El temps del mal: l’experiència i la gestió de la cronicitat en adults

El temps del mal. L’experiència i la gestió de la cronicitat en adults. El principal objectiu d’aquesta recerca és l’estudi de l’experiència i la gestió diària de la cronicitat, entenent-la com a categoria analítica que engloba els processos de malalties i/o malestars crònics, biomèdicament diagnosticats o no, que perduren en el temps. La recerca es centra en adults entre 30 i 50 anys amb problemes crònics de salut que impliquin algun tipus de discapacitat i/o dependència (a nivell moderat), i s’ubica en l’àmbit urbà i en la comunitat autònoma de Catalunya (dins del context de l’estat Espanyol). L’estudi analitzarà la gestió individual i social de la cronicitat a través dels itineraris terapèutics i pràctiques assistencials dels processos de salut/malaltia/atenció prenent l’autoatenció com a principal categoria analítica. Per altra banda, es descriurà el rol dels serveis assistencials de la sanitat pública i dels serveis socials, per veure com es duu a terme la gestió – polítiques públiques - de la cronicitat en un país amb estat del benestar com Espanya. L’experiència de la cronicitat s’explorarà a través de les narratives de la vivència de la malaltia/malestar tan com a representació cultural – que dóna compte de les relacions, interaccions i respostes socials – i des d’una perspectiva fenomenològica que ens permet comprendre la naturalesa del patiment en l’experiència viscuda del cos malalt. Aquesta recerca espera poder fer aportacions pertinents que contribueixin des de l’antropologia però amb la intenció d’obrir un diàleg públic i interdisciplinar – professionals de la salut, experts en polítiques públiques i públic en general - a la resolució de l’actual problema de salut pública d’increment de cronicitat. El model públic d’atenció a la salut espanyol es va dissenyar per resoldre problemes de salut aguts, malgrat la major part dels usuaris actuals presentes problemes de salut crònics. L’actual crisi econòmica que amenaça aquest pilar de l’estat del benestar és, alhora, una oportunitat per replantejar-ho.

Chiquipark : Gestió d'un local d'animació infantil

Aquest projecte pretén desenvolupar una aplicació per gestionar un local d'animació infantil. La primera part està destinada a l'usuari/client de l'empresa i constarà d'una interfície web basada en Silverlight on l'usuari podrà veure tota la informació (horaris, preus, ubicació...) del local d'animació. La segona part del projecte és la part d'administració, destinada als membres de l'empresa, que serveix per gestionar els cobraments i les reserves que es realitzin per internet, així com d'altres serveis que poden oferir.

Chiquipark : Gestió d'un local d'animació infantil

Aquest projecte desenvolupa la gestió d'una empresa dedicada a l'oci infantil. Els productes obtinguts han estat un portal web i una aplicació per realitzar la facturació del negoci.

ERP vs software de gestió a entorns complexos de producció

L'objectiu principal de l'estudi és fer una avaluació d'una possible introducció a l'ERP d'un entorn complex de producció com pot ser el món de l'electrònica. Partirem de la hipòtesi que l'empresa vol substituir el software de gestió que fa servir actualment, i que ha estat desenvolupat internament, per plantejar la possibilitat d'introduir aquest entorn sota l'ERP actual o utilitzar un software de gestió de tercers.

Integració i gestió dels marcatges laborals del personal d'empresa al sistema SAP R/3

L'objectiu d'aquest projecte és realitzar l'estudi i el disseny per a la corresponent implantació d'un sistema de control dels marcatges per fer el traspàs i poder-los gestionar amb SAP R/3 en un grup d'empreses.

Portal de gestió de la formació J2EE-Liferay

El projecte 'Gestió de la Formació' neix amb l'objectiu de gestionar de manera eficient i ràpida totes les peticions de formacions i certificacions dels empleats d'una empresa mitjana-gran real. El projecte s'engloba dins d'un canvi de model d'intranet de l'empresa amb l'objectiu de traspassar la gestió d'intranet a un sistema Liferay amb portlets.

Gestió d’ un espai natural d’ alt interès limnològic: la Font de Can Verdaguer (Sant Gregori)

Aquest projecte es centra en l’ espai natural que envolta la Font Picant o Font de Can Verdaguer, al municipi de Sant Gregori (Gironès). El projecte consisteix en una primera fase en l’estudi dels usos passats i actuals, l’aprofitament per part de la població de l’espai i l’entorn a través de la informació recopilada cartogràficament i a través de bibliografia i entrevistes. En una segona fase es realitza un acurat estudi limnològic de la riera utilitzada per canalitzar les aigües que surten de la font. I finalment, en funció dels resultats de l’estudi, es realitzen propostes per la recuperació i dinamització de l’espai i es recomana un correcte pla de seguiment per garantir el bon estat de l’ indret i assegurar la seva naturalitzaci

Pla de gestió de la Serra de Montgrony

Estudi amb la informació de base, la diagnosi i les accions proposades per tal de dur a terme una gestió apropiada del LIC Serra de Montgrony. La gestió està enfocada a fer compatibles les activitats antròpiques que es duen a terme a la zona amb la conservació de la biodiversitat de l’espai

Pla de gestió de ramaderia sostenible a la Vall de l’Esparra (Riudarenes)

Pla de gestió de la zona lozalitzada entre la Raval d’Esparra i Argimon (Riudarenes) amb l’objectiu de reduir el risc d’incendi forestal. Es proposen una sèrie d’actuacions en zones concretes, retirada mecànica i introducció de ramats mitxes d’ovella i cabra per tal de disminuir la biomassa vegetal del sotabosc

Una visió general de les infraestructures de recerca a Europa – i recomanacions a LIBER

Les infraestructures de recerca inclouen diferent tipologies, des d’instal·lacions úniques a altres basades en xarxes. Típicament han sorgit de necessitats específiques d’una disciplina o bé multidisciplinàries. Les infraestructures de recerca produeixen, processen o gestionen volums heterogenis d’informació, tant grans com petits. Són les anomenades “fàbriques de dades científiques” del segle XXI. Comprenen diversos tipus de recursos d’informació com publicacions, col·leccions digitalitzades, objectes d’aprenentatge i dades de recerca. Les qüestions clau d'avui dia per a les infraestructures de recerca són el seu coneixement per part dels investigadors, i la seva viabilitat, sostenibilitat i interoperabilitat. El compromís de les biblioteques de recerca amb les infraestructures de recerca ha estat baix. Si bé això podria ser comprensible el 2005, quan les primeres prioritats per les inversions en infraestructures de recerca s’estaven definint, ara representa un gran buit en l'estratègia europea. Iniciatives clau com ESFRI no inclouen cap participació per part de biblioteques de recerca, amb excepció de DARIAH. La participació en projectes finançats per la Unió Europea (a través de LIBER o directament a través d'institucions) es va centrar (amb algunes excepcions) en les àrees de digitalització, patrimoni cultural i publicacions. Les biblioteques de recerca han d'esdevenir actors visibles en les discussions estratègiques sobre les infraestructures de recerca i haurien d’explorar activament la seva participació en les infraestructures de dades d'investigació. Accés Obert, Ciència Oberta (dades), les dades de recerca (infraestructures i gestió) són els catalitzadors per aconseguir que les biblioteques de recerca siguin presents pels investigadors més enllà de les humanitats i les ciències socials. "L'accés obert és global - però la seva aplicació és local '. Aquest és popular lema del projecte OpenAIRE i dóna a les biblioteques de recerca locals un paper important en el context europeu. Les dades de recerca són específiques segons les disciplines, però les polítiques, els fluxos de treball i les normes també s'han d'aplicar a nivell local. La creació d'infraestructures participatives amb la participació d’actors institucionals, nacionals i temàtics ha estat identificat per la Unió Europea com una tasca clau per a la dècada actual. El terme 'participatiu' també es considera d'importància fonamental per a l'estratègia de la política europea, ja que s'adapta molt bé amb la coordinació a nivell nacional i europeu per aconseguir una eficiència de costos i contribueix a evitar la duplicació de treball. Els principals desafiaments per a la construcció d'un ecosistema coherent, finançable i sostenible no es troben en les TIC, sinó més aviat en la gestió, la normativa, l'organització, els aspectes socioculturals, la confiança, i, per descomptat, els costos.

Engaging students in an e-learning experience : how to manage information resources through wikis and web blogs

The purpose of this paper is to describe the collaboration between librarians and scholars, from a virtual university, in order to facilitate collaborative learning on how to manage information resources. The personal information behaviour of e-learning students when managing information resources for academic, professional and daily life purposes was studied from 24 semi-structured face-to-face interviews. The results of the content analysis of the interview' transcriptions, highlighted that in the workplace and daily life contexts, competent information behaviour is always linked to a proactive attitude, that is to say, that participants seek for information without some extrinsic reward or avoiding punishment. In the academic context, it was observed a low level of information literacy and it seems to be related with a prevalent uninvolved attitude.

Comparativa del mòdul de gestió de la planificació i producció del programari ERP lliure OpenERP i Apache OFBiz

El present document dóna resposta a una proposta de l'empresa NewBourg Consultors SL per determinar la capacitat del mòdul de producció del programari lliure OpenBravo o d'un altre programari lliure per donar resposta a les necessitats de planificació, seguiment i control de la producció d'una empresa tèxtil pilot, industrial o manufacturera, de menys de 50 treballadors. Els principals objectius d'aquest treball són: analitzar el programari ERP lliure disponible actualment al mercat, valorar i seleccionar un o dos programaris adients per una empresa de fabricació, realitzar un estudi de viabilitat i anàlisi del sistema, i comprovar amb dades fictícies si el programa s'ajusta als requeriments de planificació i producció presentant un informe final.

Gestió i informació de la planificació de rutes aèries

Projecte final de carrera corresponent a l'àrea de J2EE. La temàtica del projecte es basa en el desenvolupament d'una eina empresarial per a la gestió d'alguns dels recursos d'una companyia aèria.

Desenvolupament d'aplicació de gestió empresarial

Aquest treball de final de carrera es basa en una aplicació de gestió empresarial de diversos mòduls i amb diferents rols d'usuaris. Tota l'aplicació està basada en JEE, en llibreries open source i on el codi font, tant de la pròpia aplicació com de les llibreries de tercers, es pot consultar i/o modificar.