Los títulos de crédito como marco de la obra fílmica. Análisis en Un americano en París, West Side Story y El desprecio

Este trabajo de investigación plantea un paralelismo entre los marcos en pintura y lostítulos de crédito en cine. Se analizan los créditos de tres películas (Un americano en París, West Side Story y El desprecio) según sus características de indicación, frontera, límite, umbral al imaginario y marco de actividad. Las películas a las que acompañan pertenecen, a su vez, a diferentes medios de producción y jerarquía, aspectos tecnológicos, áreas estéticas y estructuras de emisión y recepción. Los tres marcos son, a su vez, marcos-objeto, marcos-límite, marcos-ventana y marcos-espejo. Se leen de manera centrípeta, entre dos mundos y desde fuera del marco. Para ello se parte de una metodología transdisciplinar basada en la hermenéutica, el análisis crítico de los textos audiovisuales, los estudios sobrela imagen y el marco como objeto social.

Compensating wage differentials and voluntary job changes: Evidence from West Germany

Does the labor market place wage premia on jobs that involve physical strain,job, insecurity or bad regulation of hours? This paper derives bounds on themonetary returns to these job disamenities in the West German labor market.We show that in a market with dispersion in both job characteristics andwages, the average wage change of workers who switch jobs voluntarily and optfor consuming more (less) disamenities,provides an upper (lower) bound on themarket return to the disamenity. Using longitudinal information from workersin the German Socio Economic Panel, we estimate an upper bound of 5% and alower bound of 3.5% for the market return to work strain in a job.

How the West "invented" fertility restriction

We analyze the rise of the first socio-economic institution in history that limited fertility ? long before theDemographic Transition. The "European Marriage Pattern" (EMP) raised the marriage age of women andensured that many remained celibate, thereby reducing childbirths by up to one third between the 14thand 18th century. To explain the rise of EMP we build a two-sector model of agricultural production ?grain and livestock. Women have a comparative advantage in the latter because plow agriculture requiresphysical strength. After the Black Death in 1348-50, land abundance triggered a shift towards the landintensivepastoral sector, improving female employment prospects. Because women working in animalhusbandry had to remain unmarried, more farm service spelled later marriages. The resulting reductionin fertility led to a new Malthusian steady state with lower population pressure and higher wages. Themodel can thus help to explain the divergence in income per capita between Europe and Asia long beforethe Industrial Revolution. Using detailed data from England after 1290, we provide strong evidence forour mechanism. Where pastoral agriculture dominated, more women worked as servants, and marriageoccurred markedly later. Overall, we estimate that pastoral farming raised female ages at first marriage bymore than 4 years.

El futbol femení a Osona: desigualtats, necessitats, demanda i potencialitat d'un campus de futbol per a noies de la comarca

L’objectiu d’aquest treball és determinar si existeix una desigualtat entre el futbol femení i el masculí en esdeveniments esportius i en el seu cas realitzar propostes ajustades a les necessitats actuals. D’una banda, les dades cedides per la Federació Catalana de Futbol permeten comparar l’evolució de futbolistes federats i federades i certifiquen que hi ha un canvi de socialització de la dona dins de l’esport, concretament, del futbol osonenc. D’altra banda, de la literatura es desprèn que és possible detectar que la progressió de la dona en l’esport no va d’acord amb les necessitats d’aquest gènere. És per això, que mitjançant la tècnica de treball dels grups de discussió, integrats per jugadores, entrenadors i pares i mares, ens acostarem a la realitat per tal d’esbrinar la demanda d’un possible campus de futbol femení; els seus objectius i les preferències d’aquest col·lectiu per aconseguir satisfer les seves necessitats.