Assimilació, integració laboral, domini de l'idioma i segregació residencial

La literatura econòmica sobre immigració i mercat de treball ha analitzat dos grans temes. Un és l’efecte que genera la immigració sobre les condicions laborals (ocupació i salaris) dels nadius. L’altre és l’assimilació dels immigrants en el país d’acollida. Aquest projecte s'emmarca en aquesta segona línia de recerca. L’assimilació s’entén com un procés complex en el que un immigrant s’integra completament en el seu país d’acollida en diferents aspectes interrelacionats: l’estatus socioeconòmic, el progrés salarial, el domini de l’idioma o la segregació residencial, entre d'altres. El nostre projecte es centra en l’anàlisi de l’assimilació dels immigrants que han arribat recentment al nostre mercat de treball. Des d'aquesta perspectiva, s'ha analitzat si com a conseqüència de la transferibilitat limitada del capital humà entre països, es produeix o no una degradació ocupacional inicial que porti associada una quantiosa diferència salarial amb els nadius de similars característiques. De fet, com menys transferible sigui el capital humà d'origen, major serà la degradació ocupacional i la consegüent bretxa salarial inicial. També s'ha analitzat de manera més directa quin paper juga la portabilitat del capital humà a l'hora d'explicar el progrés econòmic dels immigrants. L’evidència obtinguda permet concloure que, a mesura que s'amplia el temps de residència al país de destinació, el capital humà es va adaptant als requeriments del mercat laboral del país hoste, especialment a través de l'experiència en el lloc de treball, però també per aprenentatge del nou idioma o fins i tot realització d'estudis. El capital humà així acumulat permet millorar posicions en l'escala ocupacional i augmentar en paral•lel els ingressos, assimilant-los amb el temps als dels nadius d'iguals característiques. Per últim, l’anàlisi del paper de les xarxes socials dels immigrants mostra un efecte positiu sobre la probabilitat de trobar feina però un pitjor emparellament en el mercat de treball.

L’elecció del centre en famílies d’origen immigrat a la ciutat de Barcelona

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox.

ClubADSL: When your neighbors are your friends

ADSL is becoming the standard form of residential and small-business broadband Internet access due to, primarily, its low deployment cost. These ADSL residential lines are often deployed with 802.11 Access Points (AP) that providewireless connectivity. Given the density of ADSL deployment, it is often possible for a residential wireless client to be in range of several other APs, belonging to neighbors, with ADSL connectivity. While the ADSL technology has showed evident limits in terms of capacity (with speeds ranging 1-10 Mbps), the short-range wireless communication can guarantee a muchhigher capacity (up to 20 Mbps). Furthermore, the ADSL links in the neighborhood are generally under-utilized, since ADSL subscribers do not connect 100% of the time. Therefore, it is possible for a wireless client to simultaneously connect to several APs in range and effectively aggregate their available ADSL bandwidth.In this paper, we introduce ClubADSL, a wireless client that can simultaneously connect to several APs in range on different frequencies and aggregate both their downlink and uplink capacity. ClubADSL is a software that runs locally on the client-side, and it requires neither modification to the existing Internet infrastructure, nor any hardware/protocol upgradesto the 802.11 local area network. We show the feasibility of ClubADSL in seamlessly transmitting TCP traffic, and validate its implementation both in controlled scenarios and with current applications over real ADSL lines. In particular we show that a ClubADSL client can greatly benefit from the aggregated download bandwidth in the case of server-client applications such as video streaming, but can also take advantage of the increased upload bandwidth greatly reducing download times with incentive-based P2P applications such as BitTorrent.

The housing boom and forest fires

This paper provides evidence that the combination of land-use restrictions and anincreasing demand for housing can create incentives to induce forest fires as a means tocircumvent regulation and increase the supply of land available for residential construction.I estimate the effect of the price of housing on the incidence of forest fires using Spanishdata by region for 1991-2005. The results suggest that higher house prices led to asignificant increase in the incidence of forest fires in a region. I also find that the increasedincidence of forest fires led to a subsequent reduction in forest area and an increase in urbanland area. This evidence supports the claims often found in the media that propertyspeculators trying to build in forest land may be behind the recent increases in the incidenceof forest fires in Mediterranean countries.

A house price index defined in the potential outcomes framework

Current methods for constructing house price indices are based on comparisons of sale prices of residential properties sold two or more times and on regression of the sale prices on the attributes of the properties and of their locations. The two methods have well recognised deficiencies, selection bias and model assumptions, respectively. We introduce a new method based on propensity score matching. The average house prices for two periods are compared by selecting pairs of properties, one sold in each period, that are as similar on a set of available attributes (covariates) as is feasible to arrange. The uncertainty associated with such matching is addressed by multiple imputation, framing the problem as involving missing values. The method is applied to aregister of transactions ofresidential properties in New Zealand and compared with the established alternatives.

Modelling state dependence and feedback effects between poverty, employment and parental home emancipation among European youth

Youth is one of the phases in the life-cycle when some of the most decisivelife transitions take place. Entering the labour market or leaving parentalhome are events with important consequences for the economic well-beingof young adults. In this paper, the interrelationship between employment,residential emancipation and poverty dynamics is studied for eight Europeancountries by means of an econometric model with feedback effects. Resultsshow that youth poverty genuine state dependence is positive and highly significant.Evidence proves there is a strong causal effect between poverty andleaving home in Scandinavian countries, however, time in economic hardshipdoes not last long. In Southern Europe, instead, youth tend to leave theirparental home much later in order to avoid falling into a poverty state that ismore persistent. Past poverty has negative consequences on the likelihood ofemployment.

Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu

Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.

Centres diürns d'atenció a la gent gran: grau de satisfacció dels usuaris i familiars

Estudi descriptiu sobre els centres de dia i centres de serveis per a la gent gran, dos recursos que ofereixen atenció diürna, i sobre la satisfacció que comporta assistir a un o a l’altre. OBJECTIUS. Descriure i comparar dos models d’atenció diürna per a la gent gran, i els graus de satisfacció d’aquells que els utilitzen. MÈTODES. Estudi multicèntric descriptiu, de disseny és transversal. Portat a terme entre els mesos d’abril i juny de 2011, en set centres de serveis i un centre de dia, ha inclòs un total de 296 persones. S’ha fet una valoració del grau de satisfacció d’usuaris i familiars mitjançant una enquesta de disseny propi. RESULTATS. Els centres de dia, que es troben situats en zones urbanes, ofereixen un únic servei (servei d’estada), on el 41,94% de les persones tenen una elevada dependència. Els centres de serveis, que estan situats en zones rurals, ofereixen serveis d’estada, ambulatoris, tallers i atenció a domicili, i el 25,58% de les persones mostra una dependència elevada. El grau de satisfacció en els dos tipus de centres és elevada tant en famílies 87,63%, com en usuaris 96.5% . CONCLUSIÓ. Són dos models que tenen similituds, però ofereixen diferents tipus de serveis. Creats amb més de 15 anys de diferència, és possible que el centre de serveis acabi sent l’evolució natural del centre de dia.

A territorial model of commuting in Catalonia, 1986-1996

Commuting consists in the fact that an important fraction of workers in developed countries do not reside close to their workplaces but at long distances from them, so they have to travel to their jobs and then back home daily. Although most workers hold a job in the same municipality where they live or in a neighbouring one, an important fraction of workers face long daily trips to get to their workplace and then back home.Even if we divide Catalonia (Spain) in small aggregations of municipalities, trying to make them as close to local labour markets as possible, we will find out that some of them have a positive commuting balance, attracting many workers from other areas and providing local jobs for almost all their resident workers. On the other side, other zones seem to be mostly residential, so an important fraction of their resident workers hold jobs in different local labour markets. Which variables influence an area¿s role as an attraction pole or a residential zone? In previous papers (Artís et al, 1998a, 2000; Romaní, 1999) we have brought out the main individual variables that influence commuting by analysing a sample of Catalan workers and their commuting decisions. In this paper we perform an analysis of the territorial variables that influence commuting, using data for aggregate commuting flows in Catalonia from the 1991 and 1996 Spanish Population Censuses.These variables influence commuting in two different ways: a zone with a dense, welldeveloped economical structure will have a high density of jobs. Work demand cannot be fulfilled with resident workers, so it spills over local boundaries. On the other side, this economical activity has a series of side-effects like pollution, congestion or high land prices which make these areas less desirable to live in. Workers who can afford it may prefer to live in less populated, less congested zones, where they can find cheaper land, larger homes and a better quality of life. The penalty of this decision is an increased commuting time. Our aim in this paper is to highlight the influence of local economical structure and amenities endowment in the workplace-residence location decision. A place-to-place logit commuting models is estimated for 1991 and 1996 in order to find the economical and amenities variables with higher influence in commuting decisions. From these models, we can outline a first approximation to the evolution of these variables in the 1986-1996 period. Data have been obtained from aggregate flow travel-matrix from the 1986, 1991 and 1996 Spanish Population Censuses

A territorial model of commuting in Catalonia, 1986-1996

Commuting consists in the fact that an important fraction of workers in developed countries do not reside close to their workplaces but at long distances from them, so they have to travel to their jobs and then back home daily. Although most workers hold a job in the same municipality where they live or in a neighbouring one, an important fraction of workers face long daily trips to get to their workplace and then back home.Even if we divide Catalonia (Spain) in small aggregations of municipalities, trying to make them as close to local labour markets as possible, we will find out that some of them have a positive commuting balance, attracting many workers from other areas and providing local jobs for almost all their resident workers. On the other side, other zones seem to be mostly residential, so an important fraction of their resident workers hold jobs in different local labour markets. Which variables influence an area¿s role as an attraction pole or a residential zone? In previous papers (Artís et al, 1998a, 2000; Romaní, 1999) we have brought out the main individual variables that influence commuting by analysing a sample of Catalan workers and their commuting decisions. In this paper we perform an analysis of the territorial variables that influence commuting, using data for aggregate commuting flows in Catalonia from the 1991 and 1996 Spanish Population Censuses.These variables influence commuting in two different ways: a zone with a dense, welldeveloped economical structure will have a high density of jobs. Work demand cannot be fulfilled with resident workers, so it spills over local boundaries. On the other side, this economical activity has a series of side-effects like pollution, congestion or high land prices which make these areas less desirable to live in. Workers who can afford it may prefer to live in less populated, less congested zones, where they can find cheaper land, larger homes and a better quality of life. The penalty of this decision is an increased commuting time. Our aim in this paper is to highlight the influence of local economical structure and amenities endowment in the workplace-residence location decision. A place-to-place logit commuting models is estimated for 1991 and 1996 in order to find the economical and amenities variables with higher influence in commuting decisions. From these models, we can outline a first approximation to the evolution of these variables in the 1986-1996 period. Data have been obtained from aggregate flow travel-matrix from the 1986, 1991 and 1996 Spanish Population Censuses

Foodborne norovirus outbreak: the role of an asymptomatic food handler

Background: In July 2005 an outbreak of acute gastroenteritis occurred on a residential summer camp in the province of Barcelona (northeast of Spain). Forty-four people were affected among residents and employees. All of them had in common a meal at lunch time on 13 July (paella, round of beef and fruit). The aim of this study was to investigate a foodborne norovirus outbreak that occurred in the residential summer camp and in which the implication of a food handler was demonstrated by laboratory tests. Methods: A retrospective cohort study was designed. Personal or telephone interview was carried out to collect demographic, clinical and microbiological data of the exposed people, as well as food consumption in the suspected lunch. Food handlers of the mentioned summer camp were interviewed. Ten stool samples were requested from symptomatic exposed residents and the three food handlers that prepared the suspected food. Stools were tested for bacteries and noroviruses. Norovirus was detected using RT-PCR and sequence analysis. Attack rate, relative risks (RR) and its 95% confidence intervals (CI) were calculated to assess the association between food consumption and disease. Results: The global attack rate of the outbreak was 55%. The main symptoms were abdominal pain (90%), nausea (85%), vomiting (70%) and diarrhoea (42.5%). The disease remitted in 24-48 hours. Norovirus was detected in seven faecal samples, one of them was from an asymptomatic food handler who had not eaten the suspected food (round of beef), but cooked and served the lunch. Analysis of the two suspected foods isolated no pathogenic bacteria and detected no viruses. Molecular analysis showed that the viral strain was the same in ill patients and in the asymptomatic food handler (genotype GII.2 Melksham-like). Conclusions: In outbreaks of foodborne disease, the search for viruses in affected patients and all food handlers, even in those that are asymptomatic, is essential. Health education of food handlers with respect to hand washing should be promoted.

Concentración, segregación y movilidad residencial de los extranjeros en Barcelona

El artículo analiza la dinámica residencial de la población extranjera en la ciudad de Barcelona, considerando tres aspectos que centran su distribución: la concentración en el territorio, la segregación residencial en relación con la población de la ciudad y la movilidad residencial en interrelación con su región metropolitana. Se realiza un análisis temporal que sigue la evolución de estos elementos a lo largo de la década, con el objetivo de aportar una visión de conjunto de los cambios observados. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y detalla el comportamiento de las nacionalidades con más efectivos en Barcelona. Los resultados indican un desplazamiento de las áreas de concentración desde el centro histórico hacia la periferia de la ciudad, un descenso de la segregación vinculado a una mayor dispersión territorial y una fuerte movilidad residencial dentro de la Región Metropolitana que afecta especialmente a los municipios situados en la periferia más próxima a la ciudad.

Self reported physical activity, public health, and perceived environment: results from a comparative European study

The focus of physical activity promotion is moving from methods for increasing health enhancing physical activity on the individual level to higher level strategies including environmental and policy approaches. Scientific inquiry, traditionally related to individual-based strategies, requires adaptation and refinement when environmental and policy changes become more relevant. The objective of this study is to investigate the significance for behaviour and health of community-based environments that encourage physical activity. DESIGN AND SETTING The article presents data and results from a cross sectional comparative survey of the general population in six European countries (Belgium, Finland, Germany (East and West), Netherlands, Spain, Switzerland). Specifically, the relation between perceived community-based opportunities for physical activity, self reported physical activity, and self rated health status is investigated. PARTICIPANTS Representative samples of general populations (adults 18 years or older). Overall response rate: 53.5%. Sample sizes realised: Belgium: n=389; Finland: n=400; Germany (East): n = 913; Germany (West): n=489; Netherlands: n=366; Spain: n=380; Switzerland: n=406. MAIN RESULTS Analyses show that best opportunities are reported by people who are lightly to moderately physically active. People's self rated health is moderately, but significantly associated with both perceived opportunities, and physical activity itself. These predictors interact in that especially for women, the health impact of physical activity is more pronounced in case of good opportunities. CONCLUSIONS The paper shows the potential of opportunities within residential and community environments with regard to physical activity, both for behaviour and health. Opportunities may enable the population, especially women, to develop an active lifestyle, and thus improve their health. Future studies with objective indicators for physical activity related environments should test the findings that are based on perceptions.

Distribució espacial de la població immigrant a Osona. Una aproximació quantitativa

Un fet clau pel coneixement de la població immigrant i el disseny de polítiques d’acollida és la seva distribució territorial. Els indicadors de segregació residencial són una eina molt útil. En aquest article es proposen mesures contrastades internacionalment i s’apliquen al cas osonenc considerant Osona com a conjunt i també estudiant per separat el casos de Vic i Manlleu. Tot i ser una comarca amb un percentatge rellevant de població immigrant no es donen situacions segregatives que sí es troben en l’àmbit metropolità.

Indicadores cuantitativos de segregación residencial. El caso de la población inmigrante en Barcelona

La segregación residencial en una ciudad indica el nivel de desigualdad de la distribución de la población entre las diferentes zonas. Es interesante obtener una visión cuantitativa de la segregación residencial para prever y actuar sobre los territorios más afectados por este proceso. En este artículo se propone medir la segregación de los colectivos de inmigrantes desde diferentes ópticas, utilizando la estadística espacial y los sistemas de información geográfica. Con estas herramientas se realiza un estudio sobre la distribución de la población inmigrante para la ciudad de Barcelona. Los resultados apuntan a una disminución en la segregación entre 1996 y 2001. Aunque se aprecian diferencias significativas según la procedencia de cada grupo estudiado.