Mobility Among Social Education Students at the University of Girona: Taking Stock of a Decade of Fieldwork Practice Abroad

The following article is divided into five sections, each one with a specific objective. The first section briefly presents the student mobility experiences obtained basically through the fieldwork practice course in social education studies at the University of Girona. The second section delves more deeply to explore the value of the exchange and the student mobility experience over one semester of intensive fieldwork practice. The third section presents data about the students who have participated in this experience inall ten of the graduating classes. The fourth part offers an assessment of the experience and reports which aspects are considered essential to a good student mobility experience. Finally, various actions to be taken to improve these educational experiences within the social education studies at the University of Girona are specified

És urgent reformar l'ensenyament universitari

Quan analitzo els continguts dels graus francesos o alemanys, diferents entre ells, m'adono de la gran diferència entre els seus i el nostre. Algú podrà dir que adaptar el model al que tenen els nostres companys de la Unió Europea seria degradar la universitat. No és cert, seria adaptar la universitat al que avui demana la societat. La universitat no és una escola de formació professional, però ha de preparar milers de ciutadans per incorporar-se com a professionals a la societat. Ho ha de fer formant també investigadors

Las Competencias profesionales de los educadores sociales como punto de partida para el diseño curricular de la formación universitaria. Un estudio mediante el método Delphi

En estos últimos años, la universidad española ha estado inmersa en un proceso de transformación de las titulaciones universitarias como consecuencia de la adaptación al espacio europeo de educación superior. Esta transformación se concreta en un cambio de estructura de los ciclos universitarios a la vez que supone una modificación del modelo pedagógico: de un modelo centrado en la enseñanza se pasa a un modelo centrado en el aprendizaje del estudiante. Los planes de estudio de las titulaciones deben estructurarse partiendo de las competencias profesionales que se atribuyen a una determinada profesión. Por ello, la identificación correcta de dichas competencias se convierte en un elemento esencial para el diseño de los títulos. En este artículo presentamos el proceso seguido en la Universidad de Girona (España) para identificar las competencias profesionales de los educadores sociales. Una parte de dicho proceso fue la realización de un estudio en el que, mediante el método Delphi, un panel de expertos valoró y llegó a un consenso sobre cuáles son las competencias profesionales que los educadores sociales en ejercicio desarrollan. El listado ordenado de las competencias de los educadores sociales sirvió como punto de partida para la elaboración del plan de estudios de Educación social de dicha universidad. El propósito del artículo es explicar el proceso seguido y exponer las ventajas de esta información como referente para el diseño de las nuevas titulaciones universitarias

Formar profesionales autónomos. Una propuesta de formación de educadores sociales desde el enfoque reflexivo

La posibilidad de transformar los retos que el proceso de adaptación al Espacio Europeo de Educación Superior plantea a la universidad, en oportunidades de mejora en la formación de los graduados en educación social centra este artículo, que tiene por objetivo presentar una propuesta formativa concreta dirigida a reducir la discrepancia entre el escenario formativo universitario, tradicionalmente académico, y las necesidades de la práctica profesional en un ámbito envuelto en una complejidad creciente. En primer lugar, situamos la acutal formación de grado de educación social y los retos que plantea para después defender la necesidad de introducir un modelo alternativo al modelo técnico en la formación de los educadores sociales que permita abordar la dimensión actitudinal en los estudios de grado de educación social de la Universidad de Girona, basado en el modelo del aprendizaje reflexivo. Finalmente aportamos unas breves reflexiones en torno a la propuesta y a sus implicaciones para el profesorado y para los estudiantes

Not all university degrees yield the same return: private and social returns to higher education for males in Spain

In this paper we use micro data from the Spanish Family Expenditure Survey for 1990 to estimate, for the first time, the private and social rates of return of different university degrees in Spain. We compute internal rates of return and include investment on higher education financed by the public purse to estimate social rates of return. Our main finding is that, as presumed, there is large heterogeneity in rates of return amongst different university

Aplicació de les TIC al treball de l'estudiant, la seva tutorització, avaluació i a la mesura del seu esforç en un marc ECTS d'ensenyament a l'assignatura Disseny Microelectrònic I de l'ensenyament d'Enginyeria en Electrònica

El projecte està associat a l'assignatura de Disseny Microelectrònic I, Troncal de 2on cicle d'Enginyeria en Electrònica a la Universitat de Barcelona. A l'actualitat aquesta assignatura incorpora tant d'estudiants de Física com d'Enginyeries Tècniques d'altres universitats. El seu enfoc és de caire formador pràctic. Temporalment l'assignatura correspon al primer quadrimestre en una carrera que a l'actualitat és només de segon cicle. Per tant correspon a un moment en el qual l'estudiant té el primer contacte amb aquest ensenyament. La introducció de nous conceptes i continguts és constant. Durant els dos anys de durada del projecte, aquest ha permès l’elaboració de material didàctic digital que ha estat incorporat satisfactòriament (ben avaluat per l’alumnat) al material didàctic i les activitats del curs. Un dels objectius principals a aconseguir amb el projecte, combatre el fracàs escolar associat a l’alt índex d’absentisme, s’assoleix amb aquest material. D’altra banda, els alumnes que opten per un seguiment continuat, seguint la metodologia activa del curs, veuen en aquest material el recolzament necessari per afrontar les activitats que se’ls plantegen. En ambdós casos i juntament amb la resta d'activitats presencials del curs, s'aconsegueix incentivar l'autoaprenentatge i motivar l’alumne de forma continuada. El material digital comprèn apunts de l'assignatura i problemes resolts de referència. Durant l’execució del projecte s’ha mesurat contínuament l’esforç de l’estudiant. Aquest era el segon principal objectiu del projecte, sense el qual una adaptació a la metodologia ECTS i a l’EEES és impossible. S'ha mesurat l'esforç que provoquen les diferents activitats, especialment aquelles activitats cooperatives que motiven més l'alumnat però que també el carreguen més. Com a eina per a l'estudiant s'ha desenvolupat un aplicatiu que permet que ell mateix conegui el seu esforç enfront de la resta d'alumnes com a mesura de la seva qualitat d'estudi.

Activismo digital y social como innovación metodológica universitària

En la actualidad son numerosos los medios de interacción personal individual o entre organizaciones. La oferta de plataformas es prácticamente incontable y la oferta de contenidos es prácticamente infinita. La experiencia que presentamos pretende que los estudiantes universitarios tengan una experiencia de comunicación mediante las nuevas tecnologías con la finalidad de poder generar un trabajo colaborativo que posibilite, en parte, el cambio social.

La evaluación entre iguales en la educación social: entre lo profesional y lo académico

El siguiente artículo describe la experiencia de la metodología de aprendizaje basada en la evaluación entre iguales aplicada a la profesionalización de los educadores/as sociales.Tanto a nivel escolar como universitario, hay numerosas experiencias publicadas en relación con la metodología de evaluación entre iguales. Además, existen numerosos apartados de los “Documentos profesionalizadores” donde se justifica el hecho de que se entrenen algunas habilidades que deberían darse en la práctica profesional (como porejemplo en la definición, en el código ético y en el catálogo de funciones y competencias del educador/a social). En estas páginas pretendemos dar a conocer la experiencia de entrenamiento de futuros educadores/as en aspectos que tienen una relación directa con la evaluación entre educadores/as sociales.

Projecte Gutenberg : l'aplicació del mètode de treball per projectes per a l'edició d'un llibre

L’objectiu prioritari d’aquesta intervenció, presentada en el marc dels MQD (Mòduls de qualitat docent) del curs 2010-2011, titulada Projecte Gutenberg, ha estat la pràctica de realitzar uns treballs cooperatius amb un grup classe per tal d’assolir la competència bàsica de saber treballar en equip i de ser conscient de la responsabilitat que aquest treball requereix per part de cada alumne. La finalitat, però, d’aquest projecte ha estat també la publicació d’un opuscle (llibret amb ISBN) amb un total de deu articles a partir de cinc temàtiques diferents triades pels mateixos alumnes. Cada un d’aquests temes s’ha tractat des de dues perspectives diferents: una més global, des d’una visió social, i l’altra més concreta, des d’una visió educativa. Aquest projecte proposava tanmateix una activitat transversal programada duta a terme en el marc de la Trobada Internacional per la Pau celebrada a Barcelona i organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, dels dies 3 al 5 d’octubre del 2010. El grup classe que ha participat d’aquest esdeveniment ha estat el de segon curs de Magisteri del Grau de Primària (EP, tarda). El projecte s’ha realitzat des del mòdul d’Humanitats Cristianisme i Cultura i des dels seminaris corresponents al mòdul 2, amb la col·laboració dels seus tutors/es durant el primer semestre del curs 2010-2011.

Aplicació i avaluació d'activitats de grup per desenvolupar competències d'ensenyament-aprenentatge en un escenari de grup mitjà

El present treball, implementat durant els dos primers cursos de Grau de Psicologia en dos semestres consecutius, es focalitza en l’aplicació de diferents tècniques participatives, al voltant de la competència de treball en equip que figura en el pla docent dels mòduls d’ambdós cursos, i en la ubicació de l’espai docent, que anomenarem grup mitjà (petit grup en els plans d’estudis). Concretament, l’activitat del primer curs s’ha desenvolupat dins la matèria Psicologia Social i la de segon curs dins la matèria Psicologia dels Grups. El treball s’ha centrat tant en aspectes metodològics com en aspectes d’autoavaluació i heteroavaluació de les persones participants en els equips de treball formats en el grup mitjà. S’han analitzat competències relacionals procedents del model de Chaves (2007). La comprensió de l’activitat per part dels alumnes i la reflexió com a forma d’aprenentatge i millora del rendiment han estat cabdals en el procés. La coincidència en les valoracions de l’autoavaluació i de l’heteroavaluació, tant en el primer curs com en el segon curs, ens permet donar crèdit a l’evolució favorable experimentada en una gran part de les dimensions competencials estudiades al llarg dels dos semestres. Aquests resultats podran ser confirmats empíricament amb la recerca, encara en curs, que compara aquest grup focal (els mateixos subjectes de primer i segon curs de grau de Psicologia) amb un grup control de tercer curs de la llicenciatura de Psicologia.

Treball de recerca aplicada a la intervenció social entorn els joves d'Andorra i el seu temps lliure

Aquest document, es fonamenta d'acord amb diferents teories i pensaments sobre la importància del temps lliure en els adolescents i joves, com també a partir de les experiències de Catalunya, entorn aquest tema. Concretament és una observació del temps lliure dels adolescents i joves, des d’una aproximació a la seva realitat i també analitzant els diferents agents que intervenen en aquest àmbit concret, com del context global d’Andorra. La intenció és identificar i reflexionar entorn les principals característiques de l’oci i el lleure del col·lectiu com també de la participació juvenil per poder prioritzar actuacions socioeducatives encaminades a l’educació en el lleure. És per aquest motiu, que paral·lelament amb aquesta investigació aplicada a la intervenció socioeducativa, també s’ha realitzat un diagnòstic d’Andorra i unes propostes de millora relacionats amb els resultats obtinguts.

El Aprendizaje de las habilidades sociales en la universidad. Análisis de una experiencia formativa en los grados de educación Social y trabajo Social

Se presenta una metodología formativa desarrollada en la asignatura de habilidades sociales de los grados otorgados por la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés de la Universidad Ramón Llull (Barcelona-España). A partir del análisis inicial de las competencias sociales de los estudiantes, se establece un plan de trabajo con la finalidad de que mejoren las habilidades sociales necesarias en el contexto profesional. La metodología se plantea como práctica supervisada que requiere la incorporación del estudiante en la organización, desarrollo y evaluación de la asignatura. Para facilitar esa incorporación se ha introducido un recurso narrativo que da sentido a todas las actividades. Se ha utilizado como indicadores de la validez social de esta metodología los datos recogidos a través encuestas de satisfacción de los estudiantes. Los resultados positivos de la experiencia justifican su difusión y su uso en otras universidades.

Una universidad donde confluyen la educación, la investigación y la ciudadanía

El projecte de recerca s'ha basat en el projecte Miquel Martí i Pol, que ha consistit en la creació i manteniment d'un jardí dedicat a la memòria del poeta, amb persones en situació d'exclusió social (per motius de malaltia mental, immigració, pobresa) i estudiants de teràpia ocupacional de la Universitat de Vic, des d'una sinergia única entre la Universitat de Vic i institucions públiques, socials i empresarials. La recerca ve a cobrir la falta de coneixement sobre l'impacte terapèutic de la jardineria, com afirmava Sempik al 2003. Així mateix, genera coneixements sobre l'ocupació humana, la ciutadania, les comunitats inclusives, les aliances estratègiques i sobre noves praxis educatives en el marc del nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). El marc teòric s'ha basat en una visió transdisciplinària, des de l'educació, la filosofia, la psicologia, la sociologia, la teràpia ocupacional, la política, l'ecologia i l'antropologia. S'ha desenvolupat una recerca inspirada per la investigació acció participativa que ha aprofundit en el significat que ha tingut aquesta experiència per a les persones implicades en el procés de creació del jardí: les persones procedents de col•lectius en situació d'exclusió, els estudiants, així com els representants de les institucions públiques, socials, empresarials i la pròpia Universitat de Vic. Així es van desenvolupar una sèrie d'entrevistes a fons i formularis amb 5 jardiners; 2 estudiants; la Consellera d'Acció Social de l'Ajuntament de Vic; el Conseller d'Acció Social del Consell Comarcal d'Osona; el President de Caritas; la terapeuta ocupacional de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona; la Rectora de la Universitat de Vic; la Directora de l'EUCS i el President del Rotary Club. Els temes que han sorgit en la recerca són: La construcció de l'ocupació significativa; la jardineria com a font de benestar; un espai de bellesa; la dignitat de la ciutadania; la creació de comunitats inclusives; una Universitat al servei de la Humanitat: noves praxis educatives; l'art de les aliances estratègiques i de les sinergies. Els coneixements generats tenen relació amb els estudis de teràpia ocupacional, així com per a educació social, infermeria, psicologia i ciències ambientals. A més a més són una aposta per al desenvolupament de noves praxis educatives en el nou EEES. El treball ha estat qualificat com a excel•lent per unanimitat del tribunal.

Trayectorias académicas y origen social una aproximación sociológica a las decisiones educativas de los estudiantes universitarios

Dentro del ámbito conceptual de la sociología de la educación, las desigualdades educativas (fundamentalmente de acceso) en función del origen social de los alumnos es a menudo explicada por las diferencias de rendimiento, -habilidad académica-; de una serie de constricciones institucionales particulares que lo contextualizan, -el proceso de selectividad- ; y del grado de libertad de movimiento o protagonismo que le confiere cada enfoque teórico a los individuos en las encrucijadas del proceso, -la capacidad de toma decisiones de los agentes-; sin embargo en el contexto de la presente tesina de investigación surgen las siguientes interrogantes: ¿Son estos elementos lo suficientemente pertinentes para explicar la desigualdad de trayectorias o éxito académico dentro de la Universidad?, ¿Existen realmente trayectorias académicas diferenciadas en función del origen social de los agentes? ¿El rendimiento académico dentro de la universidad es diferenciado en función del origen social de los alumnos?; rudimentarias preguntas de investigación que plantean el desafío de conocer cuales son las características particulares que asume el fenómeno de la desigualdad por origen de clase social en la universidad, estableciendo cuales son las constricciones institucionales existentes y cuales son los indicadores relevantes y pertinentes como paso previo a la elección del enfoque teórico a utilizar.

Internet com a laboratori virtual dins de l'ensenyament d'Enginyeria de Materials

L’objectiu principal d’aquest projecte és seleccionar i exposar una sèrie de recursos disponibles a Internet, que permetin complementar o facilitar l’aprenentatge dels continguts de la titulació d’Enginyeria de Materials. Al llarg del treball es presenten un total de 124 animacions de diferents temàtiques. La majoria d’elles provenen de pàgines web d’universitats i centres involucrats en l’estudi de materials. També s’exposa una animació d’elaboració pròpia, així com el fonament teòric en què es basa. Cal destacar que l’ús d’applets en l’ensenyament d’Enginyeria de Materials no implica una despesa econòmica extra, i que està d’acord amb les directrius de generar els mínims residus i de fomentar la reducció en origen, establertes en el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de la UAB. Gràcies també a la facilitat d’ús, els applets tenen un futur prometedor en l’ensenyament de moltes matèries.