63 resultados para classrooms demonstrations
Resumo:
El motiu d'aquest pràcticum és fer el seguiment i la valoració de la introducció de les TIC en dos IES en el marc del projecte Xarxipèlag de les Illes Balears. Es tracta de veure de quina manera els docents han integrat o no l'ús de les TIC a les seves aules, així com també la incidència de la formació rebuda.
Resumo:
L'ús de les noves tecnologies de la informació ha fet possible la creació de biblioteques virtuals universitàries que, no solament són part integrant del model pedagògic, sinó que poden introduir els seus continguts i serveis en llocs fins ara insospitats: a les aules virtuals formant parteix de les assignatures, en els espais virtuals de suport a la docència, en les àrees de recerca i, sens dubte, en l'apartat de Biblioteca que li és propi. Aquestes facilitats derivades de l'organització de Campus Virtuals, permeten al professional bibliotecari/documentalista personalitzar continguts i serveis, i crear biblioteques a mida de cada necessitat. També permeten desenvolupar tècniques "push" per notificar i disseminar els serveis més adequats a cada tipologia d'usuari.
Resumo:
La gestió dels recursos documentals a les aules de la UOC es fa de manera compartida entre el professorat i la Biblioteca de la Universitat. La responsabilitat dels continguts que trobem com a 'recursos de l'aula' i de l'actualització d'aquests recau en el professor/a responsable de l'assignatura que és qui decideix quins recursos electrònics han de tenir les aules de les seves assignatures i comunica a la Biblioteca aquests recursos i les possibles actualitzacions i/o modificacions que cal fer-hi. La gestió d'aquests recursos que es fa des de la biblioteca és un element clau perquè, a través d'aquest procés, la biblioteca esdevingui un element realment facilitador de l'aprenentatge i la docència, i situa la biblioteca com un element central en el model d'aprenentatge de la UOC. S'inclou al final de la presentació un seguit de recomanacions per a l'èxit dels recursos documentals a les aules virtuals.
Resumo:
The management of the documental resources in the classrooms of the UOC is shared between the teaching staff and the Library of the University. The responsibility of the contents that we find as "resources of the classroom" and updating these falls on the teacher responsible for the course which is the one who decides which electronic resources must have the classrooms of his/her courses and communicates these resources and the possible updates or modifications to the Library. The management of these resources done from the library is a key element because, through this process, the library becomes a really facilitating element of the learning and the teaching, and places the library like a central element in the learning model of the UOC. A series of recommendations for the success of the documental resources in the virtual classrooms are included at the end of the presentation.
Resumo:
En els últims anys s’ha viscut a Catalunya, com a la resta d’Espanya un procés d’arribada continuo i creixent de persones provinents d’altres països. Evidentmentaquest fenomen repercuteix directament als centres educatius. A Catalunya, tenimalumnes procedents de més de 150 estats. Ha estat una arribada molt ràpida i amb una distribució que afecta a totes les comarques catalanes. Aquest augment de població nouvinguda que viu a Catalunya planteja al sistema educatiu català uns reptes importants. Concretament ens trobem davant de tradicions educatives molt diverses per aquests nens i nenes i les seves famílies, la pluralitat de llengües en les escoles i sobretot el desconeixement del català ( llengua vehicular en l’educació) de la majoria d’alumnes nouvinguts; els diferents orígens culturals i també la diferència de coneixements apresos prèviament pels alumnes; les expectatives de l’alumne i la seva família sobre el concepte d’escola. Totes aquestes variants provoquen una multitud de circumstàncies que dins d’una escola, poden generar un xoc si l’Administració educativa no aporta els recursos humans, econòmics i normatius adequats. Per això davant d’aquesta realitat, el Departament d’Educació posa en funcionament el curs 2004-2005 les aules d’acollida, com una resposta a aquest nou repte educatiu. La creació d’una aula d'acollida implica una dotació de professorat, una dotació informàtica amb el programari adient, una dotació econòmica inicial per a l’adquisició de material didàctic, formació específica per al tutor o la tutora de l’aula d’acollida i per als professionals que intervenen en el procés d’acollida, a càrrec dels assessors/es LIC ( llengua, interculturalitat i cohesió social) que el Departament d’Educació té arreu de Catalunya. Actualment el nombre d’aules d’acollida ha quedat estabilitzat, ja que degut a la crisi que afecta al nostre país no emigren tantes famílies d’origen estranger
Resumo:
El present treball de recerca explora i descriu alguns dels aspectes més rellevants del que ha estat la trajectòria de l’Aula de Teatre de la UVic (ATUV) al llarg dels anys. Consta de dues parts diferenciades. En la primera, presento de forma breu alguns dels elements bàsics de caràcter històric que configuren la relació del teatre amb l’educació, fent una especial referència al teatre universitari a l’estat espanyol i a Catalunya. La segona part del treball es desdobla, a la vegada, en dues perspectives. En una, dono compte de l’evolució realitzada per l’Aula de Teatre de la Universitat de Vic, des del punt de vista de la seva organització, característiques i funcionament, i produccions. S’ha fet una memòria descriptiva dels 18 anys de trajectòria de l’ATUV. La segona perspectiva aporta la visió del conjunt de persones (estudiants i exestudiants) que han passat per l’ATUV i que fan, a partir d’un qüestionari tramès prèviament, una valoració dels objectius de dinamització cultural de la Universitat que es proposa l’aula, així com dels aspectes de formació humanística que comprenen el treball de valors, d’habilitats i d’actituds com a procés de creixement personal que han viscut en la seva experiència a l’ATUV..
Resumo:
El trabajo colaborativo en las aulas de formación universitarias configura gran parte de las propuestas metodológicas de e-learning. En la actualidad, las plataformas que Internet ofrece hacen pensar que hay escenarios nuevos que permiten otro tipo de experiencias a nivel de docencia. Es imprescindible tener en cuenta los espacios personales de aprendizaje, pero también podemos hacer el ejercicio de utilizarlos para generar sinergias entre los aspectos educativos formales, no formales e informales por los que pasa una persona. Este aspecto pasa por introducir un modelo híbrido de enseñanza donde el aula virtual o la presencial utilice las informaciones que existen fuera de ella. La utilización de microbloggings, medios de comunicación mediante Internet y medios de comunicación “tradicionales” o “en papel” pueden conseguir un enlace entre la virtualidad y la presencialidad.
Resumo:
RESUM Com a continuació del treball de final de carrera “Desenvolupament d’un laboratori virtual per a les pràctiques de Biologia Molecular” de Jordi Romero, s’ha realitzat una eina complementaria per a la visualització de molècules integrada en el propi laboratori virtual. Es tracta d’una eina per a la visualització gràfica de gens, ORF, marques i seqüències de restricció de molècules reals o fictícies. El fet de poder treballar amb molècules fictícies és la gran avantatge respecte a les solucions com GENBANK que només permet treballar amb molècules pròpies. Treballar amb molècules fictícies fa que sigui una solució ideal per a l’ensenyament, ja que dóna la possibilitat als professors de realitzar exercicis o demostracions amb molècules reals o dissenyades expressament per a l’exercici a demostrar. A més, permet mostrar de forma visual les diferents parts simultàniament o per separat, de manera que ofereix una primera aproximació interpretació dels resultats. Per altra banda, permet marcar gens, crear marques, localitzar seqüències de restricció i generar els ORF de la molècula que nosaltres creem o modificar una ja existent. Per l’implementació, s’ha continuat amb l’idea de separar la part de codi i la part de disseny en les aplicacions Flash. Per fer-ho, s’ha utilitzat la plataforma de codi lliure Ariware ARPv2.02 que proposa un marc de desenvolupament d’aplicacions Flash orientades a objectes amb el codi (classes ActionScript 2.0) separats del movieclip. Per al processament de dades s’ha fet servir Perl per ser altament utilitzat en Bioinformàtica i per velocitat de càlcul. Les dades generades es guarden en una Base de Dades en MYSQL (de lliure distribució), de la que s’extreuen les dades per generar fitxers XML, fent servir tant PHP com la plataforma AMFPHP com a enllaç entre Flash i la resta de parts.
Resumo:
La Gimnàstica Estètica de Grup (GEG) és un esport emergent del qual no existeix gairebé cap treball de camp i/o publicació. En relació al codi de puntuació d’aquesta modalitat, tant les capacitats de salt com la unitat de moviment del cos i la sincronització entre els membres del conjunt, tenen un pes molt important en la puntuació del valor tècnic i de l’execució. En aquest estudi s’ha realitzat la mesura, avaluació i comparació de les manifestacions de la força explosiva, elàstica i reactiva d’un grup de gimnàstica d’estètica d’alt nivell al principi i al final del període competitiu, mitjançant la bateria de tests de salts verticals de Bosco, concretament SJ, CMJ, CMJas i RJ (15” CMJas). També s’ha analitzat la sincronització i/o coordinació temporal intergrupal d’execució de les dificultats tècniques de salt de les coreografies competitives, al llarg del període competitiu d’un conjunt de gimnàstica estètica d’alt nivell, tenint en compte la sincronització en començar la dificultat i en acabar-la. Els resultats obtinguts demostren que la manifestació de força elàsticoexplosiva en CMJ ha disminuït un 0,46 % i la força explosiva SJ (sense reutilització d'energia elàstica ni aprofitament del reflex miotàtic) ha augmentat un 4,63 %. Durant el període competitiu del conjunt sènior de gimnàstica estètica del Club Muntanyenc Sant Cugat, la influència dels braços en la capacitat de salt ha augmentat un 1,32% i la potència anaeròbica alàctica un 4,76%. Tot i que en la majoria de tests, els resultats han estat positius, no es considera que la mostra hagi assolit una millora significativa, atès que no ha superat el 10% proposat en començar l’estudi, i els valors obtinguts són totalment inestables. S’ha vist que en un mateix test el % de pèrdues i de guanys ha estat molt variat, de manera que no es pot establir una relació de millora de la capacitat de salt en funció de l’entrenament. Pel que fa a la sincronització temporal intergrupal, ha millorat entre un 37,50% (sincronització temps inicial) i un 50,00% (sincronització temps final) en relació a les dificultats tècniques. Fet que és relaciona directament amb l’automatització de mecanismes d’execució al llarg de la temporada competitiva. Tot i així no s’ha igualat o superat la millora d’un 70% proposada per les hipòtesis inicials de l’estudi.
Resumo:
Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.
Resumo:
Aquesta recerca està basada en l’observació de les cançons per aprendre i ensenyar la llengua anglesa en l’etapa d’Educació Primària. S’analitza la cançó com un recurs eficaç per aprendre aquesta llengua, així com també s’observen els avantatges i desavantatges que es poden trobar en l’ús de les cançons a les aules de Primària. A partir d’una aplicació pràctica també s’estudia la validesa d’aquest recurs en el primer i darrer curs de la Primària. A més a més, es mesura la motivació que mostren els alumnes davant d’aquesta eina d’aprenentatge. Finalment, es presenten els resultats obtinguts en l’aplicació pràctica que s’ha portat a terme en una escola i les conclusions que s’extreuen a partir de la justificació teòrica i els resultats obtinguts a partir de les sessions pràctiques.
Resumo:
L’objectiu d'aquest treball és observar si hi ha elements del currículum ocult en tres aules de Manresa i si aquests afecten a la inclusió i/o exclusió dels alumnes. Per a fer-ho partim d’una base teòrica on hi ha exposades les principals característiques d'un ensenyament-aprenentatge inclusiu i les dimensions d’anàlisi del currículum ocult que pretenem observar. Tot seguit, fem constar la metodologia emprada per portar a terme la investigació i les graelles d’observació. Desprès d’aquestes hi ha un anàlisi i comparació de les escoles observades. En aquest anàlisi es pot observar com en totes les aules analitzades hi ha presents elements de currículum ocult que afavoreixen o dificulten la inclusió . dels infants. L’última part del treball són les conclusions on hi ha les principals idees sorgides després de l’elaboració del treball. A més, hi ha una petita reflexió sobre allò que s’hauria de millorar per crear aules realment inclusives on tots els nens i nenes tinguessin les mateixes oportunitats per adquirir un aprenentatge significatiu.
Resumo:
Avui en dia les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’han convertit en eines d’ús quotidià i alhora invisibles en diversos àmbits de la societat i les escoles no n’estan al marge. No cal ensenyar a fer servir eines tecnològiques, sinó que cal entendre-les com un suport. Recerques recents han demostrat que un bon ús d’aquestes potencien un bon ensenyament i aprenentatge. Al mateix temps, es potencien mètodes globalitzats a les aules que permeten construir coneixements significatius a partir de situacions i problemes. Per això, l’objectiu principal d’aquest estudi consisteix en investigar quins canvis s’observen en la motivació de l’alumnat i quins canvis succeeixen a l’aula en general quan s’usen les TIC com a suport en un mètode globalitzat anomenat la recerca del medi. Per tal de resoldre aquest problema d’investigació es recullen diverses dades d’una intervenció didàctica basada en aquest mètode que es porta a terme en dos cursos de cinquè de Primària. Tal com s’observarà, l’ús de les noves tecnologies en un mètode que permet apropar els infants a la realitat n’augmenta la motivació i promou canvis a l’aula que ajuden i faciliten la tasca del docent i alhora afavoreix un aprenentatge significatiu.
Resumo:
El treball cooperatiu és una metodologia important per aconseguir un model d’escola inclusiva. L’objectiu d’aquesta investigació qualitativa és conèixer quina percepció tenen els mestres i les mestres de la ZER del Llierca sobre el treball cooperatiu. L’instrument que s’ha utilitzat per recollir aquesta informació han estat els qüestionaris. A través del correu electrònic, s’han passat els qüestionaris a tot el professorat de la ZER, el qual de manera voluntària i anònima els han contestat. Després s’ha fet una anàlisi d’aquests i se n’ha extret com a conclusió principal que el professorat coneix, ha sentit parlar i són conscients que el treball cooperatiu és una metodologia interessant a treballar a l’aula i al centre, però fins al moment no s’ha adoptat com a eina constant al dia a dia a l’escola.
Les lletres de confegir: l’atenció a la diversitat en el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura
Resumo:
L’aprenentatge de la lectoescriptura és complex. Aprendre a llegir i escriure implica dominar moltes habilitats. A l’escola habitualment es treballa de forma mecànica i poc significativa. L’objectiu d’aquest projecte és conèixer si les lletres de confegir de Maria Montessori encara tenen vigència en l’actualitat. En aquest sentit, s’ha valorat el racó on hi ha aquest material, ja existent a l’escola, per posteriorment fer una proposta de millora i desenvolupar-la dins el marc d’una aula de P5. A través d’algunes situacions reals d’aula volem il·lustrar les possibilitats de la nostra proposta. L’experiència realitzada amb infants de l’últim curs d’Educació Infantil indica que treballar el procés de lectoescriptura amb aquest material és una bona eina per atendre a la diversitat existent a les aules actuals.