Oscar Wilde. 'Camma', a severe and hedonic aesthetic correction of Plutarch's ethics

The aim of this article is to present an accurate analysis of O. Wilde's poem 'Camma' by referring it to its Greek model: that Camma both in Plutarch's Amatorius (Eroticus) and Mulierum Virtutes. It is precisely this accurate reading which permits us to verify how Plutarch's Ethics is corrected from the parameters of the hedonism which is peculiar to O. Wilde's aestheticism, thus turning Camma into a symbol of a pleasant life.

"Clasicismo versus Medievalismo en la Inglaterra Victoriano-Eduardina; "A Room with a View"" de E. M. Forster como ejemplo

El objetivo de este artículo es ilustrar la bien conocida oposición clasicismo / medievalismo en la Inglaterra Victoriano-Eduardina analizando minuciosamente A Room with a View de E. M. Forster desde la perspectiva de la Tradición Clásica y, por consiguiente, centrando la atención en el significado e importancia del conjunto de sus referencias clásicas ¿grecolatinas.

Platonic shadows and lights in Luis Cernuda's poetry: their didactic use

The aim of this article is to show a wide range of lights and shadows in Luis Cernuda's poetry as images which have a specific reference -in spite of not being mentioned-, that is, the Platonic image of the cave. It is thanks to the images that the poet shows us his ideal world, in which shadows symbolize the beautiful, perfect and everlasting world in which Luis Cenuda needs to believe. Once more, it deals with that well-known tension between reality and desire which defines the essence of his poetry.

Didàctiques llums i ombres platòniques en la poesia de Luis Cernuda

L'objectiu d'aquest article és revelar l'ús reiterat de les llums i les ombres en la poesia de Luis Cernuda, com a imatges que tenen com a referent concret -bé que no mencionat- la imatge platònica de la caverna. És justament gràcies a les imatges que el poeta ens mostra el seu univers ideal, en el qual la foscor simbolitza el món material condemnat a morir, mentre que la llum és el símbol del món bell, perfecte i etern en què Luis Cernuda necessita creure. Es tracta, un cop més, de la tensió entre realitat i desig que defineix l'essència de la seva poesia.

Didácticas luces y sombras platónicas en la poesía de Luis Cernuda

El objetivo de este artículo es revelar el uso reiterado de las luces y las sombras en la poesía de Luis Cernuda, como imágenes que tienen como referente concreto ¿aunque no mencionado- la imagen platónica de la caverna. Es justamente gracias a las imágenes que el poeta nos muestra su mundo ideal, en el cual la oscuridad simboliza el mundo material condenado a morir, mientras que la luz es el símbolo del mundo bello, perfecto y eterno en que Luis Cernuda necesita creer. Se trata, una vez más, de la tensión entre realidad y deseo que define la esencia de su poesía.

Hedwig and The Angry Inch: el Plató més alternatiu

L'objectiu d'aquest article és mostrar com un mite antic, el mite dels tres gèneres, també anomenat de l'androgin de l'Aristòfanes del Simposi de Plató, esdevé per a John Cameron Mitchell la imatge adient per a explicar l'especial personalitat d'un home, Hedwig, que esdevé mitjançant una operació un androgin imperfecte, però que simbolitza la possibilitat d'una humanitat unida o l'acostament de móns diferents, de la mateixa manera que ell va pertànyer a les dues Berlín dividides per un mur que ara ja ha caigut, quedant restablerta així la unitat perduda.

Òscar Wilde. 'Camma', una severa i hedònica correcció estètica de l'ètica plutarquea

L'objectiu d'aquest article és presentar una anàlisi acurada del poema "Camma" d'O. Wilde en relació al referent grec: la Camma de l'Amatorius (Eròtic) i del Mulierum Virtutes de Plutarc. És precisament aquesta lectura la que permet comprovar com la severa i rígida ètica plutarquea és corregida des de l'hedonisme de l'esteticisme que O. Wilde professa tot convertint Camma en un símbol del plaer de viure.

New York versus la tragedia y Edipo. El legado sofocleo -y sofístico- en Crimes and Misdemeanors de W. Allen

Más allá de la referencia explícita a la tragedia griega y Edipo, el objetivo de este artículo es presentar la estrecha relación, en opinión del autor, entre lo que mantienen los protagonistas en Crimes and Misdemeanors y las teorías de los sofistas griegos sobre Dios, la ley, etc. Una confrontación minuciosa de sus textos con el guión de la película revela claramente unas raíces sofísticas que no pueden ser atribuidas, en este caso, a la presencia constante del legado judío en la obra de W. Allen.

Billy Budd: de H. Melville a E. M. Forster, o la via Plutarquea vers Plató

L'objectiu d'aquest article és proposar i fonamentar una via plutarquea -no només Les Vides Paral·leles, sinó també L'Eròtic- vers el contingut platònic de Billy Budd de B. Britten amb libretto d'E. M. Fosrter en col·laboració amb Eric Crozier. H. Melville no cita pas Plutarc en la seva novel·la, però l'excel·lent coneixement dels textos de l'escriptor i filòsof grec per part d'E. M. Foster fa que aquesta hipòtesi sigui altament versemblant.

Billy Budd: de H. Melville a E. M. Forster, o la via Plutarquea hacia Platón

El objetivo de este artículo es proponer y fundamentar una vía plutarquea -no sólo Las Vidas Parelelas, sino tambén El Eròtico- al contenido platónico de Billy Budd de B. Britten con libreto de E. M. Foster en colaboración con Eric Crozier. H. Melville no cita a Plutarco en su novela, pero el excelente conocimiento de los textos del escritor y filósofo griego por parte de E. M. Forster hace que esta hipótesis sea altamente verosímil.

Billy Budd: from H. Melville to E. M. Forster, or Plutarch's way to Plató

The aim of this article is to propose and lay the foundations of a Plutarch's way ¿not only his Lives but also his Eroticus- to the Platonic content of Billy Budd by B. Britten with a libretto by E. M. Forster in association with Eric Crozier. Plutarch is not quoted in H. Melville¿s novel, but E. M. Forster¿s good knowledge of the texts by the Greek writer and philosopher makes this hypothesis quite credible

Albert Lewin: Pandora y el Holandés Errante. La potencialidad semiológica de un mito griego

Albert Lewin, conocido director de cine de Hollywood influenciado por el movimiento surrealista, une el mito de Pandora con la leyenda del Holandés errante para crear una historia de amor ejemplar, una historia de amor loco que va más allá de los límites de la racionalidad. Y, como que para creer en este tipo de amor no es la razón stricto sensu la que nos ha de guiar, construye un mundo de signos, un mundo semiológico complejo que este artículo ayuda a descifrar.

Albert Lewin: Pandora i l'Holandès Errant. La potencialitat semiològica d'un mite grec

Albert Lewin, conegut director de cinema de Hollywood influenciat pel moviment surrealista, conjumina el mite de Pandora amb la llegenda de l'Holandès errant per crear una història d¿amor exemplar, una història d¿amor foll que va més enllà del límits de la racionalitat. I, com que per creure en aquest tipus d'amor no es la raó stricto sensu la que ens ha de guiar, basteix tot un món de signes, un món semiològic complex que aquest article ajuda a desxifrar.

Albert Lewin. Pandora and the Flying Dutchman: the Semiologic Potential of a Greek Myth

Albert Lewin, a well-known Hollywood cinema director who is significantly influenced by the surrealistic movement, brings together the myth f Pandora and the legend of the flying Dutchman in order to create an exemplary love story, a crazy love story which goes beyond the limits of human reason. Bearing in mind, then, that if one wants to believe in this sort of love story must not be guided by human reason stricto sensu, he builds a world of signs, a semiologic world which this article aims at helping to interpret.

Love in Plutarch: the necessary Platonic correction of Plato

Amb ocasió del simposi internacional dedicat a l'amor a Plutarc, aquest treball fou presentat per mostrar fins a quin punt Plutarc, sobre tot al seu Eròtic i des de paràmetres estrictament platònics, amb l'ajut d'una lògica elemental i alhora rigorosa, es limita a corregir platònicament Plató per tal que éros i philía puguin ser atribuïts també al amor conjugal.