22 resultados para REFLECTION MATRICES
Resumo:
We report variational calculations, in the hypernetted-chain (HNC)-Fermi-HNC scheme, of one-body density matrices and one-particle momentum distributions for 3He-4He mixtures described by a Jastrow correlated wave function. The 4He condensate fractions and the 3He strength poles are examined and compared with the Monte Carlo available results. The agreement has been found to be very satisfactory. Their density dependence is also studied.
Resumo:
We report the results of magnetization and 57Fe Mössbauer spectroscopy measurements performed in the temperature range 5-300 K on composites containing iron¿oxide nanoparticles encased in polystyrene type resins. After carrying out a suitable field treatment in order to decouple the particles from the matrix, a fraction of the particles freely rotate in response to an applied magnetic field
Resumo:
The Cognitive Reflection Test (CRT) is a test introduced by S. Frederick (2005) Cognitive reflection and decision making, J Econ Perspect 19(4): 25-42. The task is designed to measure the tendency to override an intuitive response that is incorrect and to engage in further reflection that leads to the correct response. The consistent sex differences in CRT performance may suggest a role for gonadal hormones, particularly testosterone. A now widely studied putative marker for fetal testosterone is the second-to-fourth digit ratio (2D:4D). This paper tests to what extent 2D:4D, as a proxy for prenatal exposure to testosterone, can predict CRT scores in a sample of 623 students. After controlling for sex, we observe that a lower 2D:4D (reflecting a higher exposure to testosterone) is significantly associated with a higher number of correct answers. The result holds for both hands? 2D:4Ds. In addition, the effect appears to be sharper for females than for males. We also control for patience and math proficiency, which are significantly related to performance in the CRT. But the effect of 2D:4D on performance in CRT is not reduced with these controls, implying that these variables are not mediating the relationship between digit ratio and CRT.
Resumo:
Se describen algunas aplicaciones de la teoría de matrices a diversos temas pertenecientes alámbito de la matem\'atica discreta.
Resumo:
The analysis of the shape of excitation-emission matrices (EEMs) is a relevant tool for exploring the origin, transport and fate of dissolved organic matter (DOM) in aquatic ecosystems. Within this context, the decomposition of EEMs is acquiring a notable relevance. A simple mathematical algorithm that automatically deconvolves individual EEMs is described, creating new possibilities for the comparison of DOM fluorescence properties and EEMs that are very different from each other. A mixture model approach is adopted to decompose complex surfaces into sub-peaks. The laplacian operator and the Nelder-Mead optimisation algorithm are implemented to individuate and automatically locate potential peaks in the EEM landscape. The EEMs of a simple artificial mixture of fluorophores and DOM samples collected in a Mediterranean river are used to describe the model application and to illustrate a strategy that optimises the search for the optimal output.
Resumo:
El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.
Resumo:
El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.