103 resultados para Sujeito (Filosofia) na literatura Séc. XVII
Resumo:
Comentari del llibre Cancionero del Barn de Claret, compilat a Catalunya. El comentari es centra en la influncia de Lope de Vega i de Caldern de la Barca sobre aquesta obra. Resulta ms influent Lope de Vega, malgrat que en el moment de la compilaci de la obra ja no estava de moda, que Caldern de la Barca
Resumo:
Es presenten notcies sobre lactivitat dels els inicis de la histria literria catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i levoluci que experimenta
Resumo:
Llista de ttols uniformes d'obres clssiques annimes de la literatura catalana deis segles XII-XVII i de les referncies a aquests ttols. En cada una de les 266 entrades s'hi nclou -quan es pertinent- la informado segent: ttol uniforme, segle d'escriptura, bibliografa, comentan sobre l'obra, biblioteca o dipsit (si noms se'n conserva un manuscrit), ttols variants i tftols de versions en altres llenges. La confecci de la llista s'emmarca dins dels treball d'actualitzaci de l'obra Anonymous classics i, per ser efectiva, haur de ser aprovada -amb les modificacions que es creguin oportunes- per la Biblioteca de Catalunya.
Resumo:
Llista de ttols uniformes d'obres clssiques annimes de la literatura catalana dels segles XII-XVII i de les referncies a aquests ttols. En cada una de les 266 entrades s'hi inclu --quan s pertinent-- la informaci segent: ttol uniforme, segle d'escriptura, bibliografia, comentari sobre l'obra, biblioteca o dipsit (si noms se'n conserva un manuscrit), ttols variants i ttols de versions en altres llenges. La confecci de la llista s'emmarca dins dels treballs d'actualitzaci de l'obra Anonymous classics i, per ser efectiva, haur de ser aprovada --amb les modificacions que es creguin oportunes-- per la Biblioteca de Catalunya.
Resumo:
La literatura llatina, la medieval, totes les literatures modernes, ham acudit, alguna, moltes vegades, a la litertura grega. [. . .]
Resumo:
Aquest text semmarca en dos projectes de recerca: a) SEJ2006-15051-C03-01 El derecho histrico en los pueblos de Espaa: mbitos pblico y privado (siglos XII-XXI), dirigit per Toms de Montagut, catedrtic dHistria del Dret a la UPF; b) HAR2008-03291/HIST La formacin del estado borbnico (1700-1746), dirigit per Joaquim Albareda, catedrtic dHistria Moderna tamb a la UPF.
Resumo:
En que consisteix "escriure el desig"?. La literatura contempornia,com tants altres discursos (la filosofia, la psicoanalisi...), atorga una gran rellevncia a la relaci amb l'Altre, amb tot allo que no sc jo, i, sobretot, a la fora que m'empeny cap a l'altre, que podrem anomenar la lleidel desig. Tamb s'ha afirmat que la consciencia de ser un subjecte autonom existeix gracies als altres que m'envolten. Sartre ho formula aix: necessito l'altre per captar plenament totes les estructures del meu sser...
Resumo:
En que consisteix "escriure el desig"?. La literatura contempornia,com tants altres discursos (la filosofia, la psicoanalisi...), atorga una gran rellevncia a la relaci amb l'Altre, amb tot allo que no sc jo, i, sobretot, a la fora que m'empeny cap a l'altre, que podrem anomenar la lleidel desig. Tamb s'ha afirmat que la consciencia de ser un subjecte autonom existeix gracies als altres que m'envolten. Sartre ho formula aix: necessito l'altre per captar plenament totes les estructures del meu sser...
Resumo:
Larticle analitza les causes que van propiciar la traducci al catal dun clssic del preciosisme francs del xvii, com a resultat de lestabliment de la Mancomunitat de Catalunya, a principi del xx, i amb leclosi del noucentisme, moviment artstic que va promoure traduccions de la literatura universal amb lobjectiu dassajar la configuraci dun llenguatge literari modern propi. Estudia la primera versi catalana de La Princesse de Clves (1678) de Madame de La Fayette, deguda a Rafel Marquina i publicada el 1923, i la que shi va afegir el 1990, que s la retraducci que nofereix Josep A. Grimalt, lingsticament ms actual, transparent i ms lliure dartificis noucentistes. Tots dos traductors, aix no obstant, sn fidels al sentit, al to i a lestil dun text que representa lentrada de la dona, en qualitat dautora i de protagonista, a la novella moderna.
Resumo:
Aquest treball presenta una anlisi textual de l'obra de Maria Aurlia Capmany 'Feliment, jo sc una dona'. D'una banda, a travs d'una breu presentaci de l'autora fins al moment de la publicaci de l'obra i, d'una altra, d'una sntesi del feminisme a Catalunya, l'autora del treball ens apropa a les teories feministes que Capmany aboca en la seva novella, fet que representa un punt d'inflaci en la seva trajectria novellstica. L'anlisi textual ens permet apropar-nos al concepte d'identitat femenina i a la seva construcci, aix com relacionar-lo amb les teories feministes ms recents.
Resumo:
Es presenta crticament lobra de Hans-Robert Jauss, fent incs en la seva teoria de lexperincia esttica. El captol 1 descriu el context de lobra daquest esteta i hermeneuta alemany en tres mbits: a) l histricointellectual, que semmarca dintre la teoria literria de la recepci o Escola de Constana; b) levoluci en el temps terica de lobra, i c) la seva pretesa relaci amb la postmodernitat. El captol 2 relaciona les aportacions teriques de Jauss amb el seu antecedent filosfic ms important: lhermenutica de Gadamer. El tercer captol presenta la teoria de lexperincia esttica de Jauss, deixada al marge pel nostre mbit acadmic, malgrat el seu inters, i en fa una valoraci crtica. Finalment, un Annex sobre la teoria esttica kantiana i una conclusi indiquen la continuaci daquesta investigaci.
