Centres de documentació química

El flux de la informació científica segueix uns camins entre la producció del document original i la difusió d'aquesta informació, al final dels quals hi trobem els centres de documentació. Així doncs, un centre de documentació té com a objectiu principal la difusió de la informació, cosa que s'aconsegueix amb unes eines i uns serveis que s'ofereixen als usuaris (utilització d'obres de referència, consulta de revistes d'abstracts, connexió amb bases de dades, etc.). A més, un centre de documentació pot també recollir i tractar els documents originals (majoritàriament revistes) d'interès per al camp científic que tracta.

Use of social networks for academic purposes: a case study

Purpose This paper aims to analyse various aspects of an academic social network: the profile of users, the reasons for its use, its perceived benefits and the use of other social media for scholarly purposes. Design/methodology/approach The authors examined the profiles of the users of an academic social network. The users were affiliated with 12 universities. The following were recorded for each user: sex, the number of documents uploaded, the number of followers, and the number of people being followed. In addition, a survey was sent to the individuals who had an email address in their profile. Findings Half of the users of the social network were academics and a third were PhD students. Social sciences scholars accounted for nearly half of all users. Academics used the service to get in touch with other scholars, disseminate research results and follow other scholars. Other widely employed social media included citation indexes, document creation, edition and sharing tools and communication tools. Users complained about the lack of support for the utilisation of these tools. Research limitations/implications The results are based on a single case study. Originality/value This study provides new insights on the impact of social media in academic contexts by analysing the user profiles and benefits of a social network service that is specifically targeted at the academic community.

SICA2 : la experiencia de integración CRIS/RI en el ámbito regional de Andalucía

El proyecto SICA2, presentado por Beatriz Barros y Miguel Ángel Aguirre, de la Consejería de Economía, Innovación y Ciencia de la Junta de Andalucía, supone una innovadora extensión del concepto de CRIS universitario a un ámbito regional para el conjunto de las universidades andaluzas. El sistema de recogida y validación de la información científica en tiempo real se basa en una primera fase SICA que organiza la investigación en unidades mínimas o 'Grupos PAIDI' y que ya implementó el estándar CVN para las nueve universidades andaluzas que forman parte del proyecto. Esta segunda fase de integración tiene además prevista su prolongación en el repositorio institucional Reposit-AN de ámbito igualmente regional que se alimentará de los metadatos procedentes del sistema CRIS de la Junta de Andalucía y se presentará oficialmente a final de año.

Experiencias de interoperabilidad entre CRIS y repositorios en Catalunya

Toni Prieto, Técnico IC del Servicio de Bibliotecas y Documentación (SBD) de la UPC, en su presentación 'Experiencias de interoperabilidad entre CRIS y repositorios en Catalunya', describió la integración del repositorio UPCommons y del CRIS DRAC (Descriptor de la Recerca i l'Activitat Acadèmica) de la UPC. El resultado de esta integración es un esquema integrado de archivo CRIS/IR en dos fases, envío y revisión, en el que los metadatos se introducen en DRAC -para posteriormente ser transferidos, validados y enriquecidos si procede- y el archivo de texto completo asociado se realiza en UPCommons. De manera similar funciona la integración de GIR (Gestió Integral de la Recerca, basado en Universitas XXI Investigación) y el repositorio O2 en la UOC, permitiendo la asignación del identificador handle de un ítem en O2 a una referencia en GIR. Ambos sistemas, DRAC en la UPC y GIR en la UOC, están integrados en el Proyecto CVN de generación de CVs normalizados. Se mencionaron asimismo experiencias posteriores de integración CRIS/IR actualmente en curso en la Universitat de Barcelona y en la U Pompeu Fabra, y se mostró el impacto significativo de la estrategia de integración de sistemas sobre el ritmo de incorporación de contenidos a UPCommons.

Recursos electrònics amb accés des de dispositius mòbils a les Biblioteques UPC

Infografia que recull recursos d'informació d'interès per a la recerca accessibles des de dispositius mòbils

Use of social networks for academic purposes: a case study

Purpose- This paper aims to analyse various aspects of an academic social network: the profile of users, the reasons for its use, its perceived benefits and the use of other social media for scholarly purposes. Design/methodology/approach- The authors examined the profiles of the users of an academic social network. The users were affiliated with 12 universities. The following were recorded for each user: sex, the number of documents uploaded, the number of followers, and the number of people being followed. In addition, a survey was sent to the individuals who had an email address in their profile. Findings- Half of the users of the social network were academics and a third were PhD students. Social sciences scholars accounted for nearly half of all users. Academics used the service to get in touch with other scholars, disseminate research results and follow other scholars. Other widely employed social media included citation indexes, document creation, edition and sharing tools and communication tools. Users complained about the lack of support for the utilisation of these tools. Research limitations/implications- The results are based on a single case study. Originality/value- This study provides new insights on the impact of social media in academic contexts by analysing the user profiles and benefits of a social network service that is specifically targeted at the academic community.

Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes

Aquest estudi replica entre el professorat de les universitats catalanes l’estudiIthakaS+R US Faculty Survey 2012amb l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre elcomportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions deles biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca.

Does social capital reinforce technological inputs in the creation of knowledge? Evidence from the Spanish regions

In this paper we seek to verify the hypothesis that trust and cooperation between individuals, and between them and public institutions, can encourage technological innovation and the adoption of knowledge. Additionally, we test the extent to which the interaction of social capital with human capital and R&D expenditures improve their effect on a region’s ability to innovate. Our empirical evidence is taken from the Spanish regions and employs a knowledge production function and longitudinal count data models. Our results suggest that social capital correlates positively with innovation. Further, our analysis reveals a powerful interaction between human and social capital in the production of knowledge, whilst the complementarity with R&D efforts would seem less clear.

Guidelines for CERIF-XML Data Exchange with CSUC’s Catalan Research Portal (PRC) (Version 2.2)

The Catalan Research Portal (Portal de la Recerca de Catalunya or PRC) is an initiative carried out by the Consortium for University Services in Catalonia (CSUC) in coordination with nearly all universities in Catalonia. The Portal will provide an online CERIF-compliant collection of all research outputs produced by Catalan HEIs together with an appropriate contextual information describing the specific environment where the output was generated (such as researchers, research group, research project, etc). The initial emphasis of the Catalan Research Portal approach to research outputs will be made on publications, but other outputs such as patents and eventually research data will eventually be addressed as well. These guidelines provide information for PRC data providers to expose and exchange their research information metadata in CERIFXML compatible structure, thus allowing them not just to exchange validated CERIF XML data with the PRC platform, but to improve their general interoperability by being able to deliver CERIFcompatible outputs.

Política de acceso abierto a la producción científica en la Facultad de CC Geológicas de la UCM

En el marc de les accions que està portant a terme la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid per promocionar l'ús del " Archivo institucional de E-Prints Complutense" entre els seus professors i investigadors, la Biblioteca de la Facultat de Ciències Geològiques de la UCM ha posat en marxa una iniciativa, recolzada pels Serveis Centrals de la BUCM, destinada a dipositar a l'arxiu institucional de la universitat la producció científica de la Facultat. L'aspecte clau d'aquesta iniciativa consisteix a emfatitzar el pes institucional i patrimonial de la producció investigadora d'una institució i en demanar el suport de l'equip deganal del centre perquè sigui ell qui comuniqui als seus investigadors l'oportunitat de dipositar tot aquest patrimoni, fent-lo més visible i augmentant amb això el seu impacte, en el dipòsit que a l'efecte ha creat la universitat. La Biblioteca de la Facultat de Ciències Geològiques de la UCM està procedint, en conseqüència, a dipositar a l'arxiu institucional de la universitat tots aquells resultats de recerca del centre que, dins del respecte a la legalitat, sigui possible introduir sense que, fins al present, investigador algun d'aquest centre s'hagi manifestat contrari a la proposta deganal.

Indicadors bibliomètrics de l'activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003-2008) : síntesi

L'enfocament principal d'aquest informe elaborat per Scimago, una de les principals fonts d'informació estadística, se centra en el sistema de producció científica de Catalunya i la seva relació amb l'Estat espanyol i amb el món. L'estudi conté un conjunt d'indicadors de macroanàlisi basada en comparacions amb altres comunitats autònomes; una anàlisi sobre el rendiment segons categories temàtiques i de manera comparada amb l'Estat espanyol i el món, i aportacions per a una microanàlisi. Les anàlisis comprenen la producció científica de tota mena d'institucions agrupades en els sectors universitari, sanitari, d'ens públics de recerca i ens privats. Les conclusions de l'estudi revelen que l'impacte científic de la recerca catalana és semblant al del Canadà, Singapur o Finlàndia. L'informe situa Catalunya com la primera comunitat espanyola pel que fa a l'impacte científic internacional. Matemàtiques, química, immunologia, ciències mediambientals, física, informàtica, ciències dels materials, medicina i agricultura són les àrees de recerca a Catalunya amb un impacte superior a la mitjana mundial. Les enginyeries registren un dèficit de producció científica si es compara amb l'activitat mundial.