Intel·ligència competitiva en la gestió de recursos de talent (RRT)

Les organitzacions afronten una nova era industrial, la era de la Societat del Coneixement. Als recursos clàssics necessaris per mantenir-se competitiu en un mercat cada cop més exigent (RRHH, recursos naturals, recursos financers, etc.), s'hi ha afegit el recurs del coneixement, associat a les persones que tenen la capacitat d'aportar un elevat valor afegit a les organitzacions. Aquestes persones amb aptitud, actitud i sensibilitat per actuar amb intel·ligència són recursos de talent (RRT) i han de considerar-se un factor clau per qualsevol organització. L'estudi dut a terme sobre l'estat de l'art de la gestió de RRT evidencia la manca d'estratègies en aquest sentit. A més a més, s'han detectat alguns aspectes millorables en l'actual percepció entre informació-empresa. Per tots aquests motius, s'ha dut a terme una nova proposta per entendre la relació informacióempresa i s'ha desenvolupat un model de vigilància de RRT, que hauria de quedar integrat en l'estratègia de Gestió del Coneixement de qualsevol organització. L'estudi inclou també la presentació d'algunes eines de vigilància d'informació, fent incís en les eines de cerca d'informació a Internet, per la seva creixent rellevància. Aquesta nova situació industrial presentarà noves oportunitats de negoci relacionades amb la gestió de RRT, així com obrirà possiblement nous debats ètics sobre la conveniència o no, d'entendre les persones com a un recurs més per a les organitzacions.

Generation and nonlinear evolution of shore-oblique/transverse sand bars

The coupling between topography, waves and currents in the surf zone may selforganize to produce the formation of shore-transverse or shore-oblique sand bars on an otherwise alongshore uniform beach. In the absence of shore-parallel bars, this has been shown by previous studies of linear stability analysis, but is now extended to the finite-amplitude regime. To this end, a nonlinear model coupling wave transformation and breaking, a shallow-water equations solver, sediment transport and bed updating is developed. The sediment flux consists of a stirring factor multiplied by the depthaveraged current plus a downslope correction. It is found that the cross-shore profile of the ratio of stirring factor to water depth together with the wave incidence angle primarily determine the shape and the type of bars, either transverse or oblique to the shore. In the latter case, they can open an acute angle against the current (upcurrent oriented) or with the current (down-current oriented). At the initial stages of development, both the intensity of the instability which is responsible for the formation of the bars and the damping due to downslope transport grow at a similar rate with bar amplitude, the former being somewhat stronger. As bars keep on growing, their finite-amplitude shape either enhances downslope transport or weakens the instability mechanism so that an equilibrium between both opposing tendencies occurs, leading to a final saturated amplitude. The overall shape of the saturated bars in plan view is similar to that of the small-amplitude ones. However, the final spacings may be up to a factor of 2 larger and final celerities can also be about a factor of 2 smaller or larger. In the case of alongshore migrating bars, the asymmetry of the longshore sections, the lee being steeper than the stoss, is well reproduced. Complex dynamics with merging and splitting of individual bars sometimes occur. Finally, in the case of shore-normal incidence the rip currents in the troughs between the bars are jet-like while the onshore return flow is wider and weaker as is observed in nature.

Self-organization mechanisms for the formation on nearshore crescentic and transverse sand bars

The formation and development of transverse and crescentic sand bars in the coastal marine environment has been investigated by means of a nonlinear numerical model based on the shallow-water equations and on a simpli ed sediment transport parameterization. By assuming normally approaching waves and a saturated surf zone, rhythmic patterns develop from a planar slope where random perturbations of small amplitude have been superimposed. Two types of bedforms appear: one is a crescentic bar pattern centred around the breakpoint and the other, herein modelled for the rst time, is a transverse bar pattern. The feedback mechanism related to the formation and development of the patterns can be explained by coupling the water and sediment conservation equations. Basically, the waves stir up the sediment and keep it in suspension with a certain cross-shore distribution of depth-averaged concentration. Then, a current flowing with (against) the gradient of sediment concentration produces erosion (deposition). It is shown that inside the surf zone, these currents may occur due to the wave refraction and to the redistribution of wave breaking produced by the growing bedforms. Numerical simulations have been performed in order to understand the sensitivity of the pattern formation to the parameterization and to relate the hydro-morphodynamic input conditions to which of the patterns develops. It is suggested that crescentic bar growth would be favoured by high-energy conditions and ne sediment while transverse bars would grow for milder waves and coarser sediment. In intermediate conditions mixed patterns may occur.

What determines the wavelength of self-organized shoreline sand waves?

Shoreline undulations extending into the bathymetric contours with a length scale larger than that of the rhythmic surf zone bars are referred to as shoreline sand waves. Many observed undulations along sandy coasts display a wavelength in the order 1-7 km. Several models that are based on the hypothesis that sand waves emerge from a morphodynamic instability in case of very oblique wave incidence predict this range of wavelengths. Here we investigate the physical reasons for the wavelength selection and the main parametric trends of the wavelength in case of sand waves arising from such instability. It is shown that the existence of a minimum wavelength depends on an interplay between three factors affecting littoral drift: (A) the angle of wave fronts relative to local shoreline, which tends to cause maximum transport at the downdrift flank of the sand wave, (B) the refractive energy spreading which tends to cause maximum transport at the updrift flank and (C) wave focusing (de-focusing) by the capes (bays), which tends to cause maximum transport at the crest or slightly downdrift of it. Processes A and C cause decay of the sand waves while process B causes their growth. For low incidence angles, B is very weak so that a rectilinear shoreline is stable. For large angles and long sand waves, B is dominant and causes the growth of sand waves. For large angles and short sand waves C is dominant and the sand waves decay. Thus, wavelength selection depends on process C, which essentially depends on shoreline curvature. The growth rate of very long sand waves is weak because the alongshore gradients in sediment transport decrease with the wavelength. This is why there is an optimum or dominant wavelength. It is found that sand wave wavelength scales with λ0/β where λ0 is the water wave wavelength in deep water and β is the mean bed slope from shore to the wave base.

Creació d'un sistema d'informació geogràfica i un visor web per a la Base de dades de riscos naturals d’Andorra

El projecte ha consistit en una estada de tres mesos al Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra (CENMA) amb l’objectiu de: definir i implementar un sistema d’informació geogràfica que permeti gestionar, manipular i analitzar les dades de la BDRNA; desenvolupar un visor web a través del qual servir les dades de la BDRNA; utilitzar programari específic de codi lliure

Hypericum nummularium L.

Hem trobat aquesta planta sobre Àlos d'Isil, 1400m, a la Vall d'Àneu, 31T CH 43. Creix a les esquerdes i al repeu d'unes roques calcinais en exposicio nord juntament amb Asperula hirta i Ranunculus thora.

Mixomicets quionofils

Presentem la descripció i caractéristiques diferencials de tres espècies de mixomicets quionòfils: Comatricba suksdorfii, Lamproderma sauteri i Diderma trevelyanii var. nivale, recol.lectades prop de la neu en fusió i en diferents localitats dels Pirineus catalans. Totes tres espècies són noves citacions per al catàleg micològic dels Països Catalans.

The snow storm of the 8th of March 2010 in Barcelona: a paradigmatic case

A heavy precipitation event swept over Catalonia (NE Spain) on 8 March 2010, with a total amount that ex- ceeded 100mm locally and snowfall of more than 60cm near the coast. Unusual for this region and at this time of the year, this snowfall event affected mainly the coastal region and was accompanied by thunderstorms and strong wind gusts in some areas. Most of the damage was due to"wet snow", a kind of snow that favours accretion on power lines and causes line-breaking and subsequent interruption of the electricity supply. This paper conducts an interdisciplinary analysis of the event to show its great societal impact and the role played by the recently developed social networks (it has been called the first"Snowfall 2.0"), as well to analyse the meteorologi- cal factors associated with the major damage, and to propose an indicator that could summarise them. With this aim, the paper introduces the event and its societal impact and com- pares it with other important snowfalls that have affected the Catalan coast, using the PRESSGAMA database. The sec- ond part of the paper shows the event"s main meteorological features and analyses the near-surface atmospheric variables responsible for the major damage through the application of the SAFRAN (Système d"analyse fournissant des renseigne- ments atmosphériques à la neige) mesoscale analysis, which, together with the proposed"wind, wet-snow index" (WWSI), allows to estimate the severity of the event. This snow storm provides further evidence of our vulnerability to natural haz- ards and highlights the importance of a multidisciplinary ap- proach in analysing societal impact and the meteorological factors responsible for this kind of event.

Com conceben els infants els fenòmens meteorològics

En aquest projecte es reflexiona sobre la capacitat dels infants per aprendre ciències des del parvulari, i la possibilitat de l’escola d’iniciar-los en temes complexos com són els fenòmens meteorològics. És positiu que els docents s’interessin per conèixer les teories intuïtives dels seus alumnes abans d’introduir nous temes de ciències, d’aquesta manera aquests es podran abordar més efectivament i per tant serà més senzill fer-ne evolucionar les seves idees inicials, acostant-los a un model més aproximat amb la ciència. L’estudi, que es basa en les idees d’infants de 4 a 7 anys, es fonamenta amb un recull de dades reals a través d’entrevistes relacionades amb els fenòmens de la pluja, la neu i la boira. D’aquesta manera, s’analitzen les teories dels infants que expressen a través dels conceptes intuïtius que han anat creant i dels conceptes introduïts durant la seva estada a l’escola. La recerca finalitza amb unes conclusions en què es reflexiona sobre la possibilitat d’aprenentatge dels infants en relació als fenòmens meteorològics que els envolten.

Visual SLAM for underwater vehicles using video velocity log and natural landmarks

A visual SLAM system has been implemented and optimised for real-time deployment on an AUV equipped with calibrated stereo cameras. The system incorporates a novel approach to landmark description in which landmarks are local sub maps that consist of a cloud of 3D points and their associated SIFT/SURF descriptors. Landmarks are also sparsely distributed which simplifies and accelerates data association and map updates. In addition to landmark-based localisation the system utilises visual odometry to estimate the pose of the vehicle in 6 degrees of freedom by identifying temporal matches between consecutive local sub maps and computing the motion. Both the extended Kalman filter and unscented Kalman filter have been considered for filtering the observations. The output of the filter is also smoothed using the Rauch-Tung-Striebel (RTS) method to obtain a better alignment of the sequence of local sub maps and to deliver a large-scale 3D acquisition of the surveyed area. Synthetic experiments have been performed using a simulation environment in which ray tracing is used to generate synthetic images for the stereo system

Intel·ligència competitiva en la gestió de recursos de talent (RRT)

Les organitzacions afronten una nova era industrial, la era de la Societat del Coneixement. Als recursos clàssics necessaris per mantenir-se competitiu en un mercat cada cop més exigent (RRHH, recursos naturals, recursos financers, etc.), s'hi ha afegit el recurs del coneixement, associat a les persones que tenen la capacitat d'aportar un elevat valor afegit a les organitzacions. Aquestes persones amb aptitud, actitud i sensibilitat per actuar amb intel·ligència són recursos de talent (RRT) i han de considerar-se un factor clau per qualsevol organització. L'estudi dut a terme sobre l'estat de l'art de la gestió de RRT evidencia la manca d'estratègies en aquest sentit. A més a més, s'han detectat alguns aspectes millorables en l'actual percepció entre informació-empresa. Per tots aquests motius, s'ha dut a terme una nova proposta per entendre la relació informacióempresa i s'ha desenvolupat un model de vigilància de RRT, que hauria de quedar integrat en l'estratègia de Gestió del Coneixement de qualsevol organització. L'estudi inclou també la presentació d'algunes eines de vigilància d'informació, fent incís en les eines de cerca d'informació a Internet, per la seva creixent rellevància. Aquesta nova situació industrial presentarà noves oportunitats de negoci relacionades amb la gestió de RRT, així com obrirà possiblement nous debats ètics sobre la conveniència o no, d'entendre les persones com a un recurs més per a les organitzacions.

Projecte constructiu de llac artificial situat a la Bonaigua a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret (Vall d’Aran)

El document té per objecte la definició a nivell constructiu de les obres de implantació d’una nova captació, un nou llac artificial, i la canonada de connexió per a la producció de neu artificial a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret (Vall d’Aran), concretament a la zona de Bonaigua.