Deverbal nominals in Bulgarian: a syntactic analysis

El present treball tracta el tema de les nominalitzacions búlgares en el marc teòric de Principis i Paràmetres. Es proposa que la formació dels nominals resulta de la fusió d’un nucli nominalitzador [nº] amb una arrel o radical on [nº] és un morfema de gènere o un sufix derivacional amb gènere inherent. El diferent comportament de les nominalitzacions s’explica per una diferència a l’estructura sintàctica. També demostro que sense estructura eventiva no hi ha estructura argumental i que podem distingir entre nominals d’estructura argumental, d’estructura de participants i nominals de resultat. Finalment, proposo que la seqüència correcta tan dels prefixos com dels sufixos s’obté, exclusivament, mitjançant moviments de projeccions màximes.

Improving the risk concept: a revision of Arrow-Pratt theory in the context of controlled dynamic stochastic environments

In the literature on risk, one generally assume that uncertainty is uniformly distributed over the entire working horizon, when the absolute risk-aversion index is negative and constant. From this perspective, the risk is totally exogenous, and thus independent of endogenous risks. The classic procedure is "myopic" with regard to potential changes in the future behavior of the agent due to inherent random fluctuations of the system. The agent's attitude to risk is rigid. Although often criticized, the most widely used hypothesis for the analysis of economic behavior is risk-neutrality. This borderline case must be envisaged with prudence in a dynamic stochastic context. The traditional measures of risk-aversion are generally too weak for making comparisons between risky situations, given the dynamic �complexity of the environment. This can be highlighted in concrete problems in finance and insurance, context for which the Arrow-Pratt measures (in the small) give ambiguous.

Improving the effort concept: a revision of the traditional approach in the context of controlled Dynamic Stochastic Environments

The objective of this paper is to re-evaluate the attitude to effort of a risk-averse decision-maker in an evolving environment. In the classic analysis, the space of efforts is generally discretized. More realistic, this new approach emploies a continuum of effort levels. The presence of multiple possible efforts and performance levels provides a better basis for explaining real economic phenomena. The traditional approach (see, Laffont, J. J. & Tirole, J., 1993, Salanie, B., 1997, Laffont, J.J. and Martimort, D, 2002, among others) does not take into account the potential effect of the system dynamics on the agent's behavior to effort over time. In the context of a Principal-agent relationship, not only the incentives of the Principal can determine the private agent to allocate a good effort, but also the evolution of the dynamic system. The incentives can be ineffective when the environment does not incite the agent to invest a good effort. This explains why, some effici

Caracteritació de models funcionals d'àmfores romanes mitjançant Finite Element Analysis

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Laboratory of Archaeometry del National Centre of Scientific Research “Demokritos” d’Atenes, Grècia, entre juny i setembre 2006. Aquest estudi s’emmarca dins d’un context més ampli d’estudi del canvi tecnològic que es documenta en la producció d’àmfores de tipologia romana durant els segles I aC i I dC en els territoris costaners de Catalunya. Una part d’aquest estudi contempla el càlcul de les propietats mecàniques d’aquestes àmfores i la seva avaluació en funció de la tipologia amforal, a partir de l’Anàlisi d’Elements Finits (AEF). L’AEF és una aproximació numèrica que té el seu origen en les ciències d’enginyeria i que ha estat emprada per estimar el comportament mecànic d’un model en termes, per exemple, de deformació i estrès. Així, un objecte, o millor dit el seu model, es dividit en sub-dominis anomenats elements finits, als quals se’ls atribueixen les propietats mecàniques del material en estudi. Aquests elements finits estan connectats formant una xarxa amb constriccions que pot ser definida. En el cas d’aplicar una força determinada a un model, el comportament de l’objecte pot ser estimat mitjançant el conjunt d’equacions lineals que defineixen el rendiment dels elements finits, proporcionant una bona aproximació per a la descripció de la deformació estructural. Així, aquesta simulació per ordinador suposa una important eina per entendre la funcionalitat de ceràmiques arqueològiques. Aquest procediment representa un model quantitatiu per predir el trencament de l’objecte ceràmic quan aquest és sotmès a diferents condicions de pressió. Aquest model ha estat aplicat a diferents tipologies amforals. Els resultats preliminars mostren diferències significatives entre la tipologia pre-romana i les tipologies romanes, així com entre els mateixos dissenys amforals romans, d’importants implicacions arqueològiques.