490 resultados para Anglès - Adquisició
Resumo:
Amb ocasió del simposi internacional dedicat a l'amor a Plutarc, aquest treball fou presentat per mostrar fins a quin punt Plutarc, sobre tot al seu Eròtic i des de paràmetres estrictament platònics, amb l'ajut d'una lògica elemental i alhora rigorosa, es limita a corregir platònicament Plató per tal que éros i philía puguin ser atribuïts també al amor conjugal.
Resumo:
El objetivo de este artículo es mostrar cómo, pese a declararse materialista o presocrático-aristotélico, la emotividad poética de Luis Cernuda es claramente platónica o idealista, de tal suerte que la tensión entre realidad y deseo que siempre ha definido su poesía se reafirma también gracias al análisis de su obra desde una óptica más filosófica que literaria.
Resumo:
[cat] L’objectiu d’aquest breu article és provar i analitzar la influència de la saviesa d’Heràclit en alguns poemes de Miguel de Unamuno com ara ‘La elegía eterna’ i ‘La flor tronchada’. En certes ocasions –‘La elegía eterna’- Heràclit és per a ell una mena de crossa amb l’ajut de la qual reïx a mostrar poèticament les seves angoixes i, en d’altres –‘La flor tronchada’- necessita realment Heràclit per a il•lustrar la seva visió de Déu i de la vida humana com una lluita o guerra permanent.
Resumo:
Resulta sorprendente que un estudio pionero en Inglaterra sobre la pederastia griega como el de John Addington Symonds no cite el Erótico de Plutarco, excepción hecha de en algunas notas a pie de página, siendo como es este dialogo una seria reflexión filosófica sobre el eros griego, en que a menudo se abordan cuestiones éticas. El objetivo de este artículo es revelar justamente las razones de índole diversa para una tal omisión.
Resumo:
Resulta sorprenent que un estudi pioner a Anglaterra sobre la pederàstia grega como el de John Addington Symonds no citi l'Eròtic de Plutarc, llevat de en algunes notes a peu de pàgina, essent com és aquest diàleg una seriosa reflexió filosòfica sobre l'eros grec, en què sovint s'aborden qüestions ètiques. L'objectiu d'aquest article és revelar justament les raons d'índole diversa per a una tal omissió.
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és mostrar quins són els rèdits dramàtics de la inclusió de la referència a la deessa Diana a Cat on a Hot Tin Roof de Tennessee Williams. En opinió del autor, no es tracta simplement d'una referència significativa, sinó que l'anàlisi acurada del text de Williams demostra que és un element vertaderament nuclear i cohesionador de tot el drama.
Resumo:
Más allá de la referencia explícita a la tragedia griega y Edipo, el objetivo de este artículo es presentar la estrecha relación, en opinión del autor, entre lo que mantienen los protagonistas en Crimes and Misdemeanors y las teorías de los sofistas griegos sobre Dios, la ley, etc. Una confrontación minuciosa de sus textos con el guión de la película revela claramente unas raíces sofísticas que no pueden ser atribuidas, en este caso, a la presencia constante del legado judío en la obra de W. Allen.
Resumo:
Més enllà de la referència explícita a la tragèdia grega i Èdip, l'objectiu d'aquest article és presentar l'estreta relació, en opinió del autor, entre allò que mantenen els protagonistes a Crimes and Misdemanors i les teories del sofistes grecs sobre Déu, la llei, etc. Una confrontació acurada dels seus textos amb el guió de la pel·lícula revela clarament unes arrels sofístiques que no poden ser atribuïdes, en aquest cas, a la constant presència del llegat jueu en l'obra de W. Allen.
Resumo:
El objetivo de este artículo es mostrar cuáles son los réditos dramáticos de la inclusión de la referencia a la diosa Diana en Cat on a Hot Tin Roof de Tennessee Williams. En opinión del autor, no se trata simplemente de una referencia significativa, sino que el análisis minucioso del texto de Williams demuestra que es un elemento verdaderamente nuclear y cohesionador de todo el drama.
Resumo:
Content and Language Integrated Learning (CLIL)Materials in Chemistry and English following the principles of CLIL / Content-based Instruction and Task-based Learning
Resumo:
Barcelona en 1954 se anticipo a todos los homenajes, dedicando a Archer Milton Huntington (New York, 1870- Bathel, Connecticut, 1955) un monumento en reconocimiento a su excepcional figura como coleccionista e hispanófilo y también a su esposa, Anna Vaughn Hyatt Huntington (Cambridge, 1876 - California, 1973), excelente escultora que generosamente secundo los propósitos filo hispanos de su consorte. De esta manera Barcelona quería dejar constancia de su devoción y tributo a este reconocido coleccionista y filántropo americano que ayudo a vencer el llamado "Paradigma Prescott", historiador que había defendido las tesis sobre la leyenda negra española. A la vez que se reconocía que Archer M. Huntington ocupaba un lugar preeminente en la línea del hispanismo americano conjuntamente con los nombres de George Ticknor (1791 -1871), Washington Irving (1783-1859) y Henry Longfellow (1807-1882).
Resumo:
El Projecte MODEVAL respon a la necessitat detectada en matèria d'avaluació de competències bàsiques de les persones, i tracta de definir quins són els nivells bàsics d'habilitats que garanteixen unes condicions individuals favorables per al desenvolupament de la persona, la ciutadania activa, i la integració social, cultural i professional dels individus. Mentre el projecte MODEVAL 1 tenia com a objectiu realitzar un marc de referència metodològic a nivell europeu per a dur a terme l'avaluació de competències; el projecte MODEVAL 2, és a dir, el present treball, té com a objectiu la creació de mòduls de formació per als diferents interessats (és a dir, formadors d'alfabetització i de formació bàsica, investigadors, coordinadors de centres de formació, els responsables polítics, estadístics, persones que realitzaran enquestes a gran escala sobre el coneixement de base, etc.) per tal d'aplicar les recomanacions del projecte i crear les seves pròpies eines d'avaluació.
Resumo:
La implementació dels nous graus requereix la integració dels conceptes i metodologies relacionades amb la seguretat, la prevenció de riscos laborals i la protecció del medi ambient. En aquest context, un equip de professorat de les facultats de Belles Arts (UB, UPV, UCLM) ha desenvolupat un projecte d'innovació docent, una de les parts fonamentals del qual, ha estat la ideació i la creació d'un model de procediment normalitzat de treball (PNT) i la seva aplicació en experiències pilot realitzades en diverses pràctiques als tallers i laboratoris. El PNT s'ha mostrat com una eina bàsica per a l'autoaprenentatge, que, així mateix, garanteix l'adquisició de les competències transversals relacionades amb la seguretat i la sostenibilitat.
Resumo:
Internet ha revolucionat en molts sentits l'accés a les eines bàsiques de treball de bibliotecaris i documentalistes. Amb aquestes ressenyes pretenem fer una revisió d'algunes eines que poden donar servir d'ajut en les tasques tècniques a les biblioteques. Aquest tipus de selecció només pretén ser un instrument de consulta i una guia orientativa que serveixi a tots aquells bibliotecaris dedicats a aquestes tasques, més que no pas una recopilació exhaustiva de recursos. La primera selecció està centrada en els processos d'adquisició i desenvolupament de col·leccions. La majoria dels recursos seleccionats són localitzables a AcqWeb, sense cap dubte la millor i més completa selecció de productes en línia relacionats amb el tema.
Resumo:
Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.