Violencia de género: aspectos psicológicos y aspectos jurídicos

L'objectiu de l'aquest treball és definir el fenomen de la violència de gènere i la situació de la dona enfront del mateix. En primer lloc, es defineix la violència de gènere i s'expliquen els diferents tipus de violència. En segon lloc es defineixen diferents teories que expliquen aquest tipus de conductes. A continuació s'esmenten alguns mites o estereotips que existeixen en la nostra societat i s'expliquen possibles perfils de la víctima i de l'agressor. En tercer lloc veurem els factors de risc de patir aquest tipus de violència. Després ens centrarem en les repercussions més significatives que pateixen les dones a causa d'aquest fenomen, i intentarem pensar en els motius que té la dona per seguir en aquesta situació i seguir aguantant aquest tipus de conductes. En cinquè lloc esmentarem algunes pautes per al tractament i la prevenció d'aquesta situació, i finalment esmentarem la llei de violència de gènere per la qual ens regim actualment i els recursos que té la víctima.

Characterization of larval moulting cycles in Maja brachydactyla (Brachyura, Majidae) reared in the laboratory

The moulting cycles of all larval instars (zoea I, zoea II, and megalopa) of the spider crab Maja brachydactyla Balss 1922 were studied in laboratory rearing experiments. Morphological changes in the epidermis and cuticle were photographically documented in daily intervals and assigned to successive stages of the moulting cycle (based on Drach's classification system). Our moult-stage characterizations are based on microscopical examination of integumental modifications mainly in the telson, using epidermal condensation, the degree of epidermal retraction (apolysis), and morphogenesis (mainly setagenesis) as criteria. In the zoea II and megalopa, the formation of new setae was also observed in larval appendages including the antenna, maxillule, maxilla, second maxilliped, pleopods, and uropods. As principal stages within the zoea I moulting cycle, we describe postmoult (Drach's stages A–B combined), intermoult (C), and premoult (D), the latter with three substages (D0, D1, and D2). In the zoea II and megalopa, D0 and D1 had to be combined, because morphogenesis (the main characteristic of D1) was unclear in the telson and did not occur synchronically in different appendices. The knowledge of the course and time scale of successive moult-cycle events can be used as a tool for the evaluation of the developmental state within individual larval instars, providing a morphological reference system for physiological and biochemical studies related to crab aquaculture.

Ocupant la Límia : una etnografia de la Límia durant la festa de "O Esquecemento!

Mites, significat, espais i etnografia de la festa de "O Esquecemento" de la localitat de Xinzo da Límia (Ourense).

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

El efecto de los cambios climáticos y procesos geológicos en la génesis de la biodiversidad del mediterráneo occidental: el caso de los géneros de arañas Harpactocrates SIMON, 1914y Parachtes ALICATA, 1964

El objetivo principal de mi tesis doctoral es identificar y entender los procesos que determinan la enorme riqueza de seres vivos que existe en el Mediterráneo. Para conseguir los objetivos planteados he utilizado como modelo de estudio los géneros de arañas Parachtes y Harpactocrates endémicas del mediterráneo occidental. Los resultados obtenidos hasta el momento se basan en la información que nos proporcionan las datos moleculares a través de una aproximación filogenética, de inferencia de tiempos de divergencia y de genética de poblaciones. Algunas de las conclusiones a las que he llegado son: (1) la secuencia de formación de las especies que componen el género Parachtes y sus edades asociadas sigue la secuencia geocronológica de formación de la cuenca mediterránea occidental, (2) las especies del género Harpactocrates de los Alpes provienen de una colonización desde la Península Ibérica, (3) las edades de divergencia entre las especies de éste género preceden a las glaciaciones, lo que rechaza la hipótesis de especiación pleistocénica (4) el patrón filogeográfico obtenido para la especie pirenaica Harpactocrates ravastellus sugieren que los cambios climáticos pleistocénicos modelaron la estructura poblacional de la especie, identificándose refugios glaciares, (5) el patrón filogeográfico obtenido para las 3 especies del Sistema Central (H. gredensis, H. globifer y H. gurdus) muestra una marcada estructura poblacional, con tiempos de divergencia que datan alrededor de las épocas del Plio-Pleistoceno, sugiriendo la existencia de varios refugios dentro del Sistema Central.

Guia d’educació afectivosexual

Guia d'educació afectivosexual que va sorgir a partir del taller participatiu que es va dur a terme a la Jornada de la Comunitat d’Educadors/es Socials que es va fer el 22 de febrer de 2008, en la qual es va constituir un grup de professionals de diferents centres que s’encarregaria, entre d’altres qüestions, d’elaborar una guia que pogués servir com a material base per a la resta d’educadors/es dels centres penitenciaris. El material elaborat serveix tant per treballar amb població reclusa masculina com femenina. Aquesta perspectiva de gènere no només s’haurà de tenir en compte de cara als destinataris del manual, sinó també en l’abordatge dels diferents continguts, sobretot per treballar mites i estereotips lligats als rols masculins i femenins en la nostra societat. A més de la perspectiva de gènere, compta amb un element força determinant com és la cultura i la transmissió de valors subjacent, sense entrar en condicionaments morals ni qüestionaments purament filosòfics. En aquesta Guia trobareu una sèrie d’unitats didàctiques classificades segons el vessant del qual parlem (biològic, psicològic, social, sexualitat i afectivitat), les quals inclouen diferents activitats que es poden dur a terme en els centres penitenciaris de Catalunya. Al final hi hem recopilat diversos models d’avaluació perquè pugueu fer un seguiment d’allò que us funciona i d’allò que caldria modificar. A més, si necessiteu més informació, podeu consultar el conjunt de llibres i webs curosament seleccionats atenent a la seva rigorositat i serietat, que citem al final del treball.

Agents de salut a l’àmbit penitenciari

Actualment el grup d’Addiccions veu la necessitat de seguir abordant el consum de drogues als nostres centres des de l’educació per a la salut i la reducció de danys, però també des de la capacitació personal. Per tal que tot això sigui una realitat, partim de l’Enquesta Estatal sobre Drogues entre els Internats a Presó (ESDIP, 2006). Aquesta evidencia que, per una banda, actualment es duen a terme als centres penitenciaris pràctiques de risc d’infecció per VIH, tant pel que fa a conductes d’injecció, sexuals o de realització de tatuatges, però, per altra banda, també posa de manifest el pobre coneixement de les vies de transmissió de l’VIH/SIDA i de l’hepatitis C, molt sovint ple de mites i/o creences errònies. L’ESDIP destaca el consum o l’abús de les drogues com un factor previ i paral·lel a la presó. La relació entre presó i drogues es produeix en dos dimensions que sovint es confonen, ja que no solament hi ha un problema d’ordre penal sinó també d’ordre social. Per una part, els delictes comesos per un alt percentatge de la població penitenciària estan relacionats amb la venda i/o consum de substàncies il·legals; i, per una altra banda, un nombre elevat d’interns té problemes personals, socials i de salut associats al consum de drogues, des de la pròpia dependència a greus malalties. Els programes de reducció de danys que s’han dut a terme tradicionalment s’han d’adaptar als nous perfils de consumidor; a les noves drogues i a les diferents vies d’administració. S’ha de tenir present que la major part dels problemes associats a l’activitat delictiva són d’índole psicosocial i no es restringeixen als consums problemàtics. Entre els interns podem trobar persones fàcilment influenciables, que presenten baixa tolerància a la frustració, poca capacitat per generar alternatives en situacions de conflicte, dificultats per gestionar el temps d’oci, baixa o nul·la escolarització, mancances a nivell psicoafectiu,

A new species of Loxosceles (Araneae, Sicariidae) from Tunisia

A new species of the spider genus Loxosceles, L. mrazig sp. n., found in Tunisia is described and illustrated. The male bulb shows a high degree of morphological similarity to that of L. gaucho from Brazil, but the pro- portions of the palpal segments and the general colouration of the body reveal significant differences between the two species. A distance analysis of the sequences of the mitochondrial gene cox1 reveals that the specimen from Tunisia shows high genetic distance from L. gaucho (more than 20%). The American species L. gaucho and L. laeta form a sister group to the Mediterranean representatives (L. rufescens and the Tunisian specimen). Taxonomy, Araneae, Loxosceles, new species, Tunisia.

Unusual concentration of Early Albian arthropod-bearing amber in the Basque-Cantabrian Basin (El Soplao, Cantabria, Spain): Palaeoenvironmental and paleobiological implications.

The El Soplao site is a recently-discovered Early Albian locality of the Basque-Cantabrian Basin (northern Spain) that has yielded a number of amber pieces with abundant bioinclusions. The amber-bearing deposit occurs in a non-marine to transitional marine siliciclastic unit (Las Peñosas Formation) that is interleaved within a regressive-transgressive, carbonate-dominated Lower Aptian-Upper Albian marine sequence. The Las Peñosas Formation corresponds to the regressive stage of this sequence and in its turn it splits into two smaller regressive-transgressive cycles. The coal and amber-bearing deposits occur in deltaic-estuarine environments developed during the maximum regressive episodes of these smaller regressive-transgressive cycles. The El Soplao amber shows Fourier Transform Infrared Spectroscopy spectra similar to other Spanish Cretaceous ambers and it is characterized by the profusion of sub-aerial, stalactite-like flows. Well-preserved plant cuticles assigned to the conifer genera Frenelopsis and Mirovia are abundant in the beds associated with amber. Leaves of the ginkgoalean genera Nehvizdya and Pseudotorellia also occur occasionally. Bioinclusions mainly consist of fossil insects of the orders Blattaria, Hemiptera, Thysanoptera, Raphidioptera, Neuroptera, Coleoptera, Hymenoptera and Diptera, although some spiders and spider webs have been observed as well. Some insects belong to groups scarce in the fossil record, such as a new morphotype of the wasp Archaeromma (of the family Mymarommatidae) and the biting midge Lebanoculicoides (of the monogeneric subfamily Lebanoculicoidinae). This new amber locality constitutes a very significant finding that will contribute to improving the knowledge and comprehension of the Albian non-marine paleoarthropod fauna.

Gènere i sexoafectivitat segons els adolescents dels usuaris dels centres oberts de la ciutat de Girona

L’objectiu d’aquest treball és conèixer la percepció que tenen els adolescents usuaris dels centres oberts de la ciutat de Girona sobre la sexualitat, l’afectivitat, quins rols de gènere se’n deriven i quines creences els sustenten. El disseny del treball ha estat qualitatiu, observacional, grups de discussió. Pel que fa als subjectes i al mètode, la població seleccionada ha estat de 33 adolescents i joves d’edats compreses entre els 12 i els 22 anys, usuaris de quatre centres oberts de Girona: el centre obert de Taialà, el Centre Obert de Font de la Pólvora (Onyar), el Centre Obert de Santa Eugènia i el Centre Obert del Barri Vell. Es van dur a terme grups de discussió d’una hora de duració sense descans amb d’entre 6 i 8 persones a partir d’un guió format per diversos mites i frases en relació a diversos temes (El festeig, la virginitat, la curiositat pel cos i per la sexualitat, els anticonceptius i les principals fonts d’informació) sobre les que havien de dir si estaven d’acord o no i qui creien que les deia (si un noi o una noia). Sobre els resultats del treball cal dir que s’ha observat la persistència d’algunes creences del model del amor romàntic en relació al rols de gènere com la definició de la dona vinculada a papers de cura i prevenció, una dona que té accés a la sexualitat però segueix estan catalogada per la vivència d’aquesta essent una persona “respectable” o una “puta”, que pren un rol més actiu en la iniciativa però no el l’assertivitat en les relacions; i un home, més impulsiu i sexual. En relació als comportaments sexuals destacar l’embaràs no desitjat com la principal preocupació de les relacions i el desconeixement/confusió entre els mètodes anticonceptius i de barrera disponibles a la xarxa de salut. Apareix la pornografia com a model emergent de relacions sexuals i models de relació entre homes i dones, en contraposició a altres fonts de informació i consulta tradicionals com els amics que segueixen essent la més significativa, la família, els serveis socials i educatius, i Internet. Com a conclusió cal dir que queda palesa la necessitat de incorporar una perspectiva de gènere en la formació curricular dels joves i el fet de seguir replantejant les millors estratègies d’intervenció per una concepció integradora de la sexualitat

The Imprint of Geologic History on Within‐Island Diversification of Woodlouse-­Hunter Spiders (Araneae, Dysderidae) in the Canary Islands.

Geological processes and ecological adaptation are major drivers of diversification on oceanic islands. Although diversification in these islands is often interpreted as resulting from dispersal or island hopping rather than vicariance, this may not be the case in islands with complex geological histories. The island of Tenerife, in the Canary Islands, emerged in the late Miocene as 3 precursor islands that were subsequently connected and reisolated by volcanic cycles. The spider Dysdera verneaui is endemic to the island of Tenerife, where it is widely distributed throughout most island habitats, providing an excellent model to investigate the role of physical barriers and ecological adaptation in shaping within-island diversity. Here, we present evidence that the phylogeographic patterns of this species trace back to the independent emergence of the protoislands. Molecular markers (mitochondrial genes cox1, 16S, and nad1 and the nuclear genes ITS-2 and 28S) analyzed from 100 specimens (including a thorough sampling of D. verneaui populations and additional outgroups) identify 2 distinct evolutionary lineages that correspond to 2 precursor islands, each with diagnostic genital characters indicative of separate species status. Episodic introgression events between these 2 main evolutionary lineages explain the observed incongruence between mitochondrial and nuclear markers, probably as a result of the homogenization of their ITS-2 sequence types. The most widespread lineage exhibits a complex population structure, which is compatible with either secondary contact, following connection of deeply divergent lineages, or alternatively, a back colonization from 1 precursor island to another.

The Imprint of Geologic History on Within‐Island Diversification of Woodlouse-­Hunter Spiders (Araneae, Dysderidae) in the Canary Islands.

Geological processes and ecological adaptation are major drivers of diversification on oceanic islands. Although diversification in these islands is often interpreted as resulting from dispersal or island hopping rather than vicariance, this may not be the case in islands with complex geological histories. The island of Tenerife, in the Canary Islands, emerged in the late Miocene as 3 precursor islands that were subsequently connected and reisolated by volcanic cycles. The spider Dysdera verneaui is endemic to the island of Tenerife, where it is widely distributed throughout most island habitats, providing an excellent model to investigate the role of physical barriers and ecological adaptation in shaping within-island diversity. Here, we present evidence that the phylogeographic patterns of this species trace back to the independent emergence of the protoislands. Molecular markers (mitochondrial genes cox1, 16S, and nad1 and the nuclear genes ITS-2 and 28S) analyzed from 100 specimens (including a thorough sampling of D. verneaui populations and additional outgroups) identify 2 distinct evolutionary lineages that correspond to 2 precursor islands, each with diagnostic genital characters indicative of separate species status. Episodic introgression events between these 2 main evolutionary lineages explain the observed incongruence between mitochondrial and nuclear markers, probably as a result of the homogenization of their ITS-2 sequence types. The most widespread lineage exhibits a complex population structure, which is compatible with either secondary contact, following connection of deeply divergent lineages, or alternatively, a back colonization from 1 precursor island to another.

The Imprint of Geologic History on Within‐Island Diversification of Woodlouse-­Hunter Spiders (Araneae, Dysderidae) in the Canary Islands.

Geological processes and ecological adaptation are major drivers of diversification on oceanic islands. Although diversification in these islands is often interpreted as resulting from dispersal or island hopping rather than vicariance, this may not be the case in islands with complex geological histories. The island of Tenerife, in the Canary Islands, emerged in the late Miocene as 3 precursor islands that were subsequently connected and reisolated by volcanic cycles. The spider Dysdera verneaui is endemic to the island of Tenerife, where it is widely distributed throughout most island habitats, providing an excellent model to investigate the role of physical barriers and ecological adaptation in shaping within-island diversity. Here, we present evidence that the phylogeographic patterns of this species trace back to the independent emergence of the protoislands. Molecular markers (mitochondrial genes cox1, 16S, and nad1 and the nuclear genes ITS-2 and 28S) analyzed from 100 specimens (including a thorough sampling of D. verneaui populations and additional outgroups) identify 2 distinct evolutionary lineages that correspond to 2 precursor islands, each with diagnostic genital characters indicative of separate species status. Episodic introgression events between these 2 main evolutionary lineages explain the observed incongruence between mitochondrial and nuclear markers, probably as a result of the homogenization of their ITS-2 sequence types. The most widespread lineage exhibits a complex population structure, which is compatible with either secondary contact, following connection of deeply divergent lineages, or alternatively, a back colonization from 1 precursor island to another.

Percepció i coneixements dels estudiants d'infermeria sobre la violència en la parella

Les últimes dades de l'estudi europeu del 2014, sobre la violència de parella indiquen que gairebé 62 milions de dones europees, havien sofert actes de violència de gènere, entre els quals es destaca els relacionats amb la violència de parella (VP). Els maltractaments constitueixen un problema molt greu que genera al nostre país cada vegada més alarma social i més actuacions legals i professionals per fer-li front. El sistema de salut és, amb freqüència, el primer lloc al que les víctimes de violència domèstica acudeixen a la recerca d'assessorament i ajuda, sent aquest el motiu pel qual els professionals de la salut tenen un paper central per a la seva assistència. Aquests formen part implicada en el sistema de detecció, atenció i actuació. Per això, els plans d'estudi de Grau d'Infermeria recullen en el BOE la formació en VP des de l’àmbit universitari. L’objectiu del nostre estudi consisteix en la identificació de la percepció i dels coneixements en relació a la violència de parella dels estudiants del Grau d’Infermeria de la Universitat de Girona durant el curs acadèmic 2012-2013. Per a dur-lo a terme es va realitzar un anàlisi quantitatiu dels resultats a través de l’administració d’una enquesta sobre sis aspectes de la VP, l’enquesta incloïa el perfil demogràfic (sexe, edat i anys d'estudi) dels estudiants i les declaracions relatives a les seves percepcions i coneixements sobre la VP: causes d'abús; la identificació de les dones objecte de VP i del seus autors; creences de les infermeres; funcions perceptibles; i la preparació educativa. Els estudiants del Grau d’Infermeria mostren tenir un bon coneixement sobre les causes del abús en VP, així com una formació adequada. També cal destacar que un 54,42% dels alumnes enquestats es veuen capacitats per afrontar un cas de VP com a infermer/a. S’observa una millora de la formació educativa en el transcurs acadèmic. En 1r curs un 40,09% té una bona formació, aquest valor augmenta fins a un 56,58% a tercer curs, baixant lleugerament fins un 44,27% a 4rt curs. Els resultats obtinguts són semblats a estudis de mostres similars en estudiants d'infermeria de Memphis (EUA) i de la University of Southern Queensland (Austràlia) quant a coneixements i percepció sobre la VP. Encara que els resultats mostren un coneixement i una percepció sobre la VP adequada, destaquem que això no succeeix en gairebé un 40% dels enquestats. La introducció de matèries específiques sobre igualtat i sobre violència contra la dona en els plans d’estudis, pot esdevenir una mesura preventiva per revisar i corregir possibles mites i creences en VP. Per tant, és necessari millorar la formació del currículum en estudiants d'infermeria per la importància d'aquest greu problema de salut pública, donant major èmfasis en la satisfacció de les necessitats emocionals i en la comprensió dels diferents enfocaments en VP, especialment en mesures de prevenció i educació