Estudi sobre l'eficàcia dels mètodes de reescalfament in situ en el tractament de la hipotèrmia accidental en muntanya

En la última dècada, els esports de muntanya, en qualsevol de les seves modalitats, s’han vist incrementats en nombre de practicants. Aquest fet ha comportat un important augment d’incidència de la hipotèrmia accidental. La hipotèrmia accidental és defineix com un estat patològic caracteritzat per la disminució de la temperatura corporal central per sota dels 35ºC, com a resultat de la incapacitat de l’organisme per generar el calor necessari per garantir el manteniment de les funcions fisiològiques. A través d’aquest estudi es vol demostrar que l’actuació in situ, a través de certes mesures de reescalfament, de la víctima que pateix hipotèrmia, milloren la supervivència i les complicacions secundàries d’aquesta patologia, a més a més d’avaluar l’eficàcia d’aquestes tècniques. És a dir, volem demostrar l’efectivitat de l’aplicació terapèutica extrahospitalaria de les tècniques de reescalfament. Realitzarem un estudi quantitatiu observacional analític de caràcter prospectiu a la zona dels Alps francesos d’una mostra de 237 casos d’hipotèrmia en persones practicants d’esports de muntanya que reuneixin uns criteris d’inclusió i exclusió. Els professionals de rescat aplicaran les mesures de reescalfament prèviament pautades, per les quals hauran estat formats, i enregistraran en el full de recollida de dades tota la informació sobre les variables d’estudi. És un estudi on la intervenció principal es porta a terma al medi natural i que per tant les condicions climatològiques i medioambientals poden actuar com a gran limitador de l’estudi, cal afegir també com a limitació el fet que el participant no vulgui formar part de l’estudi o que el professional de rescat que ha de portar a terme el pla terapèutic no ho faci adequadament.

La metodologia d'intervenció dels treballadors socials en el sistema de les cures pal·liatives

L’atenció a l’etapa final de la vida de les persones és un dels pilars fonamentals de les cures pal·liatives i és des de la professió del treball social que es pot promoure aquesta atenció en concepte de qualitat, tranquil·litat i preservació dels valors de les persones en situació terminal. És per aquesta raó que s’ha elaborat el present document d’investigació, el qual compta inicialment amb un recull bibliogràfic que abraçarà la metodologia d’intervenció dels treballadors socials en el sistema de les cures pal·liatives de l’Estat espanyol i del Regne Unit, país pioner en la creació de les unitats de cures pal·liatives. En aquest recull s’emmarcaran detalladament les diferències existents en termes d’intervenció i de desenvolupament d’aquest àmbit en els dos territoris. La descripció detallada dels dos models d’intervenció pretén donar la resposta a l’interrogant sobre quina és la metodologia d’intervenció que realitzen els treballadors socials en el sistema de cures pal·liatives. Per assolir aquesta resposta, s’adrecen qüestions com els objectius que lideren el treball d’aquests professionals, les funcions que realitzen en la seva pràctica professional diària i les habilitats de les que han de disposar per tal d’aconseguir que la seva intervenció sigui òptima, tant per als mateixos professionals com per a les persones amb les quals intervenen. Posteriorment a la revisió bibliogràfica, es realitzaran tres entrevistes exploratòries a tres treballadors socials de diferents nivells sanitaris que promoguin les cures pal·liatives a Catalunya. S’analitzaran les qüestions treballades en el recull bibliogràfic (objectius, funcions i habilitats dels treballadors socials), les quals permetran comparar la perspectiva teòrica cercada amb la informació primària obtinguda. Finalment, es planteja una proposta de projecte que permetrà aprofundir en la intervenció dels treballadors socials de Catalunya i del Regne Unit, realitzant una comparació entre els dos models a través de la realització de quaranta-vuit entrevistes repartides homogèniament per els dos territoris. D’aquesta manera, s’especificaran totes aquelles accions que es puguin millorar i les intervencions que siguin més òptimes per la tipologia d’atenció que es requereix en els sistemes de les cures pal·liatives d’avui en dia.

L’evolució de la psicologia en els centres penitenciaris

Aquest treball tracta sobre l’evolució de la Psicologia en els centres penitenciaris. En el desenvolupament del treball es començarà amb una breu introducció del marc legislatiu que emmarca aquest àmbit per veure quines reformes legislatives s’han donat. A continuació, s’exposaran les funcions que exerceix un psicòleg penitenciari, els instruments i les tècniques més utilitzades, l’itinerari personal que segueixen els interns i quins programes de tractament existeixen en l’actualitat. Seguidament, s’exposarà la part més pràctica que consta de la realització de dues entrevistes [Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (La Model) i Centre Penitenciari Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires]. Es finalitzarà amb unes conclusions integrant la teoria i la part pràctica del treball.

El poder de les banderes

Es van analitzar quins factors identitaris desvetllen més el sentiment d"unió i protecció cap a la pròpia nació, i a través de quins mecanismes neurals. Se"n van valorar diversos, entre els quals iferents manifestacions culturals, monuments, la propensió a adquirir productes propis, aspectes gastronòmics i, també, les banderes. El resultat fou clar: les banderes són els únics trets identitaris dels analitzats que estimulen aquest sentiment d"unió i protecció, i ho fan precisament a través de les funcions socials i grupals de l"oxitocina.

L'aigua: costos, preus i eficiència

L"aigua és un recurs natural que té la capacitat de satisfer tot un conjunt de funcions de caire econòmic,social i ambiental. Si tenim en compte la seva dimensió econòmica, l"aigua, com qualsevol altre bé, té un valor per als consumidors que depèn del grau de benestar i satisfacció que n"obtinguin d"utilitzar- la. Tanmateix, determinar quin és aquest valor és una tasca complexa, fonamentalment per dos motius. D"una banda, els consumidors utilitzen l"aigua amb diverses finalitats i, per tant, el valor atorgat no és el mateix en cada tipus d"ús (agricultura,generació d"energia elèctrica, domèstic, industrial,oci). D"altra banda, en no existir un mercat de l"aigua pròpiament dit, cal aplicar una sèrie de mètodes indirectes per estimar-ne el valor en cadascun dels usos finals alternatius, la qual cosa comporta unes dificultats tècniques i d"informació estadística considerables.

Cámaras de Comercio: comparativa entre la Cámara de Comercio de Barcelona y la Cámara de Comercio Española en Gran Bretaña

Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.

El proceso del despido colectivo. Análisis de su régimen jurídico tras la reforma laboral de 2012 y del efecto de la crisis económica en el mercado de trabajo

La institució de l'acomiadament col·lectiu s'ha vist afectada per la reforma operada pel Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, i la seva posterior convalidació com a Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Els nombrosos pronunciaments i interpretacions proposades per diferents sectors judicials i doctrinals han convertit la regulació legal i reglamentària dels procediments d'acomiadament col·lectiu en un focus d'especial interès, sobretot tenint en compte la profunda crisi econòmica per la qual travessa Espanya. A causa d'això, podem assentar que gran part dels impediments al creixement de l'economia espanyola eren conseqüència de les febleses que mostrava el model laboral. És per aquest motiu que en el present treball ens dediquem a estudiar les diverses modificacions normatives dels expedients de regulació d'ocupació, prestant especial atenció als aspectes relatius a l'eliminació de la tradicional autorització administrativa (excepte pels casos de força major), a la significativa reconfiguració de les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i productives que justifiquen l'extinció dels contractes de treball, al període de consultes, a la informació a facilitar als representants dels treballadors en el propi, a les actuacions de l'Autoritat Laboral per vetllar per la seva efectivitat del període de consultes podent realitzar funcions d'advertiment, recomanació i assistència a les parts, al renovat contingut de l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, als plans de recol·locació i a les mesures d'acompanyament social assumides per l'empresari, entre d’altres. En definitiva, mitjançant el treball realitzat a continuació podem endinsar-nos a aquesta qüestió de forma més profunda i composar així un anàlisis extens sobre la reforma efectuada en 2012 en matèria d'acomiadaments col·lectius.

Las narrativas transmedia como constructoras del mensaje publicitario entre marca y consumidor. Estudio de Caso: Red Bull “Can you Make it?”

En les últimes dues dècades el món publicitari ha experimentat una gran evolució a causa de l’aparició dels nous models digitals i l’entorn 2.0. En aquest projecte es recull un anàlisi sobre els orígens de la transmedialitat, les seves característiques i múltiples funcions. A més a més, aprofundirem en el rellevant paper del consumidor en aquests nous formats, en ser un element fonamental que ajuda a tancar el cercle comunicatiu. En concret, s’estudiarà el repte Can You Make It? de la marca Red Bull en ser un cas amb una gran varietat d’elements publicitaris a analitzar.

A nonparametric method for the measurement of size diversity with emphasis on data standardization

The most suitable method for estimation of size diversity is investigated. Size diversity is computed on the basis of the Shannon diversity expression adapted for continuous variables, such as size. It takes the form of an integral involving the probability density function (pdf) of the size of the individuals. Different approaches for the estimation of pdf are compared: parametric methods, assuming that data come from a determinate family of pdfs, and nonparametric methods, where pdf is estimated using some kind of local evaluation. Exponential, generalized Pareto, normal, and log-normal distributions have been used to generate simulated samples using estimated parameters from real samples. Nonparametric methods include discrete computation of data histograms based on size intervals and continuous kernel estimation of pdf. Kernel approach gives accurate estimation of size diversity, whilst parametric methods are only useful when the reference distribution have similar shape to the real one. Special attention is given for data standardization. The division of data by the sample geometric mean is proposedas the most suitable standardization method, which shows additional advantages: the same size diversity value is obtained when using original size or log-transformed data, and size measurements with different dimensionality (longitudes, areas, volumes or biomasses) may be immediately compared with the simple addition of ln k where kis the dimensionality (1, 2, or 3, respectively). Thus, the kernel estimation, after data standardization by division of sample geometric mean, arises as the most reliable and generalizable method of size diversity evaluation

Aplicació Android de gestió d'un club de bàsquet

El següent document correspon a la memòria del projecte fi de carrera d’Enginyeria Informàtica en què hi podem trobar l'explicació del disseny i la implementació de l'aplicació següent: gestió d’un club de bàsquet sobre la plataforma Android. Aquesta memòria correspon a un projecte desenvolupat per una persona en solitari. S'hi exposen tres parts clarament diferenciades: la justificació de l’elecció d’Android, el disseny i la implementació de l’aplicació. La implementació conté funcions com ara la pissarra per a l’entrenador, jugades interactives i la creació d’actes digitals.

Identificación de sectores culturales y cuentas satélite

Peer-reviewed

Gestión para una empresa saludable: ganamos todos

Peer-reviewed

On the Connectivity of the Julia sets of meromorphic functions

We prove that every transcendental meromorphic map $f$ with disconnected Julia set has a weakly repelling fixed point. This implies that the Julia set of Newton's method for finding zeroes of an entire map is connected. Moreover, extending a result of Cowen for holomorphic self-maps of the disc, we show the existence of absorbing domains for holomorphic self-maps of hyperbolic regions, whose iterates tend to a boundary point. In particular, the results imply that periodic Baker domains of Newton's method for entire maps are simply connected, which solves a well-known open question.

A characterization of cooperative TU-games with large monotonic core

[cat] El concepte de joc cooperatiu amb large core és introduït per Sharkey (1982) i el de Population Monotonic Allocation Scheme és definit per Sprumont (1990). Inspirat en aquests conceptes, Moulin (1990) introdueix la noció de large monotonic core donant una caracterització per a jocs de tres jugadors. En aquest document provem que tots els jocs amb large monotonic core són convexes. A més, donem un criteri efectiu per determinar si un joc té large monotonic core o no, i daquí obtenim una caracterització pel cas de quatre jugadors.

A characterization of cooperative TU-games with large monotonic core

[cat] El concepte de joc cooperatiu amb large core és introduït per Sharkey (1982) i el de Population Monotonic Allocation Scheme és definit per Sprumont (1990). Inspirat en aquests conceptes, Moulin (1990) introdueix la noció de large monotonic core donant una caracterització per a jocs de tres jugadors. En aquest document provem que tots els jocs amb large monotonic core són convexes. A més, donem un criteri efectiu per determinar si un joc té large monotonic core o no, i daquí obtenim una caracterització pel cas de quatre jugadors.