235 resultados para València (regne). Corts
Resumo:
La denominada cultura argrica ha sido desde siempre uno de los focos ms atractivos de la Prehistoria peninsular. El libro que tenemos entre las manos aporta un grano de arena ms al conocimiento de esta cultura, pero atendiendo a uno de los grupos geogrficamente ms perifricos, lo que complementa los trabajos que desde mucho tiempo atrs se vienen realizando en diversos puntos del SE peninsular, rea nuclear de este fenmeno.
Resumo:
Aquest informe t per objecte analitzar com s'interpreta i aplica la normativa comptable europea (el Sistema Europeu de Comptes SEC-95) en el sector sanitari pblic, des d'una perspectiva de Dret comparat. Concretament, l'estudi es centra en l'aplicaci del SEC-95 als centres sanitaris del Regne Unit, Frana i Alemanya, amb la finalitat de poder extreure conclusions que resultin d'utilitat en l'mbit de les Empreses Pbliques i Consorcis (EPIC) del Sistema Sanitari Catal.
Resumo:
[cat] Aquest article vol refutar la hiptesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen tamb mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posici a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals sn la conseqncia del multipartidisme, en el qual cap partit t opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valenci, per, confirma noms parcialment la hiptesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perqu les eleccions dels parlaments autonmics eren considerades secundries, no noms pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, s que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutria mant, de moment, l"status quo per no alterar la formaci de majories parlamentries. Encara queda pendent, per, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depn quin mnim de vots per entrar a les Corts s"establir.
Resumo:
Amb aquest projecte es pretn documentar tres dcades d'influncia jamaicana en la cultura britnica, a partir de larribada del vaixell Empire Windrush al 1948, de la independncia de Jamaica al 1962 i fins a finals dels anys setanta, coincidint amb larribada del rastafarisme. Es tracta de posar de manifest la contribuci cultural i social dels jamaicans que, en gran part, ha ajudat al desenvolupament del Regne Unit.Els sound systems, els segells discogrfics i les seves subsidiries, les gires i concerts dartistes jamaicans... sn una clara mostra de les aportacions de la comunitat jamaicana al pas i que molts cops es posen de manifest amb celebracions tan populars com el fams Carnaval de Notting Hill. I s que la msica i la cultura jamaicana s quelcom ms del que molts es pensen, no noms s Bob Marley i el consum de marihuana.
Resumo:
Estratgies dordenaci: Lordenaci proposada vol recollir la hibridesa i complexitat despais tpica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermdia a cavall entre els dels teixits i els del eixamples i per la riquesa en les seves articulacions (mitjanant passatges, a travs dedificis,) ; per la permeabilitat cap a linterior de lilla: la connexi dels buits interiors amb els carrers i espais pblics annexes o per la variabilitat del gra edificat.s per aix que ledificaci no sentn com una srie de blocs allats sin que est concebuda com una gran pea articulada, amb una alada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumtrica en altura en els diferents volums interiors de igual mdul i de gra menor, homleg al del seu context urb ms prxim.s essencial al projecte la definici de lespai buit interior de lilla en relaci als habitatges, i la seva relaci a una escala major- amb els espais lliures de lentorn. Lordenaci proposada configura dos paisatges diferents: un pati ms urb, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que shi aboquen els habitatges per a joves i un altre ms tranquil i ms tou, un jard per als ms grans, accessible des del carrer i des de lespai pblic contiguEl volum ms llarg afegeix una nova inflexi a les que ja t el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funci de vestbul i recuperant aix, a partir duna traa parcellaria histrica, la direcci de lEixample.Els diferents volums es relacionen/articulen mitjanant corredors i espais collectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relaci, de dimensi variable, en diferents situacions relatives respecte al ple, al sl- i amb distints carcters, que van del privat al pblic...passant pel collectiu.Les galeries i els corredors d'accs als habitatges, protagonistes d'aquests espais hbrids (privats-semiprivats-collectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen grcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitaci en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l's permet diferents apropiacions de l'espai collectiu.La superposici en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la faana, s una epidermis complexa amb aparena de bastida.Ledificaci t la voluntat de tancar-se a carrer amb una faana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i dobrir-se a linterior de lilla, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...
Resumo:
En aquest treball es presenta una edici crtica del colloqui sobre la proclamaci del rei Ferran VI. Tamb s'explica la relaci dels colloquis i el teatre breu, temes, llocs de representaci, destinatari final i la funci dels seus creadors i recitadors anomenats colloquiers. A ms, s'explica el context sociopoltic en qu es varen concebre i unes pinzellades sobre el seu autor i la seua producci literria en catal.
Resumo:
Lestancament que han patit histricament les comarques dels Pallars (Juss i Sobir) tant a nivell hum com econmic, ha ajudat, fins fa pocs anys, a conservar fossilitzades estructures socials, religioses i humanes de diferents perodes, alhora que a nivell cientfic, aquest estancament t com a conseqncia la marginaci quant al gruix de les investigacions que es fan a la resta del pas. Es proposa en aquest treball de sntesi una anlisi i contrastaci de les dades que ens ofereix la historiografia quant al poblament i la seva evoluci des de la Prehistria fins al perode tardorom al Paratge de Montcorts i Pla de Corts (Baix Pallars, Pallars Sobir), amb laportaci de les darreres investigacions, encara sense publicar, que ens proporcionen, alhora que noves dades quantitatives, informaci qualitativa sobre el funcionament daquests grups humans, s a dir, una nova perspectiva biofsica sobre la coevoluci dels nous sistemes socioeconmics amb els ecosistemes naturals en aquest territori.
Resumo:
Es ressalta la importncia del sndic municipal enviat a les Corts, com a representant del bra reial, una figura poc estudiada fins el moment, malgrat que ens aporta molta informaci. A partir de lestudi deis memorials que la ciutaten aquest cas Lleida facilita a aquests missatgers, a larticle s'estudien les relacions d'aquest nucli urb i les Corts catalanes, fent especial insistncia en els assumptes i les relacions que es esencadenen dins del bra reial, com tamb les negociacions que es mantenen amb la Corona.
Resumo:
Saint Vicent Ferrers personality (1350-1419) has been tackled by researchers in different points of view, and this has meant a proliferation of very diverse studies. There isnt much, however, the works which has done analysis relating to popular piety and devotion. In this sense, the different hagiographic sources puts us faced with a saint with a very widespread cult in some areas, for instance, the Crown of Aragon and Castille, but also in other european places. As for the last, we detect an import focus of devotion in Brittany, where the saint arrived to preach after being called by Jean V. He died at Vannes (1419), the political capital of the duchy of Brittany, and he was buried in Saint Pierres cathedral. Previously to his canonization, his fame as a miracle worker during his life was the reason for his tomb became a real locus sanctus, a place where pilgrims arrived to venerate his relics. These relics had healing and prophylactic properties. Apart from these ones, we have many references of contact relics with properties of this kind.
Resumo:
En aquest treball sofereix una descripci de lexemplar de lAureum opus regalium privilegiorum civitatis et Regni Valentiae cum historia cristianissimi Regis Iacobi ipsius primi conquistatoris conservat a la Casa del Libro (San Juan, Puerto Rico), una de les darreres aventures editorials de limpressor Diego de Gumiel (30 doctubre de 1515).
Resumo:
El propsito de este artculo es, a partir del anlisis de la difusin impresa de la literatura caballeresca en lengua espaola, iniciar una reflexin sobre las dimensiones literarias y la difusin de la cultura de los sbditos de la Corona de Castilla que fueron desembarcando en tierras americanas durante los primeros viajes transatlnticos, aproximadamente entre 1492 y 1516.
Resumo:
The northwestern margin of the Valencia trough is an area of low strain characterized by slow normal faults and low to moderate seismicity. Since the mid 1990s this area has been the subject of a number of studies on active tectonic which have proposed different approaches to the location of active faults and to the calculation of the parameters that describe their seismic cycle. Fifty-six active faults have been found and a classification has been made in accordance with their characteristics: a) faults with clear evidence of large paleo-, historic or instrumental earthquakes (2/56); b) faults with evidence of accumulated activity during the Plio-Quaternary and with associated instrumental seismicity (7/56); c) faults with evidence of accumulated activity during the Plio-Quaternary and without associated instrumental seismicity (17/56); d) faults with associated instrumental seismicity and without evidence of accumulated activity during the Plio-Quaternary (30/56), and e) faults without evidence of activity or inactive faults. The parameters that describe the seismic cycle of these faults have been evaluated by different methods that use the geological data obtained for each fault except when paleoseismological studies were available. This classification can be applied to other areas with low slip faults because of the simplicity of the approaches adopted. This study reviews the different approaches proposed and describes the active faults located, highlighting the need a) to better understand active faults in slow strain zones through paleoseismological studies, and b) to include them in seismic hazard studies.
Resumo:
Aquest document cont la transcripci fontica, la fonoortogrfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de València que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD s un component del Corpus de Catal Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contempornia que ha estat confegit pel grup de recerca Grup dEstudi de la Variaci (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variaci dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB sn accessibles directament al Dipsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a travs del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).
Resumo:
Aquest document cont la transcripci fontica, la fonoortogrfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de València que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD s un component del Corpus de Catal Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contempornia que ha estat confegit pel grup de recerca Grup dEstudi de la Variaci (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variaci dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB sn accessibles directament al Dipsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a travs del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).
