Canino mandibular incluido: presentación de un caso atípico de abordaje quirúrgico por vía lingual

Se presenta el caso de un paciente varón que tenía el canino temporal inferior derecho no exfoliado a los 15 años de edad; a la exploración se descubrió que existía el canino permanente totalmente incluído, con la particularidad de que estaba asociado a un quiste folicular y que la posible causa de inclusión era la presencia de un premolar supernumerario también retenido; otra rareza a destacar es que se hizo un abordaje quirúrgico mixto, vestibular para el premolar supernumerario y lingual para el canino permanente siendo esta última eventualidad realmente excepcional. Se discuten los aspectos referentes al diagnóstico y a la estrategia quirúrgica adoptadas en este caso poco habitual.

Razonamiento terapéutico en un caso de protrusión de incisivos superiores. Caso clínico

El caso estudiado corresponde a una niña de 13 años y 1 mes, que acude a la consulta de ortodoncia por una ligera protrusión de incisivos superiores. Presenta una oclusión de clase I, molar y canina, y clase I esquelética. Con una discrepancia inferior de 4 mm, un patrón de crecimiento dólico, y un perfil recto con el surco supramentoniano borrado. Ante una paciente de estas características se nos plantean diversas posibilidades de tratamiento, con o sin extracciones, e incluso la posibilidad de no tratar.

Escenarios del impacto de la inmigración en la longevidad y dependencia de los mayores en la población española

Introduction: The composition of the Spanish population has recently changed due to immigration. The present study aimed to estimate the magnitude of change in the calculation of healthy life expectancy and life expectancy in disability, taking the population of foreign residents into account. For this population, there is no information on mortality or the prevalence of disability. Material and methods: Data were extracted from the 1999 Survey on Disabilities, Handicaps and Health Status to estimate healthy life expectancy and life expectancy in disability using the Sullivan method. Data were taken from the Spanish Statistical Institute and the World Health Organization, Sullivan's method was adapted to the case of two different populations, and possible scenarios were established. Results: The differences between the mortality table estimated for the foreign resident population and that estimated for the Spanish population were considerable and were more evident in women. At 65 years of age and in the worst scenario, which occurs when all the members of the foreign resident population are disabled, life expectancy in disability would be 2 more years for men and 3 more years for women than when the foreign population was not considered. Conclusions: Our scenarios reveal that the impact of immigration on the calculation of healthy life expectancy and life expectancy in disability is moderate.

Escenarios del impacto de la inmigración en la longevidad y dependencia de los mayores en la población española

Introduction: The composition of the Spanish population has recently changed due to immigration. The present study aimed to estimate the magnitude of change in the calculation of healthy life expectancy and life expectancy in disability, taking the population of foreign residents into account. For this population, there is no information on mortality or the prevalence of disability. Material and methods: Data were extracted from the 1999 Survey on Disabilities, Handicaps and Health Status to estimate healthy life expectancy and life expectancy in disability using the Sullivan method. Data were taken from the Spanish Statistical Institute and the World Health Organization, Sullivan's method was adapted to the case of two different populations, and possible scenarios were established. Results: The differences between the mortality table estimated for the foreign resident population and that estimated for the Spanish population were considerable and were more evident in women. At 65 years of age and in the worst scenario, which occurs when all the members of the foreign resident population are disabled, life expectancy in disability would be 2 more years for men and 3 more years for women than when the foreign population was not considered. Conclusions: Our scenarios reveal that the impact of immigration on the calculation of healthy life expectancy and life expectancy in disability is moderate.

Las personas mayores ante la crisis económica

La comunicació consisteix en una anàlisi dels efectes de la crisi sobre les persones grans a partir de l’exploració de dades estadístiques i d’un ampli treball de camp qualitatiu fet amb persones grans durant l’any 2013. S’elabora al seu torn una tipologia temptativa d’impactes de la crisi en aquest grup, discutint com s’insereixen aquests canvis en les trajectòries de vida i les xarxes socials de la gent gran, quins són els elements que generen una major vulnerabilitat i, finalment, en quina mesura les alteracions econòmiques produïdes per la crisi es tradueixen també en transformacions en el seu rol econòmic, social i familiar.

Factors associated with active aging in Finland, Poland, and Spain

BACKGROUND: Continuous population aging has raised international policy interest in promoting active aging (AA). AA theoretical models have been defined from a biomedical or a psychosocial perspective. These models may be expanded including components suggested by lay individuals. This paper aims to study the correlates of AA in three European countries, namely, Spain, Poland, and Finland using four different definitions of AA. METHODS: The EU COURAGE in Europe project was a cross-sectional general adult population survey conducted in a representative sample of the noninstitutionalized population of Finland, Poland, and Spain. Participants (10,800) lived in the community. This analysis focuses on individuals aged 50 years old and over (7,987). Four definitions (two biomedical, one psychosocial, and a complete definition including biomedical, psychosocial, and external variables) of AA were analyzed. RESULTS: Differences in AA were found for country, age, education, and occupation. Finland scored consistently the highest in AA followed by Spain and Poland. Younger age was associated with higher AA. Higher education and occupation was associated with AA. Being married or cohabiting was associated with better AA compared to being widowed or separated in most definitions. Gender and urbanicity were not associated with AA, with few exceptions. Men scored higher in AA only in Spain, whereas there was no gender association in the other two countries. Being widowed was only associated with lower AA in Poland and not being married was associated with lower AA in Poland and Finland but not Spain. CONCLUSIONS: Associations with education, marital status, and occupation suggest that these factors are the most important components of AA. These association patterns, however, seem to vary across the three countries. Actions to promote AA in these countries may be addressed at reducing inequalities in occupation and education or directly tackling the components of AA lacking in each country.

Visual impairment and multimorbidity in a representative sample of the Spanish population

BACKGROUND: In the context of population aging, visual impairment has emerged as a growing concern in public health. However, there is a need for further research into the relationship between visual impairment and chronic medical conditions in the elderly. The aim of our study was to examine the relationship between visual impairment and three main types of co-morbidity: chronic physical conditions (both at an independent and additive level), mental health and cognitive functioning. METHODS: Data were collected from the COURAGE in Europe project, a cross-sectional study. A total of 4,583 participants from Spain were included. Diagnosis of chronic medical conditions included self-reported medical diagnosis and symptomatic algorithms. Depression and anxiety were assessed using CIDI algorithms. Visual assessment included objective distance/near visual acuity and subjective visual performance. Descriptive analyses included the whole sample (n = 4,583). Statistical analyses included participants aged over 50 years (n = 3,625; mean age = 66.45 years) since they have a significant prevalence of chronic conditions and visual impairment. Crude and adjusted binary logistic regressions were performed to identify independent associations between visual impairment and chronic medical conditions, physical multimorbidity and mental conditions. Covariates included age, gender, marital status, education level, employment status and urbanicity. RESULTS: The number of chronic physical conditions was found to be associated with poorer results in both distance and near visual acuity [OR 1.75 (CI 1.38-2.23); OR 1.69 (CI 1.27-2.24)]. At an independent level, arthritis, stroke and diabetes were associated with poorer distance visual acuity results after adjusting for covariates [OR 1.79 (CI 1.46-2.21); OR 1.59 (CI 1.05-2.42); OR 1.27 (1.01-1.60)]. Only stroke was associated with near visual impairment [OR 3.01 (CI 1.86-4.87)]. With regard to mental health, poor subjective visual acuity was associated with depression [OR 1.61 (CI 1.14-2.27); OR 1.48 (CI 1.03-2.13)]. Both objective and subjective poor distance and near visual acuity were associated with worse cognitive functioning. CONCLUSIONS: Arthritis, stroke and the co-occurrence of various chronic physical diseases are associated with higher prevalence of visual impairment. Visual impairment is associated with higher prevalence of depression and poorer cognitive function results. There is a need to implement patient-centered care involving special visual assessment in these cases.

Multimorbidity patterns in a national representative sample of the Spanish adult population.

BACKGROUND: In the context of population aging, multimorbidity has emerged as a growing concern in public health. However, little is known about multimorbidity patterns and other issues surrounding chronic diseases. The aim of our study was to examine multimorbidity patterns, the relationship between physical and mental conditions and the distribution of multimorbidity in the Spanish adult population. METHODS: Data from this cross-sectional study was collected from the COURAGE study. A total of 4,583 participants from Spain were included, 3,625 aged over 50. An exploratory factor analysis was conducted to detect multimorbidity patterns in the population over 50 years of age. Crude and adjusted binary logistic regressions were performed to identify individual associations between physical and mental conditions. RESULTS: THREE MULTIMORBIDITY PATTERNS ROSE: 'cardio-respiratory' (angina, asthma, chronic lung disease), 'mental-arthritis' (arthritis, depression, anxiety) and the 'aggregated pattern' (angina, hypertension, stroke, diabetes, cataracts, edentulism, arthritis). After adjusting for covariates, asthma, chronic lung disease, arthritis and the number of physical conditions were associated with depression. Angina and the number of physical conditions were associated with a higher risk of anxiety. With regard to multimorbidity distribution, women over 65 years suffered from the highest rate of multimorbidity (67.3%). CONCLUSION: Multimorbidity prevalence occurs in a high percentage of the Spanish population, especially in the elderly. There are specific multimorbidity patterns and individual associations between physical and mental conditions, which bring new insights into the complexity of chronic patients. There is need to implement patient-centered care which involves these interactions rather than merely paying attention to individual diseases.

Desenvolupament d'eines informàtiques per a residències geriàtriques

L’envelliment de la població demana cada cop més centres especialitzats en geriatria en els països desenvolupats. Aquests mateixos països pateixen recentment una falta de personal qualificat en infermeria. Aquests dos factors es combinen i posen en evidència la necessitat de desenvolupar eines informàtiques que modernitzin les residències geriàtriques. El projecte que s’ha desenvolupat consisteix en una aplicació de gestió d’una residència geriàtrica amb una base de dades centralitzada en un PC des de la qual s’hi pot accedir a través d’una aplicació feta per PDA. La seva funció principal és poder agilitzar tota la repartició de medicació dins la residència geriàtrica, gestionant des de les pautes de medicació corresponents a cada resident, fins a un control d’stock. Consta, per tant, d’una aplicació per PC, programada amb Visual Basic i utilitzant com a base de dades Microsoft Access, i d’una aplicació per PDA, programada amb Embedded Visual Basic i utilitzant la mateixa base de dades creada per l’aplicació per PC. L’aplicació de PC proporcionarà als usuaris una gestió ràpida i còmode i, alhora, rapidesa i estalvi de treball si es vol fer un determinat manteniment a través de l’aplicació de PDA. En el manteniment de l’aplicació, però, no s’hi inclou el manteniment dels usuaris tot i haver un control d’aquests. En aquest projecte s’estudia com es desenvolupa una aplicació per PDA i com comparteix una base de dades amb una altra aplicació a través del sistema de sincronització PC↔PDA anomenat ActiveSync.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Systemic lupus erythematosus in the elderly: Clinical and immunological characteristics.

Systemic lupus erythematosus (SLE) predominantly affects young women in their 20s. In 40 out of 250 (16%) patients with SLE seen in our hospital disease onset occurred after the age of 50. The interval between the time of onset and diagnosis was five years in this older group compared with three years in the younger group. Arthritis, as a first symptom, was less common in the older onset group. During the follow up a lower incidence of arthritis, malar rash, photosensitivity, and nephropathy was found in the older onset group. In contrast, this group showed an increased incidence of myositis. High titres of anti-dsDNA tended to occur less often and the incidence of anti-Ro antibodies was lower in the older onset group. These features seem to distinguish patients with older onset SLE as a particular subset.