Importació d'obres artístiques dels Països Baixos del Sud a Catalunya durant els segles XV i primera meitat del XVI

Durant els segles XV i primera meitat del XVI, tota mena de productes de luxe eren exportats des dels Països Baixos del sud a tota Europa, moda fomentada pels ducs de Borgonya, que governaven el territori. Malgrat el major número d’estudis sobre les relacions entre la Corona de Castella i Flandes a finals de l’Edat Mitjana, i les més nombroses peces flamenques conservades en aquesta regió veïna, també la Corona d’Aragó mantenia intenses relacions comercials amb els Països Baixos del sud, essent la colònia de mercaders catalans de les primeres en establir-se a Bruges, principal port d’exportació a l’època. És nombrosa la documentació referida a naus catalanes viatjant cap al nord, així com als privilegis de què gaudia aquesta colònia de mercaders. Un bon grapat de peces d’aquesta procedència es conserven a museus i institucions locals. Malgrat que de moltes no se’n coneix el moment d’arribada, d’altres es troben ben documentades o se’n pot deduïr la seva presència a Catalunya des de finals de l’Edat Mitjana, conformant un farcit catàleg. D’altra banda, la documentació d’arxiu ens proporciona valuoses notícies sobre la gran quantitat de peces flamenques avui desaparegudes però que haurien existit a l’època, evidenciant que el que avui ens resta no és més que una molt petita porció del que hauria estat a finals de l’Edat Mitjana, i ens permet acostar-nos a una visió de la societat i els seus gustos més propera a la realitat de l’època, posant de manifest que la moda flamenca arrelaria intensament a Catalunya.

Proyecto de iluminación y electrificación de un teatro

En el present projecte es descriu el disseny, les característiques, les normatives iels càlculs de la instal·lació d'il·luminació i electrificació del Teatre Estudi 54,situat a la ciutat de Barcelona.Aquest projecte està dotat d'una memòria explicativa que conté els processosseguits en el disseny i càlcul de la instal·lació, i els resultats finals de la mateixa.De forma adjunta a la memòria, es troben justificats tots els resultats obtinguts através d'un annex de càlculs, a més del pressupost, el plec de condicionscorresponent, i la representació dels resultats finals per mitjà de plànols iesquemes.

Instal·lació elèctrica i de climatització d'una mútua mèdica

L’objecte del Projecte es la climatització i electrificació amb la seva corresponentventilació/renovació d’aires per part de la climatització i la il·luminació per partde la electrificació, d’una mútua medica de prevenció d’Igualada anomenada“Prevenmupa Sociedad de Prevencion S.L.”.El Projecte compren els càlculs de ventilació natural, il·luminació interior,climatització i electrificació del recinte, que esta dividit en quatre plantes.També s’inclouen els plànols de execució, l’estudi econòmic del cost de lesinstal·lacions i totes les condicions tècniques i legals per la realització d’aquestes.En els “Annexes” figuren a mes tots i cadascun dels càlculs i materials a usar,junt amb les característiques tècniques i tota la documentació necessària per larealització adequada de la instal·lació.La motivació d’aquest Projecte es conseqüència de l’interès per la realització deprojectes d’instal·lacions de diferents tipus en un edifici, i mes concretament enl’àmbit professional on moltes empreses tenen les oficines i llocs de treball enedificis, distribuïts en varies plantes.

The interactional space in CLIL (Content and Language Integrated Learning) and EFL (English as a Foreign Language) classrooms

Aquest estudi pretén investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucció diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingüístics a través de l’anglès, per una banda, i classes 'tradicionals' d'anglès com a llengua estrangera, on l’anglès és alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicació, per una altra banda. Més concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producció oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenció a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisició de Segones Llengües (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’anglès. El corpus de dades prové de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format àudio i vídeo en dos centres públics d’Educació Primària (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a és l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucció amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambdós enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes característiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucció AICLE reuneix un seguit de condicions idònies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa més enllà de les classes ‘tradicionals’ d’anglès. Malgrat això, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposició rica a l’anglès i una producció oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formació dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambdós contextos amb l’objectiu últim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.

La reincidència en les penes alternatives a la presó a Catalunya

Són quatre els objectius d’aquesta recerca: (1) determinar la taxa de reincidència administrativa dels sotmesos a formes substitutives a la presó; (2) descriure les relacions significatives entre determinades variables individuals i d’historial delictiu i la seva reincidència; (3) comparar taxes de reincidència entre penats que compleixen treballs en benefici de la comunitat (TBC) i suspensions de condemna amb imposició de regles de conducta; (4) comparar les taxes de reincidència de persones amb mesures alternatives amb les de reincidència penitenciària. Per reincidència administrativa s’entén entrar a presó o complir una nova mesura penal alternativa per un nou delicte durant el període de seguiment. Per assolir els objectius, han estat estudiades 329 persones que, al llarg de l’any 2000, van finalitzar, com a mínim, un TBC o una obligació imposada en el marc de la suspensió de la pena. El seguiment ha estat conclòs els 30 de juny de 2005. Els resultats indiquen que: (1) la taxa de reincidència administrativa dels sotmesos a MPA és inferior a la taxa de reincidència penitenciària; (2) no hi ha diferències rellevants pel que fa a la reincidència administrativa entre els homes i les dones estudiades, tampoc entre estrangers i espanyols; (3) presenten una major taxa de reincidència els que tenen antecedents de qualsevol tipus, i encara una taxa major els que tenen antecedents penitenciaris.

La intervenció psicopedagògica en els trastorns de conducta en l'escola de primària

Després d'una introducció a definir què són els trastorns de conducta, quines són les seves característiques, motius pels quals es poden donar... el treball dóna un seguir de pautes, com a ajuda, per tal de poder fer front a aquests trastorns, a les aules de les escoles de primària, a partir de la teoria del Suport Conductual Positiu exposat per Horner.

Intervenció del psicòleg d'educació en l'assessorament a una alumna amb Síndrome de Down de 1r de primària en l'àrea de lectoescriptura

Davant la diversitat d'alumnat que es troba a les aules de les escoles ordinàries i, sobretot, per la creixent orientació inclusiva dels alumnes amb necessitats educatives especials en aquestes, a continuació es presenta un cas d'una alumna amb síndrome de Down i dictamen de reconeixement de necessitats educatives especials, que està escolaritzada en un centre d'educació infantil primària de Barcelona ciutat. A l'actualitat, ha iniciat 1r de primària i s'ha vist la necessitat d'elaborar un Pla Individualitzat per adequar els objectius i continguts per el curs escolar 2011-2012. Es mostren una sèrie d'actuacions, enfocades a conèixer quines són les àrees curriculars que cal adaptar, quines habilitats té a nivell de manipulació fina i saber quines són les competències en aquestes per poder elaborar uns objectius reals en el Pla Individualitzat. Els materials utilitzats han estat una sèrie de fitxes de treball, el programari Click facilitat pel Departament d'Ensenyament, el web www.edu365.cat i un test específic de valoració de la motricitat fina. Les activitats realitzades han inclòs el passar aquest test, observacions a l'aula del grup classe en diferents moments, a logopèdia i al pati, i entrevistes amb la tutora, la logopeda, la monitora de reforç, la família de l'alumna, així com una coordinació de tots els professionals que intervenen amb la nena. Els resultats obtinguts han permès facilitar l'elaboració del Pla Individualitzat.

La reincidència penitenciària a Catalunya

L’estudi té per objectiu conèixer la reincidència penitenciària de la població excarcerada de les presons catalanes l’any 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La població total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. S’ha treballat amb els expedients informàtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numèrics per garantir la privacitat de les dades. A part d’actualitzar la taxa de reincidència penitenciària (la última datava de l’any 1994 i es referia a les dades de 1987), l’estudi també descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i d’historial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. També identifica el perfil més comú de les persones reincidents front a les que no ho són. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidència mitjançant l’aplicació de tècniques d’anàlisi multivariat.

Retrats d'un poble en moviment: aproximació al fenomen migratori a Catalunya i als factors que influeixen en la integració de les persones nouvingudes

Les migracions han estat i són una constant en la història. Són fenòmens complexos, multidimensionals i multicausals, en constant evolució i que, en nombroses ocasions, han estat un factor determinant en les transformacions polítiques, socials, econòmiques i culturals de les regions d’origen, de destí i de trànsit. La immigració pot satisfer les necessitats del país d’origen i del país d’acollida. Però en les societats democràtiques planteja un altre repte: com integrar als immigrants com a ciutadans de ple dret? Aquest treball pretén endinsar-nos en la realitat de les migracions actuals a casa nostra, analitzant-la des d’una vessant teòrica i apropant-nos també a aquest fenomen a través d’un estudi de casos amb el qual ens endinsarem en la història de vida dels veritables protagonistes d’aquest episodi de la nostra història

Variables de la concessió de la llibertat condicional a Catalunya

Aproximadament un 40% dels subjectes de la mostra de 1.14a subjectes no han arribat a ser considerats per a l’alliberament condicional, tot i haver complert les 3/4 parts de la condemna. La modalitat de llibertat condicional ordinària en complir les ¾ parts de la condemna predomina sobre la resta de modalitats d’alliberament. En el cas d’aquest estudi, només un 7,6% havia accedit al benefici de la llibertat condicional avançada. Respecte a la incidència de les variables personals en l’accés a la llibertat condicional, ser dona, tenir nacionalitat espanyola i un nivell molt baix o un nivell alt de formació influeix positivament en l’obtenció de la llibertat condicional. La variable nacionalitat estrangera té una influència molt negativa en la concessió de la llibertat condicional. Respecte a les variables penals, els delictes de lesions, seguits dels delictes contra la propietat, com tots els tipus de robatoris, tenen els percentatges de denegació de la llibertat condicional més alts. Respecte a les variables penitenciàries, es conclou que com més obert sigui el règim inicialment aplicat, més probabilitats hi ha de sortir en llibertat condicional. Les activitats realitzades durant el compliment de la condemna no semblen tenir, en general, una incidència positiva en la concessió de la llibertat condicional. En aquest sentit, es podria dir que ja a l’inici de la condemna es pot determinar les possibilitats que es tindran de sortir en llibertat condicional, independentment dels progressos o canvis que es realitzin durant el compliment de la condemna. Les variables més significatives en la concessió de la llibertat condicional, segons l’anàlisi de regressió logística, són 4: l’habitualitat, els dies totals de sortida en funció del temps, el temps passat com a preventiu i el nombre de faltes greus. La regressió logística ha permès construir una equació amb aquestes 4 variables independents, que dibuixa el perfil d’un intern en llibertat condicional, i també descriu quins són els interns susceptibles de gaudir de la llibertat condicional o no, amb la probabilitat d’encertar en 80 de cada 100 casos.

La valoració del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisió de places del personal al servei de l’administració de justícia

La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisió de les places judicials. L’anàlisi de la tramitació parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisió de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinació dels barems de puntuació concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoració de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitació lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritació puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.