Analizador Gráfico de Red (sniffer) enentorno GNU

Es pretén desenvolupar una eina orientada principalment, que no exclusivament, a finalitats educatives, el propòsit general és mostrar a l'usuari informació detallada de cadascun dels protocols capturats per l'aplicació, ajudant a comprendre que s'amaga darrere de cadascun d'ells.

Control de accesos mediante reconocimiento facial

En esta memoria expone el trabajo que se ha llevado a cabo para intentar crear un sistema de reconocimiento facial.

Projectes educatius en suport web : anàlisi de l'experiència 'de Montserrat a L'Everest'

El propòsit del pràcticum és fer una descripció de com s'ha treballat des de les diferents escoles inscrites. El projecte De l'Everest a Montserrat, vol ser doncs una aproximació a l'ús d'Internet com a eina educativa en centres de primària i secundaria, concretament com a plataforma per al desenvolupament de projectes de col·laboració.

Metodologia per a la generació de consens social en el desplegament d'infraestructures de telefonia mòbil

Aquest document de treball es centra específicament en el desenvolupament de la infraestructura de telefonia mòbil a Catalunya com a exemple de tecnologia amb profundes implicacions socials. Esdevé un intent inicial de definir les principals línies de recerca en aquest tema. El projecte que el sosté és emmarcat en el programa de recerca Negrisc, centrat a examinar la negociació del risc en les tecnologies de la informació i de la comunicació. Parteix d'una aproximació que reconeix la natura multidisciplinària del risc i que, per tant, exigeix una aproximació interdisciplinària al seu estudi i a la gestió subsegüent. Aquesta perspectiva emfatitza la necessitat d'integrar els punts de vista dels diferents stakeholders, incloent-hi el públic, en la gestió d'una tecnologia socialment controvertida. Aquest és un pas necessari per a permetre la generació d'algun tipus de consens en el cas del desenvolupament de la infraestructura de telefonia mòbil a Catalunya.

Medi ambient i equitat : la perspectiva del gènere

L'article transcriu el que va ser una sessió del seminari 'Medi ambient, trajectòries de vida i interdisciplinarietat'. Nous reptes en geografia del gènere, inserit en el programa de tercer cicle en geografia humana de la UAB, corresponent al curs 1991-1992. S'hi presenta una àmplia panoràmica d'un enfocament de gènere per a l'anàlisi dels problemes del medi ambient; això es concreta, d'una banda, en la presentació d'un esbós de la situació de les dones en relació el medi ambient; diferenciant, segons les seves especificitats d'índole diversa, entre països desenvolupats i subdesenvolupats, i, d'altra banda, en un intent de sistematització de les línies de recerca i acció que són impulsades per les estudioses i les activistes en matèria de medi ambient i gènere

Sobre geografía moral

Els geògrafs s’inclouen tant en el camp de les ciències de la terra com en el de les ciències socials, tot i que també es poden considerar filòsofs morals, perquè es preocupen i s’interessen pels valors, els costums i les aspiracions humanes de no només limitar-se a sobreviure, sinó també d’aconseguir una vida fructuosa i agradable. En aquest intent per aconseguir una bona vida, els éssers humans han hagut d’organitzar-se i servir-se del poder, amb el qual és fàcil, per altra banda, cometre abusos contra els més febles i també contra la natura. El vessant moral és inevitable en qualsevol detallada consideració de la realitat humana. Aquest article pretén explorar l’esmentat vessant en societats senzilles i complexes, és a dir, tant entre els pobles caçadors-recol·lectors com en aquelles cultures més sofisticades que han transformat el camp, el jardí i la ciutat

The Emergence and Governance of Euroregions: The Case of the Euregio on the Dutch-German Border

Amb una història que data de la dècada de 1950, la EUREGIO és un de les més antigues euroregions a Europa. Es pot considerar com un cas exitós d'una regió transfronterera (CBR) en el sentit que s'ha establert fermament com una agència de fronteres dins del seu tram de la frontera holandesa-alemanya. L'EUREGIO també ha estat una de les protagonistes principals darrere de l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que en les últimes dècades va actuar per difondre el model d'euroregió a tot el territori europeu. Aquest capítol té diversos objectius. En primer lloc, es presenta el cas de la EUREGIO i presenta evidència sobre la seva història, estructura orgànica i polítiques. En segon lloc, s'analitzen les condicions del context en què la EUREGIO ha sorgit i les estructures de govern que es van crear com a resultat. Es fa especial èmfasi en la posició i el paper de l'Euroregió en el context més ampli del marc de governança europea multinivell generat per la política de cohesió de la UE. El capítol conclou amb un intent d'avaluar l'èxit i l'impacte de la EUREGIO i una discussió dels reptes relacionats amb la doble funció de l'EUREGIO com a representant dels interessos de les autoritats locals i les agències de cohesió de la UE posada en pràctica de les polítiques.

II Cumbre UE-ALC: un encuentro sin estrategia

El proceso de asociación estratégica birregional entre la Unión Europea y América Latina y el Caribe es un ejemplo claro de un intento de cooperación encuadrado en la óptica del neoliberalismo institucional, tanto en su forma –el establecimiento de un mecanismo de acercamiento entre dos regiones del mundo- como en su contenido, manifiesto en el amplio y variado temario plasmado en los acuerdos del Compromiso de Madrid. Sin embargo, si se abordan los resultados del encuentro desde esta misma óptica encontramos que en la Cumbre se desaprovechó una oportunidad de afianzar las relaciones entre ambas regiones, poniendo en riesgo el soft power que ejerce la UE respecto a ALC, a raíz de la decepción de las administraciones latinoamericanas en función de la satisfacción de sus demandas, que ha sido baja.

Chipre: escenarios para un futuro incierto

Fa més d'un quart de segle que Xipre està dividit, després que l'exèrcit turc intervingués a l'illa, davant l'intent de cop d'estat greco-xipriota recolzat per Grècia. Aquest episodi va concloure amb l'ocupació turca de la part nord de l'illa i el transvasament de població entre nord i sud fins a configurar dos territoris ètnicament homogenis i separats físicament per la "Línia verd" de Nacions Unides. Aquest conflicte que secciona l'illa ha quedat congelat fins als nostres dies, tot i els repetits intents i propostes de pau promoguts per la comunitat internacional1. L'11 de novembre de 2002, el Secretari General de Nacions Unides, Kofi Annan, va presentar un nou pla als líders xipriotes i als governs dels estats garants Grècia, Turquia i el Regne Unit. Donada la conjuntura actual, sobretot arran del procés d'ampliació europea, aquesta proposta constitueix una oportunitat "històrica" per desbloquejar la situació i arribar a un acord definitiu. En aquestes pàgines, plantegem els possibles escenaris de futur per Xipre, tenint en compte els diferents elements que poden condicionar les polítiques exteriors dels actors implicats en el contenciós.

The Distant neighbors — EU, Middle East, North Africa and the Euro-Mediterranean Partnership

The Barcelona Euro-Mediterranean Conference (1995) was intended to be a launching pad" for creating a new, innovative relationship between the EU-Fifteen and a selected set of non-member Middle Eastern and North African countries. The Barcelona Process was to become the European Union´s first attempt, of several, to create postmodern inclusive policy spheres as a way to deal with the post-enlargement problems of ´ins´ and outs´ in its immediate periphery. Nevertheless, in spite of geographical proximity, common problems and stated interest in creating amorphous EU borders in different sectors, the Euro-Mediterranean Partnership is today all but abandoned. This paper will examine some of the factors behind the current degeneration of the EU´s post-bipolar foreign policy strategy in the Mediterranean, by exploring the dialectic between the Union´s desire to expand its geopolitical, economic and cultural boundaries and the need to secure its territorial area (from migration, proliferation, social instability etc.). In the final part of the paper some suggestions for how to revive the relationship across the Mare Nostrum will be forwarded.

La Pacificación en el mundo actual. Estrategias europeas para la resolución de conflictos

¿Cómo se podría comprometer la Comunidad Internacional, en un mundo globalizado, para la resolución de conflictos?. En el siglo XXI, pasa necesariamente por un cuestionamiento de los métodos tradicionalmente empleados para la resolución de conflictos y la seguridad (frente a nuevos escenarios nuevas estrategias). Éstas toman forma en las doctrinas de la prevención, transformación, resolución de conflictos, gestión de crisis, y seguridad multidimensional/colectiva. Trasladándolo a Europa, la implantación de políticas comunes en las zonas en conflicto, urge cada día más. No existe una acción exterior colectiva ante el estallido de una crisis, porque al final siempre acaban prevaleciendo las decisiones de los Estados más poderosos. Es este mismo proceso decisional, anclado en las posturas realistas, el que bloquea o retarda todo intento de reacción común. Mientras, la violencia se sucede y asistimos impotentes a escenarios bélicos o escaladas, bajo la mirada atrapada de Occidente. La UE se enfrenta a un desafío cada vez más presente, por conseguir una acción globalizadora en materia de derechos humanos, porque frente a la globalización económica surge la necesidad de contrarestar sus efectos, globalizando también los derechos humanos. Cabría revisar las respuestas y capacidades europeas ante el estallido de una crisis.

L'adaptació de la norma als centres de menors. Estudi del Centre Educatiu L'Alzina

Aquesta investigació és una aproximació al procés d’adaptació a la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, al Centre Educatiu L’Alzina. La recerca constitueix un intent d’anar més enllà d’allò merament descriptiu, en un esforç per fer palesa la racionalitat subjacent a la pràctica quotidiana i a la lògica implícita a l’intervenció educativa amagada sota nocions centrals en el seu desenvolupament, com ara progrés, retrocés, càstig, recompensa, activitat esportiva o pauta mèdica. Els autors proposen una interpretació que implica la consolidació d’una lògica de la simulació netament allunyada de la lògica dels fets que, formalment, plana sobre la dinàmica de l’aplicació de la norma al Centre.

Una red local y una aplicación para formulación magistral en una oficina de farmacia

Este TFC es un humilde intento de encajar el software libre en el ambiente de una oficina de farmacia, configurando un entorno de intranet y desarrollando una aplicación para la actividad de formulación magistral.

L'Ansietat dels estudiants davant el pràcticum: és necessari intervenir?

L’objectiu d’aquesta recerca és realitzar un estudi exploratori amb la finalitat d’avaluarl’ansietat percebuda pels estudiants immediatament abans de començar el Pràcticum encentres externs, la contribució de les creences disfuncionals a la percepció d’estrès i ansietat,les expectatives d'autoeficàcia per afrontar els estressors percebuts, les pors i preocupacionsprincipals dels estudiants, així com les seves necessitats de formació específica per afrontar elPràcticum. Els resultats mostren nivells moderats d’ansietat. Les situacions anticipades com amés estressants són l'intent de suïcidi d’un client, l’atac físic, la confidència sobre la comissiód’un delicte, les afirmacions suïcides per part d’un client i la manifestació d‘ira cap a l’estudiant.Les dades també suggereixen que un 44% de la variància de l’ansietat-Estat és pot explicar apartir de l’efecte conjunt de l’ansietat disposicional i les creences disfuncionals, així coml’existència d’una relació negativa entre l’estrès percebut i les expectatives d'autoeficàcia perafrontar-lo. Als estudiants els preocupa no estar a l’alçada de les expectatives, no rebresuficient atenció i orientació dels seus tutors i no saber donar resposta a les demandes delcentre o dels usuaris

Informe sobre el Seminari «Sistemes d'Informació per a l'Acció Cultural Local» (Barcelona, 25-28 de novembre de 1998)

El passat mes de novembre, l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona va organitzar Interacció'98, unes jornades de convocatòria estatal sobre polítiques i gestió cultural. La convocatòria d'enguany ¿la quarta edició¿ tractà d'un centre d'interès específic: «Cultura i poder local». Dins el marc d'Interacció'98, es va organitzar el seminari de «Sistemes d'informació per a l'acció cultural local». Aquest seminari es va organitzar amb l'intent de conjugar la reflexió teòrica amb la presentació de pràctiques amb resultats positius procedents d'organitzacions públiques de diversa adscripció temàtica i sectorial de tot l'Estat espanyol. El comú denominador va ser la seva significació quant a les possibilitats i limitacions dels sistemes d'informació per a l'acció cultural a escala territorial.