110 resultados para Sobral (CE) História
Resumo:
En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gesti del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els mbits que conformen la gesti patrimonial: la difusi, la conservaci, la gesti d'equipaments, la restauraci, la investigaci... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creaci d'una pgina de recursos virtuals per a la gesti del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experincies en l'mbit virtual d'arreu del mn -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gesti patrimonial i als estudiants d'aquest mbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anlisi crtica i comentari dels recursos seleccionats.
Resumo:
La prctica consisteix a crear una pgina web monogrfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagora (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagora, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la histria amb la llegenda de Bernat de Ribagora.
Resumo:
El repte que es planteja als museus en el nou milleni s molt important. Han de ser capaos no noms de mantenir un pblic fidel sin tamb de captar noves generacions amb comportament diferents, habituades a altres formes d'accs a la informaci. I el cam per aconseguir-ho passa per l'explotaci de les possibilitats conceptuals i comunicatives que les TIC proposen.
Resumo:
s una anlisi sobre el problema del coneixement als segles XVII (racionalisme) i XVIII (empirisme) i la seva influncia en l'epistemologia contempornia. En concret, es comparen les teories del coneixement de Ren Descartes i de David Hume, es demostra la seva vigncia al segle XXI i es proposa una aplicaci extrafilosfica al seu pensament.
Resumo:
Aquest treball vol aprofundir en els aspectos relacionats amb la seguretat per poder obtenir un producte segur. La utilitzaci de la criptografia ens ajudar en aquestes tasques
Resumo:
Edici filolgica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatn, Pas Valenci) a partir d'un manuscrit indit de 1625, conservat a la mateixa poblaci. Inclou un estudi introductori que fa especial referncia a aspectes relacionats amb la Histria de la llengua catalana. Pretn aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingstica i l'adscripci dialectal de l'Alcalatn depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pas Valenci; i estudiar els avanos i els retrocessos de l's pblic del catal.Altres objectius sn: datar correctament la carta de poblament; relacionar l's de les llenges (aragons, castell, catal i llat) amb el context histric i sociocultural de cada poca; illustrar la llarga presncia del llat en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del pblic la documentaci estudiada.
Resumo:
A Espanya encara tenim pendent la transposici de la Directiva 2001/29/CE "relativa a la armonizacin de determinados aspectos de los derechos de autor y derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de la informacin", la qual suposar una modificaci del marc legal que regula aquesta matria. En aquest article s'analitzen els aspectes de la Directiva que ms poden afectar el desenvolupament dels serveis que ofereixen les biblioteques i centres similars, prestant atenci als punts que poden ser ms conflictius a la llum de les dues propostes que fins al moment s'han plantejat.
Resumo:
La present comunicaci analitza les implicacions legals que des d'un punt de vista del dret d'autor tenen els actes d'explotaci que duen a terme les biblioteques amb les obres que integren els seus fons, aix com els lmits que necessitem veure reflectits en el marc legal estatal per poder continuar duent-les a terme. Tot aix a la llum dels canvis legals que la transposici de la Directiva 2001/29/CE relativa a l'harmonitzaci de determinats aspectes dels drets d'autor i drets afins als drets d'autor en la societat de la informaci suposar.
Resumo:
Breu itinerari per la histria del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre perodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turstica de la ciutat (1850 1900); el perode artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indstria turstica i la consolidaci de l'ideal romntic; seguidament, el perode fordista (1950- 1980) s la fase de transformaci radical del turisme i implica una concentraci de la demanda en el litoral; i, finalment, el perode postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauraci de la democrcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turstics al Barri Vell
Resumo:
Sobre la modificaci de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII
Resumo:
L' any 1992, aprofitant les Olimpades de Barcelona, s l'any en qu a Taltell hi tenen tamb lloc diferents esdeveniments com la inauguraci del nou Museu de Prehistria de Taltell i la realilzaci d'un cicle de conferncies sobre la histria de Catalunya
Resumo:
Reps de la trajectria professional com a editor, comenant com a editor de caire socialista i acabant collaborant amb la dictadura de Primo de Rivera. Es fa especial menci al seu paper com a editor de Josep Pla i a la seva editorial, Ediciones Alfa
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
Treball destinat a totes les persones interessades en la histria de leducaci i la prctica quotidiana del mtode Freinet. El centre dinters s una publicaci sobre experincies de mestres durant la Segona Repblica Espanyola. Les sis experincies sn el fruit de les entrevistes que en Fernando Jimnez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest perode
Resumo:
Estudi sobre els elements que han portat a considerar l'obra de teatre 'Primera histria d'Esther' de Salvador Espriu un homenatge a la llengua catalana.
