39 resultados para Self-culture.
Resumo:
El objetivo de estos aplicativos, centrados cada uno de ellos en diferentes sectores de la economía, es facilitar la consecución de uno de los objetivos vinculados a la implantación del Espacio Europeo de Enseñanza Superior (EEES), donde se establece que el proceso formativo universitario debe basarse en desarrollar el estudio continuado y autónomo de los estudiantes (self-regulated/managed learning). Nuestro aplicativo informático es un instrumento mediante el cual el alumno, de forma autónoma, puede autoevaluar cuál es su nivel de conocimiento de los contenidos de las asignaturas de Estadística (grado de A.D.E. de la Universitat de Barcelona) a través del análisis de una empresa ubicada en un determinado sector económico. En este sentido, también puede entenderse como un material didáctico en la línea del llamado aprendizaje basado en problemas (problem-based learning). Con una estructura dinámica, basada en cuestiones de opción múltiple, e incorporada como módulo dentro de la plataforma Moodle (utilizada por la Universitat de Barcelona), permite una ejecución "on-line" de su contenido. Nuestra herramienta es un ejemplo más de cómo el uso de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC), puede contribuir enormemente a la innovación de los procesos de enseñanza-aprendizaje en el contexto universitario1
Resumo:
L'objectiu principal és oferir uns recursos educatius multimèdia (en format HTML i JAVA) utilitzables en línea (Internet) o en suport autònom (CD-ROM) per a l'autoformació i l'autoevaluació ...
Resumo:
A finals d'estiu vaig publicar un article titulat Fills de l'atzar (AVUI, 31/8/07), en què, centrant-me en l'evolució del cervell humà, discutia que l'evolució de les espècies és atzarosa, i em comprometia a parlar en un altre article de les principals teories evolutives. Avui és un bon dia, perquè em permet fer certes reflexions respecte a les preocupants dades revelades recentment per la Fundació Jaume Bofill, segons les quals a Catalunya més d'un 34% dels nois i noies abandonen els estudis en finir l'ESO, i l'informe PISA, que indica que a Catalunya els alumnes de 15 anys saben menys ciències que la mitjana europea (AVUI,21/11/07 i 29/11/07) [...].
When culture does (not) matter: role models and self-efficacy as drivers of entrepreneurial behavior
Resumo:
The correlation between facets of national culture and startup activities has received confirmation in empirical research while many mechanisms behind the correlation remain unclear. We study the interplay between the individualism-collectivism orientation of national culture, the incidence of entrepreneurial role models and selfefficacy understood as the perception of possessing relevant skills and knowledge to become a successful entrepreneur. We find that exposure to entrepreneurial role models offsets self-efficacy as a driver of entrepreneurial intentions. The effect is magnified by the individualistic character of the national culture. Key words: entrepreneurial intentions, role models, self-efficacy, individualism, multilevel regressions
Resumo:
This article analyzes the different perceptions of both male and female potential entrepreneurs from three European regions differing in their respective level of economic development and entrepreneurial culture. We use an extended cognitive model of entrepreneurial intentions based on the theory of planned behaviour, the theory of normative social behaviour and social capital literature. Results show females have lower self-efficacy and entrepreneurial attraction than males, thus leading to lower entrepreneurial intention. Differences between the three subsamples are small when males are studied. However, female entrepreneurial intentions and perceptions are more affected by the cultural context.
Resumo:
L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.
Resumo:
Strategies for expanding hematopoietic stem cells (HSCs) include coculture with cells that recapitulate their natural microenvironment, such as bone marrow stromal stem/progenitor cells (BMSCs). Plastic-adherent BMSCs may be insufficient to preserve primitive HSCs. Here, we describe a method of isolating and culturing human BMSCs as nonadherent mesenchymal spheres. Human mesenspheres were derived from CD45- CD31- CD71- CD146+ CD105+ nestin+ cells but could also be simply grown from fetal and adult BM CD45--enriched cells. Human mesenspheres robustly differentiated into mesenchymal lineages. In culture conditions where they displayed a relatively undifferentiated phenotype, with decreased adherence to plastic and increased self-renewal, they promoted enhanced expansion of cord blood CD34+ cells through secreted soluble factors. Expanded HSCs were serially transplantable in immunodeficient mice and significantly increased long-term human hematopoietic engraftment. These results pave the way for culture techniques that preserve the self-renewal of human BMSCs and their ability to support functional HSCs.
Resumo:
Durant els darrers anys, s’han publicat un gran nombre de materials multimèdia destinats a l’aprenentatge de llengües, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per l’autoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense l’assessorament d’un professor, i per aquest motiu s’ha afirmat que promouen i faciliten l’aprenentatge autònom. Aquesta relació, però, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:(…) Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigació conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimèdia en relació a la seva facilitat per permetre l’aprenentatge autònom. Aquests criteris son la base d’un qüestionari que s’ha emprat per avaluar una selecció de CD-ROM destinats a l’autoaprenentatge de llengües. La estructura d’aquest article és la següent: - Una introducció de l’estudi - Els criteris que s’han utilitzar per la creació del qüestionari - Els resultats generals de l’avaluació - Les conclusions que s’han extret i la seva importància pel disseny instructiu multimèdia
Resumo:
Són molts els estudis que avui en dia incideixen en la necessitat d’oferir un suport metodològic i psicològic als aprenents que treballen de manera autònoma. L’objectiu d’aquest suport és ajudar-los a desenvolupar les destreses que necessiten per dirigir el seu aprenentatge així com una actitud positiva i una major conscienciació envers aquest aprenentatge. En definitiva, aquests dos tipus de preparació es consideren essencials per ajudar els aprenents a esdevenir més autònoms i més eficients en el seu propi aprenentatge. Malgrat això, si bé és freqüent trobar estudis que exemplifiquen aplicacions del suport metodològic dins els seus programes, principalment en la formació d’estratègies o ajudant els aprenents a desenvolupar un pla de treball, aquest no és el cas quan es tracta de la seva preparació psicològica. Amb rares excepcions, trobem estudis que documentin com s’incideix en les actituds i en les creences dels aprenents, també coneguts com a coneixement metacognitiu (CM), en programes que fomenten l’autonomia en l’aprenentatge. Els objectius d’aquest treball son dos: a) oferir una revisió d’estudis que han utilitzat diferents mitjans per incidir en el CM dels aprenents i b) descriure les febleses i avantatges dels procediments i instruments que utilitzen, tal com han estat valorats en estudis de recerca, ja que ens permetrà establir criteris objectius sobre com i quan utilitzar-los en programes que fomentin l’aprenentatge autodirigit.
Resumo:
Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt
Resumo:
"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."
Resumo:
Constitutional arrangements affect the decisions made by a society. We study how this effect leads to preferences of citizens over constitutions; and ultimately how this has a feedback that determines which constitutions can survive in a given society. Constitutions are stylized here, to consist of a voting rule for ordinary business and possibly different voting rule for making changes to the constitution. We deffine an equilibrium notion for constitutions, called self-stability, whereby under the rules of a self-stable constitution, the society would not vote to change the constitution. We argue that only self-stable constitutions will endure. We prove that self-stable constitutions always exist, but that most constitutions (even very prominent ones) may not be self-stable for some societies. We show that constitutions where the voting rule used to amend the constitution is the same as the voting rule used for ordinary business are dangerously simplistic, and there are (many) societies for which no such constitution is self-stable rule. We conclude with a characterization of the set of self-stable constitutions that use majority rule for ordinary business.
Resumo:
This paper studies collective choice rules whose outcomes consist of a collection of simultaneous decisions, each one of which is the only concern of some group of individuals in society. The need for such rules arises in different contexts, including the establishment of jurisdictions, the location of multiple public facilities, or the election of representative committees. We define a notion of allocation consistency requiring that each partial aspect of the global decision taken by society as a whole should be ratified by the group of agents who are directly concerned with this particular aspect. We investigate the possibility of designing envy-free allocation consistent rules, we also explore whether such rules may also respect the Condorcet criterion.