Conveniencia del abonado y la fertilización en el cultivo de la alfalfa

En este artículo exponemos los resultados de tres años de experimentación en un cultivo de alfalfa con sistema de regadío estival, en el Valle medio del Ebro.El objetivo ha sido comprobar hasta qué punto la utilización de herbicida y de abonado mejora la producción (en materia seca) y la calidad (porcentaje de proteína) en el forraje de alfalfa cultivado.

Growth variability of Scots pine (Pinus sylvestris) along a West-East gradient across northern Fennoscandia: a dendroclimatic approach

We performed a spatiotemporal analysis of a network of 21 Scots pine (Pinus sylvestris) ring-width chronologies in northern Fennoscandia by means of chronology statistics and multivariate analyses. Chronologies are located on both sides (western and eastern) of the Scandes Mountains (67°N-70°N, 15°E-29°E). Growth relationships with temperature, precipitation, and North Atlantic Oscillation (NAO) indices were calculated for the period 1880-1991. We also assessed their temporal stability. Current July temperature and, to a lesser degree, May precipitation are the main growth limiting factors in the whole area of study. However, Principal Component Analysis (PCA) and mean interseries correlation revealed differences in radial growth between both sides of the Scandes Mountains, attributed to the Oceanic-Continental climatic gradient in the area. The gradient signal is temporally variable and has strengthened during the second half of the 20th century. Northern Fennoscandia Scots pine growth is positively related to early winter NAO indices previous to the growth season and to late spring NAO. NAO/growth relationships are unstable and have dropped in the second half of the 20th century. Moreover, they are noncontinuous through the range of NAO values: for early winter, only positive NAO indices enhance tree growth in the next growing season, while negative NAO does not. For spring, only negative NAO is correlated with radial growth.

Hàbitat en cova i espai pels ramats ca.6200-6000 BP:La Cova Colomera (Prepirineu de Lleida) durant el Neolític Antic.

En aquest treball es presenten les dades referents a la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) durant el Neolític cardial final. A partir de diferents sondejos duts a terme des de l'any 2005, s'ha pogut observar la varietat d'usos i funcionalitats del jaciment en moments potencialment sincrònics. Per una banda,una zona on predominen les estructures de caire domètic (fogars, fosses i forats de pal)que ens mostren les dades entorn a l'hàbitat al jaciment; i per altra banda, un gran sector de la cavitat dedicat a l'estabulació dels ramats amb sediments de tipus fumier i probablement també a l'emmagatzematge. Tot això succeix en unes datacions d'entre 6180 +/- 40 i 6020 +/- 510BP. Aquestes dades es contextualitzen amb les d'altres jaciments de la zona pirinenca, un àmbit que sempre ha estat definit en la bibliografia com un espai de pas entre diferents biòtops ecològics, de les plantes fèrtils a les pastures de l'estiu.

Instal•lacions d'una hípica sostenible

L'objecte del projecte és la construcció d'una hípica i el disseny de les seves instal•lacions utilitzant energies renovables i aprofitant al màxim els recursos d’una finca que està destinada principalment al cultiu de vinya i olivera. El terreny disposa d'una barraca de dues plantes de 36 metres quadrats cada una, una bassa d'aigua que només s'omple quan plou gràcies a un rec, un dipòsit d'aigua fet d'obra amb capacitat per a 50000 litres, un petit garatge de 10 metres quadrats i dos dipòsits metàl•lics de 25000 litres situats a una altura de 25 metres respecte el pla del terreny

Numeros cromosomaticos de plantas occidentales 307-314

Se estudiaron metáfases somáticas de meristemas radicales o de tejidos florales. La tinción se realizó con carmín acético para los tejidos florales y con el método de Feulgen para los meristemas radicales.

Informatització de l'herbari de la Universitat de Girona (UdG)

L'herbari de la UdG consta de més de 12.000 plecs de plantes vasculars i 3.200 d'algues bentòniques marines, actualment en procés d' informatització mitjançant FilcMaker Pro 2.0 per Macintosh. S'ha elaborat un programa anomenat HGI que permet utilitzar el fitxer tesaurus TEFLORA del programa BDORCA (Font, 1992), corresponent al catàleg de plantes vasculars dels Països Catalans. Al fitxer, s'hi han afegit nous camps corn la família, la forma vital i la corologia. L'estructuració d'aquest programa permet, a més de les funcions pròpies de gestió d'un herbari, el traspàs de la inforrnació introduïda a la base de dades BDORCA

The spreading of the introduced seaweed Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh in the Mediterranean Sea: testing the boat transportation hypothesis

The Spreading of the Introduced Seaweed Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh in the Mediterranean Sea: Testing the Boat Transportation Hypothesis

Evaluacion del estado trofico de tres cuencas interiores de Cataluña (Foix, Besos y Llobregat) mediante la vegetacion acuatica: Aplicacion de un indice trofico de resolucion generica (IVAM)

Durante abril de 2005 se realizó una campaña de muestreo de la vegetación acuática macroscópica en las cuencas de los ríos Foix, Besòs y Llobregat, sumando un total de 68 estaciones de muestreo. El objetivo principal fue evaluar el estado trófico de dichas cuencas mediante el índice trófico generado en España denominado IVAM (Índice de Vegetación Acuática Macroscópica). Se identificaron un total de 44 táxones, 8 géneros de Cyanophyta, 5 de Rodophyta, 2 de Xantophyceae, 3 de Bacillariophyceae, 15 de Clorophyta, 8 de Spermatophyta, 1 liquen y 2 briófitos (musgos y hepáticas). La cuenca del Llobregat fue la más diversa (37 t´axones), seguida del Besós (33) y el Foix (25). Los táxones más frecuentes fueron Cladophora, Vaucheria, Oedogonium, Apium, Rorippa y Oscillatoria, además de los musgos. Las fanerógamas fueron escasas, destacando los g´eneros Ranunculus, Zannichellia y Potamogeton. Los táxones que alcanzaron una mayor puntuación del IVAM (valor de tolerancia, vt = 8), aunque poco frecuentes, fueron Ranunculus, Cymbella, Rivularia, Nostoc, Tolypothrix, Chroococcus y Lemanea, todos indicadores de aguas oligotr´oficas. En aguas de buena calidad pero algo eutrofizadas (aguas mesotróficas, vt = 6), los táxones más frecuentes fueron Chara, Monostroma y Hildenbrandia, además de las hepáticas y un liquen. Según la calificación de los tramos en clases de estado trófico realizada por el IVAM, el 38.2% de los tramos presentaron una buena calidad (clases I y II) mientras que el 61.8% presentaron un estado trófico alterado (clases III, IV y V). La respuesta del IVAM a la concentración de nutrientes (fosfato, amonio, nitrito y nitrato) fue siempre significativa, destacando la alta correlación alcanzada con el ión fosfato (r = 0.71, p < 0.001), superior a la alcanzada por otros índices de diatomeas y macrófitos de resolución taxonómica específica. Este hecho confirma la ventaja de utilizar el IVAM en la evaluación del estado trófico de los ríos, ya que sin necesidad de alcanzar un nivel taxonómico de especie se obtiene una respuesta adecuada a dicha perturbación.

Efectos de los frios de febrero de 1956 sobre la vegetacion

A un mes de enero anormalmente templado, durante el cual en las comarcas próximas a Barcelona había principiado ya la brotación primaveral de muchas especies, sucedió, entre los días 2 y 23 de febrero, un período de fríos excepcionales, en que el termómetro descendió por debajo del punto de congelación durante muchas noches consecutivas. He aquí algunos de los datos obtenidos por el Observatorio Meteorológico de Barcelona (Travessera de Dalt) y publicados en el Boletín de Estadística Municipal

Sobre algunas plantas aloctonas

Los comentarios que siguen tienen su origen en una nota que redactamos en 1966 y que en principio debía haberse publicado en breve plazo la cual comprendía algunas consideraciones sobre Picea abies, Abutilón teophrasti, Impatiens balfourii, Citrullus colocynthis, Lonicera japónica y, particularmente, sobre Bidens áurea, especie de origen americano que descubrimos en Barcelona en 1963 y acerca de la cual M. CALDUCH dio noticia en 1973.

Espècies fitoparàsites de la Família Esferopsidàcies a Catalunya

L'anàlisi fitosanitària d'unes 40 especies de plantes precedents de diferents localitats de Catalunya, ens ha permès de detectar la presencia de mes de 40 especies de la Fam. Esferopsidàcies que pertanyen a 13 generes. Entre els patrons figuren algunas especies de fongs com Oidium ambrosiae, O. erysiphoides, Uromyces geranii, U. striatus i Tranzschelia pruni-spinosae, que a la vegada son parasitades per altres fongs d'aquesta familia. Cal precisar que si bë algunes d¿aquestes especies han estat citades per nosaltres (Fongs Imperfects paràsits de les plantes a Catalunya, Quaderns Agraris nº 1) algunes altres, com s'indica en la publicació abans esmentada, són noves per Catalunya.

Spatiotemporal variability in radial growth of trees in the Central Pyrenees: climatic and site influences.

To understand how tree growth has responded to recent climate warming, an understanding of the tree-climate-site complex is necessary. To achieve this, radial growth variability among 204 trees established before 1850 was studied in relation to both climatic and site factors. Seventeen forest stands were sampled in the Spanish Central Pyrenees. Three species were studied: Pinus uncinata, Abies alba, and Pinus sylvestris. For each tree, a ring-width residual chronology was built. All trees cross-dated well, indicating a common influence of the regional climate. For the 1952-1993 period, the radial growth of all species, especially P. uncinata, was positively correlated with warm Novembers during the year before ring formation and warm Mays of the year the annual ring formed. Differences in species-stand elevation modulated the growth-climate associations. Radial growth in P. uncinata at high elevation sites was reduced when May temperatures were colder and May precipitation more abundant. In the 20th century, two contrasting periods in radial growth were observed: one (1900-1949) with low frequency of narrow and wide rings, low mean annual sensitivity, and low common growth variation; and another (1950-1994) with the reverse characteristics. The increased variability in radial growth since the 1950s was observed for all species and sites, which suggests a climatic cause. The low shared variance among tree chronologies during the first half of the 20th century may result from a"relaxation" of the elevation gradient, allowing local site conditions to dominate macroclimatic influence. These temporal trends may be related to the recently reported increase of climatic variability and warmer conditions. This study emphasizes the need to carefully assess the relationships between radial growth and site conditions along ecological gradients to improve dendroclimatic reconstructions.

Recherches phytosociologiques dans l'Ile de Majorque

H . KNOCHE, en 1923, a publié une importante étude sur ia flore et la végétation des îles Baléares. Ce travail, surtout ftoristique, comporte de longs développements concernant les endémiques et leurs affinités floristiques, ainsi que des considérations relatives à l'histoire de la flore baléarique. Un chapitre à vrai dire assez confus consacré à l'étude des groupements végétaux, est heureusement accompagné d'une carte géobotanique de l'île de Majorque sur laquelle sont figurées les formations physionomiques distinguées par l'auteur : garrigues, bois de Pin d'Alep, bois de Chêne vert, zones des endémiques baléariques, cultures diverses.

Combinationes novae

Ranunculus Balbisii Moris subsp. Weyleri (Mares et Vig.) comb, nova ( = Ranunculus Weyleri Mares et Vigineix, Catalogue raisonne des plantes vasculaires des lies Baleares : 5, Paris 1880).

Contribucio al coneixement de les algues epifitiques en llacunes litorals

Es presenten els resultats sobre les algues epifítiques d'hidròfits i helòfits en llacunes litorals. En general, les poblacions d'algues son forca diversificades, destacant el grup de les diatomees, seguides de lluny per les clorofícies y les cianofícies. En general totes les plantes aquàtiques es troben forca epifitades. No obstant, les tiges de Phragmites australis presenten unes poblacions d'algues epifítiques molt importants, que es troben dominades per Cladophora glomerata v. crassior o Rhizoclonium riparium, acompanyades per un gran nombre d'espècies subordinades.