Strategic alliances. How to make them succeed

Mitjançant aquest treball hem analitzat com en aquest temps en què la internacionalització és un fet necessari i les empreses volen globalitzar, aquestes decideixen unir-se per tal d'aconseguir. Aquí analitzem els diferents tipus d'unió possible centrant-nos més específicament en les aliances estratègiques però veient també les adquisicions. Primer analitzem quan és més convenient aliar-se amb una empresa o adquirir-la. Això ho portarem a terme mitjançant el desenvolupament d'una sèrie d'elements a tenir en compte. Un cop vist això, analitzem els principals motius pels quals les empreses decideixen aliar-se, entre els quals destaquen l'obtenció de coneixement i recursos. A més analitzem les diferents variants d'aliança estratègica com són les llicències, franquícies, contractes de recerca i desenvolupament, Joint Ventures, etc. i quan és més convenient desenvolupar una o una altra. En aquest treball, ja que com veurem les aliances tendeixen a fracassar ja que les empreses no les implementen correctament o no dediquen el temps suficient a analitzar l'entorn i les condicions per veure quina estratègia li convé més a l'empresa, analitzarem els elements necessaris per fer-les funcionar i els factors claus d'èxit d'aquestes aliances com ara l'experiència, la reputació, la confiança, els objectius clars, el Know-how, la cultura ... A més en aquest treball analitzem el cas de l'aliança estratègica sorgida entre Disney i Pixar el 1991. Aquest anàlisi el duem a terme tenint en compte els factors que Dyer et. al. esmentà en el seu estudi. Aquest anàlisi el realitzem amb l'objectiu de conèixer si l'aliança realitzada per ambdues empreses va ser una estratègia encertada o si per contra deurien haver dut a terme una altra estratègia, la qual els hauria aportat més beneficis.

Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX)

L’evolució d’una família burgesa benestant al llarg d’un període s’acostuma a estudiar a través dels canvis en el patrimoni, de les estratègies matrimonials o del nivell cultural, és a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la família que tenien repercussió en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o l’import dels dots i llegítimes pactades generació rere generació, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven l’esdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis s’acostumen a centrar en els caps de família perquè en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. També decidien sobre l’educació i el futur dels fills i filles, podien ostentar càrrecs públics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procés d’evolució dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de l’hereu constituïa un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratègics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econòmic de la família de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, però també el lloc de procedència i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A més, s’havia de valorar la font d’ingressos de la futura família i preveure com podia incidir la nova aliança en el desenvolupament del negoci propi. Així doncs, s’havien de d’avaluar un seguit de factors abans de prendre la decisió final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaços i la rellevància que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un període del qual es conserva, a més de documentació notarial, correspondència de la casa. La diferència entre el nombre d’homes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer restà solter.

Maca - a configurable tool to integrate Polish morphological data

There are a number of morphological analysers for Polish. Most of these, however, are non-free resources. What is more, different analysers employ different tagsets and tokenisation strategies. This situation calls for a simpleand universal framework to join different sources of morphological information, including the existing resources as well as user-provided dictionaries. We present such a configurable framework that allows to write simple configuration files that define tokenisation strategies and the behaviour of morphologicalanalysers, including simple tagset conversion.

Pere Puig i Adam: ahir, avui i sempre

El tema central d'aquesta Lliçó serà doncs la figura emblemàtica del gran professor i matemàtic català Pere Puig i Adam (1900-1960). Si bé el centenari del seu naixement ja justifica per si mateix l'oportunitat de l'homenatge, hi ha un valor afegit al fet de parlar d'en Pere Puig i Adam : tots nosaltres com a catalans i com a gent de Matemàtiques podem unir a l'orgull de rememorar una figura senyera del nostre passat científic, el goig de conservar avui el seu patrimoni i el deure de projectar el seu exemple vers el nostre futur. Així doncs parlarem de qui va ser i qué va fer en Pere Puig i Adam, per després analitzar, amb ulls d'avui, la vigència i possible projecció del seu llegat.

Hexadom : El dòmino hexagonal

L'Hexadom és un joc de taula, de creació pròpia, inspirat en el dòmino tradicional, amb el que hi comparteix l'objectiu: jugar totes les fitxes (o hexàgons en el cas de l'Hexadom). Però hi ha una diferència substancial: la seva complexitat; ja que a diferència del joc original -on s'uneixen els extrems de dues fitxes que tinguin el mateix número- a l'Hexadom s'han d'unir hexàgons entre si, com a mínim per dos dels seus costats, mantenint la coherència entre els colors.