Els jocs cooperatius desenvolupats a l'àrea d'educació física milloren les relaciones que s'estableixen entre alumnes de cicle superior de primària

Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.

Un viaje por Latinoamérica : la trompeta en Brasil

Este trabajo es fruto del deseo de conocer la música para trompeta en Brasil. El proyecto consta de cuatro apartados. En primer lugar, con el propósito de ampliar mis conocimientos sobre el país y su música, hago un breve recorrido por su historia musical. En segundo lugar, me centro en las composiciones para trompeta y sus características. En tercer lugar, dirijo la atención a las obras escogidas para el concierto y hablo de los compositores y las razones que me han llevado a seleccionarlas. Finalmente, planteo las conclusiones a las que he llegado.

La educación intercultural en los centros escolares españoles

Son muchas las iniciativas que sobre educación intercultural se están llevando a cabo en las escuelas de nuestro país. El panorama es variado y adaptado a las decisiones y a las necesidades que cada autonomía ha considerando relevantes. Consideramos interesante visibilizar las prácticas escolares que sobre interculturalidad se han realizado en los centros educativos españoles en las últimas décadas. Empezamos este escrito a través de un repaso de las políticas educativas que han dado cobertura a tales actuaciones para describir posteriormente las características concretas de la práctica escolar. Las líneas de análisis que vertebran estas acciones las hemos sintetizado en: I. Los planes de acogida, II. La atención a la diversidad lingüística y cultural, III. Las estructuras escolares cooperativas, IV. La participación de la comunidad educativa, V. La mediación intercultural y la resolución de conflictos, VI. La Formación de Profesorado, VII. Los observatorios de las diferentes comunidades. Podemos entender todas estas actuaciones desde dos enfoques diferenciados; uno más relacionado con la educación inclusiva y otro que actúa desde la educación compensatoria. Relacionamos al final las acciones de la interculturalidad educativa con los principios básicos de las comunidades de aprendizaje, considerándolas un soporte desde el que dar cobertura a las acciones educativas previamente descritas.

BAPNE method and N eurorehabilitation in patients with severe acquired brain injury

The use of body percussion through BAPNE method in neurorehabilitation offers the possibility of studying the development of motor skills, attention, coordination, memory and social interaction of patients with neurological diseases. The experimental protocol was carried out on 52 patients with severe acquired brain injury. Patients were selected for the cut - off scores in the standard neuropsychologic al tests of sustained attention , divided and alert ; at least one emisoma intact, cut -off scores in the standard for procedural and semantic memory ; eye sight , hearing and speech intact. The first group of patients has supported the protocol BAPNE tougher with the traditional rehabilitation activities . The control group continued to perform exclusively the cognitive and neuromotor rehabilitation according to traditional protocols. At 6 months after administration of the protocol is expected to re-test to assess if present , the maintenance of the effects of rehabilitation obtained. Experimentation is carried out for 10 weeks following the protocol of BAPNE method in the Roboris Foundation of Rome.

Macroinvertebrate assemblages on reed beds, with special attention to Chironomidae (Diptera), in Mediterranean shallow lakes.

Macroinvertebrates associated to reed-beds (Phragmites australis) in six shallow natural water bodies along the 220 km of coast of the Comunidad Valenciana (Spain) were studied. These sites were selected to reflect different trophic states, but also, and due to the natural variability of mediterranean wetlands, they greatly differ in salinity and hydroperiod. To unify the sampling, reed bed was chosen to provide data from a habitat common to all wetlands, including the most eutrophic ones where submerged macrophytes have disappeared due to water turbidity. Individual submerged stems of Phragmites australis were sampled along with the surrounding water. The animal density found refers to the available stem surface area for colonization. Forty-one taxa were recorded in total, finding Chironomidae to be the most important group, quantitatively and qualitatively. In freshwater sites it was observed an increase in macroinvertebrate"s density at higher trophic states. Nevertheless each studied region had a different fauna. The PCA analysis with macroinvertebrate groups distinguished three types of environment: freshwaters (characterized by swimming insect larvae, collectors and predators, oligochaetes and Orthocladiinae), saline waters (characterized by crustaceans and Chironominae) and the spring pool, which shares both taxa. Chironomids were paid special attention for being the most abundant. A DCA analysis based on the relative abundance of Chironomids reveals salinity as the main characteristic responsible for its distribution, but trophic state and hydrological regime were also shown to be important factors.

A role of Eye Vergence in Covert Attention

Covert spatial attention produces biases in perceptual and neural responses in the absence of overt orienting movements. The neural mechanism that gives rise to these effects is poorly understood. Here we report the relation between fixational eye movements, namely eye vergence, and covert attention. Visual stimuli modulate the angle of eye vergence as a function of their ability to capture attention. This illustrates the relation between eye vergence and bottom-up attention. In visual and auditory cue/no-cue paradigms, the angle of vergence is greater in the cue condition than in the no-cue condition. This shows a top-down attention component. In conclusion, observations reveal a close link between covert attention and modulation in eye vergence during eye fixation. Our study suggests a basis for the use of eye vergence as a tool for measuring attention and may provide new insights into attention and perceptual disorders.

La metodologia d'intervenció dels treballadors socials en el sistema de les cures pal·liatives

L’atenció a l’etapa final de la vida de les persones és un dels pilars fonamentals de les cures pal·liatives i és des de la professió del treball social que es pot promoure aquesta atenció en concepte de qualitat, tranquil·litat i preservació dels valors de les persones en situació terminal. És per aquesta raó que s’ha elaborat el present document d’investigació, el qual compta inicialment amb un recull bibliogràfic que abraçarà la metodologia d’intervenció dels treballadors socials en el sistema de les cures pal·liatives de l’Estat espanyol i del Regne Unit, país pioner en la creació de les unitats de cures pal·liatives. En aquest recull s’emmarcaran detalladament les diferències existents en termes d’intervenció i de desenvolupament d’aquest àmbit en els dos territoris. La descripció detallada dels dos models d’intervenció pretén donar la resposta a l’interrogant sobre quina és la metodologia d’intervenció que realitzen els treballadors socials en el sistema de cures pal·liatives. Per assolir aquesta resposta, s’adrecen qüestions com els objectius que lideren el treball d’aquests professionals, les funcions que realitzen en la seva pràctica professional diària i les habilitats de les que han de disposar per tal d’aconseguir que la seva intervenció sigui òptima, tant per als mateixos professionals com per a les persones amb les quals intervenen. Posteriorment a la revisió bibliogràfica, es realitzaran tres entrevistes exploratòries a tres treballadors socials de diferents nivells sanitaris que promoguin les cures pal·liatives a Catalunya. S’analitzaran les qüestions treballades en el recull bibliogràfic (objectius, funcions i habilitats dels treballadors socials), les quals permetran comparar la perspectiva teòrica cercada amb la informació primària obtinguda. Finalment, es planteja una proposta de projecte que permetrà aprofundir en la intervenció dels treballadors socials de Catalunya i del Regne Unit, realitzant una comparació entre els dos models a través de la realització de quaranta-vuit entrevistes repartides homogèniament per els dos territoris. D’aquesta manera, s’especificaran totes aquelles accions que es puguin millorar i les intervencions que siguin més òptimes per la tipologia d’atenció que es requereix en els sistemes de les cures pal·liatives d’avui en dia.

Predictors and consequences of adherence to the treatment of pediatric patients with attention-deficit/hyperactivity disorder in Central Europe and East Asia.

PURPOSE: To assess baseline predictors and consequences of medication non-adherence in the treatment of pediatric patients with attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) from Central Europe and East Asia. PATIENTS AND METHODS: Data for this post-hoc analysis were taken from a 1-year prospective, observational study that included a total of 1,068 newly-diagnosed pediatric patients with ADHD symptoms from Central Europe and East Asia. Medication adherence during the week prior to each visit was assessed by treating physicians using a 5-point Likert scale, and then dichotomized into either adherent or non-adherent. Clinical severity was measured by the Clinical Global Impressions-ADHD-Severity (CGI-ADHD) scale and the Child Symptom Inventory-4 (CSI-4) Checklist. Health-Related Quality of Life (HRQoL) was measured using the Child Health and Illness Profile-Child Edition (CHIP-CE). Regression analyses were used to assess baseline predictors of overall adherence during follow-up, and the impact of time-varying adherence on subsequent outcomes: response (defined as a decrease of at least 1 point in CGI), changes in CGI-ADHD, CSI-4, and the five dimensions of CHIP-CE. RESULTS: Of the 860 patients analyzed, 64.5% (71.6% in Central Europe and 55.5% in East Asia) were rated as adherent and 35.5% as non-adherent during follow-up. Being from East Asia was found to be a strong predictor of non-adherence. In East Asia, a family history of ADHD and parental emotional distress were associated with non-adherence, while having no other children living at home was associated with non-adherence in Central Europe as well as in the overall sample. Non-adherence was associated with poorer response and less improvement on CGI-ADHD and CSI-4, but not on CHIP-CE. CONCLUSION: Non-adherence to medication is common in the treatment of ADHD, particularly in East Asia. Non-adherence was associated with poorer response and less improvement in clinical severity. A limitation of this study is that medication adherence was assessed by the treating clinician using a single item question.