Noves alternatives per gestionar els drets d'autoria en la difusió de continguts. Les llicències de Creative Commons

Les llicències de Creative Commons són una alternativa a la gestió tradicional dels drets d'autor que s'ha estès ràpidament gràcies a Internet en els seus cinc anys d'existència. L'aparició d'aquesta nova eina legal ha obert un debat sobre els models de difusió de qualsevol contingut i, en definitiva, del coneixement que ha obligat a replantejaments no tan sols entre els autors i els creadors sinó també entre institucions i administracions. En aquest llibre es presenta el model que proposa Creative Commons per facilitar la difusió i l'accés als continguts de qualsevol persona, tot respectant-ne els drets d'autor.

Restrenyiment i teràpies alternatives i complementàries en persones grans

Restrenyiment i teràpies alternatives i complementàries és la base de la intervenció en persones grans, sent el grup de població amb més incidència de patir restrenyiment. En elles s’hi atribueixen factors de risc força recurrents: immobilitat, polifarmàcia, dieta pobra en fibra, ingesta hídrica inadequada, etc. L’objectiu de la realització del treball és millorar el restrenyiment a través de l’aplicació de les teràpies alternatives i complementàries en persones grans institucionalitzades per tal d’aconseguir una millora del problema de salut i de la qualitat de vida mitjançant un tractament no farmacològic. El/la professional d’infermeria durà a terme la intervenció a partir d’un canvi en la dieta de la persona gran tot augment el seu contingut en fibra, potenciant la ingesta hídrica, l’aplicació de la fitoteràpia, la recomanació de la reflexologia podal, incrementar l’activitat física i la realització de tècniques de relaxació i de massatges abdominals per disminuir l’angoixa que aquest problema de salut genera a la persona i millorar el dolor abdominal que li comporta. El pla de cures d’infermeria es desenvoluparà en 12 setmanes consecutives en les quals s’aplicaran i s’avaluaran les diferents teràpies naturals de forma setmanal per poder observar l’evolució de la persona respecte a les activitats programades. Per últim, esmentar que durant tot el treball s’ha contrastat l’evidència científica de diversos autors especialitzats en el restrenyiment i en les teràpies alternatives i complementàries. La cerca de tota la informació s’ha realitzat a partir de diverses bases de dades tot aplicant els criteris d’inclusió i exclusió que m’han permès l’obtenció d’articles, llibres, guies i protocols vàlids per utilitzar-los i plasmar-los en el treball.

Alternatives per a l’engreix ecològic de bovins: la sal com a element regulador del consum de pinso en vedells de la raça Parda de Montaña

El present treball proposa l’addició d’un 10% de sal al pinso d’engreix d’11 vedells de la raça Parda de Montaña, com a sistema per limitar-ne el consum sense haver de fer ús de mà d’obra complementària ni de sistemes mecanitzats que en controlin la quantitat de consum. Aquest % de sal, pretén aconseguir una reducció en la palatabilitat del pinso de consum dels animals, aconseguint així uns menors valors d’ingestió de concentrat per un major consum de farratge. Aquesta relació quantitativa té com a objectiu, aconseguir la introducció d’aquests animals en el marc de la producció ecològica, que estableix una ràtio de consum de farratge vs concentrat de 60 : 40. El grup d’11 vedells, prèviament esmentat, és comparat amb una altre grup, també d’11 vedells i de la mateixa raça i edat, que són alimentats amb el mateix fenc d’alfals, però amb pinso convencional i no amb el complementat amb sal

Estudi d'alternatives de gestió de la fracció orgànica generada al municipi de l'Esquirol

L'entrada en vigor de la Directiva 1999/31/CE limita l'entrada de residus biodegradables a l'abocador i promou la gestió d'aquests residus per altres vies. El compostatge és una alternativa a la deposició en abocador que respecta el cicle natural de la matèria. A Catalunya, aquesta tècnica s'ha vist potenciada pels plans de gestió de residus PRECAT201 i PINFRECAT202. L'objecte d'aquest estudi és avaluar l'eficiència de la recollida selectiva al municipi de l'Esquirol; i comparar i avaluar diferents alternatives de gestió de la FORM3 dins i fora del municipi. La metodologia de l'estudi ha consistit en analitzar les dades de la recollida selectiva de l'ARC4, tant del municipi de l'Esquirol com de la resta de municipis del Collsacabra, i calcular els costos econòmics de la gestió de la FORM en el supòsit de tractament mitjançant l'autocompostatge, una planta de compostatge a petita escala o el tractament en una planta de compostatge convencional. Els resultats de l'estudi indiquen que la recollida selectiva del municipi de l'Esquirol obté uns valors per sobre dels objectius del PROGREMIC5, amb l'excepció de la FORM. Per tal de millorar la qualitat i la quantitat de la FORM recollida, l'estudi proposa en una primera fase: implantar el sistema de recollida selectiva porta a porta d'aquesta fracció i de la fracció resta; i en una segona fase: tractar la FORM en una petita planta de compostatge amb el sistema de sitges amb ventilació forçada.

The use of non-animal alternatives in the safety evaluations of cosmetics ingredients by the Scientific Committee on Consumer Safety (SCCS)

In Europe, the safety evaluation of cosmetics is based on the safety evaluation of each individual ingredient. Article 3 of the Cosmetics Regulation specifies that a cosmetic product made available on the market is to be safe for human health when used normally or under reasonably foreseeable conditions. For substances that cause some concern with respect to human health (e.g. colorants, preservatives, UV-filters), safety is evaluated at the Commission level by a scientific committee, presently called the Scientific Committee on Consumer Safety (SCCS). According to the Cosmetics Regulations, in the EU, the marketing of cosmetics products and their ingredients that have been tested on animals for most of their human health effects, including acute toxicity, is prohibited. Nevertheless, any study dating from before this prohibition took effect is accepted for the safety assessment of cosmetics ingredients. The in vitro methods reported in the dossiers summited to the SCCS are here evaluated from the published reports issued by the scientific committee of the Directorate General of Health and Consumers (DG SANCO); responsible for the safety of cosmetics ingredients. The number of studies submitted to the SCCS that do not involve animals is still low and in general the safety of cosmetics ingredients is based on in vivo studies performed before the prohibition.

Review and new therapeutic alternatives for the treatment of cutaneous Leishmaniasis

Leishmaniasis comprises a group of diseases caused by protozoa of the genus Leishmania and has two basic clinical forms, visceral Leishmaniasis and cutaneous Leishmaniasis. The clinical features of Leishmaniasis depend on the species of Leishmania, the interaction between host and parasite and the immune response. This work focuses on cutaneous leishmaniosis because although it is not a deadly disease it results in significant scars and facial disfigurements, thus being clinically important. Furthermore, the first-line treatment consists of intravenous or intramuscular administration of intralesional pentavalent antimonials, which are highly toxic, making hospitalization of patients compulsory during treatment, with the associated financial costs. Herein, we review studies on drugs and treatments with fewer side effects and easier routes of administration such as topical administration. Recent research shows that the topical route of administration holds promise for the future treatment of cutaneous leishmaniosis.

Review and new therapeutic alternatives for the treatment of cutaneous Leishmaniasis

Leishmaniasis comprises a group of diseases caused by protozoa of the genus Leishmania and has two basic clinical forms, visceral Leishmaniasis and cutaneous Leishmaniasis. The clinical features of Leishmaniasis depend on the species of Leishmania, the interaction between host and parasite and the immune response. This work focuses on cutaneous leishmaniosis because although it is not a deadly disease it results in significant scars and facial disfigurements, thus being clinically important. Furthermore, the first-line treatment consists of intravenous or intramuscular administration of intralesional pentavalent antimonials, which are highly toxic, making hospitalization of patients compulsory during treatment, with the associated financial costs. Herein, we review studies on drugs and treatments with fewer side effects and easier routes of administration such as topical administration. Recent research shows that the topical route of administration holds promise for the future treatment of cutaneous leishmaniosis.