Anàlisi econòmica i financera dels sectors de béns de consum i serveis de consum de la Borsa de Madrid

Aquest treball consisteix en una anàlisi econòmica i financera dels sectors de béns de consum i serveis de consum de la Borsa de Madrid en el període 2007-2011. Aquest consisteix en realitzar un estudi dels diferents comptes anuals consolidats de les diferents empreses que configuren cadascun dels sectors mitjançant diferents instruments financers, amb l’objectiu de saber si la crisi econòmica i financera actual ha afectat o no aquests.

Dynamical sectors of a relativistic two particle model

We reconsider a model of two relativistic particles interacting via a multiplicative potential, as an example of a simple dynamical system with sectors, or branches, with different dynamics and degrees of freedom. The presence or absence of sectors depends on the values of rest masses. Some aspects of the canonical quantization are described. The model could be interpreted as a bigravity model in one dimension.

Seguretat i turisme, dos sectors que es complementen

El President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i representant dels sectors turístic i de l’hostaleria de la província de Girona, elabora la seva ponència en relació a: la importància del turisme a Catalunya i a la província de Girona, i el perquè d’aquesta; les estratègies i accions que duu a terme el sector en relació a la seguretat; la importància de les mesures de vigilància i de la seguretat privada; la importància de que l’administració aposti per a la seguretat i per tal que els empresaris inverteixin en aquesta.

Sectors i àmbits d'intervenció de l"Educació Social. Aproximació conceptual

En aquest article desenvolupem una aproximació als sectors i àmbits d'intervenció de l'educació social. Pensem, però, que és bo que, en primer lloc, intentem definir què és el que entenem per educació social i pedagogia social.

Dinamitzar sectors d'alt valor afegit evitarà crisis

Segons dades de Biocat, Catalunya té el 21% de les empreses del sector biotecnològic espanyol que mouen més de 15.000 milions d'euros i ocupen més de 22.000 persones. A final del 2011, en el sector hi constaven 1.156 empreses i entitats, incloent-hi centres de recerca. De les 481 empreses, un 84% són d'origen català. Una part important són d'R+D+I i d'àmbit en què les universitats i centres de recerca catalans estan més ben situats en els rànquings internacionals

The materiality of the immaterial. Services sectors and CO2 emissions in Uruguay

This paper analyzes the carbon dioxide emissions of the services sectors subsystem of Uruguay in 2004. Services, with the exception of transport, are often considered intangible because of their low level of direct emissions. However, the provision of services requires inputs produced by other sectors, including several highly materialintensive sectors. Through input–output analysis we investigate the relationship between the services subsystem and the rest of the economy as regards carbon dioxide emissions. This approach allows us to study the importance of the set of services branches as a unit in the economic structure as well as to analyze in detail the relationship between the branches. The results depict that services’ direct emissions are the main component, as a consequence of transport-related sectors. However, the pollution that the services subsystem makes the rest of the economy produce is very significant, and it is almost all explained by non-transport-related sectors. This analysis is useful for determining the sectors in which mitigation policies are more effective, and whether they would be better tackled through technical improvements and better practices or through demand policies.

Consumer valuation of energy-saving features of residential air conditioners with hedonic and choice models

The promotion of energy-efficient appliances is necessary to reduce the energetic and environmental burden of the household sector. However, many studies have reported that a typical consumer underestimates the benefits of energy-saving investment on the purchase of household electric appliances. To analyze this energy-efficiency gap problem, many scholars have estimated implicit discount rates that consumers use for energy-consuming durables. Although both hedonic and choice models have been used in previous studies, a comparison between two models has not yet been done. This study uses point of sale data about Japanese residential air conditioners and estimates implicit discounts rates with both hedonic and choice models. Both models demonstrate that a typical consumer underinvests in energy efficiency. Although choice models estimate a lower implicit discount rate than hedonic models, the latter models estimate the values of other product characteristics more consistently than choice models.

Estudi de seguretat i salut del projecte de pavimentació de diferents sectors de la Floresta. Sant Cugat del Vallès

El E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques per fixar els paràmetres de la prevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres del Projecte objecte d’estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de la Llei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment dels compromisos adquirits al respecte per part dels Contractistes.

Estudi per a la millora de l’espai públic a diferents sectors urbanístics de La Floresta

El document fa una proposta de pavimentació a La Floresta, als sectors urbanístics de Casino, Turó del Sol, Carrer del Caqui, la Floresta Alta, Colònia Parés, Colònia Mirador-oest, Colònia Mirador-est, els Porters sud, Muntanyesa sud i Sector del Golf.L’àmbit d’actuació la xarxa local que comprèn la distribució veïnal amb el trànsit pacificat amb prioritat per a vianants, enxarxada inevitablement amb la xarxa local de camins que transcorre per l’entorn no urbanitzat i que enllaça diversos espais urbans com cases aïllades, corredors verds fonamentalment en l’àmbit del Parc Natural de Collserola, i parcs i jardins del àmbit urbà de La Floresta. Els carrers interiors en aquests sectors es plantegen amb les característiques de circulació restringida. Es pren com a criteri, fer els vials principals de doble direcció, mentre que per als vials secundaris s’estudia la possibilitat d’un únic carril de circulació i mantenir les dues direccions deixant espais de reserva (sobreamples) per a l’encreuament de dos vehicles, tot afegidament al fet d’aconseguir el major espai d’aparcament. Aquesta definició de sectors portara delimitar en el seu interior les denominades “zones 30” que permeten compatibilitzar altres usos (bicicletes,..). La formalització d’aquests espais fa que es presenti una oportunitat de millora de la qualitat urbana que a La Floresta en escasses ocasions s’ha donat.