Establishment of an In Vitro Photoallergy Test Using NCTC2544 Cells and IL-18 Production

Differentiation between photoallergenic and phototoxic reactions induced by low molecular weight compounds represents a current problem. The use of eratinocytes as a potential tool for the detection of photoallergens as opposed to photoirritants is considered an interesting strategy for developing in vitro methods. We have previously demonstrated the possibility to use the human keratinocyte cell line NCTC2455 and the production of interleukin-18 (IL-18) to screen low molecular weight sensitizers. The purpose of this work was to explore the possibility to use the NCTC2544 assay to identify photoallergens and discriminate from phototoxic chemicals. First, we identified suitable condition of UV-irradiation (3.5 J/cm2) by investigating the effect of UVAirradiation on intracellular IL-18 on untreated or chloropromazine (a representative phototoxic compound)- treated NCTC2544 cells. Then, the effect of UVA-irradiation over NCTC2544 cells treated with increasing concentrations of 15 compounds including photoallergens (benzophenone, 4-ter-butyl-4-methoxydibenzoylmethane, 2-ethylexyl-p-methoxycinnamate, ketoprofen, 6-methylcumarin); photoirritant and photoallergen (4-aminobenzoic acid, chlorpromazine, promethazine); photoirritants (acridine, ibuprofen, 8-methoxypsoralen, retinoic acid); and negative compounds (lactic acid, SDS and p-phenilendiamine) was investigated. Twenty-four hours after exposure, cytotoxicity was evaluated by the MTT assay or LDH leakage, while ELISA was used to measure the production of IL-18. At the maximal concentration assayed with non-cytotoxic effects (CV80 under irradiated condition), all tested photoallergens induced a significant and a dose-dependent increase of intracellular IL-18 following UVA irratiation, whereas photoirritants failed. We suggest that this system may be useful for the in vitro evaluation of the photoallergic potential of chemicals.

Arte mueble en el AuriÑaciense Cantabrico. Nuevas aportaciones a la contextualizacion del frontal grabado de la cueva de Hornos de la PeÑa (San Felices de Buelna, Cantabria).

El hueso frontal de équido grabado con una representación de este mismo animal procedente de la Cueva de Hornos de la Peña (Cantabria), se recuperó a principios del pasado siglo XX en las excavaciones de H. Breuil, H. Obermaier y H. Alcalde del Río. A pesar de la atribución auriñaciense de sus excavadores, las diferentes publicaciones posteriores en que la pieza ha sido objeto de análisis, han mantenido siempre la duda de su pertenencia a este tecnocomplejo. A ello ha contribuido el hecho de que la estratigrafía de Hornos de la Peña no ha podido ser hasta el presente estudiada en profundidad, como también, muy probablemente, el carácter naturalista de su representación que parece alejarlo de los presupuestos artísticos del Paleolítico Superior inicial cantábrico. En este trabajo presentamos una serie de datos sobre la estratigrafía del yacimiento, obtenidos de diversos documentos inéditos conservados en el archivo del Museo Arqueológico Nacional de Madrid que, a nuestro juicio, corroboran la pertenencia de esta pieza de arte mueble al Auriñaciense.

Establishment of an in vitro photoassay using THP-1 cells and IL-8 to discriminate photoirritants from photoallergens

At present, there are no in vivo or in vitro methods developed which has been adopted by regulatory authorities to assess photosensitization induced by chemicals. Recently, we have proposed the use of THP-1 cells and IL-8 release to identify the potential of chemicals to induce skin sensitization. Based on the assumption that sensitization and photosensitization share common mechanisms, the aim of this work was to explore the THP-1 model as an in vitro model to identify photoallergenic chemicals. THP-1 cells were exposed to 7 photoallergens and 3 photoirritants and irradiated with UVA light or kept in dark. Non phototoxic allergens or irritants were also included as negative compounds. Following 24 h of incubation, cytotoxicity and IL-8 release were measured. At subtoxic concentrations, photoallergens produced a dose-related increase in IL-8 release after irradiation. Some photoirritants also produced a slight increase in IL-8 release. However, when the overall stimulation indexes of IL-8 were calculated for each chemical, 6 out of 7 photoallergens tested reached a stimulation index above 2, while the entire set of negative compounds had stimulation indexes below 2. Our data suggest that this assay may become a useful cell-based in vitro test for evaluating the photosensitizing potential of chemicals.

El volcanismo neógeno-cuaternario de Catalunya: caracteres estructurales, petrológicos y geodinámicos

El volcanismo neógenocuaternario de Catalunya está asociado al sistema de fracturas escalonadas, de orientación preferente SW-NE y NW-SE, que condiciona también las depresiones tectónicas o fosas neógenas. Las dataciones radiométricas ponen de manifiesto una actividad volcánica entre 10 y 0.1 m.a., localizándose las erupciones más antiguas en la fosa del Empordà, mientras que el volcanismo cuaternario se concentra en las proximidades de Olot (La Garrotxa). El magmatismo es de carácter alcalino, con términos exclusivamente básicos (basanitas), salvo un afloramiento traquítico. Son frecuentes los xenolitos de rocas sedimentarias y plutónicas básicas y ácidas, presentando estos últimos el mayor grado de transformación. Los caracteres estructurales, geoquímicos y mineralógicos, junto a las relaciones isotópicas Sr8YlSr86 apoyan un origen profundo, subcrustal, del magma, y definen un volcanismo intraplaca como el que corresponde a un modelo de rift embrionario sin atenuación litosférica y con escasas manifestacion

Addició al sol

És l'estiu, i probablement moltes persones passin uns dies a la platja realitzant activitats diverses, entre les quals prendre el sol. A la dècada de 1940 es va iniciar la moda de tenir la pell bronzejada, un senyal que inicialment era indicatiu de l'estatus econòmic d'aquella persona que es podia permetre passar uns dies de vacances. Abans, però, era just al contrari, i encara és així en alguns països: la pell blanca es considerava més elegant perquè volia dir que la persona no havia d'estar exposada al sol per guanyar-se la vida. Ara ja no és cap indicatiu d'estatus, però la moda es manté, motiu pel qual a finals de la dècada de 1970 es van desenvolupar els aparells de rajos UVA. La llum solar presenta beneficis indubtables sobre la salut, però també perjudicis evidents, atès que l'exposició al sol incrementa la probabilitat de tenir càncer de pell. Fins fa poc es pensava que bronzejar-se era únicament una moda, però s'ha vist que, a més, els rajos ultraviolats causen addicció. Diversos estudis mostren que fins al 70% dels usuaris habituals dels aparells d'UVA podrien ser-ne addictes. Un treball que s'acaba de publicar a la revista Cell explica l'origen d'aquesta addicció.

El sol té efectes negatius retardats sobre la pell

PRENDRE EL SOL POT SER UNA ACTIVITAT molt plaent. Tanmateix, la radiació ultraviolada pot esdevenir carcinògena, atesa la seva capacitat d'induir mutacions en l'ADN, motiu pel qual sempre s'ha de prendre amb moderació i utilitzar una crema protectora adequada. Els rajos solars més mutagènics són els ultraviolats de tipus B (UVB), atès que són més energètics. Provoquen mutacions de forma gairebé instantània, de manera que quan deixem de prendre el sol tenim la sensació d'estar protegits. Però un treball publicat a Science demostra que els UVA, que tradicionalment s'han percebut com a menys nocius i per això són els que emeten les làmpades solars per bronzejar-se, també són mutagènics, tot i que actuen de manera diferent dels UVB. La seva capacitat per induir mutacions no és instantània, sinó que perdura fins a tres hores després que hàgim deixat de prendre el sol.