. Autors com Gardner o Goleman van donar un fort impuls al que ara es coneix com a intel·ligència emocional potenciant la creació de programes i dissenys curriculars que enforteixen la vessant emocional. No oblidem que les emocions són intrínseques al ser humà i condicionen la forma en què ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. Per tant, entenem que el desenvolupament emocional és una de les bases fonamentals de l'educació. Com a educadors i educadores socials no podem perdre de vista aquest camp d'acció, i com a professionals de l'àmbit penitenciari considerem necessari que els nostres educands identifiquin les emocions (tant les pròpies com les alienes), millorin la seva autoestima i aprenguin a gestionar allò que senten. Tot amb l'objectiu que les seves relacions amb si mateixos, els altres i la societat siguin òptimes i saludables. La nostra pràctica diària ens ha fet veure que hi ha una manca de conscienciació i una pobre gestió de les emocions. Els interns i internes són persones que, a causa de les circumstàncies que han viscut i viuen, mostren dificultats per reaccionar de forma socialment adaptada i aquest fet genera conseqüències nefastes tant per a ells com per al seu entorn: agressions verbals i físiques, conflictes, addiccions, desarrelaments, malalties… No és fàcil treballar les emocions en un entorn hostil com el penitenciari, i menys fer-ho des d'una perspectiva educativa. Objectius generals - Oferir una sèrie de bases, principis, recursos i orientacions adreçats al desenvolupament de les competències socials. - Conèixer elements i tècniques que afavoreixen l’autogestió emocional en l’entorn social. - Identificar elements i pràctiques que afavoreixen la creació d’una sana autoestima en el marc de la relació social. - Afavorir el desenvolupament de l’empatia. - Afavorir des de la gestió emocional el foment de la resiliència. - Reconèixer els elements que afavoreixen un bon clima emocional envers els altres. Objectius específics - Conèixer les diferents competències socials. - Afavorir espais per poder desenvolupar-les. - Millorar l'estil relacional dels interns que duguin a terme el programa

Introduction to University and the ICT Sector

The innovative subject “Introduction to ICT” combines a general Introductory Course to the University with elements around the Information and Communication Technologies sector (including the ICT engineer competence profile, market aspects, etc.)This new course has been developed and implemented in three degree programmes offered by the Polytechnic School at Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. The course team consists of thirteen teachers,including business professionals, librarians, computer technicians, institutional representatives as well as an educationalist responsible for advising on methodology and study techniques. The subject was designed for a high number of students (260). At the end of the course, we collected quantitative and qualitativeinformation about the students’ satisfaction. The findings show the positive vision that they had about the topics worked during the subject. This paper describes the course, its implementation and evaluation and, of course, the details of the findings that we collected about students' satisfaction.

Towards a user-friendly webservice architecture for statistical machine translation in the PANACEA project

This paper presents a webservice architecture for Statistical Machine Translation aimed at non-technical users. A workfloweditor allows a user to combine different webservices using a graphical user interface. In the current state of this project,the webservices have been implemented for a range of sentential and sub-sententialaligners. The advantage of a common interface and a common data format allows the user to build workflows exchanging different aligners.