613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
El Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC): un nou entorn de cooperaci catalogrfica
Resumo:
Informe encomanat per la Direcci General de Cooperaci Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Resumo:
Aquest article estudia la vegetaci dels sembrats (classe Secalietea Br.-Bl. 1952) de la Baixa Cerdanya i zones adjacents mitjanant el mtode fitocenolgic i fa un reps d'aquest tipus de comunitats a la Catalunya extramediterrnia. Els sembrats dels terrenys cids sn referits a l'associaci Scleranthetum anuui Br.-Bl. 1915, de l'aliana Scleranthion annui, fora rara a la Cerdanya. Pel que fa a les comunitats neutrfiles, adscrites a l'aliana Caucalidion lappulae, discutim de primer el tractament sintaxonmic rebut per aquest tipus de vegetaci als Pirineus i altres zones peninsulars en treballs precedents. Hi reconeixem tres associacions: Kickxio-Nigelletum gallicae Fanlo 1988, coneguda noms dels Pirineus centrals; Violo-Legousietum Hybridae O. Bols 1959, estesa pels Prepirineus calcaris i la Catalunya central; i Biforo radiantis-Centaureetum cyani Vigo, Carreras, Carrillo et I. Soriano, ass nova, dins de la qual proposem d'incloure les comunitats cerdanes
Resumo:
Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingstica i, en conseqncia, tamb la poltica lingstica que se'n desprn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dcada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvrsies ideolgico-terminolgiques del 'bilingisme' versus la 'diglssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procs dit de 'normalitzaci lingstica' en qu ara ens trobem immersos. s des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingisme' dimonitzat -per la seva suposada automtica evoluci cap a la 'substituci'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' ms aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organitzaci lingstica pblica que paradoxalment pot arribar ser, per, problemtica i contraproduent sin es va adaptant als canvis que el nostre context poltico-econmico-tecnolgic va experimentant.
Resumo:
El principal objectiu d'aquest estudi s reflectir quins sn els principals factors competitius per a les pymes a Catalunya. Per aix, es va escollir una mostra de 1000 empreses de diferents sectors i amb els lmits que marca la Uni Europea per a definir una pyme. A partir d'aqu, es va analitzar la informaci financera. Amb aquesta font d'informaci, es va poder arribar a la conclusi que tots aquells aspectes relacionats amb el personal i reflectits a travs de rtios, eren els ms significatius estadsticament per a poder explicar la rendibilitat en les empreses. Tamb es va enviar un qestionari a la mostra esmentada i es va preguntar el punt de vista del gestor o empresari. Noms 50 empreses van contestar, i una vegada ms, el factor hum es va revelar com el ms important. S'ha d'assenyalar que altres elements tals com la inversi en tecnologia, que s'esperava fossin significatius, no van donar els resultats esperats en el sentit que cap altre fos considerat tan rellevant com els recursos humans.
Resumo:
Aquest projecte s'emmarca dins l'estudi i aplicaci de la creativitat i la cultura mitjanant la difusi musical als mbits de la divulgaci i a l'articulaci de programes de concert per part de possibles entitats que poguessin estar interessades en aprofundir i difondre al pblic en general, els repertoris, autors i estils de la msica coral que han estat a cavall d'ambds territoris: Catalunya i Frana, al llarg de la histria.
Resumo:
El principal objectiu d'aquest estudi s reflectir quins sn els principals factors competitius per a les pymes a Catalunya. Per aix, es va escollir una mostra de 1000 empreses de diferents sectors i amb els lmits que marca la Uni Europea per a definir una pyme. A partir d'aqu, es va analitzar la informaci financera. Amb aquesta font d'informaci, es va poder arribar a la conclusi que tots aquells aspectes relacionats amb el personal i reflectits a travs de rtios, eren els ms significatius estadsticament per a poder explicar la rendibilitat en les empreses. Tamb es va enviar un qestionari a la mostra esmentada i es va preguntar el punt de vista del gestor o empresari. Noms 50 empreses van contestar, i una vegada ms, el factor hum es va revelar com el ms important. S'ha d'assenyalar que altres elements tals com la inversi en tecnologia, que s'esperava fossin significatius, no van donar els resultats esperats en el sentit que cap altre fos considerat tan rellevant com els recursos humans.
Resumo:
Durante el 'Biarritziense' superior y el Priaboniense, la sedimentacin en el Eoceno autctono de Catalunya, adquiere caracteres deltaicos acumulndose los sedimentos en forma de lbulos deltaicos que translapan sucesivamente y progradan hacia el interior de la cuenca. Cuando los canales distributarios que originan a estos lbulos son abandonados, se produce un retrabajamiento de sus materiales por la accin marina (oleaje y posiblemente mareas). Es en este episodio cuando, sobre la morfologia dcltaica heredada, se desarrollaron con mucha frecuencia arrecifes de corales y algas rojas que murieron al depositarse sobre ellos los materiales silicoclasticos procedentes de la progradacin de un nuevo lbulo deltacio. Una excepcin la constituye el arrecife de Sant Bartomeu del Grau, resultante de la superposicin de dos periodos de crecimiento arrecifal, cuya muerte guarda relacin, en cada caso, con las primeras etapas de sedimentacin evaporitica de la Cuenca evaporitica central catalana. El mecanismo de cierre para este extremo de la cuenca evaporitica se interpreta originado por el estrangulamiento de la misma por la accin de los lbulos deltaicos procedentes de los bordes Sur y Norte de la cuenca. El estudio cronoestratigrfico efectuado corrobora al modelo paleogeogrfico que se expone, el cual, presupone una conexin mediterrnea por el Emporda durante el Priaboniense.
Resumo:
En el presente trabajo se da un cuadro de distribucin geogrfica y estratigrfica de las 115 especies de Gasterpodos conocidos hasta la actualidad en el Plioceno de Empord, Girona.
Resumo:
Using X-Ray techniques, the boring activities of various Invertebrates on Bivalvia of wmian age were studied. Emphasis is placed on the boring activity of Porifera and their apparent preselection of the species bored, based on: a) the mineralogical composition, and/or b) the microstucture, andlor c) some special environmental conditions, or d) combinations of these three posibilities.
Resumo:
Aquesta tesi doctoral centra l'atenci en la participaci dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agraris del primer ter del segle XX, com una de les expressions de la reorganitzaci dels interessos agraris desprs de la crisi del final del segle XIX. S'estructura en dues parts diferenciades segons l'mbit d'anlisi. La primera aborda la participaci dels propietaris en l'associacionisme agrari a Catalunya, se centra fonamentalment en el model associatiu de les cambres agrcoles i destaca el protagonisme de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre en l'organitzaci dels interessos agraris. La segona utilitza la comarca del Valls Oriental com a banc de proves de la primera, i com que s un mbit ms redut, permet ser ms exhaustius en la descripci del moviment associatiu, identificar els seus protagonistes i analitzar la seva resposta als canvis econmics i socials que es van produir durant el primer ter del segle XX.
Resumo:
La present recerca semmarca doncs, a leix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigraci (PNI), sobre la integraci de la nova poblaci catalana i de la societat dacollida en una cultura pblica comuna, mantenint la cohesi social. Entenem la integraci com un procs dinmic dapropament i empatia recprocs entre la persona migrada i la societat dacollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferncia i en la seva igualtat per tal d enriquir al conjunt social. Apostem per la integraci des dun enfocament intercultural de dileg i intercanvi, on el reconeixement de la condici de ciutadania, s indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integraci: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martnez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcci de la ciutadania des de la diversitat tnica i cultural avanant aix cap a una autntica interculturalitat. Es parteix dun concepte dintegraci bidireccional, dinmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat daquesta recerca s identificar els elements clau de lestat actual de la integraci dels joves migrats a Catalunya, per aix cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procs de la integraci daquesta joventut al context catal. La metodologia ser un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. Lestudi descriptiu es complementar amb grups de discussi de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en lacompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funci de lobjecte a valorar, sota una lgica de complementarietat (Bericat, 1998). En lestudi per enquesta, saplicar el Qestionari de cohesi social entre joves elaborat per Palou (2009). Per laproximaci qualitativa, es faran grups de discussi amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodolgic permetr que aquesta anlisi en profunditat tingui per fruit lnies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivncia i la cohesi social.La integraci a una cultura pblica comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigraci 2009-2012) passa per l'Administraci ms propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a travs de les poltiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes dactuaci en aquest nivell, b sigui en clau dacollida i coneixement de la llengua i lentorn com dintegraci al teixit social i associatiu del barri o municipi.Ms enll de la poltica pblica local, laplicabilitat del projecte que es presenta tamb troba un altre encaix en les poltiques educatives de Catalunya i, ms concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesi social. Educaci i convivncia intercultural (Departament dEducaci, 2007), Dins de les seves lnies estratgiques, aquest Pla contempla el refor de la xarxa estable de lentorn escolar amb la collaboraci dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'mbit social, cultural o esportiu), a travs diniciatives com els Plans Educatius dEntorn (PEE).
