Calidad de vida y sus factores determinantes en universitarios españoles de Ciencias de la Salud

La calidad de vida en la población universitaria adquiere una especial importancia ya que permite obtener información sobre las condiciones de vida de los universitarios y, sobre todo, de cómo éstos las perciben. Objetivo: Evaluar la calidad de vida de los universitarios que cursan estudios en ciencias de la salud y su relación con diferentes factores tales como: hábitos de vida, parámetros antropométricos y la influencia de las distintas variables sobre su percepción. Material y Método: Estudio transversal de una muestra de 1.753 estudiantes de ciencias de la salud de nueve universidades españolas con diseño muestral aleatorio y estatrificado según curso y facultad al que se le aplicó un cuestionaro ad hoc que recogía todas las variables a estudio. Resultados: La calidad de vida percibida por los participantes fue Me = 75. Los factores explorados de la calidad de vida se co-relacionaron significativamente con la percepción global de calidad de vida de los estudiantes (p<0,001). Se establecieron 3 dimensiones y el impacto de cada una de ellas sobre la percepción de calidad de vida global fue p<0,001. Los varones percibieron mejor calidad de vida que las mujeres y también los estudiantes con menor Índice de Masa Corporal (IMC). Conclusión: Los universitarios son una población clave para realizar actividades de promoción y prevención de la salud por lo que resulta necesario crear mejores infraestucturas y recursos educativos para mejorar la CV y fomentar hábitos y estilos de vida saludable con especial atención en la alimentación y la realización de una adecuada actividad física.

Validation of an instrument to evaluate quality of life in the aging population: WHOQOL-AGE.

BACKGROUND: There is a need for short, specific instruments that assess quality of life (QOL) adequately in the older adult population. The aims of the present study were to obtain evidence on the validity of the inferences that could be drawn from an instrument to measure QOL in the aging population (people 50+ years old), and to test its psychometric properties. METHODS: The instrument, WHOQOL-AGE, comprised 13 positive items, assessed on a five-point rating scale, and was administered to nationally representative samples (n = 9987) from Finland, Poland, and Spain. Cronbach's alpha was employed to assess internal consistency reliability, whereas the validity of the questionnaire was assessed by means of factor analysis, graded response model, Pearson's correlation coefficient and unpaired t-test. Normative values were calculated across countries and for different age groups. RESULTS: The satisfactory goodness-of-fit indices confirmed that the factorial structure of WHOQOL-AGE comprises two first-order factors. Cronbach's alpha was 0.88 for factor 1, and 0.84 for factor 2. Evidence supporting a global score was found with a second-order factor model, according to the goodness-of-fit indices: CFI = 0.93, TLI = 0.91, RMSEA = 0.073. Convergent validity was estimated at r = 0.75 and adequate discriminant validity was also found. Significant differences were found between healthy individuals (74.19 ± 13.21) and individuals with at least one chronic condition (64.29 ± 16.29), supporting adequate known-groups validity. CONCLUSIONS: WHOQOL-AGE has shown good psychometric properties in Finland, Poland, and Spain. Therefore, considerable support is provided to using the WHOQOL-AGE to measure QOL in older adults in these countries, and to compare the QOL of older and younger adults.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p<0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p<0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.