How to foster sharing of educational resources?

The future of OER is highly dependent on the future of education in general. A future that will be determined by major changes in society that demand more people with a higher education and life long learning. Each vision for the long term future needs to take the qualitative and quantitative demands into account. Backcasting from a vision we arrive at useful steps to take, some of which we managed to start up in the form of pilots as part of the European research project Share.TEC.

Open Educational Resources : Experiences of use in a Latin-American context

This paper presents practical experiences using Open educational Resources (OER) for basic and elementary education (K12), educational research and research training on two inter-institutional projects with the collaboration of thirteen higher education institutions and with the support of the Corporación de Universidades para el Desarrollo del Internet (CUDI) and by the Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACYT) of Mexico and hosted by the Tecnológico de Monterrey. The first initiative is titled "Knowledge Hub for K-12 Education" with the main goal of enrich a catalog of Open Educational Resources for basic and elementary education (K-12) for Mexico and Spanish speaking countries in Latin-America. The main goal of the second initiative is to build a collection of Open Educational Resources for Mobile Learning to address the issue of educational research and research training.

Towards a Social Learning Space for Open Educational Resources

We identify a number of meanings of "Open", as part of the motivating rationale for a social media space tuned for learning, called SocialLearn. We discuss why online social learning seems to be emerging so strongly at this point, explore features of social learning, and identify some of the dimensions that we believe characterize the social learning design space, before describing the emerging design concept and implementation.

Open online courses in Colombia : report of an educational and technological experiment

Based on a discussion of the background, features and limitations of open online courses, this paper describes a technological solution to support their offering, built on online tools that don't require self-managed hosting. This is a proof of concept that intends to highlight the possibilities and obstacles related to this kind of educational practice in a Latin American context.

Determinants of the educational use of digital learning materials: The mediating role of self-efficacy, perceived norm and attitude

Initiatives to stimulate the development and propagation of open educational resources (OER) need a sufficiently large community that can be mobilized to participate in this endeavour. Failure to achieve this could lead to underuse of OER. In the context of the Wikiwijs initiative a large scale survey was undertaken amongst primary and secondary school teachers to explore possible determinants of the educational use of digital learning materials (DLMs). Basing on the Integrative Model of Behaviour Prediction it was conjectured that self-efficacy, attitude and perceived norm would take a central role in explaining the intention to use DLMs. Several other predictors were added to the model as well whose effects were hypothesized to be mediated by the three central variables.All conjectured relationships were found using path analysis on survey data from 1484 teachers. Intention to DLMs was most strongly determined by self-efficacy, followed by attitude. ICT proficiency was in its turn the strongest predictor of self-efficacy. Perceived norm played only a limited role in the intention to use DLMs. Concluding, it seems paramount for the success of projects such as Wikiwijs to train teachers in the use of digital learning materials and ICT (e.g. the digital blackboard) and to impact on their attitude.

Educational innovation in large groups. Design of an experimental study implemented at the Polytechnic University of Madrid

The present paper shows de design of an experimental study conducted with large groups using educational innovation methodologies at the Polytechnic University of Madrid. Concretely, we have chosen the course titled "History and Politics of Sports" that belongs to the Physical Activity and Sport Science Degree. The selection of this course is because the syllabus is basically theoretical and there are four large groups of freshmen students who do not have previous experiences in a teaching-learning process based on educational innovation. It is hope that the results of this research can be extrapolated to other courses with similar characteristics.

Open Educational Resources for Development of University Courses

Open Education Resources are educational materials purposely made available for free use by others. They offer tremendous potential for reducing costs and increasing access to education especially in the developing world. This paper discusses issues of quality, localization, adaptation and integration that need to be addressed in order to make OER adoption a successful strategy.

What do academic libraries have to do with Open Educational Resources? Theme : Long term sustainability of open education projects first steps to start up

This paper will discuss the possible roles of academic libraries in promoting, supporting, and sustaining institutional Open Educational Resource initiatives. It will note areas in which libraries or librarians have skills and knowledge that intersect with some of the needs of academic staff and students as they use and release OERs. It will also present the results of a brief survey of the views of some OER initiatives on the current and potential role of academic libraries.

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària. Informe final de recerca (volum II)

Aquest projecte té la intenció d'identificar i analitzar els efectes de la introducció d'Internet a les escoles catalanes (educació primària i secundària). L'objectiu és posar de manifest la manera com s'utilitza la xarxa en aquest àmbit i en quina mesura contribueix a l'aparició, en els centres educatius, d'una nova cultura adaptada a les necessitats de la societat xarxa. Amb aquest propòsit, aquest projecte desplega les seves línies d'anàlisi per a fer atenció al procés d'incorporació d'Internet, principalment, en tres direccions: la pràctica pedagògica, les formes d'organització i gestió dels centres educatius i la seva vinculació amb la comunitat i el territori. Aquesta investigació ha estat desenvolupada pel grup de recerca ENS (Education and Network Society). Amb una perspectiva comparativa, el treball d'aquest grup vol contribuir, sobre la base de dades empíriques, a interpretar la transformació de l'àmbit educatiu no universitari en els paràmetres que estableix, avui dia, la nostra societat.

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària. Informe final de recerca (volum I)

Aquest projecte té la intenció d'identificar i analitzar els efectes de la introducció d'Internet a les escoles catalanes (educació primària i secundària). L'objectiu és posar de manifest la manera com s'utilitza la xarxa en aquest àmbit i en quina mesura contribueix a l'aparició, en els centres educatius, d'una nova cultura adaptada a les necessitats de la societat xarxa. Amb aquest propòsit, aquest projecte desplega les seves línies d'anàlisi per a fer atenció al procés d'incorporació d'Internet, principalment, en tres direccions: la pràctica pedagògica, les formes d'organització i gestió dels centres educatius i la seva vinculació amb la comunitat i el territori. Aquesta investigació ha estat desenvolupada pel grup de recerca ENS (Education and Network Society). Amb una perspectiva comparativa, el treball d'aquest grup vol contribuir, sobre la base de dades empíriques, a interpretar la transformació de l'àmbit educatiu no universitari en els paràmetres que estableix, avui dia, la nostra societat.

Schooling in the Network Society : Internet in Primary and Secondary Education. Research report (synthesis document)

Aquest projecte té la intenció d'identificar i analitzar els efectes de la introducció d'Internet a les escoles catalanes (educació primària i secundària). L'objectiu és posar de manifest la manera com s'utilitza la xarxa en aquest àmbit i en quina mesura contribueix a l'aparició, en els centres educatius, d'una nova cultura adaptada a les necessitats de la societat xarxa. Amb aquest propòsit, aquest projecte desplega les seves línies d'anàlisi per a fer atenció al procés d'incorporació d'Internet, principalment, en tres direccions: la pràctica pedagògica, les formes d'organització i gestió dels centres educatius i la seva vinculació amb la comunitat i el territori. Aquesta investigació ha estat desenvolupada pel grup de recerca ENS (Education and Network Society). Amb una perspectiva comparativa, el treball d'aquest grup vol contribuir, sobre la base de dades empíriques, a interpretar la transformació de l'àmbit educatiu no universitari en els paràmetres que estableix, avui dia, la nostra societat.

Educational attainment in the OECD, 1960-2010

This paper describes the construction of series of educational attainment of the adult population insample of 21 OECD countries covering the period 1960-2010. These series are a revised version of the data set described in de la Fuente and Doménech (2002)

A Formal Framework for Specifying, Reusing and Implementing Educational Settings. Third level

Aquest fitxer conté la ontologia que descriu un metamodel de l'especificació Open Service Interface Design v.2.0 proposada per OKI. Ha estat creada en OWL i estesa amb un conjunt de regles SWRL. S'adjunta també el conjunt de regles.

The framework for specifying, reusing and implementing educational settings. Level 1 & 2 integrated

This file includes the ontology of patterns of educational settings adapted to a given organization as part of a formal framework for specifying, reusing and implementing educational settings. It includes a description of such an ontology.

Famílies immigrades i escoles: dinàmiques de relació a Catalunya

A Catalunya els discursos acadèmics i de l'administració han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relació entre l'escola, la família i l'entorn és clau per l'èxit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evolució, en la pràctica el canvi és lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistències en les dues institucions, família i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relació marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teòric i, sobretot, empíric s'ha centrat en la relació entre la família immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentarà, la creació del que hem anomenat dinàmiques positives de relació i comunicació en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famílies, tot i que també l'espai físic en que es donen aquestes relacions és important. Respecte a la organització del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gestió observem aquells més facilitadors de la relació i la comunicació amb i entre les famílies i aquells més desincentivadors. Això sí, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famílies que són múltiples i complexes.