Sistema didàctic per millorar l'aprenetatge de la representació del espai arquitectònic amb ajuts "on line"

El projecte ha tingut com a finalitat cobrir un buit en la formació dels estudiants pel que respecta a les seves limitacions en l’aprenentatge de les diferents estratègies i metodologies de treball. Aquest buit ens ha fet pensar en l’elaboració d’un sistema didàctic que possibiliti una comunicació fluida amb l’alumne i que pugui anar més enllà de l’àmbit específic de les aules. Es per això que la nostra proposta té com a referent un aprofitament més racional del temps de treball de l’estudiant. Per tal d’arribar a aquesta finalitat ens hem plantejat un grup d’objectius concrets ordenats segons els dos nivells d’assoliment següents: Nivell 1: - Definir un material didàctic que pugui transmetre de la manera més objectiva possible les eines necessàries per tal que l’alumne resolgui un conjunt de problemes concrets. - Proporcionar a l’estudiant un procediment didàctic basat en un grup de tasques amb un material de suport on ha de posar a prova l’aplicabilitat dels conceptes donats a les classes teòriques. - Partir d’un sistema que permeti a l’alumne tenir una referència constant de recolzament teòric fora de les aules quan està resolent les pràctiques assignades en el curs. - Definir unes característiques funcionals del material utilitzat en l’activitat pràctica de tal manera que sigui un instrument efectiu per al control del propi estudiant sobre el seu procés d’avaluació. Nivell 2: - Fer servir una metodologia d’activitats pràctiques on es puguin accentuar les capacitats de resposta creativa individual de l’estudiant. - Plantejar l’intercanvi d’experiències i propostes d’estratègies per a la resolució dels temes pràctics mitjançant sessions de seminaris prèvies a les pràctiques. - Promoure unes relacions transversals amb altres àrees de coneixement de tal manera que l’alumne pugui vincular la seva resposta a les activitats pràctiques proposades per altres assignatures, amb els coneixements adquirits a la nostra assignatura.

Planificació general a l'aula inclusiva. El cas del Solsonès

El present treball de recerca es centra en l’estudi de la programació general de l’aula en entorns inclusius. Concretament, s’ha dut a terme un estudi de cas a la comarca del Solsonès ja que les característiques demogràfiques i educatives d’aquesta comarca han facilitat la inclusió escolar de tot l’alumnat amb discapacitat a l’aula ordinària. Els principals objectius de la investigació són descriure les pràctiques de planificació general del professorat de la comarca del Solsonès que ha atès a alumnat amb necessitats educatives especials i conèixer els aspectes relacionats amb la programació didàctica que es poden millorar a partir de processos de formació permanent i assessorament. L’anàlisi de la informació recollida a través de qüestionaris realitzats al professorat del Solsonès i un grup de discussió als professionals dels serveis externs, ens ha permès conèixer les pràctiques de planificació del professorat del Solsonès i fins a quin punt són similars a bones pràctiques, com l’Ensenyament Multinivell o el Disseny Universal de l’Aprenentatge, desenvolupades en altres contextos; així com, quins són els principals problemes i dificultats amb què es troben els i les professionals a l’hora de dur a terme les programacions a l’aula.

Concepció, disseny i implantació d'un sistema de proves psicomètriques de rendiment acadèmic per a la matèria d'Història de la Música

Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcció de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i d’aplicació de les TIC a l’ensenyament de les diferents assignatures de la matèria d’Història de la Música a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a l’autoavaluació de l’alumnat a través d’un banc de preguntes segons el format de les proves psicomètriques (proves objectives en l’avaluació del rendiment acadèmic dels estudiants o d’elecció múltiple). 2) Arribar a disposar d’un extens banc de preguntes d’elecció múltiple i correcció objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mínims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluació del rendiment acadèmic. Entenem que l’avaluació ha de tenir utilitats diferents que van més enllà de la simple puntuació de l’alumnat. Ha de servir també per millorar la docència, per facilitar l’aprenentatge de l’alumne, per assegurar un nivell de competència mínim, per discriminar entre estudiants o per informar la pròpia institució. 3) Aconseguir que l’alumne, a través de l’autoavaluació, entengui que aquest tipus de proves són instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves d’elecció múltiple permeten tot un seguit d’opcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadístiques, índex de discriminació i de fer l’anàlisi d’items, tot permetent anar redefinint i millorant els ítems.

Ampliació i extensió en l'ús del portafolis digital en l'avaluació de l'alumnat

El treball realitzat amb l’ajuda MQD2006 està relacionat amb l’ús de portafolis electrònics en un context universitari. Els objectius que ens havíem traçat, eren: 1)Dissenyar una versió beta del portafolis digital desenvolupat adhoc pel grup 2)Implementar una metodologia avaluativa basada en el portafolis digital desenvolupat 3)Generar portafolis digitals com a model de bones pràctiques d’avaluació de l’alumnat 4)Recollir dades sobre el seu funcionament en relació a l’alumnat A més dels anteriors objectius, relacionats amb els aspectes pedagògics freuit de la implementació i ús dels portafolis digitals, hi ha dos objectius relacionats amb aspectes didàctics. Aquests són: 5) Anàlisi dels canvis en la metodologia didàctica i en els continguts curriculars 6) Anàlisi de criteris de sostenibilitat de la utilització continuada del portafolis digital. Almenys 5 d’aquests 6 objectius s’han complert de manera completa, i un (el nombre cinc) ha quedat solament esbossat. Per altra banda, alguns resultats inesperats s’han produït en aquests dos anys i es poden afegir a aquesta llista inicial: 7) Expansió i difusió de l’experiència cap a altres universitats. 8) Possibilitat de plantejar un projecte d’investigació bàsica sobre les conseqüències de l’ús de portafolis en la docència universitària basada en l’EEES. La Memòria seguirà de prop aquests objectius, si bé es distribuiran d’una manera diferent. Com a resultats i conclusions hem pogut veure que l’eina ha estat ben valorada en quant a la metodologia d’ús proposada, en quant al propi seguiment de l’aprenentatge i per una autoavaluació continuada. Hem vist una millora en les reflexions dels estudiants fent servir un diàleg on-line entre professor-estudiant. D’altra banda, hem detectat que es requereix millorar la seva usabilitat, un ús continuat més llarg i algunes recomanacions encarades al treball docent del professorat i no tant de l’eina.

Deciding where to belong: gender differences in educational trajectories and migration in a rural Spanish town

From an anthropological perspective, formal post-secondary schooling is not an abstractentity with an intrinsic value that everyone finds desirable, but rather one alternative among many that young people evaluate from their different positions in the social field. The problem discussed in this paper is the diverging life trajectories that young men and women in a concrete rural context, at the end of the 20th century, shape for themselves at the ages of 14-16, a moment of decision created by national legislation regarding mandatory education (LGE, 1970, General Education Law, and LOGSE, 1990, General Organic Law of the Education System). Despite a strong cultural norm of equal inheritance divided among all children, male and female, and despite the equal educational opportunities provided by the Spanish State, different meanings of possession and use-rights over land and the resulting culturally accepted gendered division of work converge to orient men and women differently towards post-secondary schooling. Observation of the age, gender, and civil status structure of the population led to the preliminary query: Why do men and women, in this town, behave differently with respect to migration and marriage? The main hypothesis was that women’s longer school trajectories and resulting migration and men’s anchoring in the town and their higher rates of celibacy were not drastic changes in values, in the positional-relational sense of Bourdieu (1988, 2002), but the current outcome of previously existing dissimilar relations to property that produce dissimilar mobility. Through their schooling and work choices, young men and women, at very early ages, locate themselves in, or decide to belong to, different contexts that later reveal very different possibilities of finding marriage partners. This paper is based on an ethnographic study of a small rural town (302 inhabitants in 1950; 193 in 2000) near Leon. Although this paper deals with the situation in the final decades of the 20th century, we must also consider the first half of the century, where some elements that shape this situation have their roots. Fieldwork was carried out between 1988 and 2001, in periods of differing length and intensity. The social subjects discussed here are the domestic unit and its component members. They were studied in conjunction, analyzing the life-trajectory decisions of specific persons in the framework of the domestic unit and the relations among people and property which comprise it. The tried-and-true methods of ethnographic research –participant observation, interviews, and life-histories, etc.- were employed. Archival research was also important for producing demographic data. Demographic analysis, the analysis of the composition and transformation of domestic units, and the creation of life trajectories were among the principal techniques used. The theoretical analysis was oriented by Bourdieu’s (2002) framework of the social field, habitus, and difference.

Educational pathways of minority youth in Norway: intersections of gender, ethnicity and social class

Educational aspirations during lower secondary school and choice of upper secondary education are important for young people’s future trajectories into higher education and labour market positions. In line with ideas about reflexive, autonomous individuals (Giddens, 1991), choice of education is often represented as a young person’ individual decision, and educational guidance as aimed at discovering what ‘fits’ an individual’s personality, interests and abilities. Educational aspirations and choices are also social patterns that are reproduced. Some population categories represent exceptions from expected patterns of social reproduction of educational level and professions. In several countries, one such category is young people from families with migration experiences (Lauglo, 2000; Modood, 2004). In Norway, students have a legal right to non-compulsory upper secondary schooling and 96 percent of the students continue from lower to upper secondary school. In spite of positive developments regarding minority youths’ completion of upper secondary and higher education in later years, studies still persistently show lower educational attainment among minority youth, particularly among boys (Fekjaer, 2006). However, in lower secondary school, minor ity youth tend to have markedly higher educational aspirations and stronger learning motivation than their majority peers, as well as greater effort in school and strong adherence to school values (Lauglo, 2000) despite lower educational attainment or lower socio-economic backgrounds. In addition, gender differences in educational aspirations seem to be smaller among minority youth. The principal objective of the study in progress that will be presented in this paper, is to describe how processes relating to gendered, ethnic and class-based identities influence young people’s educational choices. The study is undertaken as a PhD project in social anthropology. The methodological approach is ethnographic longitudinal fieldwork in two multicultural lower secondary schools in Oslo. The study is part of a larger project that also include quantitative analyses of longitudinal data covering 9th graders in Oslo 2006 through four data collections during lower and upper secondary school.

Assessorament psicopedagògic per al concreció del Projecte Curricular de Llengües en una Zona Educativa Rural

Es tracta de la intervenció en una zona educativa rural per tal de portar a terme un assessorament que permeti la concreció pràctica dels diversos objectius i continguts. Per a poder-ho fer, cal un treball en estreta col·laboració amb els professionals dels diferents centres.

La integració de persones amb discapacitats en el lleure. Una resposta educativa i social : les colònies integradores

Aquest vol ser un treball que, emmarcat dins l'esfera del lleure, centri la seva atenció en la interrelació dels vèrtexs d'un triangle que formen els següents components: un grup d'infants i d'adolescents, un grup de monitors i unes activitats de lleure. Els objectius van dirigits als nens i als monitors, perquè aquesta empresa la construeixen entre tots els que hi prenen part. La intervenció psicopedagògica vol aconseguir que la interacció d'aquests elements, en aquest context, possibiliti que tots els nens assoleixin uns objectius educatius i socials determinats. No es tracta d'un plantejament descriptiu dels tipus d'aprenentatge que tenen lloc a la colònia, alguns tan evidents com l'aprenentatge per imitació de models o l'aprenentatge vicari per a l'aprenentatge social d'actituds i de comportaments, sinó d'assessorar els monitors sobre com han d'intervenir en les relacions que s'estableixen en el si de la colònia per tal d'arribar a aconseguir els canvis en els comportaments i en les actituds.

Innovative Applications : Open Educational Resources and Mobile Resources Repository for the Instruction of Educational Researchers in Mexico

The movement of Open Educational Resources (OER) is one of the most important trends that are helping education through the Internet worldwide. "Tecnológico de Monterrey" (http://tecvirtual.itesm.mx/) in Mexico, with other Mexican higher education institutions, is creating an Internet/web based repository of OERs and Mobile Resources for the instruction and development of educational researchers at undergraduate, Master's and Doctoral level. There is a lack of open educational resources and material available at the Internet that can help and assist the development and education of educational researchers in Spanish speaking countries. This OER repository is part of a project that is experimenting new technology for the delivery of OERs from one repository (http://catedra.ruv.itesm.mx/) through an indexed OER catalog (http://www.temoa.info/) to mobile devices (Ipod, Iphone, MP3, MP4). This paper presentation will describe and comment about this project: outcomes, best practices, difficulties and technological constraints.

How to foster sharing of educational resources?

The future of OER is highly dependent on the future of education in general. A future that will be determined by major changes in society that demand more people with a higher education and life long learning. Each vision for the long term future needs to take the qualitative and quantitative demands into account. Backcasting from a vision we arrive at useful steps to take, some of which we managed to start up in the form of pilots as part of the European research project Share.TEC.

Open Educational Resources : Experiences of use in a Latin-American context

This paper presents practical experiences using Open educational Resources (OER) for basic and elementary education (K12), educational research and research training on two inter-institutional projects with the collaboration of thirteen higher education institutions and with the support of the Corporación de Universidades para el Desarrollo del Internet (CUDI) and by the Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACYT) of Mexico and hosted by the Tecnológico de Monterrey. The first initiative is titled "Knowledge Hub for K-12 Education" with the main goal of enrich a catalog of Open Educational Resources for basic and elementary education (K-12) for Mexico and Spanish speaking countries in Latin-America. The main goal of the second initiative is to build a collection of Open Educational Resources for Mobile Learning to address the issue of educational research and research training.

Towards a Social Learning Space for Open Educational Resources

We identify a number of meanings of "Open", as part of the motivating rationale for a social media space tuned for learning, called SocialLearn. We discuss why online social learning seems to be emerging so strongly at this point, explore features of social learning, and identify some of the dimensions that we believe characterize the social learning design space, before describing the emerging design concept and implementation.

Open online courses in Colombia : report of an educational and technological experiment

Based on a discussion of the background, features and limitations of open online courses, this paper describes a technological solution to support their offering, built on online tools that don't require self-managed hosting. This is a proof of concept that intends to highlight the possibilities and obstacles related to this kind of educational practice in a Latin American context.