Les nou preguntes que Norbert Elias es va formular : debats, interrogants i pistes per a la sociologia del segle XXI

En aquest article dedicat a Norbert Elias en commemoració dels vint anys de la seva mort, proposem revisar, de manera resumida, la seva obra a partir dels interrogants ontològics, epistemològics i metodològics que Elias va encarar al llarg de la seva dilatada vida acadèmica i de recerca. L’article pretén ser, alhora, un punt i a part en el monogràfic, perquè en vol recollir alguns dels interrogants, debats i conclusions, com també tenir un paper introductori per a aquelles persones que, sense gaires coneixements previs sobre l’autor de Breslau, vulguin conèixer alguns dels trets definitoris de la seva trajectòria intel·lectual al llarg del segle XX. I, sobretot, quin llegat, en forma de grans preguntes, deixa per a la sociologia del segle XXI. L’article acaba amb una bibliografia escollida d’obres clau.

The Arcuated Lintel and the "Serlian Motif". Imperial Identity, Architectural and Symbolic Interactions in Ancient Rome

Essay on the origin, use and development of the arcuated lintel in ancient Rome and the configuration of the so– called ‘Serlian motif’. These architectural elements will be related to the architecture of prestige on its technical, functional, visual and symbolic sphere. Its depictions, in addition to buildings, can offer a rich repertory of images that speak about the relations between visual culture, religion and power. Furthermore, the analyzed motifs will become important elements of the Western cultural legacy for centuries. The analysis of these events will contribute to the comprehension of the role played by some resources of ancient Rome architecture of prestige and its success

Priorities and hierarchical accounts of translation

This paper is a study of the concept of priority and its use together with the notion of hierarchy in academic writing and theoretical models of translation. Hierarchies and priorities can be implicit or explicit, prescribed, suggested or described. The paper starts, chronologically, wtih Nida and Levý’s hierarchical accounts of translation and follows their legacy in scholars as different as Newmark and Gutt. The concept of priorities is hinted at also in didactic models (Nord) as well as in norm-theoretical and accounts of translation (Toury and Chesterman) within Descriptive Translation Studies. All of these authors are analyzed and commented. The paper calls for a more systematic and straightforward account of translational priorities, and proposes a few conceptual tools that stem from this research model, including the concepts of ambition and richness of a translation. Finally, the paper concludes with an adaptation of Lakoff and Johnson’s view of prototypicality and its potential usefulness in research into and the understanding of translation.

Mundo común, feminismo y mitología

[spa]Desde la década de 1970 el feminismo ha significado una de las profundizaciones críticas m.s productivas del legado del pensamiento político de la modernidad. El presente artículo atiende al cuestionamiento de las modernas nociones de libertad y comunidad políticas que Linda Zerilli ha llevado a cabo en su lectura de Hannah Arendt y de Ludwig Wittgenstein. A partir de ah. y de la reciente querella en torno al diformismo sexual, se muestra la necesidad de repensar la relación entre teoría y praxis más allá de la concepción moderna, presente en buena parte de la teoría feminista contemporánea. [eng]Since the 1970s feminism has signified one of the most productive critical reconsiderations of modern political thought legacy. This article examines the questioning ofmodern notions of political freedom and political community that Linda Zerilli has undertaken in her reading of Hannah Arendt and Ludwig Wittgenstein. On this basis and on criticism of sexual dimorphism, the article shows the need to rethink the relationship between theory and praxis beyond itsmodern conception, a feature present in much of contemporary feminist theory.

El Fons documental de Jordi Verrié i Faget, una aportació a la història de l'educació catalana

El febrer de 2001 moria a Santa Cristina d’Aro Jordi Verrié i Faget, personatge polifacètic que al llarg de la seva vida s’havia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passió pels llibres i del seu interès per la nostra història educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental és el punt de partida d’aquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verrié, contextualitzar el seu fons i valorar què significa per la nostra pedagogia. Aquest és un reconeixement a Jordi Verrié i a la seva tasca, que representa una important aportació a la història de l’educació catalana

Exposició permanent Isaac Albéniz: l'últim músic del Romanticisme

Camprodon va rebre un llegat de més de 700 peces relacionades amb el músic Isaac Albéniz. L’any 1999, es decidí crear una fundació a Camprodon amb la intenció de difondre aquest llegat a través d’un museu. El museu no va acabar mai de funcionar per les limitacions d’espai i un projecte inadequat que va ser incapaç de despertar la curiositat dels visitants de Camprodon. Actualment, per manca de recursos econòmics, la rehabilitació del nou espai del Museu Isaac Albéniz es troba completament aturada. Aquest treball proposa la creació d’un projecte d’exposició permanent que es mantingui fins a l’obertura del museu definitiu

Passat i present de la impremta escolar i els llibres de vida: les tècniques Freinet a l’Estat espanyol a propòsit d’algunes publicacions recents

Les darreres publicacions sobre els inicis de les tècniques Freinet a les escoles de l’Estat espanyol són una bona oportunitat per conèixer les aportacions dels mestres que van apostar per una renovació pedagògica, i posen de manifest la vigència de les pràctiques del pedagog Célestin Freinet. La nostra aportació recull i relaciona les idees principals d’alguns dels estudis recents sobre les tècniques Freinet, relacionades amb l’aprenentatge del llenguatge, amb l’objectiu de ressenyar alguns aspectes importants de les investigacions i fer un breu repàs a la figura dels mestres que impulsaren l’ús de la impremta a l’escola, la creació de les revistes escolars i els llibres de vida a l’Estat espanyol. Propostes basades en la manipulació, el tempteig experimental, la necessitat d’expressió de l’infant, el foment de la reflexió lingüística i la creativitat, que van renovar l’enfocament de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i que es reivindiquen com a pràctiques útils actualment. Es pretén contribuir a la difusió del valuós llegat dels mestres que van creure en una escola renovada i, al mateix temps, a la recuperació de les bases del seu ideari pedagògic. La vitalitat de les recerques actuals és una mostra del creixent interès per recuperar les aportacions de Freinet, per conèixer el nostre passat i poder reflexionar sobre la millora de la pràctica docent present i de futur.

Maria Josepa Arnall i Juan, in memoriam

This article reviews the life and career of Dr. Maria Josepa Arnall i Juan (1948-2002), head professor of Historiographic Science and Techniques at the University of Barcelona. Dr. Arnall was distinguished both on a personal and professional level. She performed a magnificent task as a researcher and teacher, and possessed a great work ethic, as evidenced by her rich and rigorous scientific output, described in the article. She played an active role in collaboration with the Archivists Association of Catalonia helping to train Catalan archivists. The memory of her as a person and a professional, as well as her important and valuable work, remain as her legacy

El vibrato en el violín

Este trabajo constituye una aproximación al vibrato en el violín desde diversos puntos de vista. En primer lugar, abordaremos la cuestión histórica: cuándo aparece el vibrato, cómo evoluciona a lo largo de la historia y por qué se ha convertido en un recurso tan explotado hoy en día. A continuación, trataremos el vibrato como un fenómeno acústico y describiremos sus principales parámetros de estudio. Por último, plantearemos el aspecto puramente técnico del vibrato, aportando ejercicios para su correcto desarrollo. El objetivo final no es sólo conocer con mayor profundidad la historia y las características de este recurso, sino también entender su funcionamiento técnico y qué método de estudio se ha de seguir para sacar el máximo partido de él. La metodología del trabajo se basa en la lectura y puesta en práctica del legado de diversos violinistas y pedagogos que han tratado el tema a lo largo de la historia.