Els delictes contra la seguretat viària: aspectes substantius, processals i criminològics

Les infraccions penals en matèria de seguretat viària constitueixen un dels grups delictius que més interès teòric i pràctic han despertat en la doctrina i la jurisprudència. Per aquest motiu, al llarg de la recerca s'ha dut a terme l'anàlisi dels diferents il·lícits penals des d'una perspectiva interdisciplinar i transversal on no tan sols han tingut cabuda les reflexions teòriques i pràctiques sobre els arts. 379 i ss. CP, sinó també la valoració dels problemes processals i criminològics que són propis d'aquests fets justiciables que es vinculen amb la seguretat viària

La llibertat vigilada: pena accessòria o mesura de seguretat contra els condemnats per delictes sexuals i delictes de terrorisme

La llibertat vigilada s'incorpora al Codi penal com una mesura de seguretat a imposar a subjectes plenament responsables que hagin estat condemnats per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual i per terrorisme, el compliment de la mateixa tindrà lloc una vegada que hagin complert la pena privativa de llibertat

L'ús de la metodologia CUSUM pel control de qualitat i de l'efecte d'aprenentatge en els procediments endovasculars

El control de qualitat terapèutica i el monitoratge de l’efecte d’aprenentatge constitueixen dues responsabilitats ineludibles durant l’adquisició i manteniment de noves modalitats terapèutiques. L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar qualitat terapèutica i efecte d’aprenentatge a partir de corbes CUSUM, associats a la introducció i desenvolupament de procediments endovasculars incloent 553 pacients consecutius amb arteriopatia obliterant aorto-ilíaca, fémoro-poplítia o renal, tractats per cirurgians vasculars a l’Hospital del Mar entre 2003-2009, registrant-ne iatrogènia, no consecució tècnica i fracàs tècnic durant el primer mes i realitzant corbes CUSUM per a cada territori, que han acabat constituint un excel•lent sistema d’avaluació de qualitat terapèutica.

Entorn virtual d'aprenentatge per una escola de secundària

Implementarem un Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) per a l'escola Arrels-Blanquerna de Badalona. Instal·larem un Moodle perquè els alumnes puguin reforçar els aprenentatges adquirits a les classes i realitzar activitats proporcionades pel docent. Farem servir les eines que proporciona GoogleApps per l’elaboració i modificació dels diferents documents que es facin servir, i per la comunicació a través de correu electrònic. Per últim, construirem una pàgina web amb el programari Joomla! que serà útil per penjar noticies relacionades amb el projecte eduCAT1x1 i com a punt d’enllaç amb les diferents plataformes.

El posicionamiento de la Unión Europea ante los nuevos retos de seguridad: La Estrategia Contra la Proliferación de Armas de Destrucción Masiva

L'aparició de noves amenaces ha fet que la UE elaborés l'Estratègia Europea de Seguretat i l'Estratègia Contra la Proliferació d'ADM el 2003. Amb aquestes estratègies es persegueix que la Unió actuï amb un posicionament comú en el panorama internacional. Però, la PESC segueix sent una política coordinada, per tant, la seva actuació es troba limitada tant pels Estats membres com per altres actors internacionals. En aquest estudi, s'analitza l'actuació de la UE en relació amb les Estratègies i si pot esdevenir una alternativa a altres actors dins del Sistema Internacional actual.

Sedació intravenosa per procediments endoscòpics digestius: satisfacció dels pacients i perfil de seguretat.

o INTRODUCCIÓN: Las exploraciones endoscópicas digestivas son molestas para el paciente. El objetivo principal del trabajo es evaluar la satisfacción de los pacientes después de la sedación por un anestesiólogo. MATERIAL Y MÉTODO: se seleccionaron 50 pacientes. Se administró una pauta de sedoanalgesia con midazolam, fentanilo y propofol. RESULTADOS: Ningún paciente precisó ventilación manual. La complicación más frecuente al alta fue dolor abdominal. Todos los pacientes valoraron la experiencia como buena o muy buena. CONCLUSIONES: La sedación intravenosa para endoscopias digestivas aumenta la satisfacción de los pacientes, manteniendo un perfil de seguridad adecuado.

Identidad y marginación: experiencias cotidianas de niños inmigrantes marroquíes en una escuela pública española

Uno de los debates más candentes de la situación socio-política europea es el de la inmigración y las políticas de identidad. A causa de acontecimientos recientes, como la “Ley del Velo” o los disturbios en Francia en el 2005, el discurso que domina discusiones políticas y educativas sobre la inmigración, es el de una crisis de “los modelos de integración”, particularmente en lo que concierne a las segundas generaciones de inmigrantes. La Oficina Central de Estadística en Holanda, por ejemplo, ha publicado datos que indican que los jóvenes de segunda generación turcos y marroquíes se sienten menos “en casa” en el país, que sus propios padres (2006). Una pregunta importante es: ¿Cómo se llega a ese sentimiento de alienación? Aunque esta ponencia no puede abarcar esta pregunta en toda su complejidad, lo que sí ofrece es la rara oportunidad de examinar las interacciones de la vida cotidiana de un grupo de niños/as marroquíes con sus compañeros/as españoles durante la jornada escolar. Investigar las relaciones que los niños/as inmigrantes tienen con otros niños/as es crucial porque las identidades que desarrollan estos niños/as y su propio sentido de quiénes son, dependen, no sólo de las interacciones que tienen en su vida privada, sino también de las reacciones de otros compañeros/as y de sus interacciones en la escuela y otras instituciones (Appiah, 2006; Taylor, 1994). Es importante entender este fenómeno porque estos/as niños/as van a crecer o bien sintiendose miembros de pleno derecho de la sociedad española, o bien con un acusado sentido de alienación y no-pertenencia. Por lo tanto, el análisis de estas interacciones es una ventana que puede ofrecernos un resquicio para dilucidar como estos procesos de exclusión y alienación podrían empezar en la infancia y la pre-adolescencia. Este análisis es parte de un estudio etnográfico de socialización lingüística desarrollado en 12 meses, durante los cuales investigué la vida cotidiana de los niños/as de seis familias marroquíes en un pueblo del suroeste español. Este estudio consistía en grabar las rutinas de interacción en las que los niños/as participaban. Para este trabajo, he analizado 17 horas de video recogidos en la escuela primaria del pueblo. El análisis se centra en las prácticas lingüísticas y no-verbales que organizan formas de exclusión social de niños/as inmigrantes marroquíes por parte de sus compañeros/as españoles, a pesar del discurso público de inclusion, tolerancia y respeto que caracterizan los planes curriculares oficiales del centro escolar. A través de estas prácticas, se mostrará como a los niños/as inmigrantes se les adscriben características negativas y se les asignan posiciones para un trato diferencial.

El Creuament d'indicadors de fonts diferenciades : instrument de millora en l'anàlisi i la planificació de les polítiques públiques de seguretat

El Projecte que aquí es presenta, té la voluntat d’aprofundir en una nova metodologia -emprada en altres països del nostre entorn europeu-, consistent en l’encreuament de varies fonts d’informació. En aquest cas, les dues principals i, fins els moment, utilitzades en les anàlisis de l’estat de la seguretat a Catalunya; la pròpiament estreta del registre policial i la de la victimització i la percepció ciutadana. Aquest anàlisi se centra en l’àmbit territorial de la ciutat de Barcelona i en els seus 10 districtes. De manera més específica, l’anàlisi pretén mostrar la correlació entre ambdós resultats i la consistència dels diferents indicadors triats, tant respecte el nivell de victimització com respecte la percepció de seguretat i la valoració de la policia. Aquest estudi, doncs, pretén esdevenir una eina útil per a la diagnosi, ja sigui respecte un determinat àmbit territorial o tipologia delinqüencial, mitjançant la definició de determinats blocs d’indicadors prou fiables i, que alhora, puguin ajudar a la presa de decisions dels òrgans directius de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Així com senyalar, en quins àmbits concrets és aconsellable l’estudi, la planificació i el desenvolupament de polítiques públiques de seguretat. Alhora que, amb l’establiment d’aquest estudi de manera periòdica, es podrà disposar d’unes sèries temporals suficientment estables, així com facilitar el seguiment, l’evolució i avaluació de l’àmbit concret analitzat.

Dificultats de convivència entre els grups d'estrangers i d'autòctons als barris del nord de l'Hospitalet de Llobregat i afectació en la seguretat

Per a realitzar aquest estudi he triat la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat perquè, té els principals condicionants necessaris per a aquest treball de recerca: en primer lloc aquesta ciutat és una de les ciutats de Catalunya que, en termes absoluts i relatius, ha acollit d’una forma més accelerada, un flux migratori en la darrera dècada. Generalment em referiré als barris del nord de la ciutat, que són els que han hagut de suportar una major pressió migratòria i on, segons les dades oficials, actualment l’índex d’immigració es situa prop del 40 per cent. En segon lloc aquesta ciutat ha viscut uns processos de transformació urbanístic econòmic i social en aquest període que, lògicament han influït en la seguretat, tan en les seves vessants objectives com en les subjectives. En tercer lloc perquè des de les administracions s’han desenvolupat des de fa anys diferents projectes de seguretat i convivència (desplegament dels Mossos d’Esquadra, policia de proximitat, programes de mediadors, educadors de carrer, etc.) que, amb tota seguretat, han pogut tenir impacte sobre la percepció general de la seguretat. El problema de seguretat objecte d’aquesta recerca està ubicat doncs, com ja he exposat, en els barris nord de l’Hospitalet de Llobregat , concretament els barris de Collblanc, La Torrassa, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas. En relació a aquest espai analitzaré minuciosament cinc aspectes: Els principals conflictes socials, les relacions d’aquests conflictes amb la seguretat, els principals riscos potencials o amenaces socials, la percepció del risc i la seguretat que té la població autòctona i immigrada en relació al seu entorn, les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i d’autòctons de la ciutat. En aquest treball s’estudiaran tots els fenòmens que envolten a la seguretat d’una forma integral, intentant transgredir els límits de les simples estadístiques per a aprofundir en un nivell d’estudi més qualitatiu basat en les enquestes. Malgrat no passaré per alt les dades objectives, en aquest treball ultrapassaré l’estadi dels simples riscos objectius per analitzar en profunditat l’essència de les pors individuals i col·lectives. Sense oblidar que la ciutat és un espai viu i variable, on de manera permanent es produeixen transformacions que afecten d’una forma més o menys directa, però en definitiva indiscutible a la seguretat. L’objecte d’aquesta recerca serà situar al fenomen de la immigració dins el complex procés de la (in)seguretat, per això un element clau del meu treball serà el de l’estudi de les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i autòctons de la ciutat, ja que entenc que aquest és un dels factors més crítics del complex procés de la (in)seguretat, si entenem aquest fet com una evolució multi direccional en el qual tots els actors formen part activa i passiva del propi fenomen.

L’Impacte penal i penitenciari de la violència de gènere a Catalunya

L’estudi vol fer una prospecció quantitativa i qualitativa en relació a l’impacte en el sistema penal i penitenciari català de l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere en la seva vessant de tutela penal, i emmarcat en l’àmbit de Catalunya. A l’estudi es recull l’opinió de diversos serveis i operadors que actuen al voltant del sistema penal i penitenciari a Catalunya, per tal de fer una primera aproximació a l’impacte dels nous dispositius legislatius i jurisdiccionals. Aquesta aproximació és una radiografia actualitzada del que està suposant la posada en marxa de la legislació vigent i l’abast de l’abordatge penal i penitenciari de la violència domèstica / de gènere. La recerca recull també l’opinió de les víctimes i, com a contrast, la dels condemnats per violència contra les dones, a partir del buidatge de 58 entrevistes realitzades a 30 víctimes i 28 agressors. D’aquests, la meitat ingressats a presó i l’altra meitat amb mesures penals alternatives. La recerca finalitza fent tot un seguit de recomanacions finals per millorar l’atenció efectiva i integral a la víctima de violència de gènere.

La construcción social de las emociones en las sociedades occidentales: el amor materno en la Catalunya del siglo XXI

El objetivo principal de esta investigación es analizar la forma cómo se construye socialmente el amor materno en el marco de las sociedades occidentales, y para ello partiremos del estudio del caso de las maternidades en la Catalunya actual. El amor materno, como emoción, aparece como una codificación cultural que responde a la canalización de la vida que cada cultura establece. En las sociedades occidentales el amor materno se revela como uno de los ejes vertebradores y legitimadores de la esfera reproductiva y del papel de la mujer dentro de ésta, definiéndose en consonancia y dando coherencia al resto de aspectos del sistema social. Dada su importancia los discursos hegemónicos de la sociedad que lo define tienden a naturalizar esta emoción en favor del mantenimiento y el no cuestionamiento del orden social dado, a pesar de que abundante evidencia empírica en ciencias sociales demuestra que se trata de una construcción social que responde a las necesidades del sistema social en cuestión. Actualmente los discursos tradicionales que contenían y definían la concepción de amor materno en Occidente se han ampliado y diversificado debido a cambios sociales como el ingreso de la mujer en la esfera pública; el logro de igualdad jurídica entre géneros; cambios en los modelos familiares; nuevas situaciones en torno a la infancia y la juventud; la intensificación de los flujos migratorios; la creciente urbanización; la expansión de los servicios públicos (escuela y salud); el alargamiento de la esperanza de vida, los métodos anticonceptivos modernos..., de manera tal que muchos de ellos entran en contraposición con las definiciones tradicionales. Es decir, nuevos y viejos discursos alrededor de la maternidad se encuentran enfrentados en su redefinición a otros que lo cuestionan, y a prácticas y cambios en ciertas instituciones que llevan en otra dirección la construcción de esta emoción. Esta nueva situación, aún en fase de conformación, reclama una explicación que pasa por conocer las causas, las formas y la definición del amor materno, en nuestro actual contexto.

Les unions estables de parella: noves tendències legislatives a Catalunya

L’estudi elaborat té per objecte aprofundir en l’ànàlisi de la realitat social que envolta el model familiar de la convivència sense matrimoni per tal de conèixer millor la seva realitat en l’àmbit de les relacions de parentiu (a partir de la realització d’entrevistes), així com relacionar aquests aspectes amb la seva regulació legal a Catalunya (analitzant la tramitació parlamentària de la Llei d’unions estables de parella, aprovada pel Parlament de Cataluña, així com la seva aplicació per part dels nostres Jutjats i Tribunals). El que s’ha pogut constatar en la recerca és que, per una banda, la institucionalització de les unions estables de parella ha deixat de banda una part prou significativa de parelles de fet, a les quals no és d’aplicació una normativa dirigida a resoldre els conflictes derivats de la convivència efectiva en parella. Malgrat que a les entrevistes s’ha demostrat un clar desconeixement de la regulació legal actual de les unions estables de parella si que es pot destacar que hi ha un interès perquè existeixi una cobertura jurídica en les situaciones de convivència afectiva en parella. A més, la Llei catalana presenta mancances en els efectes regulats, que no tenen una aplicació substancial, ja que no responen a una tècnica jurídica acurada amb la realitat social que té per objectiu regular. Precisament amb l’aprovació d’altres lleis autonòmiques sobre unions estables de parella ens permetem plantejar una actualització de la Llei catalana en qüestions molt diverses (curatela, mediació familiar, funció pública, etc.) Es fa palesa a partir de les entrevistes dutes a terme la manca d’informació general sobre els requisits de constitució de les unions estables de parella, així com de la cobertura legal vigent. Possiblement si la modificació de la Llei d’unions estables de parella fos més àmplia, s’avançaria en la consideració d’aquest model familiar com a opció real de configuració familiar, dins la llibertat personal d’elecció en la forma de convivéncia.

Una preocupación por la seguridad: Jaume Curbet, in memoriam

El documento que se presenta al lector pretende en primer lugar ser un sincero y emocionado acto de agradecimiento a la labor desarrollada durante todos estos años por Jaume Curbet, ahora en la otra orilla de la vida, en materia de seguridad, políticas públicas de seguridad y los nuevos retos ante los que se encuentra la gobernabilidad. Reflexión que toma su punto de partida en esa etapa de nuestro reciente pasado político que es la de la recuperación de las libertades democráticas y las ilusiones y esperanzas que en ese momento emergen, por un lado la democratización de los aparatos de Seguridad en una España que arrastra un largo período de ausencia de libertad y por otro en la implementación de un sistema de seguridad propio para Cataluña. El trabajo finaliza haciendo algunas consideraciones en orden a los nuevos fenómenos de la criminalidad organizada, el terrorismo, la inmigración y el auge del populismo penal, éste último como respuesta fácil y peligrosa ante la nueva situación en la que nos encontramos en estos principios del nuevo milenio, que bien pueden ser definidos como de cierta deriva hacia espacios de menos derechos y más control.