313 resultados para Matemàtica -- Ensenyament -- Congressos
Resumo:
L'objectiu fonamental d'aquest article s mostrar com les tcniques desenvolupades en intel'ligncia artificial (lA) sn d'una gran utilitat per tal de millorar el software destinat a I'ambit educatiu. Per a aix, en primer Iloc, s'hi fa un breu resum de les finalitats i els objectius generals de les investigacions en lA realitzades fins al moment. Posteriorment, es descriuen les diferents aplicacions de la lA en I'educaci dirigides als alumnes en tasques formatives i instructives, i als professors en tasques de disseny i planificaci de les activitats docents. L'article acaba amb una reflexi sobre les tendncies futures de la lA aplicada a I'educaci.
Resumo:
Quan es parla d'estudiar msica, sovint ens ve al cap la paraula conservatori; hi estem tan acostumats que ni ens adonem del caracter conservador que anomenem al principal centre on s'estudia la nostra materia. En aquest context, vncer aquest immobilisme i infondre un esperit ms actual en l'ensenyament de la msica, no ha estat gens fcil, ja que les institucions sempre han procurat evitar ficar-se en terrenys incerts. Sia per desconeixement, sia per falta d'infraestructures adequades, de suficients medis o de personal qualificat, hem hagut d'esperar a l'aplicaci de la LOGSE per assistir a una veritable normalitzaci de la msica en l'ensenyament obligatori, a la vegada que s'aconseguia actualitzar els ensenyaments artisticomusicals impartits en els conservatoris esmentats.
Resumo:
Les recerques prvies mostren que la interacci s una variable explicativa de l"aprenentatge. En aquest article s"analitza si les interaccions en una escola urbana de primria tenen com a conseqncia la millora dels resultats dels i les alumnes. S"analitza l"impacte que venen les interaccions en els aprenentatges dels i les estudiants. La discussi se centra en l"aprenentatge de matemtiques. El marc metodolgic que es pren s la metodologia comunicativa crtica. Es conclou que es confirma aquesta relaci entre interacci i aprenentatge; que un dels elements clau en aquestes interaccions s la presncia de persones adultes (o companys/es ms capaos); que l"aprenentatge, com a fet social, cal entendre"l en el context on es produeix; que un context positiu porta a una millora dels resultats acadmics, i que la diversitat s un aspecte enriquidor per als aprenentatges.
Resumo:
Superar la adversidad en el mbito de la formacin matemtica tiene una traduccin inmediata: la resolucin de problemas. Un problema es un obstculo a superar sin conocer una estrategia de antemano. Su resolucin requiere de la creatividad una combinacin adecuada de propiedades, relaciones y datos. A pesar de que la argumentacin se rija por la lgica, sta no sirve para llegar a la solucin, no es suficiente. Para mejorar esta capacidad de superar adversidades, sera necesario programar una serie de actividades pero siempre respetando los diferentes ritmos de aprendizaje, en funcin del conocimiento, actitud e implicacin. Si se consigue motivar al alumnado, se conseguir una mayor implicacin por parte de ste. Consecuentemente, aumentar el aprendizaje en estrategias de resolucin. Estas estrategias solucionarn problemas particulares, pero aportarn un importante bagaje de cara a nuevos problemas.
Resumo:
En aquest volum es recullen les intervencions fetes en el colloqui La Romanistique dans tous ses tats, que tingu lloc a Bziers del 15 al 17 de maig de 2008. El colloqui s"articul al voltant de diverses temtiques, que anaven des de la historiografia de la lingstica romnica fins a les propostes actuals de gesti lingstica (didctica, protecci de llenges amenaades), passant per altres temes; tot aix, amb el denominador com de la intenci de fer un estat de la lingstica romnica en un moment en qu, si b s cultivada en institucions diverses i en un esplet de congressos i altres trobades cientfiques, perd terreny en l"ensenyament universitari, on la perspectiva global i comparatista s"est abandonant.
Resumo:
EDUMAT va sorgir d'una iniciativa personal, en el marc del Departament de Didctica de les Cincies Experimentals i de les Matemtiques de la Universitat de Barcelona, el mes de novembre de 1998. No es tracta d'una iniciativa pionera. Dues llistes modliques van precedir EDUMAT: l'una a la Universitat de Barcelona, que funciona des del 1995, el Frum sobre la Docncia Universitria, coordinat per la professora Begoa Gros, que va ser presentat a Temps d'Educaci, n 16. 1, en l'mbit de l'educaci matemàtica, tamb des del 1995, funciona un altre frum internacional de debat coordinat per Peter Gates, de la Universitat de Nottingham, a Anglaterra. I les llistes de distribuci a Internet es compten per milers.
Abnormal Error Monitoring in Math-Anxious Individuals: Evidence from Error-Related Brain Potentials.
Resumo:
This study used event-related brain potentials to investigate whether math anxiety is related to abnormal error monitoring processing. Seventeen high math-anxious (HMA) and seventeen low math-anxious (LMA) individuals were presented with a numerical and a classical Stroop task. Groups did not differ in terms of trait or state anxiety. We found enhanced error-related negativity (ERN) in the HMA group when subjects committed an error on the numerical Stroop task, but not on the classical Stroop task. Groups did not differ in terms of the correct-related negativity component (CRN), the error positivity component (Pe), classical behavioral measures or post-error measures. The amplitude of the ERN was negatively related to participants" math anxiety scores, showing a more negative amplitude as the score increased. Moreover, using standardized low resolution electromagnetic tomography (sLORETA) we found greater activation of the insula in errors on a numerical task as compared to errors in a nonnumerical task only for the HMA group. The results were interpreted according to the motivational significance theory of the ERN.
Resumo:
La plataforma ACME (Avaluaci Continuada i Millora de lEnsenyament) va ser creada lany 1998 per un grup de professors del departament dInformtica i Matemàtica Aplicada. LACME es va concebre com una plataforma de-learning, s a dir, un sistema que mitjanant ls dInternet afavors laprenentatge, permeten la interactivitat entre lalumne i el professor. La creaci de la plataforma ACME tenia com a objectiu reduir el fracs dels alumnes en les assignatures de matemtiques, per degut a lxit que va suposar en aquestes, es va decidir incorporar la metodologia de treball ACME a altres disciplines com la programaci, les bases de dades, la qumica, leconomia, etc. de manera que actualment es poden desenvolupar activitats ACME en moltes disciplines. Actualment lACME sutilitza com a complement a les classes presencials, on el professor exposa de manera magistral els conceptes i resol algun exercici a mode dexemple, per a que desprs lalumne, utilitzant la plataforma ACME, intenti resoldre els exercicis proposats pel professor.Lobjectiu daquest projecte s desenvolupar lanlisi, disseny i implementaci de les modificacions necessries a incorporar a la plataforma ACME per tal de millorar el gestor de grups, els exercicis Excel i finalment permetre el treball en grup. El projecte consta de tres parts: millorar les interfcies del professor i de lalumne, la millora del exercicis Excel i la resoluci dexercicis en grup
Resumo:
Seguint la trajectria iniciada lany 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasi es posaran en com les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Msica i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant duns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La msica ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, per notrobem cultures sense msica. La msica est present en les nostres vides i tamb en elcinema. La msica illuminaqualsevol celebraci de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la histria.s per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb msica i volem que la msica sigui elnostre eix central de treball, celebraci i trobada...
Resumo:
Leducaci en general va rebre un fort impuls durant la Segona Repblica, a travs de dotar de millors condicions materials i humanes lensenyament pblic. La comarca dOsona no va quedar al marge daquesta onada de transformacions, la graduaci descoles nacionals a moltes poblacions i la construcci de nous edificis escolars van acabar amb la precarietat amb qu subsistia lensenyament pblic a la comarca. Parallelament es van produir altres canvis a lentorn de leducaci, entre els quals larticle tracta el de loficialitat de lensenyament laic.
Resumo:
En el present treball farem un anlisis complet de la usabilitat del lloc web del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, tant des de el punt de vista heurstic com de l's en entorn real. Identificarem els punts forts i dbils i, finalment, farem una proposta breu de millora i treball futur. Volem d'aquesta manera millorar l'experincia del ciutad amb la instituci i la qualitat de la seva relaci.
Resumo:
La percepcin del joven estudiante de economa es que la prctica con ejercicios es lo nico que debe saber. sta percepcin se puede cambiar con la Programacin Lineal ya que unimos teora y prctica y, al mismo tiempo, mejoramos la capacidad de modelar situaciones econmicas y adems, hacemos nfasis en el uso de las matemticas como herramienta ecaz en la mejora de las actividades propias.
Resumo:
Quan analitzo els continguts dels graus francesos o alemanys, diferents entre ells, m'adono de la gran diferncia entre els seus i el nostre. Alg podr dir que adaptar el model al que tenen els nostres companys de la Uni Europea seria degradar la universitat. No s cert, seria adaptar la universitat al que avui demana la societat. La universitat no s una escola de formaci professional, per ha de preparar milers de ciutadans per incorporar-se com a professionals a la societat. Ho ha de fer formant tamb investigadors
Resumo:
Cmo responde el cerebro de una persona con ansiedad a las matemticas? Nuestro estudio muestra que los estudiantes con mucha ansiedad hacia las matemticas presentan un componente llamado negatividad asociada al error (NAE) de mayor tamao que aquellos con poca ansiedad. Esta diferencia emerge en errores en tareas numricas, lo que sugiere que las personas con alta ansiedad son hipersensibles a la comisin de estos errores. Este hallazgo aporta nuevo conocimiento sobre las bases cerebrales de la ansiedad hacia las matemticas y sugiere que esta hipersensibilidad al error numrico podra ser un factor determinante tanto en el origen como en el mantenimiento de esta ansiedad.
