L'educació física i la intel·ligència

L a denominació Educació Física pot confondre la ciutadania respecte dels veritables objectius psicopedagògics, orgànics i socioculturals del comportament motor humà en l’educació integral de la persona. La manca de valoració social de la matèria converteix la recerca del prestigi en una lluita contínua contra la resta de disciplines científi ques acceptades culturalment, i es tradueix en múltiples situacions: l’utilitarisme dels seus coneixements, el reconeixement social o el volum de dedicació horària a la matèria. En- front d’aquesta casuística, des d’un enfocament de camp de la psique humana, es defensa que l’Educació Física és també educació intel·lectual. Així es comprèn que l’Educació Física no és una activitat que realitza un subjecte com a manifestació d’alguna facultat interna o cognoscitiva que li ho permet. Educar-se en la motricitat quotidiana i esportiva signifi ca, per a l’ésser humà, construir-se psicològicament com a tal persona diferenciada. Aquest plantejament naturalista de la intelligència permet identifi car el caràcter multidimensional d’aquesta, que, en primer lloc i en un sentit ampli del concepte, invita a plantejar la conveniència del cognom de l’Educació: «Física». I, en segon lloc, des d’un sentit restringit, ajuda a comprendre que el comportament motor humà és educació intel·lectual que fon la sensorialitat propioceptiva i esquelètica amb la temporalitat com a criteri d’èxit: l’alumne, l’atleta o el jugador intel·ligent que realitza els moviments en el moment oportú, independentment del nivell funcional rígid o canviant del comportament motor o esportiu a ensenyar. Aquest plantejament teòric pretén superar la incertesa de l’edifi ci acadèmic de l’Educació Física per bastir-lo en una futura comprensió antropològica i humanista de la intel·ligència i del moviment: ... «La carrera del hombre no es la carrera de un animal con una inteligencia humana sobreañadida, sino que es una nueva forma de correr, la del hombre, no sólo diferenciada por su específi ca contextura corporal y su particular locomoción , sino en cuanto que es un ser inteligente que corre: la propia carrera es inteligencia.» (Cagigal, 1986, p.17).

Model per a categoritzar les bones estratègies en estimació, en numeració i càlcul emprades pels infans en acabar l'educació primària

L' estimació, per la inexactitud i l'aparent manca de rigor que comporta, ha estat, i encara continua essent, un contingut deixat de banda en els curriculums escolars, entestats fins fa poc temps a presentar una matematica exacta, tancada, acabada, plena de normes i poc flexible. En canvi, nosaltres el considerem un contingut de primer ordre i d'importancia cabdal. Consequència d'aquesta poca consideració curricular és la manca del domini d'estrategies d'estimació en numeració i calcul, per part de l'alumnat, que hem constatat durant anys en diferents nivells educatius. Aquest informe resumeix una part, la determinació dels tipus i categories d'estratègies acceptables, d'un treball de tesi doctoral que consta de dues parts principals: la creació i validació d'un test per analitzar quatre ambits d'estimació en numeració i càlcul i una segona part experimental que suposa l'aplicació dels instruments de mesura a una mostra per poder esbrinar, a partir de les respostes dels infants, els tipus dlestratPgies, de dificultats i d'errors. Posteriorment, s'arriba a establir categories perla tots tres i concloure amb orientacions didhctiques que redundin en la millora de la competencia numerica dels estudiants a partir d'una adequada instrucció a l'aula.

L’Ensenyament integrat tecnicotàctic dels esports en edat escolar. Explicació i bases d’un model = La Enseñanza integrada técnico-táctica de los deportes en edad escolar. Explicación y bases de un modelo

Teaching in sports with technique and tactic has brought different proposals in last years. From teaching games for understanding (TgfU), it has suggest some activities in teaching of sport, emphasizing the integrate teaching, and now is the moment for analysis and reflection, with enough time to prove if the contribution theory and practices help to know this model of teaching

Action Research : the first steps to start up a pilot experiment in heritage education

Peer-reviewed

El dret a la informació dels pacients: metges i bibliotecaris, un camí per recórrer plegats

Un malalt és, per sobre de tot, un ciutadà amb drets,un dels quals és el de rebre informació adequada sobre la pròpia malaltia. A partir d"experiències dels Estats Units, es mostra que l"exercici d"aquest dret exigeix la participació tant de metges com de bibliotecaris. Finalment, es reivindica el paper del bibliotecari entès com a gestor de la informació medico-sanitària adreçada a metges, pacients i familiars.

Del gimnàs al lleure-salut. Centres de Fitness, Fitness Center, Fitness & Wellness, Spa, Balnearis, Centres de Talassoteràpia, Curhotel

Actualment, el sector “gimnasos i centres esportius” constitueix una parcel·la de gran importància dins del panorama de la indústria del lleure. L’apogeu creixent del sector lleure-salut s’està produint des de fa diverses dècades, de manera que a hores d’ara el lleure i el temps de lleure, i l’exercici físic i l’esport com a lleure són predictors de qualitat de vida. En aquest sentit, podem relacionar i hem de relacionar el lleure amb la qualitat de vida, un concepte multidimensional que inclou tots els àmbits de la vida humana (estat de la salut, benestar, participació social, condicions de vida...). En aquest treball analitzem de quina forma han anat evolucionat els centres dedicats a la practica esportiva i a la salut. Un sector que des de l’antiguitat fins als nostres dies ha hagut d’anar adaptant i ampliant la seva oferta d’activitats i productes, segons les necessitats dels usuaris.

Llengua i educació: una relació de poder contradictòria

A partir d'una aproximació a les dades estadístiques aparegudes en dues enquestes recents sobre el coneixement, l'ús i la configuració de les identitats lingüístiques en els joves, s'analitza la influència de l'escola en la reproducció lingüística d'una llengua minoritzada. S'observa que, mentre que el sistema educatiu té una gran importància en la reproducció dels coneixements tant orals com escrits de la llengua, disminueix la seva influència en la determinació dels usos lingüístics en llengua catalana, així com és nul el seu efecte en la configuració de la identitat lingüística catalana dels joves. A partir d'aquesta constatació, s'analitzen les possibles causes i es proposen alternatives que plantegen la configuració de la identitat lingüística dels joves com un projecte de futur.

Estudi sobre la qualitat percebuda dels usuaris de serveis socials bàsics de la ciutat de Lleida: Centre de Democràcia i Cappont

Aquesta activitat es centra en l’estudi de la qualitat percebuda per part dels usuaris de serveis socials bàsics de la ciutat de Lleida. L’anàlisi s’ha basat en dos centres en concret, Democràcia i Cappont. Per a l’elaboració d’aquesta investigació, s’han combinat tècniques quantitatives i qualitatives. Per una banda, s’ha utilitzat l’escala SERVQUAL per conèixer la percepeció que tenen les persones usuàries dels serveis esmentats i per l’altra, s’han realitzat entrevistes a estudiants del grau de Treball Social que han fet les pràctiques als centres estudiats. Els resultats, ens han servit per poder observar els elements més ben valorats i els aspectes sobre els quals cal incidir per millorar l’atenció. Finament, hem exposat quines creiem que són les modificacions que caldria introduir i quins són els aprenentatges personals d’aquesta investigació.